Confosos els seus cabells amb els cabells
del vent, tenen el cos feliç de ser tan seu i
tan dens en plena llibertat.
Llancen els braços a la platja i la blancor
dels seus canells penetra les escumes.
Passen aus d'ales agudes i la corba del seus
ulls prolonga l'interminable rastre al cel blanc.
Amb la boca enganxada a l'horitzó aspiren llargament
la virginitat d'un món que ha nascut.
La punta dels seus dits toca el cim de
delícia i vertigen on l'aire acaba i comença
I a les seves espatlles s'enganxa una alga, feliç de
ser tan verda.
Sophia de Mello Breyner Andresen, dins,
Reduccions: revista de poesia. Novembre de 2003. Núm. 78. P. 63
Traducció d'Albert Mestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada