La llibertat és un valor tan fonamental, que la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides durant la històrica sessió del 10 de desembre de 1948, a París, la repeteix trenta vegades, sigui com a nom (llibertat), com a adjectiu (lliure), com a adverbi (lliurement) o com a verb (alliberar). (Fragment) Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència, 2003 il.: Inés Luz González |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
22 de gener 2016
Llibertat
Etiquetes de comentaris:
alliberar,
Declaració Universal dels Drets Humans,
declaracions,
llibertat,
lliure,
lliurement,
Luz González [Inés],
Nacions Unides,
Pujol i Pons [Esteve],
Via Catalana
una declaració sincera
Declarem
que estem amb el nostre poble
i que el nostre lloc és aquí
/com a molt a Suïssa si,
Déu ens en guard,
tot hagués de tornar
a anar de gairell/
Václav Havel. Anticodis. 2003
que estem amb el nostre poble
i que el nostre lloc és aquí
/com a molt a Suïssa si,
Déu ens en guard,
tot hagués de tornar
a anar de gairell/
Václav Havel. Anticodis. 2003
Traducció: Monika Zgustová
Etiquetes de comentaris:
actituds,
anar de gairell,
declaracions,
Havel [Václav],
pobles,
poesia breu,
sinceritat,
Suïssa
A trenc d'ona
A trenc d'ona et veig,
a trenc d'ona he viscut,
t'he plorat i t'he estimat.
A trenc d'ona penso,
gaudeixo de records,
revisc moments en què ho he tingut tot,
també a tu.
A trenc d'ona escolto el mar,
m'escolto a mi.
Què vull fer avui?
Què faré demà?
A trenc d'ona veig els teus ulls,
tan blaus com aquest mar,
tantes vegades com els he buscat
i tantes vegades que no els he trobat.
A trenc d'ona sóc feliç,
pensant que tu també ho ets.
En despertar, però, encara t'enyoro,
et tinc molt a prop, i no ets meu,
igual que el mar.
A trenc d'ona...
Isabel Margarit. A trenc d'ona, 1999
a trenc d'ona he viscut,
t'he plorat i t'he estimat.
A trenc d'ona penso,
gaudeixo de records,
revisc moments en què ho he tingut tot,
també a tu.
A trenc d'ona escolto el mar,
m'escolto a mi.
Què vull fer avui?
Què faré demà?
A trenc d'ona veig els teus ulls,
tan blaus com aquest mar,
tantes vegades com els he buscat
i tantes vegades que no els he trobat.
A trenc d'ona sóc feliç,
pensant que tu també ho ets.
En despertar, però, encara t'enyoro,
et tinc molt a prop, i no ets meu,
igual que el mar.
A trenc d'ona...
Isabel Margarit. A trenc d'ona, 1999
Etiquetes de comentaris:
blau,
escoltar,
felicitat,
mar,
Margarit [Isabel (Margarit Torrent)],
ones,
ulls
Anton Webern
Són bombolles de so
que esclaten en el buit.
Són mans que s'obren pas
entre gèlides fletxes.
Són intenses espurnes
d'una tendresa inèdita.
Són precs que condueixen
a una puresa estranya.
Són notes que procuren
ser alguna cosa més.
Són crides a un futur
de possible harmonia.
(De Perpectiva de cambra amb habitants)
Feliu Formosa. Feliu Formosa, 2000
que esclaten en el buit.
Són mans que s'obren pas
entre gèlides fletxes.
Són intenses espurnes
d'una tendresa inèdita.
Són precs que condueixen
a una puresa estranya.
Són notes que procuren
ser alguna cosa més.
Són crides a un futur
de possible harmonia.
(De Perpectiva de cambra amb habitants)
Feliu Formosa. Feliu Formosa, 2000
Etiquetes de comentaris:
Formosa [Feliu 1934-],
futur,
harmonia,
mans,
notes,
puresa,
sons,
tendresa,
Webern [Anton 1883-1945]
17 de gener 2016
ulls
ulls
en calç viva
a la deriva
no saben veure
el foc que els espedaça
són com l'aeroplà quan ensopega
la muntanya sagrada
coses d'aquesta mena
no s'aprenen
als llibres
Rubén Luzón. Cames ajudeu-me. 2005
en calç viva
a la deriva
no saben veure
el foc que els espedaça
són com l'aeroplà quan ensopega
la muntanya sagrada
coses d'aquesta mena
no s'aprenen
als llibres
Rubén Luzón. Cames ajudeu-me. 2005
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aeroplans,
aprendre,
llibres,
Luzón [Rubén 1982-],
persones,
poesia breu,
saber veure,
ulls
Maresmes
... i a la freda alenada de la nit
alegre vermelleja el jorn que fina.
JOAN MARAGALL
Als maresmes s'aplega molta gent.
Festivament frueixen escoltant
la fressa de la mar entre els esculls,
riuen, berenen i fan dolços crits.
A peu descalç pescaren crancs vermells,
ara no tenen més que el sol delit
de retenir la tarda que ja els fuig
i tots la van mirant embadalits.
Els homes callen, ploren els infants,
i les dones ho veuen, ulls badats
que reflecteixen l'aigua en moviment,
ja tota clapoteig de capaltard.
A poc a poc recullen els cistells
del berenar frugal, flaques de cor,
i les gavines xisclen estridents.
Qui vol res més que ser un home entre molts?
p. 389
Joan Vinyoli. Obra poètica completa, 2001
alegre vermelleja el jorn que fina.
JOAN MARAGALL
Als maresmes s'aplega molta gent.
Festivament frueixen escoltant
la fressa de la mar entre els esculls,
riuen, berenen i fan dolços crits.
A peu descalç pescaren crancs vermells,
ara no tenen més que el sol delit
de retenir la tarda que ja els fuig
i tots la van mirant embadalits.
Els homes callen, ploren els infants,
i les dones ho veuen, ulls badats
que reflecteixen l'aigua en moviment,
ja tota clapoteig de capaltard.
A poc a poc recullen els cistells
del berenar frugal, flaques de cor,
i les gavines xisclen estridents.
Qui vol res més que ser un home entre molts?
p. 389
Joan Vinyoli. Obra poètica completa, 2001
Etiquetes de comentaris:
berenars,
capvespre,
cistells,
fruir,
gavines,
Macià [Xavier 1961-],
Maragall [Joan 1860-1911],
maresmes,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
Teixidor [Joan 1913-1992],
Vinyoli [Joan 1914-1984]
10 de gener 2016
Global Forum for Responsible Management Education
...La viabilitat a llarg termini i l'èxit del
negoci dependrà de la seva capacitat de
gestió del medi ambient i dels riscos
socials i de govern de les empreses;
i, als nivells més alts de transparència
i de rendició de comptes.
(Fragment traduït per a aquest blog)
ManuelEscuderoWelcomeRemarks.pdf
negoci dependrà de la seva capacitat de
gestió del medi ambient i dels riscos
socials i de govern de les empreses;
i, als nivells més alts de transparència
i de rendició de comptes.
(Fragment traduït per a aquest blog)
ManuelEscuderoWelcomeRemarks.pdf
Etiquetes de comentaris:
empresa,
Escudero [Manuel],
ètica empresarial,
Global Forum for Responsible Management Education (1r : 2008 : Nova York),
governança,
medi ambient,
rendició de comptes,
riscos,
societat,
transparència
09 de gener 2016
Entrevista epistolar amb Lluís Busquets
Barcelona, 10 de març de 1982
...He cregut sempre en Catalunya com la meva nació,
incrustada en la península ibèrica, però amb uns destins
històrics diferents dels d'Espanya. Però no sé res de
com es poden vertebrar uns Països Catalans i penso
que el poder de Madrid és inflexible i ens deixa més
o menys -més aviat menys- jugar a nacionalisme a
través d'un Estatut que pot arribar a no ser res. Però
el destí dels pobles ningú no el sap, i penso que hem
de treballar sense complexos d'inferioritat. Jo escric
com si el català no fos una llengua d'àmbit restringit,
com si escrivís en anglès, per exemple, com si en un
futur no massa llunyà fos la nostra literatura, arreu
del món, el que fou en les hores de Llull o d'Ausiàs
March.
Fragment, p. 503
Joan Vinyoli. Obra poètica completa. 2001
...He cregut sempre en Catalunya com la meva nació,
incrustada en la península ibèrica, però amb uns destins
històrics diferents dels d'Espanya. Però no sé res de
com es poden vertebrar uns Països Catalans i penso
que el poder de Madrid és inflexible i ens deixa més
o menys -més aviat menys- jugar a nacionalisme a
través d'un Estatut que pot arribar a no ser res. Però
el destí dels pobles ningú no el sap, i penso que hem
de treballar sense complexos d'inferioritat. Jo escric
com si el català no fos una llengua d'àmbit restringit,
com si escrivís en anglès, per exemple, com si en un
futur no massa llunyà fos la nostra literatura, arreu
del món, el que fou en les hores de Llull o d'Ausiàs
March.
Fragment, p. 503
Joan Vinyoli. Obra poètica completa. 2001
Pròleg de Joan Teixidor i de Miquel Martí i Pol.
Edició i notes explicatives i complementàries de Xavier Macià.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
anglès,
Busquets i Grabulosa [Lluís 1947-],
català,
Catalunya,
destins,
escriure,
literatura,
llenguatges,
món,
nacions,
Països Catalans,
pensar,
persones,
pobles,
treballar,
Vinyoli [Joan 1914-1984]
07 de gener 2016
RETORN AL MONT SONG
A les prades llunyanes, cristal·lí, el riu s'allarga.
El cotxe de cavalls s'allunya en la gran pau.
Mentre s'esmuny, diríeu que té pensaments l'aigua.
Per anar a jóc s'apleguen els ocells, cap al tard.
Hi ha el vell embarcador i enfront una ciutat abandonada.
El Sol ponent s'aboca en serres de tardor.
De lluny, dessota els cims del mont Song ara arribo.
I tanco bé la porta al meu retorn.
Wang Wei. Vell país natal, 1986
El cotxe de cavalls s'allunya en la gran pau.
Mentre s'esmuny, diríeu que té pensaments l'aigua.
Per anar a jóc s'apleguen els ocells, cap al tard.
Hi ha el vell embarcador i enfront una ciutat abandonada.
El Sol ponent s'aboca en serres de tardor.
De lluny, dessota els cims del mont Song ara arribo.
I tanco bé la porta al meu retorn.
Wang Wei. Vell país natal, 1986
Etiquetes de comentaris:
Folch [M. Dolors],
Manent [Marià 1898-1988],
Mont Song,
ocells,
pau,
retorn,
rius,
serres,
Wang [Wei]
06 de gener 2016
pedra xarranca
pedra xarranca: una pedra caiguda del cor de la primavera
hinkesten: der falder en sten fra forårets hjerte
Signe Gjessing. Ud i det u-løse : digte, 2014
Nota: poema traduït del danès al català amb un traductor automàtic.
Etiquetes de comentaris:
cor,
Gjessing [Signe],
pedra xarranca,
pedres,
poesia breu,
primavera
Cartes de l'orient
A l'oest del país, a les portes del temple.
Els diluvis de maig, la seqüència establerta.
Tot això eren camps i comptàvem els anys de l'hivern.
Com qui compta senyors amb paraigües entre la gent.
I les branques es balancejaven lligades al sud.
La finestra els milers de paraules per minut.
Trobadors, barques, cartes de l'orient.
Deixant de banda el temps present.
I des del nord núvols de confeti espès,
que desfà l'aire i ja no hi és.
El moment és absurd però somrius amb bellum
mentre el fum de la pipa li fa plorar els ulls.
I segueix el camí d'un ocell des de l'Àfrica.
I ara compta onades per metre quadrat
i calcula la corba i el radi del mar.
Un soroll passatger, una cosa tan bàsica.
Trobadors, barques, cartes de l'orient.
Deixant de banda el temps present.
I des del nord núvols de confeti espès,
que desfà l'aire i ja no hi és.
Blaumut. El primer arbre del bosc. 2015
03 de gener 2016
Boscos de l'Alta Segarra
Sovint t'has preguntat
què hi feies
d'infant
al bosc sagrat de Segarra
sota els grans pins t'acollies
lluny de la por
resguardat
enmig de jocs i gatzara
ara ho comprens:
en tendra fronda
serè
et resplendia la cara
t'era greu símbol
semblança
l'obaga
de nou mesos de pau clara
de fet
no havies sortit
ni fugit
encara
del ventre dolç de la mare
Jordi Gabarró. Herois i heroïnes. 1999
què hi feies
d'infant
al bosc sagrat de Segarra
sota els grans pins t'acollies
lluny de la por
resguardat
enmig de jocs i gatzara
ara ho comprens:
en tendra fronda
serè
et resplendia la cara
t'era greu símbol
semblança
l'obaga
de nou mesos de pau clara
de fet
no havies sortit
ni fugit
encara
del ventre dolç de la mare
Jordi Gabarró. Herois i heroïnes. 1999
Pròleg de Félix de Azúa.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Alta Segarra,
Azúa [Félix de 1944-],
boscos,
Gabarró [Jordi],
infants,
mares,
obagues,
pau,
persones,
pins,
tendresa,
ventre
02 de gener 2016
L'amistat
Els vertaders amics no es fan retrets,
ni mesuren el que s'han donat mútuament.
L'esperit de càlcul, la comptabilitat
farisaica és incompatible amb l'amistat.
Fragment
Francesc Torralba. L'amistat. 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
comptabilitat farisaica,
esperit de càlcul,
mesurar,
persones,
retrets,
Torralba [Francesc 1967-]
01 de gener 2016
Trobes la tendresa llisa
XXX
Trobes la tendresa llisa,
has vist l'ull nu,
el ressorgir del temps.
En la mirada del nen,
retornes.
Jordi Carulla-Ruiz. L'escorça i la mel, 2008
Pr.: Jordi Pàmias
Trobes la tendresa llisa,
has vist l'ull nu,
el ressorgir del temps.
En la mirada del nen,
retornes.
Jordi Carulla-Ruiz. L'escorça i la mel, 2008
Pr.: Jordi Pàmias
Etiquetes de comentaris:
Carulla-Ruiz [Jordi 1972-],
escorça,
mel,
mirades,
nens,
poesia breu,
retorn,
temps,
tendresa,
ulls
Signes potser
Etiquetes de comentaris:
arbres,
llum,
núvols,
Ràfols Casamada [Albert 1923-2009],
Sund [Sheila],
verd
31 de desembre 2015
Nadala 1996
Al Zaire i a Ruanda
han mort milers d'innocents, i...
Encara avui, a Rio de Janeiro,
ferotgement caçats com rates, moren
els "meninos da rua" a munts. Ni els ploren;
demografia!
Encara avui, al nostre món treballen
molts milions d'infants; nou esclavatge.
Un curt grapat d'arròs, en pac d'obratge;
economia!
Mig món viu opulent, sens cap recança;
l'altre mig mor de fam, sense esperança;
egolatria!
Jesús és nat, avui ja fa vint segles.
No hi hauria, seguint les seves regles,
inharmonia!
Nadal, 1996
Manuel Tosca. El Nadal i les nadales : 1981-2002. 2002
han mort milers d'innocents, i...
Encara avui, a Rio de Janeiro,
ferotgement caçats com rates, moren
els "meninos da rua" a munts. Ni els ploren;
demografia!
Encara avui, al nostre món treballen
molts milions d'infants; nou esclavatge.
Un curt grapat d'arròs, en pac d'obratge;
economia!
Mig món viu opulent, sens cap recança;
l'altre mig mor de fam, sense esperança;
egolatria!
Jesús és nat, avui ja fa vint segles.
No hi hauria, seguint les seves regles,
inharmonia!
Nadal, 1996
Manuel Tosca. El Nadal i les nadales : 1981-2002. 2002
Etiquetes de comentaris:
arròs,
demografia,
esclavatges,
esperança,
fam,
infantesa,
inharmonia,
mort,
Nadal,
Rio de Janeiro,
Tosca [Manuel 1921-2008],
treball
30 de desembre 2015
COM QUI NO VOL SABER
Només sé en aquesta hora que sóc viva
i que demà a aquesta hora no hi seràs.
M'és balder qualsevol saber que sàpigues,
sobretot perquè saps que avui te'n vas.
Jordi Julià. Murs de contenció, 2004
i que demà a aquesta hora no hi seràs.
M'és balder qualsevol saber que sàpigues,
sobretot perquè saps que avui te'n vas.
Jordi Julià. Murs de contenció, 2004
Etiquetes de comentaris:
balder,
Julià [Jordi],
poesia breu,
saber,
viure
29 de desembre 2015
Potser caldria, amic
Potser caldria, amic, com a penyora
de gratitud, en vers poc acurat,
que avui et doni gràcies per cada hora
que has sostingut la meva soledat.
Per compartir la nit desoladora
i el vespre del diumenge endiumenjat
i, delicadament, fer com qui ignora
les llàgrimes rebels que no he ocultat.
Per dir el seu nom amb una veu transida,
per prendre per mirall la seva vida,
sentint-te hereu, amb mi, del seu record;
i sobretot, amic, pels grans silencis,
per cada cop que dintre el cor el pensis
fent-lo vivent en tu, després de mort.
5 de març de 1984
Carme Guasch. Poesia completa, 2005
de gratitud, en vers poc acurat,
que avui et doni gràcies per cada hora
que has sostingut la meva soledat.
Per compartir la nit desoladora
i el vespre del diumenge endiumenjat
i, delicadament, fer com qui ignora
les llàgrimes rebels que no he ocultat.
Per dir el seu nom amb una veu transida,
per prendre per mirall la seva vida,
sentint-te hereu, amb mi, del seu record;
i sobretot, amic, pels grans silencis,
per cada cop que dintre el cor el pensis
fent-lo vivent en tu, després de mort.
5 de març de 1984
Carme Guasch. Poesia completa, 2005
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
compartir,
delicadesa,
gratitud,
Guasch [Carme 1928-1998],
llàgrimes,
pensaments,
pensar,
persones,
poesia agraïda,
records,
silenci,
sostenir
cada molts
cada molts
cents d'anys, quan durant tota una nit de roig encès la lluna
es trasllada al llarg del cel i de matí el sol
blanc candent
puja per l'oest, neixen al mateix somni una veu
ansiosa i el
pols
errant de músculs, tendons i polpes dels dits
per trobar-se
Brigitte Oleschinski. Corrent d'esperits. 2008
Traducció i pròleg: Ramon Farrés, Teresa Pascual i Mireia Vidal-Conte
cents d'anys, quan durant tota una nit de roig encès la lluna
es trasllada al llarg del cel i de matí el sol
blanc candent
puja per l'oest, neixen al mateix somni una veu
ansiosa i el
pols
errant de músculs, tendons i polpes dels dits
per trobar-se
Brigitte Oleschinski. Corrent d'esperits. 2008
Traducció i pròleg: Ramon Farrés, Teresa Pascual i Mireia Vidal-Conte
Etiquetes de comentaris:
blanc,
dits,
lluna,
músculs,
Oleschinski [Brigitte 1955-],
poesia d'instants,
roig,
sol,
somnis,
tendons,
trobar-se
28 de desembre 2015
Tu,
Tu, que arribes tot just de l'indret on vaig néixer,
prou deus saber les coses com van al meu poblet.
Quan vas marxar, ¿davant de la meva finestra,
tenia alguna flor la prunera d'hivern?
p. 107
Wang Wei. Vell país natal, 1986
|
Etiquetes de comentaris:
flors de prunera,
Folch [M. Dolors],
Manent [Marià 1898-1988],
poble,
Qi,
Shanxi,
Wang [Leon],
Wang [Wei]
ELEGIA
Me llamo barro aunque Miguel me llame.
El rayo que no cesa
Miguel Hernández era un gran poeta.
Va néixer a Oriola, el 1910, fill d'un pastor.
Les nostres biblioteques s'honren amb l'ample foc dels seus
llibres:
Perit en llunes. 1933.
El llamp que no para. 1936.
Vent del poble. 1937.
Durant la noiesa va fer de pastor
i va cultivar la terra.
No va marxar, doncs, pels camins amples de la vida.
Tenia un gran caràcter.
Els seus assassins el van deixar morir a la presó, el 1942,
amb sentiment del poble d'Espanya.
Matinejava amb el dia i li agradava de constatar
que, al cor, no li creixen potes.
Escrivia com canta el rossinyol perquè va néixer mestre
per a la poesia.
De dia s'enfilava pels arbres.
De nit tancava la porta del carrer i s'asseia en un racó per
conversar.
La seva obra sobreviurà i serà llegida.
Gravo el seu nom a l'escorça d'un arbre.
Joan Brossa. A partir del silenci : antologia polimòrfica, 2001
27 de desembre 2015
ARS
Que tenir les paraules en vers
per dir que deixes constància
no sé si conforta, però bé diverteix.
Confirma que, si respirar és necessari,
ho és això, també, de dir-me
a mi mateix, o a tu, alguna cosa.
Els altres lectors són veients
que ens observen, obscens, des del front.
Que mentre omples pàgines
vas engendrant un tresor de signes.
Per obra del temps se't revelen
alguns enigmes, només. De vegades
grafies plaents.
Que tenir les paraules en vers,
retallat o dispers,
és poc? És molt o no res?
Secret d'un hivern.
Víctor Obiols. Carrer d'hivern. 1983
Il·lustracions: Josep Sales
per dir que deixes constància
no sé si conforta, però bé diverteix.
Confirma que, si respirar és necessari,
ho és això, també, de dir-me
a mi mateix, o a tu, alguna cosa.
Els altres lectors són veients
que ens observen, obscens, des del front.
Que mentre omples pàgines
vas engendrant un tresor de signes.
Per obra del temps se't revelen
alguns enigmes, només. De vegades
grafies plaents.
Que tenir les paraules en vers,
retallat o dispers,
és poc? És molt o no res?
Secret d'un hivern.
Víctor Obiols. Carrer d'hivern. 1983
Il·lustracions: Josep Sales
Pròleg: Eugenio Trías
Epíleg: Francesc Badia
Etiquetes de comentaris:
actituds,
confortar,
divertir,
engendrar,
grafies,
hivern,
il·lustracions,
lectors,
necessitats,
Obiols [Víctor 1960-],
obscenitat,
observar,
persones,
respirar,
revelar,
Sales [Josep],
signes,
temps,
versos
Finestra
Ha caigut tota pena. Ara plou
tranquil·lament sobre l'eterna vida.
Allà, sota el cobert, amb el seu motor,
està -de lluny- un petit obrer.
Del llibre tancat ara arribe fins aquella
vida llunyana. Però quina és la verdadera
no ho sé.
I no ho diu el sol nou.
Sandro Penna. Poemes (1927-1938). 1992
tranquil·lament sobre l'eterna vida.
Allà, sota el cobert, amb el seu motor,
està -de lluny- un petit obrer.
Del llibre tancat ara arribe fins aquella
vida llunyana. Però quina és la verdadera
no ho sé.
I no ho diu el sol nou.
Sandro Penna. Poemes (1927-1938). 1992
Traducció de Josep Piera
Etiquetes de comentaris:
coberts,
finestres,
llibres,
motors,
obrers,
penes,
Penna [Sandro],
ploure,
pluja,
poesia breu,
sol,
vida
Camporells (Capcir)
A ANTONI CAYROL I ELENA
Després d'unes hores de camí,
espicossats encara pel fred de matinada,
hi caiem al damunt quan poc ens ho esperem,
i els estanys, amagats entre penyes,
se'ns mostren trèmuls i foscos
com ocells sobtats al niu
que mig desclouen els ulls...
Amb la llum naixent,
aquests ulls adormits i temorencs
s'aniran esparpillant fins a esdevenir
límpid mirall del dia,
fúlgida pell de l'aigua.
Tot, tot s'hi abocarà
delerós de ser-hi reconegut:
boscos, cels, núvols i bèsties.
De tant en tant, però,
un lleu estremiment de gaudi o de dolor
percorrerà la seva espinada
i, per uns moments,
els estanys seran també mirall nostre:
fràgils, tremolaran per no res.
Àlex Susanna. Les anelles dels anys. 1991
Pròleg: Maria Àngels Anglada
Després d'unes hores de camí,
espicossats encara pel fred de matinada,
hi caiem al damunt quan poc ens ho esperem,
i els estanys, amagats entre penyes,
se'ns mostren trèmuls i foscos
com ocells sobtats al niu
que mig desclouen els ulls...
Amb la llum naixent,
aquests ulls adormits i temorencs
s'aniran esparpillant fins a esdevenir
límpid mirall del dia,
fúlgida pell de l'aigua.
Tot, tot s'hi abocarà
delerós de ser-hi reconegut:
boscos, cels, núvols i bèsties.
De tant en tant, però,
un lleu estremiment de gaudi o de dolor
percorrerà la seva espinada
i, per uns moments,
els estanys seran també mirall nostre:
fràgils, tremolaran per no res.
Àlex Susanna. Les anelles dels anys. 1991
Pròleg: Maria Àngels Anglada
Etiquetes de comentaris:
actituds,
boscos,
caminar,
Camporells,
Capcir,
esparpillar,
estanys,
estremir,
fred,
llum,
matinades,
percórrer,
persones,
poesia d'homenatge,
Susanna [Àlex 1957-2024],
tremolar,
ulls
Ja no invisible
Ja no invisible, de molt lluny,
de molt endins de l'ombra arriba,
s'atura, passa el ràpid cabirol.
Mira: les coves i el reflex
del moviment de les aigües,
tot clar, quiet, en els seus ulls.
Jo soc el momentani pletiu on es refia.
p. 665-666
Joan Vinyoli. Obra poètica completa. 2001
Pròleg: Miquel Martí i Pol
Edició: Xavier Macià
de molt endins de l'ombra arriba,
s'atura, passa el ràpid cabirol.
Mira: les coves i el reflex
del moviment de les aigües,
tot clar, quiet, en els seus ulls.
Jo soc el momentani pletiu on es refia.
p. 665-666
Joan Vinyoli. Obra poètica completa. 2001
Pròleg: Miquel Martí i Pol
Edició: Xavier Macià
Etiquetes de comentaris:
aigua,
aigües,
aturar-se,
cabirols,
coves,
invisibilitat,
mirar,
moviments,
pletius,
poesia breu,
refiar-se,
ulls,
Vinyoli [Joan 1914-1984]
26 de desembre 2015
Calma d'hivern
El fred s'instal·la
amb mantell
de son
i agulles de gebre.
Les llums nadalenques,
com estels de broma
que parpellegen
dins d'un cel
de tinta fosca,
es dupliquen
en el mirall
de la humitat dels carrers.
En un poble petit,
com un pessebre,
la meva finestra
és marc de vesprada
d'un mes de desembre.
Lola Casas. Poemes per a un bon Nadal, 2009
amb mantell
de son
i agulles de gebre.
Les llums nadalenques,
com estels de broma
que parpellegen
dins d'un cel
de tinta fosca,
es dupliquen
en el mirall
de la humitat dels carrers.
En un poble petit,
com un pessebre,
la meva finestra
és marc de vesprada
d'un mes de desembre.
Lola Casas. Poemes per a un bon Nadal, 2009
Etiquetes de comentaris:
calma,
Casas [Lola],
desembre,
fred,
Galí [Mercè],
hivern,
poesia hivernal
22 de desembre 2015
Mestissatge
Íbers
grecs
fenicis
francs
els àrabs
jueus
romans
han esculpit la nostra ànima
terra de pas
de conquesta
el país
enmig de guerres
ultratges
desastres
afronts
ha preservat el seu cor
la raça vella
cansada
mesclada
però certa
severa
serena
tossuda
en el mar blau s'emmiralla
no hi ha raó
ni cap dany
injustícia
prou prepotents
sense cor
sense esperit
ignorants
que un poble assolin
mestís
sang cria sang
i als carrers
a les cases
les places
tot serà pur
mescla neta
potent
clara veu
car som els híbrids d'un somni
Jordi Gabarró. Herois i heroïnes. 1999
Pr.: Félix de Azúa
Pr.: Félix de Azúa
Etiquetes de comentaris:
ànima,
cases,
claredat,
cor,
esculpir,
Gabarró [Jordi],
mestissatge,
places,
poesia de l'ànima,
puresa,
serenitat,
somnis,
tossuderia
20 de desembre 2015
Temps de collita
A Elena Ternova
El temps de maduresa
ha daurat els teus paisatges
amb una lluna que evoca el sol
dels anys de joventut.
És temps de collita d'hores,
de la polpa dels fruits madurs
que han vençut les tempestes,
de deixar-se endur pel vent.
Ara que sabem
que a terra res mor,
que tot es transforma
en la virosta de l'experiència.
Assumpció Forcada. Evolutio. 2000
El temps de maduresa
ha daurat els teus paisatges
amb una lluna que evoca el sol
dels anys de joventut.
És temps de collita d'hores,
de la polpa dels fruits madurs
que han vençut les tempestes,
de deixar-se endur pel vent.
Ara que sabem
que a terra res mor,
que tot es transforma
en la virosta de l'experiència.
Assumpció Forcada. Evolutio. 2000
Etiquetes de comentaris:
actituds,
collites,
experiència,
Forcada [Assumpció 1947-],
fruits,
lluna,
maduresa,
paisatges,
persones,
poesia breu,
saber,
Ternova [Elena],
transformar,
vent
19 de desembre 2015
També és Nadal
També és Nadal a la vora del mar
on el seu bleix té remor de nadales,
il·luminant el mirall de les cales,
cua d'estel, la llanterna del far.
També és Nadal a les crestes nevades
on canta el vent fent dansar els borrallons,
i als pics gelats, i a les valls i als turons,
tossals i llacs, i a les planes gemades.
Esclata un clam des del mar a la serra,
l'aire ha portat el dolç nom de germans
-més que un sol mot, crit de pau a la Terra-.
Quan sols d'amor són curulles les mans,
quan rebutgem els afanys i la guerra,
també és Nadal en el cor dels humans!
Nadal, 1985
Musicada pel germà Odiló M. Planàs,
mestre de música de l'Escolania de Montserrat
Manuel Tosca. El Nadal i les nadales : 1981-2002. 2002
on el seu bleix té remor de nadales,
il·luminant el mirall de les cales,
cua d'estel, la llanterna del far.
També és Nadal a les crestes nevades
on canta el vent fent dansar els borrallons,
i als pics gelats, i a les valls i als turons,
tossals i llacs, i a les planes gemades.
Esclata un clam des del mar a la serra,
l'aire ha portat el dolç nom de germans
-més que un sol mot, crit de pau a la Terra-.
Quan sols d'amor són curulles les mans,
quan rebutgem els afanys i la guerra,
també és Nadal en el cor dels humans!
Nadal, 1985
Musicada pel germà Odiló M. Planàs,
mestre de música de l'Escolania de Montserrat
Manuel Tosca. El Nadal i les nadales : 1981-2002. 2002
Etiquetes de comentaris:
actituds,
afanys,
amor,
borrallons,
cantar,
cor,
Escolania de Montserrat,
guerra,
humans,
il·luminar,
mans,
mar,
Nadal,
pau,
persones,
Planàs [Odiló M.],
terra,
Tosca [Manuel 1921-2008],
Travesset [Lluís]
Hiverns suaus
per la cançó
de cada ocell lliure en el blau,
una ànima que faci via amb ell.
ANNETTE VON DROSTE-HÜLSHOFF
Va arribar amb un vent fred de terres nòrdiques
a aquests hiverns suaus mediterranis.
La van veure voltant per tot l'estany,
tranquil·lament, amb ànecs cullerot
i va desconcertar els observadors.
Van convenir els experts que un capbussó
gris com aquell és molt estrany que es vegi
per unes terres tan meridionals.
Ningú no es va explicar com va arribar
una femella així, sense bandada.
Era un exemplar vell que van pensar
que tal com va venir se n'aniria,
i més d'algun sentimental va dir
que baixaria el grup per recollir-la.
Aquell hivern benigne els vilatans
van apropar-se al llac per contemplar-la.
La primavera va arribar de pressa
i va fer un niu de branques sobre l'aigua,
ocult enmig dels joncs i de les cintes.
Tots els nens i nenes de l'escola
van apropar-se a veure-la pescant:
capbussant-se dins l'aigua amb el seu bec
curt i esmolat treia peixets de plata.
L'estiu va anar arribant des de ciutat,
i aquest ocell estrany es va tornar
l'autèntica atracció pels nouvinguts,
sempre sola, nedant lluny de les barques.
Pacífica i tranquil·la, no sabem
si trobava a faltar membres semblants
de la mateixa espècie, o si enyorava
aquells països bàltics que covaven
el seu plomatge gris dins de la closca.
Un dia qualsevol d'un nou hivern
no la van veure més voltant pel llac,
potser va migrar al nord per retrobar
tots els companys que va deixar-se enrere,
perdent-se per Europa, com records,
o es va enfonsar a l'estany i, ja sense esma,
no va poder sortir a la superfície.
Va descobrir que amb un hivern suau,
potser, n'hi havia prou per cada vida,
que es feia breu com la felicitat.
Alexandra March. Hiverns suaus. 2005
Edició: Jordi Julià Garriga
Etiquetes de comentaris:
blau,
brevetat,
capbussó,
Droste-Hülshoff [Annette von 1797-1848],
estanys,
Europa,
felicitat,
hivern,
March [Alexandra],
migrar,
ocells,
Premi flor natural dels jocs florals de Barcelona 2005,
suavitat,
vent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)