Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
19 de juliol 2018
Corranda metafísica
Etiquetes de comentaris:
blanc,
blau,
cel,
colors,
Déu,
feliç,
gris,
il·lustracions,
poesia infantil,
Porta [Carles (Porta Garcia)],
saber,
Sala-Valldaura [J. M. (Josep Maria) 1947-]
15 de juliol 2018
Sota l'ombra de mil fulles
Sota l'ombra de mil fulles,
si no plou gaire no et mulles.
Carles Fages de Climent. Epigrames. 2002
Presentació, edició i notes de Joan Ferrerós.
|
Etiquetes de comentaris:
Castelló d'Empúries,
epigrames,
Fages de Climent [Carles 1902-1968],
fotografies,
fulles,
mullar-se,
ombra,
ploure,
poesia,
recs
TOT
Una veu en l'aire va i diu: L'univers
em sembla una olla grandiosa on
la pressió nuclear no para de crear
estats de vida.
Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988
Dibuix: Antoni Miró
em sembla una olla grandiosa on
la pressió nuclear no para de crear
estats de vida.
Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988
Dibuix: Antoni Miró
Etiquetes de comentaris:
Brossa [Joan 1919-1998],
creació,
olles,
poesia breu,
pressió nuclear,
tot,
univers,
vida
13 de juliol 2018
Poeta, sovintejo els teus recers
Poeta, sovintejo els teus recers
per si quelcom de tu se m'encomana,
i els mots, abans que el llibre jo tanqués,
ja em dansen a l'entorn una sardana.
I resto esbalaïda dreta al mig
amb el cap cot i la mirada lenta...
Música dolça i ondulant trepig
que passa i torna mentre el cor esmenta!
Clementina Arderiu, 1938
Selecció: Maurici Serrahima
per si quelcom de tu se m'encomana,
i els mots, abans que el llibre jo tanqués,
ja em dansen a l'entorn una sardana.
I resto esbalaïda dreta al mig
amb el cap cot i la mirada lenta...
Música dolça i ondulant trepig
que passa i torna mentre el cor esmenta!
Clementina Arderiu, 1938
Selecció: Maurici Serrahima
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
cor,
dolçor,
esmentar,
llibres,
mirades,
música,
persones,
poetes,
recers,
sardanes,
sovintejar,
trepig
08 de juliol 2018
Plantades
Plantades a la terra per ser de terra,
plantades per ser l'ombra
de qui no senti l'aire.
Plantades per viure verticals
i tocar el cel.
Plantades
per qui no ens calgui,
que ens deixin, senyors, plantades,
i ens facin l'amor els astres.
Plantades, fartes, plantades.
Plantades, fortes, plantades.
Soles, dempeus en un món
amb les arrels impregnades
d'un magma que crema mots
i d'una pluja que ens salva.
Plantades,
ens llaura el temps,
la lluita fecunda el ventre
i aclarim els horitzons
amb fulles que no caduquen.
Plantades serem el bosc
d'un planeta que no ens planta
que s'oblida de les flors.
Plantades direm adéu
a totes les seves pors;
amb les nostres farem mars
i ens remullarem els peus,
per viure verticals
i tocar el cel.
Rosa M. Arrazola. Buit de març. 2017
Pròleg de Núria de Gispert
Epíleg de Montserrat Aloy
Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2016
plantades per ser l'ombra
de qui no senti l'aire.
Plantades per viure verticals
i tocar el cel.
Plantades
per qui no ens calgui,
que ens deixin, senyors, plantades,
i ens facin l'amor els astres.
Plantades, fartes, plantades.
Plantades, fortes, plantades.
Soles, dempeus en un món
amb les arrels impregnades
d'un magma que crema mots
i d'una pluja que ens salva.
Plantades,
ens llaura el temps,
la lluita fecunda el ventre
i aclarim els horitzons
amb fulles que no caduquen.
Plantades serem el bosc
d'un planeta que no ens planta
que s'oblida de les flors.
Plantades direm adéu
a totes les seves pors;
amb les nostres farem mars
i ens remullarem els peus,
per viure verticals
i tocar el cel.
Rosa M. Arrazola. Buit de març. 2017
Pròleg de Núria de Gispert
Epíleg de Montserrat Aloy
Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2016
Viola d'argent
INVENCIÓ DE LA SARDANA.
La trilogia boticel·liana,
la mà en la mà, si el vent fa cornamusa,
amb un perfil sacerdotal de musa,
com un miracle, inventa la sardana...
Cant XXV
p. 155
Carles Fages de Climent. Somni de Cap de Creus. 2003
Edició: Jordi Pla
Etiquetes de comentaris:
cornamusa,
Fages de Climent [Carles 1902-1968],
inventar,
miracles,
muses,
poesia breu,
sardanes,
trilogies,
vents,
viola d'argent
07 de juliol 2018
Bufa, vent!
Bufa, bufa, vent!
Treu la polseguera
i les fulles seques
de la carretera.
I, després, un núvol
tot ho ruixarà,
i quina fresqueta
que farà, demà!
Joana Raspall. Degotall de poemes. 2003
Treu la polseguera
i les fulles seques
de la carretera.
I, després, un núvol
tot ho ruixarà,
i quina fresqueta
que farà, demà!
Joana Raspall. Degotall de poemes. 2003
Il·lustracions: Glòria Garcia
Etiquetes de comentaris:
bufar,
demà,
frescor,
fulles,
Garcia [Glòria],
núvols,
poesia breu,
polseguera,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
ruixar,
vent
06 de juliol 2018
Com un riu
Com un riu que esberla el dic
i flueix incessant cercant un llit,
m'arruo jo entre florits aiguamolls
i nius d'ocells d'aigua.
Amb la mà saludo el veí que obre
el cancell i esporga la tanca
i la quitxalla que juga.
Mai és prou llarg el capvespre
com per llegir el paisatge canviant.
Caldrà l'albada per entendre com la llum
conviu amb les ombres i si, al final,
— jo no ho sé —,
tots els rierols s'aiguabarregen.
Marieke Maerevoet, dins,i flueix incessant cercant un llit,
m'arruo jo entre florits aiguamolls
i nius d'ocells d'aigua.
Amb la mà saludo el veí que obre
el cancell i esporga la tanca
i la quitxalla que juga.
Mai és prou llarg el capvespre
com per llegir el paisatge canviant.
Caldrà l'albada per entendre com la llum
conviu amb les ombres i si, al final,
— jo no ho sé —,
tots els rierols s'aiguabarregen.
Un pont de versos. 2017
Il·lustracions de Mercè Espiell.
Pròleg del traductor: Rosa Tirado.
Etiquetes de comentaris:
acceptació,
aiguamolls,
albades,
cancells,
capvespre,
comprensió,
llum,
Maerevoet [Marieke 1948-],
paisatges,
quitxalla,
rierols,
rius
05 de juliol 2018
Genètica
Afers de la vida
anotats
amb lletra de pal eucariota.
No hi és tot,
en el llibre del nucli.
En els seqüenciadors,
tres quarts i una estona.
Mireia Farriol. Adagio, allegro ma non troppo, lento. 2013
Etiquetes de comentaris:
afers,
anotar,
estones,
Farriol Gil [Mireia],
genètica,
lletres,
nuclis,
poesia breu,
seqüenciadors,
tres quarts,
vida
Focs verds
EL CAMÍ ÉS VOREJAT de miralls tapats
el camp lluu esmorteït:
Tres pedaços negres, i un de verd
tèbia empremta a l'ànima meva
Regió de distància El desig
és mon pensament
El cel tensa son gris llenç
crema un foc ran de mon genoll
llebres es mouen a l'espigam
Katarina Frostenson, dins,
Poetes suecs del segle XX. 1995
el camp lluu esmorteït:
Tres pedaços negres, i un de verd
tèbia empremta a l'ànima meva
Regió de distància El desig
és mon pensament
El cel tensa son gris llenç
crema un foc ran de mon genoll
llebres es mouen a l'espigam
Katarina Frostenson, dins,
Poetes suecs del segle XX. 1995
Traducció de Lluís Solanes
Etiquetes de comentaris:
ànimes,
camins,
cel,
desigs,
distàncies,
empremtes,
esmorteïment,
espigam,
focs,
Frostenson [Katarina 1953-],
genolls,
gris,
llebres,
llenç,
miralls,
moviments,
pensaments,
verd,
vorejar
Música Gotes
Música Gotes
Mòbil pentinat d'aigua
Al cor reflexos
Felícia Fuster. Postals no escrites. 2001 Prefaci i dibuixos d'Albert Ràfols-Casamada.
Epíleg de D. Sam Abrams. |
Etiquetes de comentaris:
aigua,
cor,
fotografies,
Fuster [Felícia 1921-2012],
gotes,
Grau Ros [Teresa 1959-],
haikus,
mobilitat,
música,
pentinats,
poesia visual,
Ràfols Casamada [Albert 1923-2009],
reflexos
04 de juliol 2018
Si de paraules boniques
Si de paraules boniques
et vols alimentar,
ací tens uns quants poemes
perquè els pugues recitar.
Els entrants són plats lleugers
que obrin la gana a l'instant.
I són rimes ben senzilles
dels assumptes quotidians.
Els primers i els segons plats
sempre són més consistents.
Para't si cal i mastega
algun dels seus ingredients:
amistat, estima, solidaritat,
un xic de tendresa, generositat...
Les postres, alegres, són el remat,
bocins fets de pasta de felicitat.
Tria els poemes que vulgues
i fes tu mateix el menú.
Tant de bo que les idees
s'engreixen dins el cervell
i s'acompanyen, alhora,
dels teus millors sentiments.
Fina Girbés. Poemes a la carta. 2011
et vols alimentar,
ací tens uns quants poemes
perquè els pugues recitar.
Els entrants són plats lleugers
que obrin la gana a l'instant.
I són rimes ben senzilles
dels assumptes quotidians.
Els primers i els segons plats
sempre són més consistents.
Para't si cal i mastega
algun dels seus ingredients:
amistat, estima, solidaritat,
un xic de tendresa, generositat...
Les postres, alegres, són el remat,
bocins fets de pasta de felicitat.
Tria els poemes que vulgues
i fes tu mateix el menú.
Tant de bo que les idees
s'engreixen dins el cervell
i s'acompanyen, alhora,
dels teus millors sentiments.
Fina Girbés. Poemes a la carta. 2011
Dibuixos d'Eider Eibar.
Etiquetes de comentaris:
acompanyar,
actituds,
alegria,
alimentar,
amistat,
assumptes quotidians,
cervell,
Eibar [Eider],
estimar,
generositat,
Girbés [Fina 1957-],
idees,
menús,
persones,
sentiments,
senzillesa,
tendresa
01 de juliol 2018
Poesia Brossa + Àguila
Etiquetes de comentaris:
àguiles,
Brossa [Joan 1919-1998],
esparvers,
garses,
grives,
merles,
moixons,
mussols,
òlibes,
oriols,
pardals,
passerells,
perdius,
pinsans,
poesia visual,
puputs,
voltors
Mussol a les ruïnes
Vora mar, no gaire lluny del riu
hi ha una plana xopa d'aigua
amb un parell de camins que la travessen
i just al lloc on els camins es troben hi creixen
uns quants arbres
i s'hi aixeca una casa abandonada, un mas
mig en ruïnes amb parets senceres que han caigut
i forats a la teulada que deixen veure el cel.
Tot sovint ve a refugiar-s'hi una parella
tota una tarda i fins al vespre en un parell
de bicicletes, i mentre eren allà abraçats
el noi ha vist, sobre una grossa biga
parat, un mussol.
I cada cop que hi van
el noi veu el mussol parat damunt la biga.
Històries d'animals, tretze. 2010
Poesies: Enric Casasses
Il·lustracions: Stella Hagemann
hi ha una plana xopa d'aigua
amb un parell de camins que la travessen
i just al lloc on els camins es troben hi creixen
uns quants arbres
i s'hi aixeca una casa abandonada, un mas
mig en ruïnes amb parets senceres que han caigut
i forats a la teulada que deixen veure el cel.
Tot sovint ve a refugiar-s'hi una parella
tota una tarda i fins al vespre en un parell
de bicicletes, i mentre eren allà abraçats
el noi ha vist, sobre una grossa biga
parat, un mussol.
I cada cop que hi van
el noi veu el mussol parat damunt la biga.
Històries d'animals, tretze. 2010
Poesies: Enric Casasses
Il·lustracions: Stella Hagemann
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
bicicletes,
bigues,
camins,
Casasses [Enric 1951- ],
Hagemann [Stella],
mar,
masos,
mussols,
noies,
nois,
rius,
teulades
La magnòlia
Ha florit la magnòlia
ufanosa,
carnosa,
i em cobreix amb la màgia
d'un mantell de perfum.
Quan la llum
va donant-se a ponent,
ella encara
m'il·lumina la cara
amb blancor resplendent.
Joana Raspall. Degotall de poemes. 2003
Il.: Glòria Garcia
Etiquetes de comentaris:
arbres,
blanc,
cares,
florir,
Garcia [Glòria],
il·luminar,
llum,
màgia,
magnolies,
magnòlies,
mantells,
perfum,
ponent,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
resplendor
Volem
Nosaltres no volíem dir l'amor
com el diuen els llibres
i vam triar d'escriure'l
mentre arrencàvem pàgines al món.
Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018
Pròleg: Feliu Formosa
com el diuen els llibres
i vam triar d'escriure'l
mentre arrencàvem pàgines al món.
Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018
Pròleg: Feliu Formosa
Etiquetes de comentaris:
amor,
Casagran Casañas [Roc],
escriure,
llibres,
món,
nosaltres,
pàgines,
poesia breu
30 de juny 2018
Diccionari d'ús
No sé d'on he extret el sentit
furtiu d'aquesta entrada de diccionari
que desvetlla la més mínima activitat
sísmica sota la fina pell del meu món.
Només les paraules gastades
saben comprendre la floració
fortuïta de l'atzar. Aquella part
de la vida que ara de nou comença.
Joan-Elies Adell Pitarch. Encara una olor, 2003
Pr.: Laura Borràs Castanyer
furtiu d'aquesta entrada de diccionari
que desvetlla la més mínima activitat
sísmica sota la fina pell del meu món.
Només les paraules gastades
saben comprendre la floració
fortuïta de l'atzar. Aquella part
de la vida que ara de nou comença.
Joan-Elies Adell Pitarch. Encara una olor, 2003
Pr.: Laura Borràs Castanyer
Etiquetes de comentaris:
activitat,
Adell [Joan-Elies 1968-],
ara,
atzar,
començar,
comprendre,
diccionaris,
extreure,
floració,
món,
Premi Alfons el Magnànim València de Poesia 2002,
vida
Divisa
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida..
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
De Cau de llunes 1973-1976
Maria-Mercè Marçal. Contraban de llum : antologia poètica. 2001
de classe baixa i nació oprimida..
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
De Cau de llunes 1973-1976
Maria-Mercè Marçal. Contraban de llum : antologia poètica. 2001
Edició: Lluïsa Julià
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agrair,
atzar,
atzur,
classes,
divises,
dones,
dons,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
nacions,
persones,
poesia breu,
rebels
A la vora de la mar
A la vora de la mar
ens agrada estiuejar.
Allí la brisa refresca
i a tothora pots nadar.
De bon matí, els para-sols,
com bolets multicolors,
s'escampen arrenglerats,
formant rogles o aïllats.
Les tovalles, com estores,
són pedaços en la platja,
amb teles de molts colors
perquè l'arena molesta,
als uns massa, i als altres... poc.
Braços que esquitxen dins l'aigua,
cames esteses al sol,
cossos que boten les ones
o es capbussen en un crit.
Quan les ones són molt altes
resulta ben divertit!
Poemes a la carta. 2011
ens agrada estiuejar.
Allí la brisa refresca
i a tothora pots nadar.
De bon matí, els para-sols,
com bolets multicolors,
s'escampen arrenglerats,
formant rogles o aïllats.
Les tovalles, com estores,
són pedaços en la platja,
amb teles de molts colors
perquè l'arena molesta,
als uns massa, i als altres... poc.
Braços que esquitxen dins l'aigua,
cames esteses al sol,
cossos que boten les ones
o es capbussen en un crit.
Quan les ones són molt altes
resulta ben divertit!
Poemes a la carta. 2011
Poemes: Fina Girbés
Il·lustracions: Eider Eibar
Etiquetes de comentaris:
braços,
cames,
capbussó,
cossos,
Eibar [Eider],
estiuejar,
Girbés [Fina 1957-],
mar,
nedar,
ones,
para-sols,
tovalloles
Fulles d'herba i una tortuga
Les coses importants
estan escrites
a la closca de la tortuga,
a l'antigor de les arrugues dels seus colzes
i al seu mirar:
mira com mira: està viva!
mira com les mastega
les fulles d'herba!
Històries d'animals, tretze. 2010
estan escrites
a la closca de la tortuga,
a l'antigor de les arrugues dels seus colzes
i al seu mirar:
mira com mira: està viva!
mira com les mastega
les fulles d'herba!
Històries d'animals, tretze. 2010
Poemes: Enric Casasses
Il·lustracions: Stella Hagemann
Etiquetes de comentaris:
arrugues,
Casasses [Enric 1951- ],
closques,
colzes,
fulles,
Hagemann [Stella],
herba,
important,
mastegar,
mirar,
poesia breu,
tortugues,
viure
recanvi de llum
s'esborra el sol rere els núvols,
en queda prenyat el cel,
s'encén el far.
i el far comença a estirar la lluna,
gairebé al ple. recanvi: res i aire.
companyia que es fa
un extrem a l'altre.
Eduard Escoffet. Menys i tot. 2017
en queda prenyat el cel,
s'encén el far.
i el far comença a estirar la lluna,
gairebé al ple. recanvi: res i aire.
companyia que es fa
un extrem a l'altre.
Eduard Escoffet. Menys i tot. 2017
Etiquetes de comentaris:
aire,
cel,
companyies,
Escoffet [Eduard 1979-],
estirar,
extrems,
fars,
llum,
lluna,
núvols,
poesia breu,
recanvis,
res,
sol
68 | Amat i amic
Creure és voler creure.
JOSEP PLA
JOSEP PLA
Si creure és voler creure que existeix més enllà
una vida més alta sense ahir ni demà,
¿per què m'és tan difícil decidir-me a acceptar
que des de l'altra vora tu m'allargues la mà?
Espero, espero encara, desesperadament,
que tu ―quina part teva: el gest, els ulls, la ment?―
des d'algun lloc que ignoro ―el cel, la nit, el vent?―
continues amant-me, continues vivent.
Vull creure ―però costa!― que el teu cos, immortal,
s'ha integrat en el cosmos, en el món vegetal,
en la pluja de vidre, en el tramuntanal.
Oh, poder descobrir-te en la gran quietud
de l'arbreda adormida, de l'herbei de vellut,
i en el riure tendríssim de l'infant que ens has dut!
Carme Guasch. Poesia completa. 2005
23 de juny 2018
Ambició
No només la paret, també l'ombra,
el dibuix de la fulla en passar.
Fregadís de l'instant sobre el nombre:
en el guix, en la idea, ser clar.
Jaume Subirana. En altres coses. 2002
Etiquetes de comentaris:
ambició,
claredat,
dibuixos,
fulles,
guix,
idees,
instants,
ombres,
parets,
poesia breu,
Subirana [Jaume 1963-]
Sant Joan
NIT
La bella balla sola pels camins
per a les estrelles i la salvatgina.
Amb les mans penjades al cel,
deixa que el vent la visiti.
El seu riure es barreja amb el cant d'ocells de nit al·lucinats.
Aurélia Lassaque. Perquè cantin les salamandres. 2017
Tr.: Albert Mestres
La bella balla sola pels camins
per a les estrelles i la salvatgina.
Amb les mans penjades al cel,
deixa que el vent la visiti.
El seu riure es barreja amb el cant d'ocells de nit al·lucinats.
Aurélia Lassaque. Perquè cantin les salamandres. 2017
Tr.: Albert Mestres
Etiquetes de comentaris:
al·lucinar,
ballar,
bellesa,
camins,
cants,
cel,
estrelles,
Lassaque [Aurélia 1983-],
mans,
Nit de Sant Joan,
ocells,
riure,
salvatgina,
vent
Peça a peça
Hi ha una llum de vigília
en un carrer estret de Girona
per si goses tornar
i endreçar
-potser peça a peça-
els mots d'un conte nostre ja acabat.
Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts, 2017
Pr.: Anna Aguilar-Amat
en un carrer estret de Girona
per si goses tornar
i endreçar
-potser peça a peça-
els mots d'un conte nostre ja acabat.
Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts, 2017
Pr.: Anna Aguilar-Amat
Etiquetes de comentaris:
acabar,
actituds,
carrers,
contes,
endreçar,
Girona,
llum,
mots,
Nadal [Ivette],
peces,
persones,
poesia breu,
tornar,
vigílies
Una lluna plena de sol
L'he vista. Uns ulls que no envelleixen mai.
I si en busquen uns altres
per abocar-se a una ànima,
viure un insondable vertigen,
ens manca la paraula.
Sense alè, però,
tot ho dirà la mirada.
II
Víctor Obiols. Dret al miracle. 2016
I si en busquen uns altres
per abocar-se a una ànima,
viure un insondable vertigen,
ens manca la paraula.
Sense alè, però,
tot ho dirà la mirada.
II
Víctor Obiols. Dret al miracle. 2016
Etiquetes de comentaris:
alè,
ànima,
envellir,
lluna,
mirades,
Obiols [Víctor 1960-],
paraules,
poesia breu,
Premi Carles Riba 2015,
sol,
ulls,
vertigen,
veure,
viure
Ara que escric això
Ara que escric això, Montsant, la nit
amb un collaret d'estels que al cel brillen
i una corfa de meló fent de lluna,
m'abraça i m'acull endins la foscor.
Voldria dir-te tantes, tantes coses...
però ara estires els dits de les mans,
ara remugues i et tapes la cara,
i jo no trobo paraules per dir
tanta fràgil tendresa com m'assola,
com d'insignificant em sembla tot.
No faria altra cosa que mirar-te
i resseguir, en la teva fesomia,
tot el futur que tenim per obrir.
Els teus primers passos damunt la terra,
els mots que han d'esberlar tot el silenci.
I també la por de no ser-hi a temps,
de prevenir-te de moltes tempestes;
de ser massa lluny quan em necessitis,
de caure en el fàcil parany de creure
que només tu pots aprendre de mi.
Signem un pacte aquesta nit, Montsant.
Descabdellem damunt aquest poema
un fil que nuï sense obligacions
ni contractes, ni exigències, ni premis
aquest atzar que ens ha fet, l'un per l'altre,
partícips d'un camí per dibuixar.
Comprometem-nos a no sucumbir
a la feblesa d'abandonar els somnis,
a plegar-nos davant la hipocresia.
Admetem sense limitacions prèvies
que som estranys l'un per l'altre, i així,
des d'aquesta estranyesa tan visible,
signem damunt aquests versos maldestres
un espai únic de llibertat plena,
on aprenent a mirar-nos als ulls,
reconeguem en mil d'altres esguards
l'amor que mou el món i que l'atura
i fem-ne una festa per sempre més.
(S'han creat espais entre els versos per a aquest blog)
David Figueres. Derelictes, 2013
amb un collaret d'estels que al cel brillen
i una corfa de meló fent de lluna,
m'abraça i m'acull endins la foscor.
Voldria dir-te tantes, tantes coses...
però ara estires els dits de les mans,
ara remugues i et tapes la cara,
i jo no trobo paraules per dir
tanta fràgil tendresa com m'assola,
com d'insignificant em sembla tot.
No faria altra cosa que mirar-te
i resseguir, en la teva fesomia,
tot el futur que tenim per obrir.
Els teus primers passos damunt la terra,
els mots que han d'esberlar tot el silenci.
I també la por de no ser-hi a temps,
de prevenir-te de moltes tempestes;
de ser massa lluny quan em necessitis,
de caure en el fàcil parany de creure
que només tu pots aprendre de mi.
Signem un pacte aquesta nit, Montsant.
Descabdellem damunt aquest poema
un fil que nuï sense obligacions
ni contractes, ni exigències, ni premis
aquest atzar que ens ha fet, l'un per l'altre,
partícips d'un camí per dibuixar.
Comprometem-nos a no sucumbir
a la feblesa d'abandonar els somnis,
a plegar-nos davant la hipocresia.
Admetem sense limitacions prèvies
que som estranys l'un per l'altre, i així,
des d'aquesta estranyesa tan visible,
signem damunt aquests versos maldestres
un espai únic de llibertat plena,
on aprenent a mirar-nos als ulls,
reconeguem en mil d'altres esguards
l'amor que mou el món i que l'atura
i fem-ne una festa per sempre més.
(S'han creat espais entre els versos per a aquest blog)
David Figueres. Derelictes, 2013
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
derelictes,
escriure,
esguard,
Figueres [David 1974-],
llibertat,
mirar,
Montsant,
persones,
Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2013 - XVIII,
tendresa,
ulls
21 de juny 2018
Miratge
...
Cal conservar
un paradís
boscà.
La vida de la humanitat
penja de l'arbrat.
(Fragment)
Maria-Lourdes Soler. La Dríade, 1994
|
Etiquetes de comentaris:
arbrat,
arbres,
boscos,
conservació,
flors de til·ler,
groc,
humanitat,
Soler i Marcet [Maria-Lourdes 1944-],
til·lers,
verd,
vida
20 de juny 2018
Pla de la Calma
Montseny.
Amb ulls botànics.
Amb ulls botànics.
Pla de la Calma:
ginebrons i savines,
brucs i falgueres...
Mirador de silencis
que a l'horitzó t'aboca!
Tercera part: Amb la natura als ulls
Josefina Peraire i Alcubierre. Sucre amarg : poesia. 2005
ginebrons i savines,
brucs i falgueres...
Mirador de silencis
que a l'horitzó t'aboca!
Tercera part: Amb la natura als ulls
Josefina Peraire i Alcubierre. Sucre amarg : poesia. 2005
Pr.: Carles Duarte
Etiquetes de comentaris:
brucs,
falgueres,
ginebrons,
horitzons,
miradors,
Montseny (Catalunya : Muntanya),
natura,
Peraire Alcubierre [Josefina],
Pla de la Calma,
poesia botànica,
savines,
silenci,
ulls
19 de juny 2018
Aigua nova
Aigua nova ets tu dins meu
i és per això que aixeco el got.
Aigua fresca que s'escola
sota el pont petit de fusta,
aigua rodona i crits humits
sota els peus descalços agraïts.
Més avall el vell safareig
ens regala el broll continu
i una fresca pedra on seure
i un instant per alentir.
Aigua nova ets tu que em vessa
i regalima pit avall,
aigua nova a la cantimplora,
mans humides, mans amants.
Aleix de Ferrater. Absolutament d'ànim, 2016
i és per això que aixeco el got.
Aigua fresca que s'escola
sota el pont petit de fusta,
aigua rodona i crits humits
sota els peus descalços agraïts.
Més avall el vell safareig
ens regala el broll continu
i una fresca pedra on seure
i un instant per alentir.
Aigua nova ets tu que em vessa
i regalima pit avall,
aigua nova a la cantimplora,
mans humides, mans amants.
Aleix de Ferrater. Absolutament d'ànim, 2016
Etiquetes de comentaris:
aigua,
alentir,
cantimplora,
Ferrater [Aleix de],
frescor,
mans,
peus,
poesia agraïda,
ponts,
Premi Guillem Colom Ferrà de poesia Vall de Sóller 2015,
safareig,
seure
Subscriure's a:
Missatges (Atom)