El bo que és tot

          A Joan Salvat-Papasseit

I vosaltres que, potser, em llegireu

justifiqueu el clos silenci

del meu present,

i doneu ja esperança

a la meva paraula,

tan vostra com la vida.

Vicenç Llorca. De les criatures més belles. 2006

Nova aventura

I un cop més tot comença de nou.

Hem fet les maletes,

preparat deu mil coses

i conduït més de cent quilòmetres

per arribar en un lloc ple de pins

i amb la mar al fons.

He mirat d'adaptar el retrovisor

de l'ànima i els seus fils conductors

a aquest nou tarannà,

posar-hi les petjades justes,

necessàries,

per tal que res no ens esgarrapi

en aquesta nova aventura.

De moment,

sembla que els llibres i l'I Book

s'hi troben a gust.

Elvira Roca-Sastre i Muncunill. La finestra oberta. 2008

Els difunts

Al cap dels anys,
la mort els va arrabassar
tant el fanatisme com la victòria.

Plegats se'n van anar
a l'altre món, convençuts
que entrarien en el paradís
que ells mateixos
s'havien inventat.




Josep-Ramon Bach. El laberint de Filomena. 2010

Han escollit

Han escollit ser unes altres persones. I, quan diuen mar,
tenen els ulls blaus i fan gestos
que recorden el moviment de les ones al moll.

Criden totes les nits allò que mai no gosarien murmurar
al matí en la intimitat de la cambra: perquè dins la seva
boca
es mesclen dues llengües i a una d'elles sols la
reconeixen
del mirall on havien vist desfilar tots els rostres.

Es deixen coronar per un halo de llum blanca
que els persegueix i que ja els ha traït altres vegades.
I es comporten com petits déus efímers, subjectes
a les conspiracions d'uns pocs homes que poden,
amb la mateixa mà, oferir-los la copa i el verí:
s'humilien per rebre el seu aplaudiment o la seva
compassió.

Després cau el teló. Tornen a casa. I són unes altres
persones.

9

Maria do Rosário Pedreira. La casa i la flaire dels llibres. 2009

Traducció d'Antoni Xumet Rosselló.

Edició bilingüe

Elemental

Tot és senzill, diàfan,
encara que no ho sembli.
Un carbassó, per exemple.
És ben elemental,
i ens prodiga sabers:
la muda dansa dels astres
i la immòbil rotonda
amb rellotge de sol.

Un carbassó no ment.
Tampoc fa preguntes:
"Qui som? On anem?"
Ens veu elementals,
semblants a ell:
fina pell tendra al ras,
sota la freda veritat
de les estrelles.



Xavier Macià. Materia elemental. 2009

Olles

Olles amunt i olles avall.
Tot passa i tot s'adoba.
Arriba una dona
i diu: Què us falten serradures?
Tots els veïns dormen.
On dec haver deixat les sabates!

de Em va fer Joan Brossa (1951)

Xavier Sans. Quatre poemes de Joan Brossa, 2010

En primavera

Lleu s'enfonsa la neu sota passos obscurs,
a l'ombra de l'arbre
Alcen amants les rosades parpelles.

Sempre les crides fosques dels barquers són seguides
per astre i nit;
I els rems baten lleument a compàs.

Aviat floriran als murs en runa
Les violetes,
Reverdeix encalmada la templa del solitari.



Georg Trakl. Obra poètica. 2012

Traducció de Feliu Formosa