Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça
me n'aniria mar endins
tot sol amb la meva barca;
el vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor, d'un blau com d'encís
i els ulls, d'un verd d'esperança.
Fragment
Miquel Martí i Pol, dins,
Carme Pérez. No estem mai sols: conèixer Miquel Martí i Pol. 2002
Bibliopoètiques
poesia i biblioteques
Cercar en aquest blog
29 de març 2011
Mare, si fos mariner
Etiquetes de comentaris:
actituds,
barques,
blau,
esperança,
mar,
mares,
mariners,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
Pérez Arnau [Carme 1934-],
persones,
ulls,
verd
28 de març 2011
Primavera
Al cim de cada branca hi ha una maragda breu.
Corona viva, l'ocellada vola.
Blaveja la muntanya, clapissada de neu,
i en un marge s'esmuny la darrera viola.
Infant, la primavera treu a la dansa el món.
Els teus ulls no coneixen aquesta embriaguesa.
¿S'adonen de la saba que dins la fruita es fon
i veuen groc i malva ratllar la verda estesa?
Ah, si ara endevinessis, en els brucs, el present
que per l'ocell l'ovella obedient deixava!
La llana es pastarà amb el fang del torrent
i serà niu segur sota la volta blava.
Ets com un arbrissó enlluernat de sol.
Res no saps del prodigi, oh tendra rosa vera!
Però amb el cant roent del rossinyol
la teva mà, d'un vol, ens duu la primavera.
Tomàs Garcés. Poesia completa. 1986
Ed.: Àlex Susanna
Corona viva, l'ocellada vola.
Blaveja la muntanya, clapissada de neu,
i en un marge s'esmuny la darrera viola.
Infant, la primavera treu a la dansa el món.
Els teus ulls no coneixen aquesta embriaguesa.
¿S'adonen de la saba que dins la fruita es fon
i veuen groc i malva ratllar la verda estesa?
Ah, si ara endevinessis, en els brucs, el present
que per l'ocell l'ovella obedient deixava!
La llana es pastarà amb el fang del torrent
i serà niu segur sota la volta blava.
Ets com un arbrissó enlluernat de sol.
Res no saps del prodigi, oh tendra rosa vera!
Però amb el cant roent del rossinyol
la teva mà, d'un vol, ens duu la primavera.
Tomàs Garcés. Poesia completa. 1986
Ed.: Àlex Susanna
Retrat de poeta
Potser tots et volien veure trista
perquè eres la poeta i el ponent
s'entretenia més en els teus vidres,
i no sabien que al combat del temps
tu havies ajudat amb tantes gestes:
contemplant el raig d'aigua que a la font
esclata contra un mur gelat de pedra,
esperant l'arribada de l'estiu
des de l'estudi on veies el capvespre
i el mar suau et bressolava els ulls
amb un amor més alt que la bellesa.
Passant la teva mà damunt la roba,
tremolant en la llum, groc d'albercoc,
reflectida en pantalles irisades,
passejant per indrets festius d'amant
quan robaves un bes a mitja tarda.
Perquè eres la poeta i tens el nom
de tots els déus que estimen, infinits,
la terra que reneix tendra i madura.
Potser tots et volien veure trista
i tu només sabies ser feliç.
Israel Clarà. Pluja de nit. 2010
perquè eres la poeta i el ponent
s'entretenia més en els teus vidres,
i no sabien que al combat del temps
tu havies ajudat amb tantes gestes:
contemplant el raig d'aigua que a la font
esclata contra un mur gelat de pedra,
esperant l'arribada de l'estiu
des de l'estudi on veies el capvespre
i el mar suau et bressolava els ulls
amb un amor més alt que la bellesa.
Passant la teva mà damunt la roba,
tremolant en la llum, groc d'albercoc,
reflectida en pantalles irisades,
passejant per indrets festius d'amant
quan robaves un bes a mitja tarda.
Perquè eres la poeta i tens el nom
de tots els déus que estimen, infinits,
la terra que reneix tendra i madura.
Potser tots et volien veure trista
i tu només sabies ser feliç.
Israel Clarà. Pluja de nit. 2010
Pròleg d'Olga Xirinacs.
La pedra eixuta ha perdut del tot la seva importància,
resta desfonada a la paret seca. Freqüenta el secà,
la llagostera, el formigó, la xafogor
i encara recorda la batalla del silenci
i la vida de l'acció.
Pau Vadell i Vallbona (Convit al silenci, 2009)
la llagostera, el formigó, la xafogor
i encara recorda la batalla del silenci
i la vida de l'acció.
Pau Vadell i Vallbona (Convit al silenci, 2009)
Etiquetes de comentaris:
pedres,
silenci,
Vadell i Vallbona [Pau 1984-],
xafogor
27 de març 2011
Cançó d'Anna
Per poder tancar els ulls de nit,
feliç, redona,
per expandir el cos com una magrana
al sol de la tardor,
davall els dits de l'home que et fa ser...
Només has de tornar a ser qui jo conec,
la dona que és feliç i que riu
com la pluja rabiosa en primavera.
Respectant tots els somnis en silenci.
Gràcia Jiménez. Quadern del vent, 2006
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cançons,
conèixer,
Jiménez [Gràcia],
persones,
pluja,
primavera,
respectar,
riure,
silencis,
somnis,
ulls
La serra, II
Als boscos màgics on d'infants jugàvem,
Palaus efímers amb columnes d'hores,
No hi ha camins que t'hi puguin portar.
No cerquis els verds boixos, els vells roures
Més enllà del teu cor, on són vivents
Daurats per l'únic sol de la memòria.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores. 1990
Palaus efímers amb columnes d'hores,
No hi ha camins que t'hi puguin portar.
No cerquis els verds boixos, els vells roures
Més enllà del teu cor, on són vivents
Daurats per l'únic sol de la memòria.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores. 1990
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
boixos,
boscos,
camins,
cor,
infantesa,
memòria,
poesia breu,
roures,
temps
Alforja
L'amor és conversar amb els déus
a l'ombrós paradís de mores i pomeres
on els barrancs et porten
les humides olors d'antigues llunes
-degotadís airet de branques molles-
sense pols ni petjades
fora del temps, fora del temps.
a l'ombrós paradís de mores i pomeres
on els barrancs et porten
les humides olors d'antigues llunes
-degotadís airet de branques molles-
sense pols ni petjades
fora del temps, fora del temps.
III
Margarita Ballester. Els ulls. 1995
Margarita Ballester. Els ulls. 1995
Subscriure's a:
Missatges (Atom)