Amb una benigna
majestat, la dama
surt al seu balcó,
avui, a trenc d'alba.
Veu dintre la mar
lluïssor d'escates,
peixos amb l'escut
de les quatre barres.
Arriben amb son
de llunyanes platges,
amb el primer vent
que les desvetllava.
Bon dia, venim
a tenir-vos guarda
en la festa, car
sou molt estimada.
El rei d'Aragó
us ret homenatge,
us besa les mans
a la catalana.
Per la vostra fe,
per la vida clara,
per la gran bondat,
us donem les gràcies.
Senyora, per llargs
anys de benaurança.
Després tornarem
a les nostres aigües.
Des del campanar
de la Seu baixava
la llum de tardor
en aquella casa.
Ben a poc a poc
el sol va daurant-la.
Abrillanta més
els ulls de la dama.
