Cant dels absents

L’absència de qui ha marxat.
L’absència de qui mai no ha existit.
L’absència amb què hem resistit
la presència de la soledat.





Vicenç Llorca. De les criatures més belles. 2006

Si de minyó em plaïa la pintura

Si de minyó em plaïa la pintura
Que fabulitza la mar abissada
I l'ona negra i alta, i de la irada
Ficció en negre i blanc de la natura

Tempestosa i cruel, feia pastura
D'esperit i de ment, a l'aspra albada
Del clam viril, el crepuscle i la fada
Que el misteri difon m'ha dat ventura.

Avui delesc, adés la mar coberta
I els fars en rocs perduts; o en cloure el dia,
Entre efímers morats, la claror incerta

Del sol colgant i la malenconia
Del pi soliu, a mig coll, o l'alerta
Sense averany del ca en fosca masia.




J.V. Foix.  Sol, i de dol. 1975

També es troba en el llibre:

Cada poeta és ell : un llibre i un disc compacte amb dinou poemes i dos comentaris amb la veu de J.V. Foix, més un apèndix de cinc sonets i un text inèdits. 2011. P. 101

Edició a cura de Ramon Salvo Torres.

Matí al bar

S'han vist sovint al bar,
a les hores del sol del migdia,
quan l'enrenou del carrer
desafia la piuladissa dels ocells,
i es fiten només amb un somrís
que creua l'abisme de les taules.
Ah!, si els acostessin ara,
enderrocades les barreres que els separen!
Quin goig dels cossos, quin delit!
Però tot són cabòries.
No hi ha hagut mai res.
Mai no han creuat una paraula.
I encara seguiran així dies i dies,
tot observant-se de lluny, indecisos,
canviant només la timidesa del somrís
per aquesta felicitat de la distància:
un fil a punt de trencar-se.




Francesc Parcerisas. L'edat d'or. 1983

Potser, ma pregona afició a la poesia

Potser, ma pregona afició a la poesia
em fa adorar la realitat i, fins i tot,
de la seva amargor,
en trec una mica de bellesa.




(Fragment de lletra a Gonçal López Nadal, Arxiu personal, 1972)



Guillem Nadal i Blanes

En el llibre: 

Antologia de poesia russa : homenatge a Guillem Nadal, traductor i poeta. 2006

Edició a cura de Gerard Adrover.

Nota sobre el traductor per Gonçal López Nadal.

Fornalutx

(record jovenívol de Mallorca)



Entre muntanyes blaves i morades,
i quan ja minven claredat i so,
arran de fumaroles encantades
s'acluca Fornalutx com una flor.

Un rierol se'n va per fondalades
sense temença ni posat de plor.
Veieu sovint, dessota les brancades
present del cel, de la taronja el do.

Amistoses, amb feines entre mans,
les comares s'asseuen als replans;
hi ha olor de flors, murmuri de pregàries.

Prop d'un viure suau i beneït,
per ci per lla protegirà la nit
els ulls de foc de sitges solitàries.



Josep Carner. El tomb de l'any. 1966

Pròleg d'Albert Manent.

Bellesa del món

Hi ha tantes coses belles! Una posta

de sol al Belvedere de Florència,

la pluja al Ganges, i la indiferència

de l'aigua retinguda en una almosta.

Els amants i l'Acròpoli de Fídias,

el present que ens regala la memòria,

el combat de la vida transitòria

que ens va deixar Kavafis, les orquídies.

I tanmateix la nit ens acompanya,

i a sota veu també te'n meravelles.

Travessa la foscor una claror estranya

que et besa els ulls i et posa a les parpelles

un breu instant de somnis que s'afanya

a brillar sobre el món amb les estrelles.

Israel Clarà. Una mena de màgia. 2009

L’amor és un costum ben educat

L'amor és un costum ben educat

com rentar-se les dents cada matí

que necessari ens han, i ens hem, creat

i venç la solitud en pronunciar-se.

D’això, però, que un cert públic correcte

entén en dir amor

n’és fàcil despullar-se i n’és higiènic

si hom té a l’abast l’estoig

d’un record sense fons, de maquillatges,

i l’esguard ben atent

davant una finestra qualsevol.

Viure ofert a la vida

no pas nugat a un arbre com vençut.

Josep Piera

Es troba en el llibre:

Jordi Balcells, Albert Roig. L’escriptor de poesia. 1991