Oh cel, de nou amb la gran torxa encesa!
Deixo recances i colgat caliu.
Torna a mos ulls el goig i l'escomesa,
pollanc al vent, tot el meu ésser viu.
Jo cantaré com lluen les bardisses,
com neixen llucs, encara avui secrets,
com volten l'aire, d'un no-res felices,
les esperances amb els ulls distrets,
com les futures dolces estimades
senten, en nou misteri, batre el cor,
com l'arbre que fou erm en les ventades
és resseguit per teranyines d'or.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
A cura de Joan Ferraté.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada