Mentre encara no se sàpiga res segur
perquè falten senyals que hi arribin,
mentre la Terra segueixi encara diferent,
com fins ara, dels planetes propers i llunyans,
mentre no es vegi ni se senti res
sobre altres gespes honorades pel vent,
sobre altres arbres coronats, altres animals,
existents, que quedin provats, com els nostres,
mentre no hi hagi cap eco més que el d'aquí
que sàpiga parlar amb síl·labes.
mentre no hi hagi notícies de cap tipus
sobre mozarts d'una altra banda,
platons o edisons, millors o pitjors,
mentre els crims que són nostres
puguin competir només entre si,
mentre la nostra bondat
de moment no s'assembli a cap altra
i sigui excepcional fins en la imperfecció,
mentre els nostres caps, plens d'il·lusions
passin per ser els únics caps plens d'il·lusions,
mentre per ara només dels nostres paladars
s'elevin alts crits al cel.
sentim-nos hostes especials i distingits
en aquest ball al casal,
i ballem al ritme de la banda local
i que ens sembli
que és el ball dels balls.
No sé si per als altres,
però a mi em basta plenament
per a ser feliç i infeliç:
un poble de mala mort,
perdut enmig de les estrelles
que li van picant l'ullet
sense voler dir res.
Traducció: Joanna Bielak
Text en català i polonès
XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada