 |
| Amb aire de dama i arrugues discretes en tu amaga el temps l'infant que davalla els graons verdosos sota els gessamins i penja els seus somnis com la merla el cant darrere les fulles espesses de l'heura. En llibres adults, molts ara llegeixen el teu nom. Les lletres, que semblen immòbils, d'un secret somriuen: pirates i prínceps per a les germanes inventats de nit. Després velejaves, i han crescut els contes. Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009 |
 |
L'estil comunicatiu que imperi en un centre educatiu
incidirà en el seu clima emocional. Quan, de manera
generalitzada, la comunicació entre els seus membres
és des de l'autoconsciència i l'empatia, s'afavoreix, i
alhora es posa en evidència, un clima d'emocionalitat
positiva.
(Fragment)
|
 |
| Era un àngel que feia el seu camí i sojornava uns anys a casa nostra. Ens partírem el pa; tot era alegre. Ara torna a ser fora. Joan Teixidor, dins, Paraula encesa, 2012 |
 |
| Tan sols la paraula nua la teva, mai la d'un altre la que reflecteix una vida dins d'una solitud curulla de promeses, on tot és possible. S'esvaneixen els dubtes la foscor claror es torna i els sols variants i múltiples cauen damunt cada mot, el cobreixen i donen força. Enllà d'aquest ser-hi tan precís que s'allarga en el contingut de cada paraula clara.. Com ho és la poesia. Montserrat Abelló |
 |
| M'agradaria fer-me vell dins una ciutat amb uns soldats no gaire de debò, on tothom s'entendrís de música i pintures o del bell arbre japonès quan treu la flor, on l'infant i l'obrer no fessin mai tristesa, on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats de pipes, de parlades i d'hospitalitats, amb flors ardents, magnífica sorpresa, fins en els dies més gebrats. I tot sovint, vora un portal d'esglèsia, hi hauria, acolorit, un mercat de renom, amb botí de la mar, amb presents de la terra, amb molt de tot per a tothom.
(Fragment)
Josep Carner, dins,
Paraula encesa, 2012
|
 |
La gratitud és la forma de cortesia
més exquisida.
Jacques Maritain, filòsof francès, dins,
|
 |
| Mos rics balais, cert, vós portats le timbre sus quantes són e'l mundanal registre, car tots jorns naix en vos cors e revida bondats, virtuts, mes que en Pentasilea.
Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),
|
 |
| L'amor que us hai en totes les parts m'ascla, car non amec pus coralment nulls hòmens; tan forta amor com cesta que el cor m'obre no fonc jamais en null cors d'hom ne arma. Màs sui torbats que no fonc Aristòtils d'amor qui m'ard e mos cinc senys desferma; co'l monjos bos que no es part de la cetlla, no es par mon cors de vós tant com dits d'ungla.
Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),
|
 |
Bella sens par ab la presença noble,
vostre bell cors, bell fec Déu sobre totes,
gais e donós, lluu pus que fina pedra,
amorós, bells, plus penetrants que estela;
d'on quan vos vei ab les autres en flota
les jusmetets, si com fai lo carboncles
que de virtuts les fines pedres passa:
vós ets sus lei com l'astors sus l'esmirle.
Jordi de Sant Jordi
(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),
|
