 |
Armo un més dòcil
contra l'altre fomento
la secessió
de la regió cobejada
o
armo els dos camps
entremato i comento
la salvatjada
dels que manipulo
o
ajudo a pacificar la regió amb napalm
després pobles per cases per caps
descarrego cada nit una pila
de caps de rebels a la plaça
continuo
armo un que encenc
contra l'altre després
em capgiro
inverteixo les meves aliances
o
poso en escena l'execució
d'aquell que no puc posseir sinó mort
perquè l'endemà comenci
la primera extracció de
o
organitzo la penúria amago
els queviures que mengen
les rates
perquè s'alcin contra mi
els que em resisteixen
més fàcil
ordeno l'assassinat
d'aquells de qui la paraula
masa potent frena
l'accés a allò que em reservo
i
continuo devastant l'espai al meu voltant.
Oscarine Bosquet, dins,
Barcelone - Marseille : un intercanvi de poesia contemporània. 2014
|
que es flaira arreu de l'univers, i el sustenta.
 |
L'estació estava
acabada de pintar
de verd, groc i roig
i del color de la mar.
Les flors i les fulles
aguaitaven en filera:
cantant alegre, xiulant,
ve el tren de la primavera.
Il.: Paco Giménez
|
 |
Al llindar t'hi espera
la llum dels dies.
Aboca-t'hi
i respon-li.
L'ull de la finestra
o també mirada de l'ombra.
Som maneres humanes
de dir-nos l'ésser.
Ricard Mirabete. Esdeveniment, 2017
Pr. Vicenç Altaió
|
