Presència d'ona i veu, i llum irada.
I tu al bell mig, talment algú que es troba
dins un combat dels altres i sols mira
i esquiva cops i no en comprèn la lluita.
Miquel Arimany. L'ombra del vent. 1987
Per què no sabem veure la bellesa
quan la tenim davant,
just al mirar-nos al mirall
i observar aquella línia del coll,
del clatell,
sota la pell fresca i sense plecs,
d'una delicadesa subtil,
gràcil,
quasi innocent.
Per què volem ignorar el que tenim
quan ho podem gaudir sense la por abismal
de la incertesa.
Elvira Roca-Sastre i Muncunill. La finestra oberta, 2008
|
La llibertat és un valor tan fonamental, que la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides durant la històrica sessió del 10 de desembre de 1948, a París, la repeteix trenta vegades, sigui com a nom (llibertat), com a adjectiu (lliure), com a adverbi (lliurement) o com a verb (alliberar). (Fragment) Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència, 2003 il.: Inés Luz González |
pedra xarranca: una pedra caiguda del cor de la primavera
hinkesten: der falder en sten fra forårets hjerte
Signe Gjessing. Ud i det u-løse : digte, 2014
Nota: poema traduït amb un traductor automàtic
|
Els vertaders amics no es fan retrets,
ni mesuren el que s'han donat mútuament.
L'esperit de càlcul, la comptabilitat
farisaica és incompatible amb l'amistat.
(Fragment)
Francesc Torralba. L'amistat, 2008
|