Potser li mancava una humil saviesa. No volia esperar-se. Les fruites sucoses, les belles magranes s'allunyaven, tímides, tremoloses d'unes mans massa àvides, com urpes o becs. Mai no va alçar-les ben a poc a poc, amb gest d'acaronar la pell tibant. Així ens fuig la bellesa, de vegades, i ens deixa exhausts, i clivellats els llavis, fins que aprenem passes lleus i una tendra tenacitat als dits i a les paraules. Fugissera llavors, còmplice a contracor, molt clara entre les ombres brilla i llisca la font. Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anglada [Maria Àngels 1930-1999]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anglada [Maria Àngels 1930-1999]. Mostrar tots els missatges
20 d’octubre 2013
Tàntal
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
bellesa,
fonts,
magranes,
saviesa,
tendresa
01 d’abril 2013
A la memòria
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
Barcelona,
claror,
desitjos,
estimar,
germans,
Parc de Cervantes (Barcelona),
persones,
poesia de la memòria,
roses,
saules,
tendresa,
ulls
08 de desembre 2012
El do de la poesia
La concepció que Maria Àngels té de la poesia és oberta,
acollidora. La poesia ha d'esbatanar-se a tots els corrents
poètics i ha de ser no tan sols llegida o recitada, sinó
sobretot escoltada, com la música. En un món sorollós,
enmig del batibull ciutadà, es fa necessari que no s'ofegui
la veu de la poesia, que se n'estimuli la creació i que
es continuï aprofundint en l'art de la paraula. La poesia
està lligada a la veu de les fonts i, com la música,
lliga el dol i la joia, el passat i el present.
(Fragment)
Francesc Foguet i Boreu.
M. Àngels Anglada : passió per la memòria, 2003
|
Etiquetes de comentaris:
acollir,
actituds,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
art,
concepcions,
escoltar,
Foguet i Boreu [Francesc 1971-],
font,
Grau Ros [Teresa 1959-],
memòria,
música,
persones,
poesia visual,
present
05 de novembre 2012
Tardor a Requesens
Les muntanyes clapades de fràgils ors, de porpres
sumptuoses. Clares veus dels infants
-la Laura, l'Adrià- damunt del clavicèmbal
de l'aigua transparent entre els esqueis i l'ombra
de fecunds castanyers.
Ja ho sé que és una treva,
que els dits llargs de l'hivern tornaran cendra grisa
les fulles dels aurons que trepitja el senglar.
Però ara cacem l'instant, quan el sol del migdia
encén el brancam d'or, i escalfa les petites
mans que es clouen felices damunt castanyes tendres
i esguards adults que es clouen sobre el tendre record.
Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009
08 de setembre 2012
Sobre un epigrama de la poeta Mero de Bizanci
Epigrama A l'àuria clastra penges d'Afrodita, penjoll atapeït del suc de Dionís. Ja la teva mare, la vinya, no t'abraçarà amb l'amable sarment, ni et cobrirà amb pàmpols de nèctar. Variació Orfe de columna, com de l'om la vinya, capitell de pàmpols, nèctar de raïm, no envegis les fulles més tendres que et volten. És que Dionís podrà protegir-les del fred de desembre, dels llargs dits del vent? L'hivern que ens despulla, a tu et deixa intacte en la teva llarga, daurada tardor. Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009 |
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
Mero [de Bizanci],
raïm,
tardor,
vinyes
13 d’agost 2012
El vol de la fantasia
Al pintor Daniel Lleixà
Ho va dir un músic de cabell rogenc
i els poetes, de temps, ho sospitàvem:
damunt els flocs nevats i el cel blavíssim
teixeix la fantasia alats camins.
Daniel, pentagrames sense ratlles
cacen ressons de músiques profundes,
un acord pressentit ve que es disfressa
amb variants subtils, nítids colors.
Quan els ulls, admirats per un somriure
còmplice de la tela, s'hi avesaven,
són sobtats, sacsejats del seu repòs
per una nova música, de signes
que el misteri ha tocat. La imatge immòbil
ha esdevingut una vela llatina
solcant el mar cap a un inèdit port.
L'ull ens mena l'esperit, ona per ona,
i et seguim, Daniel, sense recança
cap a les illes verges que has creat.
Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009
Edició: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
colors,
fantasia,
Lleixà [Daniel],
mar,
músics,
músiques,
nitidesa,
pintors,
pintures,
somriures,
ulls
27 de juliol 2012
M. Àngels Anglada : passió per la memòria (I)
Ideològicament, es declara obertament independentista. La nació catalana,
entesa com el conjunt dels Països Catalans, està oprimida. Que vulgui arribar
a constituir-se en un estat no és cap deliri! És un dret reconegut per a tots els
pobles. La seva visió cívica dels Països Catalans, completament integradora
i respectuosa, aposta per una major comprensió interterritorial i no oblida
tampoc les comarques més abandonades -poc conegudes per la resta de
catalans-. La cultura i la literatura són mitjans eficaços per a agermanar
els catalans i per contribuir a acostar-los molt més.
(Fragment)
Francesc Foguet i Boreu. M. Àngels Anglada : passió per la memòria, 2003
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
català,
civilització,
Foguet i Boreu [Francesc 1971-],
Grau Ros [Teresa 1959-],
ideologies,
independència,
integració,
memòria,
persones,
respecte
29 de juny 2012
Quan el nostre poble es retrobarà
Quan dits d'alba trauran estranys vels del seu rostre, estols
de mots nous naixeran. Per cingleres de llavis les síl·labes
trescaran com els ràpids isards.
Vell jardí tant de temps emmurat entre tanques,
a milers els penjolls d'unes noves, vermelles cireres
dringaran tot just nades i sé que les mans
que s'hi allarguin mai més no seran decebudes.
No em pregunteu si ho veurem, ans amb mi celebreu-ho
per endavant. Us ho dic amb frisança
i alabatre de vol que m'espolsa
aquest pòsit d'antiga tristesa a les ales.
Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009
de mots nous naixeran. Per cingleres de llavis les síl·labes
trescaran com els ràpids isards.
Vell jardí tant de temps emmurat entre tanques,
a milers els penjolls d'unes noves, vermelles cireres
dringaran tot just nades i sé que les mans
que s'hi allarguin mai més no seran decebudes.
No em pregunteu si ho veurem, ans amb mi celebreu-ho
per endavant. Us ho dic amb frisança
i alabatre de vol que m'espolsa
aquest pòsit d'antiga tristesa a les ales.
Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009
Etiquetes de comentaris:
albes,
ales,
allargar,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
celebrar,
cireres,
frisances,
futur,
jardins,
mans,
penjolls de cireres,
pobles,
preguntar,
retrobar-se,
tanques,
veure
28 de febrer 2012
Per a una fotografia amb la néta Clara
Com si ella et protegís,
la mà damunt l'espatlla,
dreta damunt les pedres
del vell banc del jardí.
Com si ella fes sorgir
aquest darrer somriure
que ens deixes, en tocar-te
amb fetillera mà.
Com si dels dos esguards,
miralls de la tendresa,
nasqués, per emmarcar-vos,
la daurada claror.
Maria Àngels Anglada. No sé jugar amb màscares, 2008
la mà damunt l'espatlla,
dreta damunt les pedres
del vell banc del jardí.
Com si ella fes sorgir
aquest darrer somriure
que ens deixes, en tocar-te
amb fetillera mà.
Com si dels dos esguards,
miralls de la tendresa,
nasqués, per emmarcar-vos,
la daurada claror.
Maria Àngels Anglada. No sé jugar amb màscares, 2008
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
claror,
poesia del cor,
tendresa
Aiguamolls 1985
No han destruït aquest recer vivent
Que ja de lluny enyoren tantes ales.
Aquí retroba l'aigua nodridora
I els verds amagatalls l'ocell del nord.
Àlics rosats, amics coll-verds, torneu,
Torneu, xic corriol i fredeluga,
Princesa acolorida de l'hivern.
Murs de ciment i ferro han reculat
Davant dels nius tots bategants de vida.
Com un somriure clar, repòs d'ocells
Cansats del vol, a frec de les onades
I el sol que hi riu, i escates d'or i argent.
Hem aturat la mort en llarg combat
-Una treva signada amb aire i ales.
Maria Àngels Anglada. No sé jugar amb màscares. 2008
Que ja de lluny enyoren tantes ales.
Aquí retroba l'aigua nodridora
I els verds amagatalls l'ocell del nord.
Àlics rosats, amics coll-verds, torneu,
Torneu, xic corriol i fredeluga,
Princesa acolorida de l'hivern.
Murs de ciment i ferro han reculat
Davant dels nius tots bategants de vida.
Com un somriure clar, repòs d'ocells
Cansats del vol, a frec de les onades
I el sol que hi riu, i escates d'or i argent.
Hem aturat la mort en llarg combat
-Una treva signada amb aire i ales.
Maria Àngels Anglada. No sé jugar amb màscares. 2008
Edició: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aiguamolls,
aire,
ales,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
bategar,
hivern,
ocells,
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà [Catalunya],
persones,
somriures,
vida
10 de febrer 2012
paraules/silenci
Sembla que el neguit omnipresent a Paraules no dites es vagi esmorteint, sense desaparèixer,
mentre es va obrint pas una esperança cada vegada més sòlida, si més no a la segona part del llibre.
Anglada insisteix a remarcar, com ho havien fet altres lectores, el despullament retòric
dels versos d'Abelló, i en destaca, amb exemples, la musicalitat. També apunta, com si fos
una conseqüència lògica de la humilitat de l'escriptora, que la seva poesia "reflecteix la vida,
no en anècdotes, sinó en la seva profunda veritat".
(Fragment del pròleg)
Oriol Izquierdo, dins,
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002
mentre es va obrint pas una esperança cada vegada més sòlida, si més no a la segona part del llibre.
Anglada insisteix a remarcar, com ho havien fet altres lectores, el despullament retòric
dels versos d'Abelló, i en destaca, amb exemples, la musicalitat. També apunta, com si fos
una conseqüència lògica de la humilitat de l'escriptora, que la seva poesia "reflecteix la vida,
no en anècdotes, sinó en la seva profunda veritat".
(Fragment del pròleg)
Oriol Izquierdo, dins,
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
esperança,
Izquierdo [Oriol 1963-],
llibres,
paraules,
poesia honesta,
poesia humil,
poesia sostenible,
veritat
12 de setembre 2011
No hi ha cosa més bella i embriagadora
No hi ha cosa més bella i embriagadora
que un matí de setembre
a la petita Parma. Passades
les tempestes de darreries d'agost,
s'ha asserenat una estació
càlida i airejada: només
el cel és estriat de ferides llargues
però netes, llises, que no produeixen dolor,
garantia de continuïtat de la bonança i alhora presagi
no escoltat
de final inevitable...
Attilio Bertolucci, dins,
Maria Àngels Anglada. Paisatge amb poetes, 1988
que un matí de setembre
a la petita Parma. Passades
les tempestes de darreries d'agost,
s'ha asserenat una estació
càlida i airejada: només
el cel és estriat de ferides llargues
però netes, llises, que no produeixen dolor,
garantia de continuïtat de la bonança i alhora presagi
no escoltat
de final inevitable...
Attilio Bertolucci, dins,
Maria Àngels Anglada. Paisatge amb poetes, 1988
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
bellesa,
Bertolucci [Attilio],
calidesa,
Parma,
poesia fonamental,
poesia serena,
setembre
14 de maig 2011
Record de Vic des d'Esparta
Era el meu pont l'escala trenada amb gessamins.
Pels seus graons verdosos a poc a poc baixava
Al màgic pou florit de faules i violes.
Les branques com crits verds encalçaven el sol,
Avar i vell soldat cansat de llargues lluites
Amb les boires d'hivern. Prop del saüc blanquíssim
En el mur del palau remorós de les merles
Teixien heura i somnis arrels de força igual.
D'un a un han vingut a aixoplugar-se en l'arbre
Dels records, mentre miro sota els alts eucaliptus
Aquest carreró blanc des d'on el gessamí
Enflora la tardor i la insomne memòria.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores, 1990
27 de març 2011
La serra, II
Als boscos màgics on d'infants jugàvem,
Palaus efímers amb columnes d'hores,
No hi ha camins que t'hi puguin portar.
No cerquis els verds boixos, els vells roures
Més enllà del teu cor, on són vivents
Daurats per l'únic sol de la memòria.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores. 1990
Palaus efímers amb columnes d'hores,
No hi ha camins que t'hi puguin portar.
No cerquis els verds boixos, els vells roures
Més enllà del teu cor, on són vivents
Daurats per l'únic sol de la memòria.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores. 1990
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
boixos,
boscos,
camins,
cor,
infantesa,
memòria,
poesia breu,
roures,
temps
27 de novembre 2010
El vent
Aquesta nit escolto el vent on xiula el crit de tots els homes que ja han mudat la pell d'infant i ara no poden riure en somnis. Quin fred -em dic- quan sento el Temps apilar anuncis de flors tendres, cremar en focs tebis de tardor un parpelleig de primavera. Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
flors,
fred,
Grau Ros [Teresa 1959-],
primavera,
silenci,
tardor,
vent
20 d’abril 2010
Una història d'amor
Va començar a l'ombra de plàtans i til·lers
Ciutadans, i al vell claustre que enjoiaven cireres
Un cop l'any, i ginesta.
Durava encara quan,
Campaneta de plata, la veu clara dels néts
Ens abocava a doll l'aigua de la infantesa
Del temps.
Encara dura, com una melodia
Trobada en vells papers, i no sencera,
Adaptada amb esforç, perquè no es perdi
Per a veu i record.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic,... 1990
Ciutadans, i al vell claustre que enjoiaven cireres
Un cop l'any, i ginesta.
Durava encara quan,
Campaneta de plata, la veu clara dels néts
Ens abocava a doll l'aigua de la infantesa
Als càntirs del record, i la tendresa nova
Amb frescor de rosada pellava les feridesDel temps.
Encara dura, com una melodia
Trobada en vells papers, i no sencera,
Adaptada amb esforç, perquè no es perdi
Per a veu i record.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic,... 1990
14 d’abril 2010
Absorta primavera
Una clova secreta de boires i gebrades feia que t'oblidéssim, gran ocell de vol clar. Només et pressentíem per ullades de sol enfredorit i tímid. Els arbuixells i els arbres, més savis que nosaltres, t'esperaven desperts amb la saba frement i amb tendres verds tornaves, i amb flors sobre els vells murs, absorta primavera. Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
bellesa,
flors,
murs,
poesia vegetal,
primavera,
verd
05 de desembre 2009
Vora la mar
Basteix el teu casal d'absències
pels camins remorosos de la mar.
Serà la vastitud de l'ample mar
un espill més benigne pels teus ulls.
En ell reposaran tots els records
furtius de la memòria.
Quima Jaume. Poesia completa, 1993
Pòrtic de Maria Àngels Anglada
pels camins remorosos de la mar.
Serà la vastitud de l'ample mar
un espill més benigne pels teus ulls.
En ell reposaran tots els records
furtius de la memòria.
Quima Jaume. Poesia completa, 1993
Pòrtic de Maria Àngels Anglada
Etiquetes de comentaris:
absències,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
blau,
Jaume [Quima 1934-1993],
mà,
mar,
memòria,
Montllor [Ovidi 1942-1995],
Salvat-Papasseit [Joan 1894-1924]
28 de novembre 2009
Senyal de perill
Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne. No us en fieu, per sota les fràgils aparences tenim un cor salvatge i estranys senyors servim -ja ho escriví Ausiàs March: l’amor, el clar país, una cançó d’alosa... Convidar les poetes és, doncs, cosa arriscada. Tisores de mots tallen les heures de l’oblit que encerclen una llengua, un bosc amenaçat o els ulls espaordits dels meus infants de Bòsnia. [Publicat al llibre Arietta, 1996] Maria Àngels Anglada. Maria Àngels Anglada, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
Bòsnia,
català,
confiança,
Fonda [Jane 1937-],
infantesa,
poesia arriscada,
poetes,
Redgrave [Vanessa]
20 d’octubre 2009
A Maria-Mercè Marçal
In memoriam
Les tardors són suaus. Gairebé no hi ha hivern,
diuen, i ran del mar s'allarguen els capvespres.
Suspesa com una àliga entre tebis corrents
amb estels sota l'ala, la nit prou que s'espera.
Però jo no trobo les tardors benignes
quan haig de dir-te adeu des de la meva,
trencada primavera de cançons.
I mai no podré dir ponent dolcíssim
si començo a enyorar el teu migdia.
Adeu, veu enrosada, esguard encès.
Ets viva en tants ocells niats a la teva heura!
I en les nítides ones del teu cor desbocat
que sempre es van triar les ribes i la llera,
el solell i l'obaga per al desglaç del cant.
Maria Àngels Anglada
Il·lustracions: Colita.
Etiquetes de comentaris:
adeu,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
cançons,
Colita [1940-],
cors,
heura,
homenatges,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
obagues,
solell,
suavitat,
tardor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)