Cròniques d'una ocupació

Si en nom de la dona, enfront dels homes,
només les dones no domesticades poden parlar
i si en nom del proletariat, davant dels empresaris,
ho han de fer els obrers, per què els nacionalistes
espanyols es mostren tan contraris a permetre
que, en nom de Catalunya, s'expressin els
independentistes? L'home pot entendre el problema
de la dona, l'amo pot entendre el problema de l'obrer,
i això encara que no els agradin les solucions proposades,
però els estatalistes espanyols, tan patriotes que
defensarien la seva terra amb ungles i dents,
no poden entendre l'independentisme de les nacions
oprimides. Prop de tres segles de dominació els pesen
sobre l'ànima...



(Fragment)



Manuel de Pedrolo. Cròniques d'una ocupació, 1989

Bèlgica

M'agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s'entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l'infant i l'obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d'hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d'esglèsia,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.

(Fragment)

Josep Carner, dins,

Paraula encesa, 2012

En contra teu la pèrfida et va alçar

En contra teu la pèrfida et va alçar
el gran mur del silenci. Els cavalls
de la tardor obrien el pas a un hivern
on el plor i l'estultícia congelaven
els laberints fluvials de les teues mans.
Per fortuna, el poeta manté sempre aquell punt
d'aire i de prodigi. I així, com el Tritó
que vas somniar un dia, aixecares a pols
els versos més empouats i vas endolcir
unes llargues vetes d'amor
i uns esmussats cabells de primavera.



Lluís Alpera. Cavalls a l'alba, 1998
Pr.: Arthur Terry

La gratitud

La gratitud és la forma de cortesia

més exquisida.

Jacques Maritain, filòsof francès, dins,

Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència, 2003
il.: Inés Luz González

Jus lo front port vostra bella semblança ( i 7)

Mos rics balais, cert, vós portats le timbre
sus quantes són e'l mundanal registre,
car tots jorns naix en vos cors e revida
bondats, virtuts, mes que en Pentasilea.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana, 2012
Editors: Josep M. Castellet i Joaquim Molas

Jus lo front port vostra bella semblança (6)

Oh cors donós, net de frau e delicte!,
prenets de mé pietats, bella dona,
e no sofrats que-z amant-vos peresca,
puix que heu vos am mais que nulls homs aferma;
per què us soplei a vós, que ets le bells arbres
de tots bos fruits on valor grans pren sombra,
que em retenyats en vostra valent cambra,
puix vostre sui e serai tant com visca.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana. 2012

Per Josep Maria Castellet i Joaquim Molas

Jus lo front port vostra bella semblança (5)

L'amor que us hai en totes les parts m'ascla,
car non amec pus coralment nulls hòmens;
tan forta amor com cesta que el cor m'obre
no fonc jamais en null cors d'hom ne arma.
Màs sui torbats que no fonc Aristòtils
d'amor qui m'ard e mos cinc senys desferma;
co'l monjos bos que no es part de la cetlla,
no es par mon cors de vós tant com dits d'ungla.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana, 2012
Ed.: Josep M. Castellet ; Joaquim Molas

Jus lo front port vostra bella semblança (4)

Bella sens par ab la presença noble,

vostre bell cors, bell fec Déu sobre totes,

gais e donós, lluu pus que fina pedra,

amorós, bells, plus penetrants que estela;

d'on quan vos vei ab les autres en flota

les jusmetets, si com fai lo carboncles

que de virtuts les fines pedres passa:

vós ets sus lei com l'astors sus l'esmirle.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana, 2012

Jus lo front port vostra bella semblança (3)

Així em té pres e lliats en son carçre

amors ardents, com si estés en un cofre

tancat jus claus, e tot mon cors fos dintre,

on no pusqués mover per null encontre;

car tant és grans l'amor que us hai e ferma

que lo meu cor no es part punt per angoixa,

bella, de vós, ans és çai ferm com torres

e sol amar a vós, blanxa colomba.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana. 2012

Jus lo front port vostra bella semblança (2)

Sí com l'infants quan mira lo retaule

e, contemplant la pintura ab imatges

ab son net cor, no lo'n poden gens partre

-tant ha plaser de l'aur qui l'environa-,

atressí em pren davant l'amorós cercle

de vostre cors, que de tants béns s'enrama,

que mentre el vei màs que Déu lo contemple:

tant hai de joi per amor qui em penetra!

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana, 2012

Just lo front port vostra bella semblança (1)

Just lo front port vostra bella semblança

de què mon cors nit e jorn fa gran festa,

que remirant la molt bella figura

de vostra faç m'és romasa l'empremta

que ja per mort no se'n partrà la forma,

ans quan serai del tot fores d'est segle,

cells qui lo cor portaran al sepulcre

sobre ma faç veuran lo vostre signe.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana. 2012

Certes dones

Opalines operen en el viure atonal. Onsevulla

que siguen no murmuren vençudes, somien...

Dones de pluja en el vent com baldufes, peònies

d'amor en l'hivern més març. Dones que parlen o

escolten, que fenyen de somnis presents i futurs,

els mots més llavor, l'esperança invisible.

Josep-Lluís Abad i Bueno. 

D'amors i d'altres constel·lacions, 2002

Ses salines

Blau marí quan el fons és cel

que baixa al corall de l'oxigen.

O un verd obscur si l'horitzó

avança pel bosc de les algues.

I tots els clars del blau quan viu

en la mar l'arena del sol.

Colors amarrats en els ulls

d'un trenc de platja que s'estén,

com un arc, entre la pineda

i la maresma, fins a fondre's

en el blanc marí de la sal.

Vicenç Llorca. Atlas de agua. 1998

Text en català i castellà.

3. Actituds personals i cultures professionals (2)

... les cultures professionals no són simplement la suma
de les actituds personals dels professionals. Les cultures
professionals, com les dels pobles, són un conglomerat
d'actituds, valoracions, tabús, relats, i també celebracions,
mites, herois... que arrosseguen amb molta facilitat les
actituds i valors personals, modulant inclús el sentit crític
personal. Poden ser font de construcció professional,
però també d'escepticisme i de males pràctiques.
La selecció és imprescindible.

(Fragment)

Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia, 2013
Coord.: Pere Darder

Carnaval

Són les fulles la disfressa dels arbres?

Són els trens la disfressa amb què es vesteix

la distància? És potser aquesta pell

la disfressa feixuga de les ànimes?

Despulla'm ara lentament, així

com l'abril es despulla de glaceres.

I llisquem aigua avall de la memòria,

lluny de nosaltres mateixos, tan lluny

de tu i de mi que no ens reconeguem,

disfressats de fulles, trens i distàncies.

Gemma Gorga. El desordre de les mans. 2003

El dia colliràs

El dia colliràs, dejorn les roses

es baden per a tu, pura mirada,

afavoreix la nit, migdia, albada,

i guanyes cor endins totes les coses.

Que fonguin els teus ulls neguits i noses,

indiferents al temps; vida i besada

siguin al teu rellotge i alcin cada

branquilló de l'amor tendres aloses.

Amor i més amor, sens cap recança,

et coroni l'avui, l'ànima ardida

solqui a l'atzar el vent de l'esperança.

Frueix de l'hora avui la dolça crida

i portau al cistell, ansa per ansa,

amor i tu, les roses de la vida.

(La Capella dels Dolors...)

Josep M. Llompart. La cançó en la nit : 50 poemes. 1993

ADOLESCO

                        V

Enterrar somnis cel de quan era petit

és el viure constant que em sorprèn cada dia

despullat com estic, sols a voltes --és ver--

de defenses reals contra el mal del mal créixer.

-- ¡Maleït sigui el jorn que vaig créixer! --me dic

amb renecs d'home adult, destrossat de no ésser.

I em rosega silent un cuc verd i ventrut

que es desfà tot menjant ideals, formatjats

a la cambra d'un nin insolent i quimèric.

I la lluna se'n riu des del seu lloc de sempre.

(Fragment)

Antoni Lluis Moll, dins,

Quart Premi de Poesia Vila de Sant Boi, 1998

Ai, la infantesa

Ai, la infantesa.

Si el rellotge volia

desfer la ruta,

trencaria la corda

de la seva volada.

Esther Martínez-Pastor. Trenes de sucre, 1996
Pr.: Carles Duarte

Cova blava

La roca oberta.

Claustre marí,

incendi de la sal

en la fibra calcària.

La llum estesa en arc a la sortida.

Reducte retallat pel so de l'aire.

Fred turquesa. Profunditat de peix.

I l'aigua dins la boca

d'un cos esdevingut

un bell i estrany

mamífer blau.

Vicenç Llorca. Atlas de agua. 1998

Text en català i castellà.

Mitjorn

Eren platges de sol
instaurades en el blau
davant Mallorca.
En el sagrat ofici del primer bany
que recupera el primer estiu del món;
el sud escrit damunt l'arena
en blanc, i el mar que ve d'Orient.
No hi ets.
De lluny, igual que tu, eren
els que tornaven.


Son Bou, Menorca



Margarida Ballester, dins,

II Festival de poesia de la Mediterrània. 2000

Paratge somniat

Blavegen els estanys. En llur suau estesa

                    el cel s'emmirallà.

Per sempre més hi és. Oh càndida nuesa!

                   oh tendre sospirar!

Paratge somniat. Potser t'abelliria

                   son auri parament.

En platges de coral hi dorm la llum del dia;

                  la posta s'hi encén.

Hi creixen tarongers; hi tanca la magrana

                 els seus castells rodons.

Les prades que s'hi fan no saben la rotllana

                   de les estacions.

Extàtica beutat! Ton cor enyoraria,

                  però, l'instant fugaç,

l'espurna del desig, la rosa que es marcia,

                  el braç damunt el braç.

Per'xò quan ve la nit hi ha un dring petit d'esquella

i l'ona de la mar, en veure el primer estel,

corones deixarà, per tu, de vidiella

                   i rams de xuclamel.

Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993), dins el llibre:

Antologia general de la poesia catalana. 2012

A cura de Joaquim Molas i Josep Maria Castellet.

A una oreneta que em desvetllà a trenc d'alba

¿Què saps, dolça amiga de seda,

quan l'alba es comença a daurar,

què saps de l'ombrívola cleda,

del meu insomni humà?

El liquen, humit d'ombra blava,

ja es deu aclarir vora el niu:

però ta cançó m'allunyava

la Son—ocell esquiu.

No saps la inquieta palpebra,

ni el front al coixí massa ardent,

ni el llit ennegrit de tenebra,

tu, entre l'alba i el vent.

Marià Manent

Libèl·lula

Flor viva de l'aire,
libèl·lula atzur
volares rondaire 
per sobre del mur.
Tota esgarrifança
tota il·lusió,
son blau d'alegrança
llençant a baldor,
la meravellera
s'emmeravellà;
mes tu, l'encisera,
fugies enllà.



Maria Antònia Salvà

L'escola en català

Valors

Hi ha un únic heroisme:
veure el món tal com és
i estimar-lo.



Romain Rolland, dins,

Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència. 2003

Il·lustracions d'Inés Luz González

Dèiem: la Nit!...

              A Carles Riba

Dèiem: la Nit!, en una nit oberta
Al rost del Temps, més enllà del morir,
Quan les negres frescors són un florir
D'aigües i veus, i focs, en mar coberta.

Per tu i per mi no hi havia, deserta,
Ni mà, ni llar; ni celler sense vi;
Tots en el Tot, sabíem el camí
Just i reial de la Contrada Oferta.

Just érem U en la immortal sendera,
L'alè indivís, el vent que venta l'era,
I un mot, el Mot, era el parlar comú.

Serfs de la llum i lliberts per l'espera,
Forts en el fort i assetjats per Ningú,
Ens ombrejava una sola bandera.

J.V. Foix, Sarrià (Barcelona), 1893-1987,

dins, El Price dels poetes: 25 anys. 1995

L'abrupta llengua

hem estat un poble de sorts (Verdaguer, Fabra i d'altres),
més que no pas de sistema sostingut i segur. I no cregueu
pas que sigui pessimista. Potser, tot ben comptat i debatut,
la reacció dels millors contra l'adversitat llevarà qui-sap-lo.
I, després, hi ha els prodigis.



Fragment.


Josep Carner, dins,

Jordi Julià. L'abrupta llengua: Mercè Rodoreda, una poeta
a l'exili. 2013

Les ciutats oblidades

La furia della confessione,
prima, poi la furia della chiarezza.
PIER PAOLO PASOLINI

De tant en tant em tornen les ciutats
que he visitat per uns quants dies (no he arribat
a ser-hi mai més d'una setmana sencera).
M'apareixen d'imprevist quan fullejo
un llibre de la biblioteca, on la data
de la compra està ben anotada, pensant
que així podria posar ordre amb més facilitat
a la vida. Recordo llavors, sense gaire esforç,
la llibreria concreta d'un carrer imprecís,
la disposició de les prestatgeries,
el racó dels llibres de semiòtica, les seccions
dedicades a teoria literària i a poesia
italiana més actual. Em ve també
la mirada a penes entrecreuada amb una jove
estudiant que portava el llistat de lectures
obligatòries entre les mans.


Fragment



Joan-Elies Adell. La degradació natural dels objectes. 2004

Després de la tempesta

Queda't on ets. Podem entre tots dos
restablir les distàncies, els límits,
adequar altre cop espai i objectes
i fins i tot omplir aquest silenci
de noves harmonies.
                              No fem cap
gest de sorpresa o de refús, que tot
ens és donat cadenciosament
i ens crida a més creixença.
                                       Mira com
s'ha aquietat la llum i en ones lentes
revenen els colors i les preguntes
per l'ordre inalterable del paisatge.

Queda't on ets i encén-me la mirada.

Miquel Martí i Pol. Les clares paraules. 1992

3. Actituds personals i cultures professionals (1)

Estem parlant de preparació emocional personal,
però també d'una cultura professional de grup, de
claustre, de centre. I més a la llarga cal parlar de la
renovació de les nostres cultures professionals.

(Fragment)

Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia, 2013