Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

12 de gener 2017

Oda a Catalunya des dels tròpics

Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l'enyorança
       d'ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita orfeons
       i corrandes,
sinó la duresa del temps que fa navegables els records
       i desenterra imatges.
No vull la degotejant enyorança que plany un sostre,
renova el gust d'oblidades farines
i desvetlla l'ombra d'una flor en un rostre,
sinó el crit de zel fluvial...

Vigoria del vol de la meva sang sense diàleg,
zenit del meu cor i de les marxes mudables,
ets tu, Pàtria!

....

Jo només visc per l'entrada lluminosa dels teus ocells
       als graners del futur,
per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes...    

                                                     República Dominicana, 1940





Fragments

Agustí Bartra, dins,

Nova antologia de poesia catalana. 2013

Edició: Isidor Cònsul i Llorenç Soldevila

Prefaci en blau

              I.

llàgrimes de primavera
emmudeixen els teus llavis
ressona blau al baix ventre

s'esvaeix el temps

blau intensament suau
neu que es fon als teus ulls
brolla silenci

              II.

neu que es fon als teus ulls
les llàgrimes brillen
floreixen blaus a l'aiguaneix

degoten sons

deixa el blau vibrar
la temperatura s'esquerda
clarors silencioses



Núria Armengol, dins,

Reduccions : revista de poesia. núm. 105-106, juny 2015. p. 24

10 de gener 2017

Última mar

                        Heard melodies are sweet but those unheard
                        Are sweeter
                                                                        John Keats


Així com Déu no hi és
i tanmateix ens sap
i potser ens odia
o ens consent,
així m'arribes tu,
i la teua existència
es mescla amb el meu mite
i el teu silenci amb colga
i en ell em diluesc
fins a la sacietat, fins a l'oblit.
I ací romanem junts, junts,
Eixa estranya paraula que ens acull
perquè ens confon en tu, perquè en tu ens viu.


L'instant etern.

Enric Sòria. Antologia poètica. 2007


06 de gener 2017

Hivern

Mentre gebre cobreix de cristall el brancatge,
enlairem nostre cant;
que el roser sembla mort.
Mes la imatge de la rosa s'està perfumant
en son cor!


Vivències.



Joana Raspall. Batec de paraules, 2013
Ed.: Carme Arenas

02 de gener 2017

Martí

Martí, font de remors coents i dolces,
d'arquets als cels i animalons que salten,
de poblaments hel·lènics i estiuets,
de trobadors i reis, rebels i humans.

Voliaina vehement quan mous les mans,
belluguet amorós, rampell alat,
terratrèmol tossut d'afermaments;
atrevit, petoner i entremaliat,
rialla o grémola segons els vents,
defensor pertinaç dels mots darrers,
amant de cotxes, grues i carrers.

Martí, a tu no et puc llegir el poema,
que no has pas de comprendre'n el sentit.
Prou que et plaurà, més tard, preuar-ne el tema,
propòsit i esperit. Dos anys no és res,
que no fa gaire temps que fas camí
i encara caus estès tot petjant l'aire,
vacil·lant i fidel en el destí.

Tu has estat més que l'antull que batega
als nostres cors, el fruit d'una requesta
que s'encengué amb la flama de la brega,
i que es fongué amb el gol de l'Iniesta.

Tu que ens peixes l'estança de tabola,
al teu costat, la vida és una festa
que sempre hem de dansar a la teva banda:
giga, galop, corranda, farandola,
l'acompliment encès de la conquesta.


                                            Roses, gener 2012


Esteve Sala i Casellas. L'estoig del temps, 2012
Pròleg: Àngel Rodríguez Lozano
Fotografia de la coberta cedida per Joan Boix


01 de gener 2017

Duet de l'hivern

                I

Dos ocells negres
sostenen el paisatge,
- mentre camino.
Hivern a l'aire, rosa
núvol entre les branques.

               II

Claror, cel líquid,
neu morta a les muntanyes,
- esqueix de pedra.
La quietud de l'aire
ofega tot paisatge.




Lluïsa Julià, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm. 105/106, p. 29


30 de desembre 2016

Contra el tedi

L'hora que guardes ferament
dels combats feixucs del tedi,
deixa que t'ompli el pensament
i vola amb ell vers on et meni.

Sabràs trobar camins pel vent,
i entreveuràs part del misteri
que dins cada ésser és latent.
Et faràs teu un món eteri.

Després podràs tornar, conscient,
a la matèria del teu medi,
i et sentiràs segur i valent,
que no hi haurà ja res que et freni
la forca ajuda de la ment.

                                         1982


Joana Raspall. Batec de paraules, 2013


29 de desembre 2016

Poema a Miquel Martí i Pol

Poeta,
estàs assegut,
mai no t'aixeques...
       Viatgen els teus poemes.

Poeta,
estàs callat...
        Parlen els teus poemes.

Però tu, Poeta,
et comuniques amb els ocells
i, després, 
        canten els teus poemes.

És bonica, la teva vida, Poeta.



Begoña Achau (11 anys), dins l'article,


Ramon Besora. La poesia de Miquel Martí i Pol a l'escola, publicat a:

Reduccions : revista de poesia. Núm. 105/106


Ara ve Nadal!

Nadal de polsim d'estrella,
estrella de cara d'argent,
argent de nit entelada
     d'un cel amb lluna creixent.

Nadal d'arboç de pessebre,
pessebre de suro i paper,
paper de seda pintada
     d'aquell color tan lleuger.

Nadal d'agulles de gebre,
gebre de neula i torró,
torró d'ametlla ensucrada
     que ens portarà el vell Tió.



Lola Casas. Poemes i cançons de les quatre estacions, 2003

28 de desembre 2016

També vindrem, Infant, a l'hora vella

Detall del Pessebre de la Plaça Sant Jaume,  2016 (Barcelona) per Teresa Grau Ros
També vindrem, Infant, a l'hora vella
Com a pagès, per ser més sols amb Tu;
Deixarem rella i la mula de sella,
I a peu, pel rost, allà on l'estel ens duu.

Et portarem vegetals esperances
I el que jo tinc en el graner tardà:
Llibres marcits, amb versos de vacances
On Tu no hi ets, i el camp és de secà.

Els vaig escriure en el parlar dels pares,
Que és el més dolç per qui el sap confegir,
Però hi fa nit en platges i sahares,
I el teu Nom és de sol i de jardí.

Guardo per Tu gallines ponedores
A camp obert, darrere el mur herbós,
Tocant al rec on maduren les mores
Per als infants que Et saben dir de Vós.

En embolcalls que em fan la passa curta,
Porto una leica i pàl·lids pensaments,
Cançons d'hivern en fontanes de murta
D'un monestir i un castell transparents.

Mantells eslaus i Florències alades,
Poliol de la Nou, brucs de Lladurs,
Illes ardents i gorgs negres amb fades,
Llavor de goig i guies del Pertús.

I els segells nous de la Teva naixença
En atlas filatèlics estel·lars,
Vàlids per tots, per l'amo i pel remença,
Pels llibertins, els pròdigs i els avars.

Porto els papers d'una casa forana
Escumejant vora la mar i el port;
- Omple-la Tu amb Ta divina ufana,
Deixa-hi un àngel si m'hi ve la mort.

I quan tot just si la tenora sona,
Pastors i estels perduts serrat enllà,
La Verge i Tu tots sols, a l'Hora Sola,
I els corns reials qui sap qui els sentirà,
Vindré mudat, al costat de la dona,
Amb els vestits de quan ens vam casar.

  
                                         El Port de la Selva
                                                Nadal de 1948



Onze nadals i un cap d'any / tria de Marià Manent
dins,


J. V. Foix. Antologia poètica. 1993

Presentació: Manuel Royes.

Rosa abraçada amb l'aire

Ai rosa abraçada amb l'aire!
Aire, brollador de neu!
Diademes de neu
sobre roses blanques.



De: Aurora de l'Aragall


Joan Llacuna i Carbonell. Obra completa, 2005.
Ed. Jaume Farrés Cobeta

26 de desembre 2016

Nadal

No ens deixem atordir per les falles humanes
ni pels tràgics sotracs de l'entorn.
Ja ho sabem: formem part d'un procés imparable
on caduquen uns mons i en sorgeixen de nous.

Grans de sorra, cruixim al sorral infinit
de la platja on la llum de l'etern ens destria
garbellant la matèria, polint l'esperit.
Així cal agrair tant el goig com l'angoixa,
fruits del gran privilegi de viure i sentir.
Ens arriba Nadal com un cant d'esperança
que no es perd: a l'ENLLÂ cap rialla, cap plor,
mentre AQUÍ hi hagi algú que sofreix i que estima
i algú altre que vol confortar-lo amb amor.

Compartir, estimar i enyorar les absències...
són tresors que Nadal sap posar-nos al cor.

                                                             2003



Joana Raspall. Batec de paraules, 2013

23 de desembre 2016

Boix Grèvol

Taca roja,
esperit verd
dins l'espai
     d'hivern
d'una fageda
             quieta.



Lola Casas, Verd, 2008 

Il.: Agustín Comotto

I dius que és verda, l'esperança?

Finalment podré discernir la metàfora de la
      realitat.
La noia verd-oliva amb èczemes purpurins està
      sortint del cau.
El sol i l'aire sa em curen la malaltia
i la bruixa de les flors sempre és aquí, amb les
      mans dolces.
Ja no trauré més flors ni granotes per la boca, ara
      he cridat,
i la Paraula em tornarà a la vida.


Sara Silvestre. El cicle de Qamar, 1999

Infància

                                            Per a la meva mare


Mirant des del silenci vaig aprendre de tu
el miracle dels geranis riallers,
l'oculta seducció de les falgueres,
l'alegria dels boixacs i la florida,
dolça i tenaç de roses que plantaves
en l'ampit escàs de la nostra finestra.

Jo t'ho celebrava des de dintre,
no pas dintre de casa, sinó de més endins.
Les plantes vivien per les teves mans
que transmetien l'instint de sobreviure
i crèixer en la bellesa, ni que fos
per a un escenari tan modest
com el fràgil i petit balcó de casa.

T'agraeixo que m'hagis ensenyat
allò que no s'aprèn ni als llibres ni a l'escola.
Ara tinc un jardí que no sé habitar,
i per això em sé mala deixebla.
Però, en canvi, crec en aquell instint
tenaç de sobreviure i de transmetre
que em penetrà ben bé des dels orígens.
Viuràs sempre al jardí, en nosaltres quatre,
i jo, potser, en gris paper de versos.



Vinyet Panyella, dins,

Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans. 1999

Les valls d'Àneu

Enllà lluny,
                   enllà al nord

hi ha un silenci verd
que canta entre muntanyes
amb ulls blancs l'alegria
de l'aigua i de la pedra
quan les mans la desperten
i en fan casa i recer;
pregària.

                    Enllà lluny,
enllà al nord.

I un llarg camí de veus
i de cossos que saben
ser terra i cel i riu,
memòria i font
                         i alba.



Marc Granell. Poesia reunida : 1976-1999. 2000

Pròleg: Vicent Alonso

20 de desembre 2016

Distància

Mira
la meva lluna
               mora
de puntes
arromangades.
Dibuixa
un calendari
de records
escrit
       amb signes
de te verd
i sorra daurada.
Mira
la meva lluna
               mora
de terres
llunyanes.
Ara
perfila
una ciutat
on els records
conviuen
sota un cel
     amb necessitat
            d'entesa.


Lola Casas. Verd. 2008 
Il.: Agustín Comotto

18 de desembre 2016

Hivern

Quin temps tan fosc i galdós!
Ara surto de l'escola...
         i el sol ja ha tocat el dos!

El dia se'm fa molt curt,
la tarda llarga i pesada.
Vull poder tornar a la plaça
a jugar fins la vesprada.

Trec el nas per la finestra
i veig el carrer desert.
Tothom està dins de casa,
on vols anar amb aquest fred?

Però el temps amb pressa corre
i marxarà el fred tan viu.
Tornarà la primavera...
         i ben aviat serà estiu!



Lola Casas. Poemes i cançons de les quatre estacions, 2003
Il.: Linhart
Comp.: Àngel Valverde

Mirall

 Tota la tarda,
el cel, sobre l'estany,
 s'emprova núvols.





J.N. Santaeulàlia. La llum dins l'aigua. 1996

Premi Jocs Florals de Barcelona 1996.

M'acosto

M'acosto la curculla a l'orella i escolto les onades
perdudes.
      Recordo, un cop més, la lliçó primordial.


  Buidat de tot,
el vell cargol de mar
  s'omple de veus.



J.N. Santaeulàlia. La llum dins l'aigua. 1996

La pintura del cartell d'aquests Jocs Florals de Barcelona (1996),
va ser obra de Leticia Feduchi.


Poesia i paraula

Fa temps, l'amiga i poeta Teresa Pascual em va fer notar
que alguns dels meus llibres s'inicien amb un poema on
es tracta d'un viatge. Si bé al principi em vaig sorprendre,
en pensar-hi, em va semblar natural. Què és la poesia sinó
un viatge a través de, dins, sobre les paraules. Maria-Mercè
Marçal va assenyalar que la paraula grega corresponent a
"trasllat" és, precisament, "metàfora". M'agrada pensar que
en el meu cas aquest sentit és una premonició. Perquè la
meua vida està marcada pels viatges, viatges per l'espai i
viatges per les llengües, més exactament, per les tres
llengües en què puc comunicar-me: el francès, el castellà
i el català.



Anna Montero, dins,

Reduccions: revista de poesia. [s.l.] : Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2012 0214-8846 2012:
Núm.: 100 Monogràfic sobre llengua i poesia, p. 289

Tu vas lluitar

...I tu que saps
El que costa tornar a començar
Quan no queda esperança ni fe
Vas cridar-li a la vida
T'estimo!

Si creus en la vida
Creus en l'impossible
Guanyes mil batalles
Quan ho has perdut tot i
Si creus en els somnis
Cures les ferides
Tot allò increïble ho aconseguiràs


(Fragment)


Gemma Humet. El disc de la Marató TV3. 2015

16 de desembre 2016

Somriu

SOMRIU la vesprada
quan somrius i em mires
i em dius les paraules
que em diuen l'amor.

S'encén la pell blava
de la nit de brises,
volcans i maragdes
si abrace el teu cos.


Versos per a Anna



Marc Granell. Poesia reunida : 1976-1999. 2000

Pròleg: Vicent Alonso

La poesia de les trobairitz

... ni que tampoc no hi ha hagut cap instant,
bell dolç amic, que veure-us no volgués;
que mai d'amar-vos no m'he penedit,
ni s'ha escaigut, quan partíeu irat,
que amb joia fos, si no havíeu tornat.

Tibors, p. 70



N'Elias Cairel, fingidor
prou sou, segons el meu parer,
com qui diu que s'ha de doler
de ço que no li fa dolor.

Isabela, p. 71



Les trobairitz : poetes occitanes del segle XII, 1983
Tr.: Alfred Badia
Estudi introductori: Magda Bogin

Amor

Necessitem la llum d'una mirada
que ens faci entendre el món.
Necessitem l'escalf d'una besada
que ens assereni el front.

Tots som humans,
meitat carnals i àngels,
meitat pau i terror.
Tots som infants
i tots, rebels o dòcils,
necessitem amor.



Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2013

Estudi introductori de Carme Arenas.

La ciutat llunyana

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,

batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

                                                         Llibre Quart, 1939




Màrius Torres, dins,

Tres poetes simbolistes. 1986


A cura de Dolors Sistac i Josep Borrell

10 de desembre 2016

Futur

                 (homenatge a Brossa)

ABCDari
ABCDara
ABCDemà
ABCDahir
             Has vist, mare?
             Ara, ja sé llegir!


Lola Casas. Retalls poètics, 2001 ; il. Gustavo Roldán

Amb lleu murmuri

Amb lleu murmuri
el brollador salmeja
el goig de viure.



Joana Raspall. Batec de paraules. 2013

El canyar

El canyar posa
als llavis de l'oratge
ses deu mil flautes.



Joana Raspall. Batec de paraules, 2013

Silenciosos

Silenciosos,
els rossinyols saluden
la llum de l'alba.


Joana Raspall. Batec de paraules, 2013