deixa enrere ports i platges;
tots els camins són oberts
a la joia i als oratges,
ai dolor!
Illes verges de neguits
d'un cel suau com la seda;
boques roges, ulls brillants,
el que hi arriba s'hi queda,
ai amor!
No t'aturis en cap port
ni cerquis joia en la terra.
Aquell rostre benamat
ni t'enyora ni t'espera,
ai dolor!
Rosa Leveroni. Presència i record. 1952