LECTORA A LA FINESTRA
... fixava la mirada, com un infant a una
papallona groga que vol agafar, al preciós petit pany
de paret.
Així és com hauria hagut d'escriure, deia.
Marcel Proust
Belluguen les estrelles en les mans
que sostenen la carta. ¿D'on prové
el color repassat fins al detall
d'aquesta emoció que la finestra
emmiralla? ¿I el gest, esdevingut
comportament sentimental? ¿I els llavis,
que han segellat intencions terrestres?
És l'escena l'instant sotmès al símbol.
I si cosies o tocaves músiques
de corda ben temprada, ara sols
ets per mirar, dels ulls a l'escriptura,
l'enigma d'un petit paper verd-or.
On viu, discurs cromàtic de matèries,
la preciosa llum interior.
Vicenç Llorca.
Atles d'aigua. 1995