Les orenetes han tornat al niu.
Dibuixen arcs invisibles en l'aire,
camins de fum.
Ens espien els passos,
s'aturen un instant. I fugen.
El món com s'il·lumina!
Sents com respira la primavera?
La veus, la llum del món?
Rosa Font Massot. Esquerda. 2022
Ha vingut com cada any la primavera:
colors grocs i vermells, ocells al vol,
un vent enjogassat, amb la fal·lera
de perseguir el que troba sota el sol.
Arbres florits i xiscles d'oreneta,
olor d'herba, de camp tot just llaurat,
trobes en el marjal la violeta
amb un ull fi, divinament morat.
Paisatge fresc, espai, altes carenes
retallades pel cel que les atrau,
la llum de març, que s'ha desfet les trenes,
empeny el núvol convertint-lo en nau.
La primavera, sí, quantes vegades
que t'han cantat, i les que et cantaran
els que rebin les teves alenades,
et fas estimar tant!
Si ets àgil i voluble, esbojarrada,
si encens l'argent i multipliques l'or,
sempre arribes de cop, a la impensada,
i vibres, sensitiva, en cada cor.
Noguer de Segueró, juliol 1945
De Colors de tot l'any.
El sòl és sec;
l'eixuta llicorella
ens llisca sota els peus,
i les gatoses
esgarrinxen arreu, despietades,
amb mil agulles
aspres i punxoses.
D'on treu, el bosc,
les mates tan florides,
i les meloses cireres d'arboç,
i el verd tan verd
dels pins i de les molses,
i el rovelló
tan roig i tan gustós?
Com surt, d'un lloc tan àrid,
tanta vida,
i aquest batec de creixement constant?
Preguntem-ho als ocells,
a les abelles, als esquirols...
ben cert que ells ho sabran.
Joana Raspall. Com el plomissol : poemes i faules. 1998
Il·lustracions: Glòria Garcia
Al peu dels passos del capvespre
Corre una aigua clara
Del color de l'oliva,
I arriba al breu foc oblidadís.
Sento entre el boirim grills i granotes,
On tendres tremolen les herbes.
———————————————
Sera
Appiè dei passi della sera
Va un'acqua chiara
Colore dell'uliva,
E giunge al breve fuoco smemorato.
Nel fumo ora odo grilli e rane,
Dove tenere tremano erbe.
1929
Giuseppe Ungaretti. Sentiment del temps. 1988
Quan tanc els ulls som la mar i els seus mites,
la seva èpica, els seus vocabularis,
els seus reflexos dins la gamma dels ònixs.
Antoni Vidal Ferrando. Si entra boira no tendré on anar. 2022
Premi Carles Riba 2021
Hort de les dàlies!
Quan reprenem el pur diàleg
amb l'alba, íntima i oculta,
de nostre jo? Quan tornarem
al clos original, intacte,
al temps, parat, de la infantesa,
sense cap gest? Esgrogueïdes
ombres del pare i de la mare!
La corriola del pou fosc,
el sol i l'aigua, a mitja tarda,
l'olor de menta, i el quadern
rogenc, amb llapis de colors,
al banc de fusta... Les falcies,
negres i ràpides, se'n van,
com breus records. L'amor, amb eina
de tall amarg, l'enyor punyent,
desbrossarà l'antic camí,
que duu a l'aigua de la font...
Cal tancar els ulls i retrobar,
secretament, l'hort de les dàlies.
Jordi Pàmias. Àmfora grega. 1985
Pròleg d'Isidor Cònsul
Nosaltres tu les teves camarades en el mateix cor amenaçat
amb els nostres cossos els nostres morts els nostres desordres diversos.
Nosaltres en espirals planetàries per pensar niu d'esperança.
El pes real del nostre cor amenaçat ajustat a l'alta ressonància dels llibres.
———————————————————————
Nous toi tes camarades dans le même cœur menacé avec
nos corps nos morts nos désordres distincts. Nous en spirale
planétaires pour penser nid d'espérance. Le poids réel de notre
cœur menacé ajusté à la haute résonance des livres.
Denise Desautels. D'on sorgeix de vegades un braç d'horitzó : inventaris 2012-2016. 2022
Traducció i pròleg d'Antoni Clapés
Avui ens toquen a glòria
mil campanetes d'argent
per celebrar la gran joia
del vostre enllaç sant i ferm.
La vida és camí de roses
i àspids i esbarzers;
per minvar hores penoses
fareu d'amor un ungüent:
amor que tindrà tendror
i calma, fe i paciència,
amb foc de jove passió
i somnis sens turbulència.
Aplicareu amb gran cura
aquests ingredients valuosos
i ablanireu pena dura
que us ataqui essent sortosos.
Tots els presents a la festa
preguem Déu que ho encerteu.
Del bo i millor sigui plena
la vida que ara enceteu!
Maria Terrades i Compte. Terra & Cor : Quermançó i altres poemes. 2009
Pròleg de Carme Pagès
Göteborg, aquestes tardes;
El sol, que es va fent translúcid,
T'escalfa l'esquena, amable.
Malmö, dejorn, i el sol
Que et treu la pols del damunt
Mentre aixeca onades.
De Quadern de Perplexitats.
Jordi Vivet, dins,
Reduccions : revista de poesia. Núm. 92. P. 36
No mates, ni cures,
només, indolenta,
fas que afogues
una saviesa de segles.
Narcís Ribes. De sediments. 2017
Epíleg de Jaume Bosquet
Els llums s'apaguen.
Se senten sols els versos
dintre dels llibres.
Se'n va la tarda.
El sol ens mira amb pena
entre dos núvols.
Aquesta vida:
un laberint efímer
de sol i pluja.
Jordi Pujol Nadal. Torna la pluja sobre nosaltres. 2018
IX Premi Jordi Pàmias de Poesia de l'Ajuntament de Guissona, 2017
Tots els meus poemes sobre la primavera
romanen inacabats.
Per culpa de la primavera que sempre té pressa,
per culpa de la meva disposició que sempre es fa esperar.
Per això gairebé em veig obligada
a acabar els poemes
sobre la primavera
en època de tardor.
Kikí Dimulà. Us he deixat un missatge. 2020
Traducció i pròleg de Quim Gestí. Edició bilingüe
Som prop i tan lluny.
Les bignònies, potser fugaces,
em sorprenen a cada passa.
No t'he oblidat,
a desgrat que han passat tants
i tants anys que ni vull comptar-los.
El meu no-oblit, la meva recança,
sempre tindrà el color d'elles:
groc esquitxat de vermell, indefinible.
No vas ser ni el meu nord,
ni el meu sud, ni l'est, ni l'oest.
En un temps, però, ho vas ser tot.
Males passades cardinals,
befa dels colors, de les flors,
geografia inútil, altra vegada.
Marta Pessarrodona. Animals i plantes. 2010
Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor?
És, doncs, sols per l'amor que ens creixen roses
als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol·licitud: així donaràs vida.
Miquel Martí i Pol. Llibre d'absències. 2000
Voldria escriure
amb força,
de foc els versos
sense deixar entreveure
ni l'ombra dels meus dubtes.
Montserrat Abelló. Dins l'esfera del temps. 1998
Lluny, allà dins asprives muntanyes
que mai petja del món ha tocat,
d'un desert en les verges entranyes,
mira el cel un verger ignorat.
Allà brolla la font de la vida,
allà s'obrí lo lliri d'amor;
veu d'oracle pel món no sentida
té allà el bosc en secreta remor.
Aigua hi corre, tan pura, tan pura
que los àngels s'hi van a mirar;
qui una gota en tastàs, oh dolçura!
mel del món no voldria tastar.
Miquel Costa i Llobera. Poesies. 1992
Dibuixos d'Albert Rocarols
I en tal guerra de relats
ensopegues amb la pedra
caus de la bici i
t'estripes els pantalons.
L'escriptura com a cos
de desempat; allà on furga
reverbera
fent margeres
fogueres
al revolt
on
no
tornarà.
Maria Isern. Sostre de carn. 2017
II Premi Francesc Garriga, 2017
La foscor era sota les parpelles closes.
Aquesta és la foscor dels ulls.
L'altra, la immensa,
era veïna de la clarícia.
El cavaller va obrir camí en el nu,
en l'espadat de l'existència;
va fer-se pas en un bosc sense ocells, ni aire;
sentia el plor de la rosa.
I ho va escriure.
I la nació va saber que hi havia hagut
nit en el terra humit,
camp fèrtil, avui, que el sol il·lumina.
Teresa Costa-Gramunt. L'any de l'estrella. 2021
Il·lustracions d'Adelaida Murillo
Pròleg d'Oriol Pi de Cabanyes
el nostre viatge sempre incomplet
s'escriurà en un llibre amb fulls
d'esperança
les seves ratlles blaves ens recordaran
l'escola dels anys primers
la nostra recerca prosseguirà
perquè la grandària de l'esperit
no s'acaba mai
————————————————
unsere niemals abgeschlossene Reise
wird sich in ein Büchlein mit Seiten
aus Hoffnung eintragen
seine blauen Linien werden uns die
Schule der ersten Jahre ins Gedächtnis rufen
unsere Suche geht weiter
denn die Größe des Geistes
endet nie
Klaus Ebner. Blaus = Bläuen. 2015
Pròleg de Marta Pérez i Sierra
XVII Premi de Poesia Parc Taulí, 2014
Dalt del cim d'un espadat,
entre crestes del rocam,
emoció, bellesa, art:
un acròbata, l'isard.
Les oques van descalces. 2021
Poemes de Ramon Besora
Il·lustracions de Natasha Domanova
Música de Rosabel Bofarull
