 |
La sinceritat és l'expressió externa d'allò que un pensa o sent interiorment; l'absència de simulació, d'hipocresia. I la veracitat és la voluntat d'adequar la nostra expressió verbal al nostre pensament; l'absència de mentida. Per tant, totes dues idees es complementen: podríem dir que la veracitat és la sinceritat en la paraula. Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència, 2003 ; il.: Inés Luz González |
 |
La concepció que Maria Àngels té de la poesia és oberta,
acollidora. La poesia ha d'esbatanar-se a tots els corrents
poètics i ha de ser no tan sols llegida o recitada, sinó
sobretot escoltada, com la música. En un món sorollós,
enmig del batibull ciutadà, es fa necessari que no s'ofegui
la veu de la poesia, que se n'estimuli la creació i que
es continuï aprofundint en l'art de la paraula. La poesia
està lligada a la veu de les fonts i, com la música,
lliga el dol i la joia, el passat i el present.
(Fragment)
Francesc Foguet i Boreu.
M. Àngels Anglada : passió per la memòria, 2003
|
 |
Al meu pare M'ha tocat escriure
avui amb poques paraules
tota la teva vida.
Amb cura ho he anat fent
desglossant-ne les teves obres.
Ara potser hi haurà
qui ho llegeixi.
Però ningú sabrà,
com jo, com eres de debò.
Tota la força que hi havia
dins teu i el molt
que ens estimaves.
Construïes vaixells i
navegaves temorenc com eres.
Salvares dics desnonats
i et senties sol,
quan em parlaves
de problemes matemàtics
que jo no entenia,
i que per a tu eren senzills
i clars com l'aigua.
Eres modest i el teu nom tenia
les inicials d'aquella mar
immensa que t'acollia.
Sovint parlem de desavinences
entre pares i filles i fills també.
Però jo puc dir que per a mi estimar-te
ha estat com respirar, de fàcil.
Montserrat Abelló. Poemes d'amor : antologia, 2010 |
 |
| Riu amunt on la roca senyoreja els designis del temps, pedra que bull sota el pes de la neu, pedra que apunta al cor de la nit, que s'allarga en ombres grises i es trenca i es desfà en blancors de lluna, somnis de pedra viva, espígol i geranis, el domini de l'àguila i l'aurora, on tot és llunyania i tot comença amb la boira i els àlbers argentats: tot el blau de la mar en els teus ulls, amiga meua, és tot el blau que ens basta per dissenyar els dies i les nits. Jaume Pérez Montaner. L'oblit, 1996 |
| El país dogon és com gegantesc jardí budista, on tot té sentit, però sentits diferents alhora. Una geologia excepcional amb
intervencions mínimes i justes. Combinació d'accidents
i d'intervencions. Tots els camins dogons són camins
iniciàtics. Gent que va a peu.
Grans dies a Gogolí sense pintar ni escriure. Visites
de tots els vells notables del poble. Volen fer-me una
casa a un lloc especialment bo, sobre el barranc, a sota
d'un baobab, al costat de l'aigua.
(Fragment)
|
 |
b. La liberté est un bien qui fait jouir des autres biens. La llibertat és un bé que sempre en fa d’altres. c. Liberty is more worth than gold / Liberty is a jewel. La llibertat és més valuosa que l’or/ La llibertat és una joia. Aquest refrany ens diu que la llibertat és un dels pilars fonamentals de la vida. (fragment) Afra Pujol i Campeny. Els refranys : estudi i equivalències, 2008 |
 |
A Francesc Galí Amb la fredor agemolint la tartana, oh com és dolç arribar al camp obert! Veure que el camp de tardor us encomana aquella gran melangia de verd. I ja de nit, entrar dins la masia i vora el foc sopar ben aviat, sentir amb el vent com la porta cruixia, sentir el gemec del baldó mal posat. Pujar a la cambra ben ampla i ben neta, on tot ressona i on tot us ve gran, sortir al balcó i meditar una miqueta: veure una estrella i un núvol plorant. I ja després enfilar-se a l'altura del llit enorme i colgar-hi bé el cos, el llit és fred i la màrfega és dura, però és tot ell amarat de repòs. I quan veieu el bell somni que us guanya, us serà grat, poc abans de dormir, sentir com entra la pau de la muntanya, i anar pensant que demà de matí, quan les finestres haureu desbaldades, i l'aigua salti pel rostre calent, ja albirareu pollancredes daurades i vols d'ocells escampats sota el vent. novembre, 1915 Josep Maria de Sagarra. Obres completes. poesia. 1972 |
 |
He vist en els teus ulls una espurna que et fa viure i malgrat el defalliment manté encesa la flama. He vist en els teus ulls la mirada afable d'un ésser comprensiu que en moments tenebrosos il·lumina amb un bri de llum. He vist en els teus ulls un esclat de joia i alegria capaç d'omplir de flors les boques que el contemplen. Elisenda Raurell, dins, XII Premi de Poesia Catalana"L'Espurna del Clot", 1993 |
Veig, sento i penso que enganyes el cor
i prens camins que no et porten enlloc.
I et veig trempejar el temps amb més temps,
quan saps que passa de pressa i corrents,
quan saps que passa de pressa i corrents.
Tens sort, obre bé els ulls.
No et deixis perdre
aquesta oportunitat.
Saps que sóc a l´altre costat
del món dels homes sense cap
al que no penso mai tornar
no hi ha res a justificar.
Quan siguis al sol
seré allà esperant.
Deixa que t´estimi
i tots dos navegant
farem del camí
el nostre millor destí.
Veig, sento i penso que ja no et conec
i que han fugit els somnis que hem compartit
Busco dreceres per recobrar
falses promeses i fer-les realitat
falses promeses i fer-les realitat.
Tornem a començar,
no ens deixem perdre
la millor oportunitat.
El mestre ara és el passat
i
ens ha ensenyat com ser més forts,
com esborrar els pitjors errors,
sense res a justificar.
Quan siguis al sol
seré allà esperant.
Deixa'm que t´estimi
i tots dos navegant
farem del camí
el nostre millor destí
|
 |
Cau la neu:
meravilla,
visió.
La nit se'n va.
Les criatures se n'aixequen
i troben
la neu a la finestra.
La neu, la neu!
"És la veu calenta de tots,
corrin lego
a fer botxes blanques.
Neu,
llençol bell del món,
caus i no despertes
los somnis
de les criatures
que dormin.
(1986)
Sara Alivesi , dins,
|
