Són bombolles de so
que esclaten en el buit.
Són mans que s'obren pas
entre gèlides fletxes.
Són intenses espurnes
d'una tendresa inèdita.
Són precs que condueixen
a una puresa estranya.
Són notes que procuren
ser alguna cosa més.
Són crides a un futur
de possible harmonia.
(De Perpectiva de cambra amb habitants)
Feliu Formosa. Feliu Formosa, 2000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada