Oh feixos de branques sonores,
tot l'any amb la fressa de vius cascavells,
car fins quan arriben gelades aurores
us feu fonedissos dessota els ocells!
[6]
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
30 de novembre 2013
Oda als arbres de la Rambla
Etiquetes de comentaris:
arbres,
aurores,
Barcelona,
branques,
Carner [Josep 1884-1970],
cascavells,
feixos,
fressa,
gelades,
ocells,
plàtans,
rambla,
sonoritat
Oda als arbres de la Rambla
I, oh fulles, oh fulles del plàtan,
talment cadascuna més gran que la mà!
Quan ve la revolta dels vents que us rebaten
amb folls i poetes correu a encaixar.
[5]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
talment cadascuna més gran que la mà!
Quan ve la revolta dels vents que us rebaten
amb folls i poetes correu a encaixar.
[5]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
encaixar,
folls,
fulles,
mans,
plàtans,
poetes,
rambla,
vent
Oda als arbres de la Rambla
Oh fulles del plàtan, oh tendra
naixó quan l'anyada sospira i reviu,
rogents quan es colga l'octubre en la cendra,
parentes del pàmpol en hores d'estiu!
[4]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
naixó quan l'anyada sospira i reviu,
rogents quan es colga l'octubre en la cendra,
parentes del pàmpol en hores d'estiu!
[4]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Oda als arbres de la Rambla
Oh frondes que us féreu sagrades
temps ha vora l'aigua de trenes d'argent!
Avui ja propícies a un riu de gentades
veieu amb desesmes el núvol i el vent.
[3]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
temps ha vora l'aigua de trenes d'argent!
Avui ja propícies a un riu de gentades
veieu amb desesmes el núvol i el vent.
[3]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
aigua,
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
gentades,
núvols,
rambla,
trenes,
vent
Oda als arbres de la Rambla
Oh soques lleument colorides,
a penes tocades per marca senil,
columnes lletoses no mai envilides,
i amb tons de mudances d'un dia d'abril!
[2]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
a penes tocades per marca senil,
columnes lletoses no mai envilides,
i amb tons de mudances d'un dia d'abril!
[2]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
Etiquetes de comentaris:
abril,
arbres,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
colors,
columnes,
plàtans,
rambla,
tendresa
Oda als arbres de la Rambla
Temps era, bells arbres, temps era
que em dúieu en festa devora la llar,
oh honor de la Rambla, l'antiga riera
de totes les viles que miren la mar.
[1]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
que em dúieu en festa devora la llar,
oh honor de la Rambla, l'antiga riera
de totes les viles que miren la mar.
[1]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Edició: Jaume Coll Llinàs
24 de novembre 2013
Mossèn Cinto
Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa. Tal com qui cull dintre el bosc vermells gerds de bardissa les antigues paraules collies que obliden els savis i rentaves, amant-lo amb clara mirada d'infant, net de sorres impures, l'or noble i molt vell de la llengua. Sol resseguies les altes arrugues del nostre país -cap a quina cacera més noble que isards vagarosos! Tan amorós com la mare desvetlla el seu fill adormit -ric de somnis i vida- despertes la llengua. Nosaltres cridarem amb veu nova les velles paraules. Mai més no deixarem als amables fossers dur-la a un somni forçat! Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
Albert,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
Canigó,
català,
fills,
flors,
mares,
mirada,
poesia compromesa,
Verdaguer [Jacint 1845-1902]
Tots els homes d'Escòcia
En Mateo diu “Entrem-hi,
és un pub que s’ha de veure,
sempre hi ha algú que recita
o que canta en un racó”.
A la resta ens fa una mandra…
però és que no hi ha alternativa.
“Va fem-ne una i cap a casa,
vigileu els esglaons”.
Obrim la porta,
entrem en un lloc minúscul,
gent amb mirada perduda,
si n’hi ha quinze ja són molts.
Però és molt heavy:
uns setanta anys de mitjana,
i un senyor amb una guitarra
que ara acaba una cançó.
I seiem a prop del foc,
al costat un vell amb barba
que duu manta i espardenyes,
sota seu hi dorm un gos.
I no sé qui de nosaltres
va i murmura “Quina fauna!”,
amb els ulls ens l’assenyala
i ens posem a riure fort.
“Ai Mateo
ma dove ci hai portato?
Que això tio sembla un geriàtric,
a un amic no se li fa!
Ai Mateo
que no et salva ni ta mare
avui pagues tu les pintes.
Per mi ja podem marxar”.
Ens en fotem de tots:
del mort i de qui el vetlla.
Quan de cop el vell s’aixeca:
“Això tios pot ser molt bo”.
Amb un respirar feixuc
i una veu ben arrugada
diu: “Aquesta dedicada
a tots els que ja no hi són”.
I comença.
I arrenca amb la tornada
i al voltant es fa un silenci
que ara no et sabré explicar.
Però hem de callar, tio, hem de callar,
empassar-nos les paraules
i posar-nos a escoltar.
El vell agafa aire
i les venes se li inflen
i la cara ben vermella
com si s’hagués d’ofegar.
Però creu-me que a cantar d’aquella forma
no hi ha cap escola al món que te’n pugui ensenyar.
De tots els homes d’Escòcia, amb aquell vell vam anar a topar
i de sobte vam entendre què volia dir cantar.
Amics de les Arts (Grup musical)
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Amics de les arts (Grup musical),
cançons,
cantar,
empassar-se,
ensenyar,
entendre,
Escòcia,
explicar,
mirades,
persones,
recitar,
silenci
23 de novembre 2013
Tardor
Etiquetes de comentaris:
Alguer,
fulles,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Nieddu [Giuseppe],
Parc de les Aigües (Barcelona),
Sari [Rafael 1904-1978],
tardor
Arços i grèvol
Arços i grèvol,
Salvador Espriu. Poesia. 2013
A cura d'Olívia Gassol.
oculta neu, prim aire
de tramuntana.
Hivern del mar: sol fràgil
damunt platges desertes.
XX
XX
Salvador Espriu. Poesia. 2013
A cura d'Olívia Gassol.
Etiquetes de comentaris:
aire,
arços,
Espriu [Salvador 1913-1985],
fragilitat,
grèvol,
hivern,
neu,
platges,
poesia breu,
poesia hivernal,
sol,
tramuntana
21 de novembre 2013
Sr Wert
Etiquetes de comentaris:
actituds,
català,
Catalunya,
ensenyament,
escola,
joventut,
Macedònia (Grup musical),
poesia visual,
respecte
20 de novembre 2013
La promoció de la lectura a les llibreries
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Catalunya,
cultura,
Daura i Jorba [Antoni],
decidir,
generositat,
identitat,
lector,
lectura,
llibreries,
llibres,
persones,
RACO,
votar
19 de novembre 2013
Esbossos, 16
18 de novembre 2013
Saps què?
Saps què? T'estimo.
I entre el sol i la lluna,
un espai verge
ens guarda la flama
de l'estrofa més pura.
Montserrat Altarriba. Tornassols. 1998
I entre el sol i la lluna,
un espai verge
ens guarda la flama
de l'estrofa més pura.
Montserrat Altarriba. Tornassols. 1998
Etiquetes de comentaris:
Altarriba [Montserrat 1948-],
blau,
espais verges,
estimar,
estrofes,
flames,
flors,
guardar,
lluna,
persones,
poesia breu,
poesia del cor,
preguntes,
puresa,
sol
VI
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Alonso i Català [Manel 1962-],
Frechina [Josep Vicent],
mar,
pluja,
rius,
vida
16 de novembre 2013
És molt difícil
És molt difícil
de trobar qui comprengui
la nostra llengua.
Però tots, en mira-te,
provaran d'escoltar-nos.
Salvador Espriu. Poesia, 2013;
a cura d'Olívia Gassol
de trobar qui comprengui
la nostra llengua.
Però tots, en mira-te,
provaran d'escoltar-nos.
Salvador Espriu. Poesia, 2013;
a cura d'Olívia Gassol
10 de novembre 2013
Democràcia i participació ciutadana
Les potencialitats de les anomenades noves tecnologies de la
comunicació, i en especial de la xarxa Internet, en el camp de
la participació ciutadana són molt grans. Les característiques
d'aquests nous instruments -facilitat d'accés, capacitat d'interacció,
velocitat, baix cost- faciliten i abarateixen enormement la
difusió d'informació, l'organització de debats, les consultes
ciutadanes o la comunicació entre ciutadà i polític. Malgrat
això, la novetat fa que aquests instruments encara no estiguin
a l'abast de qualsevol ciutadà i que, per tant, la participació a
través seu sigui baixa i no representativa de la població. Caldrà
esperar un més gran desenvolupament d'aquestes noves
tecnologies, que tindran un major impacte en la pràctica
democràtica com més àmpliament estiguin establertes i com
més familiar sigui el seu ús pels ciutadans (Stewart, 1996b).
(Fragment)
Núria Font. Democràcia i participació ciutadana, 1998
comunicació, i en especial de la xarxa Internet, en el camp de
la participació ciutadana són molt grans. Les característiques
d'aquests nous instruments -facilitat d'accés, capacitat d'interacció,
velocitat, baix cost- faciliten i abarateixen enormement la
difusió d'informació, l'organització de debats, les consultes
ciutadanes o la comunicació entre ciutadà i polític. Malgrat
això, la novetat fa que aquests instruments encara no estiguin
a l'abast de qualsevol ciutadà i que, per tant, la participació a
través seu sigui baixa i no representativa de la població. Caldrà
esperar un més gran desenvolupament d'aquestes noves
tecnologies, que tindran un major impacte en la pràctica
democràtica com més àmpliament estiguin establertes i com
més familiar sigui el seu ús pels ciutadans (Stewart, 1996b).
(Fragment)
Núria Font. Democràcia i participació ciutadana, 1998
Etiquetes de comentaris:
ciutadans,
civilització,
comunicació,
decidir,
democràcia,
Font [Nuria (Font Borrás)],
internet,
participació
Cançó de la vinguda de la tarda
Una a una,
en els meus ulls ordeno
les vides conegudes.
Casa, carena, barca,
ample respir de l'aigua,
clara rosa. Amb paraules
sempre noves vestia
la tarda ja nascuda.
La nua tarda,
que de la llum sortia
al mar i a la muntanya.
Salvador Espriu. Poesia. 2013.
A cura d'Olívia Gassol.
en els meus ulls ordeno
les vides conegudes.
Casa, carena, barca,
ample respir de l'aigua,
clara rosa. Amb paraules
sempre noves vestia
la tarda ja nascuda.
La nua tarda,
que de la llum sortia
al mar i a la muntanya.
Salvador Espriu. Poesia. 2013.
A cura d'Olívia Gassol.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
cançons,
català,
Espriu [Salvador 1913-1985],
llum,
mar,
muntanyes,
ordenar,
persones,
poesia breu,
respirs,
tardes,
ulls,
vestir,
vides conegudes
09 de novembre 2013
Deixeu-me dir
Deixeu-me dir que ja és temps d'oblidar,
que ja és temps de creure un altre cop en la puresa
i de repintar les cases amb colors alegres.
Aquells que han viscut molts anys lluny del poble
seran cridats a retornar
i una nit qualsevol
el vent s'endurà totes les paraules
que hem malmès de tant dir-les sense amor.
I l'endemà serà com si ens alcéssim
després d'una nit de vint segles.
Deixeu-me dir que ja és temps d'estimar,
que ja és temps de creure en els prodigis
i que tant se val de les noies que no hem conegut;
que el poble és com abans
i que un dia
hi haurà flors al jardí
i vent als arbres
i paraules inventades de nou
només per a nosaltres.
Miquel Martí i Pol. El fugitiu. 1998
que ja és temps de creure un altre cop en la puresa
i de repintar les cases amb colors alegres.
Aquells que han viscut molts anys lluny del poble
seran cridats a retornar
i una nit qualsevol
el vent s'endurà totes les paraules
que hem malmès de tant dir-les sense amor.
I l'endemà serà com si ens alcéssim
després d'una nit de vint segles.
Deixeu-me dir que ja és temps d'estimar,
que ja és temps de creure en els prodigis
i que tant se val de les noies que no hem conegut;
que el poble és com abans
i que un dia
hi haurà flors al jardí
i vent als arbres
i paraules inventades de nou
només per a nosaltres.
Miquel Martí i Pol. El fugitiu. 1998
08 de novembre 2013
El sol de tarda brilla amb més lluïssor
El sol de tarda brilla amb més lluïssor
per compensar les ombres més profundes;
núvols inflats llisquen lentament
com si hagueren de travessar el cel per sempre;
l'hibiscus s'enfila dalt del mur
i floreix com si res
importés gens ni mica,
però la tardor és ací,
ben segur que la tardor és ací.
D. Sam Abrams. Into footnotes all their lust = Tot el desig a peu de plana. 2002
per compensar les ombres més profundes;
núvols inflats llisquen lentament
com si hagueren de travessar el cel per sempre;
l'hibiscus s'enfila dalt del mur
i floreix com si res
importés gens ni mica,
però la tardor és ací,
ben segur que la tardor és ací.
D. Sam Abrams. Into footnotes all their lust = Tot el desig a peu de plana. 2002
Text en anglès i català.
Versió catalana d'Enric Sòria i de l'autor.
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
brillar,
compensar,
florir,
flors,
hibiscus,
lliscar,
murs,
núvols,
ombres,
poesia breu,
poesia de tardor,
sol,
tarda,
tardor,
travessar
03 de novembre 2013
Anemones
Camina amb passos lents pel corredor
de sostres alts. Em mostra l'escriptori
com qui, devot, em presenta la vida:
estança austera amb l'olor venerable
de la vellesa. De tant en tant resta
en silenci, però les seues mans,
crebades com deu solcs d'horta cansada,
continuen enraonant d'amor.
En un racó, indemnes com rellotges,
un ramell d'anemones enregistra
els avatars del temps. I si la llum
ha empal·lidit les teles, un anhel
les guarda encara: pel nom que les diu,
tornar a traure flor en un poema.
Per a Marc Granell
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
de sostres alts. Em mostra l'escriptori
com qui, devot, em presenta la vida:
estança austera amb l'olor venerable
de la vellesa. De tant en tant resta
en silenci, però les seues mans,
crebades com deu solcs d'horta cansada,
continuen enraonant d'amor.
En un racó, indemnes com rellotges,
un ramell d'anemones enregistra
els avatars del temps. I si la llum
ha empal·lidit les teles, un anhel
les guarda encara: pel nom que les diu,
tornar a traure flor en un poema.
Per a Marc Granell
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
anemones,
anhels,
bellesa,
caminar,
escriptoris,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
estimar,
flors,
Granell [Marc 1953-],
llum,
mans,
olors,
persones,
poetes,
rellotges,
silenci,
temps,
vellesa
Corranda
No em miris, que no sóc res
i el teu mirar em neguiteja;
si em mires, posa en els ulls
cortines d'alba primera.
11 juny 1943
Clementina Arderiu. Jo era en el cant. 2012
i el teu mirar em neguiteja;
si em mires, posa en els ulls
cortines d'alba primera.
11 juny 1943
Clementina Arderiu. Jo era en el cant. 2012
Etiquetes de comentaris:
alba,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
corrandes,
mirada,
poesia breu,
poesia de la mirada,
poesia dels ulls,
ulls
02 de novembre 2013
Roses blanques
Etiquetes de comentaris:
acollir,
amistat,
blanc,
camins,
compartir,
esperança,
fotografies,
Llach [Lluís 1948-],
llum,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
Parc de Cervantes (Barcelona),
roses,
somriures,
ulls
01 de novembre 2013
Novetat en la nit
Oh dolça nit, al nostre ajut vinguda!
Tot el món es diria incorporal.
El senyal de les coses es trasmuda:
és més subtil l'oreig, l'arbre més alt.
Pobla l'espai una invisible raça
i la lluna ens governa l'esperit.
Comenta amb un ressò la nostra passa
el sòl que havem a penes percudit.
Arreu canvia les lliçons sabudes
l'hora lleugera de l'amor que ve.
Tenim esguards i veus inconegudes:
tu i jo som nous, i el nostre bes també.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
Tot el món es diria incorporal.
El senyal de les coses es trasmuda:
és més subtil l'oreig, l'arbre més alt.
Pobla l'espai una invisible raça
i la lluna ens governa l'esperit.
Comenta amb un ressò la nostra passa
el sòl que havem a penes percudit.
Arreu canvia les lliçons sabudes
l'hora lleugera de l'amor que ve.
Tenim esguards i veus inconegudes:
tu i jo som nous, i el nostre bes també.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
27 d’octubre 2013
Versos per la llengua
Alcover toca de peus a terra: afirma que la feina de tres-cents anys no es desfà amb una grapada, i que la renaixença de la llengua és una empresa tan grossa i transcendental que no es pot reduir a una tasca acadèmica, al treball dels filòlegs. Però si d'una banda veu gent que abandonat la llengua pròpia, també veu una munió, potser dispersa, de gent de totes les condicions i edats que ha començat la reconstitució de la nostra llengua, i es mostra convençut que la durà a cap. (fragment del pròleg) Miquel Àngel Maria, dins, Versos per la llengua, 2013 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Alfocea [Guillem],
català,
dignitat,
Ferrer [Ariadna],
Maria [Miquel Àngel],
Melderomer Col·lectiu Audiovisual,
Menorca,
persones,
València
Memòria de Rosselló-Pòrcel
Pocs homes he conegut, en efecte, amb una idea tan neta i tan
vigilant del que aspiressin a fer i del que per a això haguessin
de renunciar; de l'ús, en suma, a fer de la pròpia força i de les
forces apropiades. Dos breus reculls anteriors de versos portaven
encara títols d'ordre tècnic: 9 poemes, Quadern de sonets. Aquest
tercer, romàs llest i inèdit, s'encapçala amb un lema, que seria
precipitat de qualificar de simbòlic: Imitació al foc. La riquesa
de significat que inclou, i que en fa un dels títols de llibre de
poesia més bells que jo sàpiga, revela ja per ella mateixa el pas
decisiu al mestratge, que no és sinó plena consciència del que
es dona en canvi del que s'ha rebut i del que es vol encara més
enèrgicament rebre.
Fragment
Carles Riba. Clàssics i moderns. 1979
A cura de Joaquim Molas
Etiquetes de comentaris:
actituds,
admiració,
bellesa,
consciència,
donar,
forces,
mestratges,
persones,
rebre,
Riba [Carles 1893-1959],
Rosselló-Pòrcel [Bartomeu 1913-1938]
23 d’octubre 2013
L'Escola de Bibliotecàries
Els estudis de l'Escola no surten gens malparats en ser contrastats amb els de les escoles nord-americanes de la mateixa època. Si bé la Graduate Library School de la Universitat de Chicago havia començat el seu programa de doctorat en biblioteconomia el 1928, això era una excepció. La dècada dels anys trenta moltes de les escoles dels Estats Units feien programes a nivell de bachelor. S'hi accedia amb un títol previ de bachelor (graduat universitari) o amb uns anys d'experiència en el treball de biblioteques. (Fragment) ESTIVILL RIUS, Assumpció. L'Escola de Bibliotecàries : 1915-1939, 1992 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
biblioteques,
Eliot [T. S. (Thomas Stearns) 1888-1965],
Escola de Bibliotecàries,
Estivill Rius [Assumpció],
formació,
Graduate Library School (Chicago),
persones,
recerca
20 d’octubre 2013
Tàntal
Potser li mancava una humil saviesa. No volia esperar-se. Les fruites sucoses, les belles magranes s'allunyaven, tímides, tremoloses d'unes mans massa àvides, com urpes o becs. Mai no va alçar-les ben a poc a poc, amb gest d'acaronar la pell tibant. Així ens fuig la bellesa, de vegades, i ens deixa exhausts, i clivellats els llavis, fins que aprenem passes lleus i una tendra tenacitat als dits i a les paraules. Fugissera llavors, còmplice a contracor, molt clara entre les ombres brilla i llisca la font. Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
bellesa,
fonts,
magranes,
saviesa,
tendresa
19 d’octubre 2013
Principis del web social
"Actitud 2.0" suposa compartir els recursos propis a la vegada que ens beneficiem dels recursos dels altres. Com a conseqüència d'això, els serveis del web social estan en una evolució constant, amb modificacions permanents. Sovint, evocant aquest estat evolutiu constant, els trobem definits en un estat de "beta perpetu". (Fragment) Biblioteca 2.0: l'arquitectura de la participació a les biblioteques, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Biblioteca Pública Iu Bohigas,
biblioteques,
Cabré Ametllé [Angelina],
internet,
llegir,
Miquel Fageda [Guifré],
persones,
Salt,
xarxes
13 d’octubre 2013
Fada
T'he vist jugant al bosc entre fulles i marbres sense a penes fer remor, sense a penes deixar rastre. T'he seguit amb cura per evitar espantar-te. I he gaudit en silenci del teu cant, i en secret, de la teva dansa. No he temut res, dels teus ulls fràgils no podia esperar venjança: per haver vist com et cobries de flors, per haver vist com et vesties d'àngel. Núria López Garcia. Estacions de trànsit, 1992 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
àngels,
bellesa,
boscos,
danses,
estimar,
flors,
fragilitat,
intimitat,
lantana,
López Garcia [Núria],
Parc de Diagonal Mar (Barcelona),
persones,
respecte,
ulls
Subscriure's a:
Missatges (Atom)