a la vora del camí
entre arrels mig descolgades
i brots secs de romaní.
Fragment.
Anton Sala-Cornadó, dins,
L'aigua. 1989
Editora.: M. Eulàlia Valeri.
Il·lustradora: Fina Rifà.
09 d’agost 2018
La balena hi sent
La gent fa el que fa
sense saber què sent.
La balena, en canvi,
tot el que fa, ho sent.
La balena, quan va al bany,
fa pudor.
I la gent que fa pudor*,
no hi sent.
Tu fas tot el que fas per saber què sents?
*En italià quan diem a algú que "té la pudor sota el nas" (de l'expressió avere la puzza sotto il naso) volem dir que és una persona arrogant.
Potetes de sucre. 2017
Poemes: Rosmarí Torrens Guerrini
Il·lustracions: Marta Barbal Rubio
sense saber què sent.
La balena, en canvi,
tot el que fa, ho sent.
La balena, quan va al bany,
fa pudor.
I la gent que fa pudor*,
no hi sent.
Tu fas tot el que fas per saber què sents?
*En italià quan diem a algú que "té la pudor sota el nas" (de l'expressió avere la puzza sotto il naso) volem dir que és una persona arrogant.
Potetes de sucre. 2017
Poemes: Rosmarí Torrens Guerrini
Il·lustracions: Marta Barbal Rubio
08 d’agost 2018
Plou... Plou
Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist!
Dius que no t'agrada la pluja
perquè banya el carrer;
dius que no suportes les penes;
per això tens el cor tan estret.
Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist.
Fragment
Maria del Carme Girau, dins,
L'aigua. 1989 ; p. 25
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist!
Dius que no t'agrada la pluja
perquè banya el carrer;
dius que no suportes les penes;
per això tens el cor tan estret.
Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist.
Fragment
Maria del Carme Girau, dins,
L'aigua. 1989 ; p. 25
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà
A un rierol de muntanya
Petits turons
Tria d'Eulàlia Valeri
Il·lustracions de Fina Rifà
en moviment;
aigua corrent.
Avall, avall,
sens mai parar,
sona que sona
el fosc murmuri;
damunt de l'ona,
escampant-se arreu,
omplint tot l'aire,
apagant la veu.
Tarda serena,
calma perfecta,
tan sols trencada
pel màgic so.
Petits turons
en moviment;
aigua corrent.
Tria d'Eulàlia Valeri
Il·lustracions de Fina Rifà
La joia al cap del gripau
Hi ha una pedra preciosa al cap del gripau.
La sargantana porta corona.
I el llangardaix mou amb la cua una maragda.
En aigües tenebroses viu el gripau.
I quan un raig de sol travessa sostres de fulles
la joia brilla.
En fondes coves de la muntanya dels minerals
viu amagada la sargantana.
I a l'hora del sol quan s'aventura a treure el cap
porta corona.
A les ruïnes del vell castell ple de llegendes
el llangardaix és l'amo.
Ni se n'adona,
de la maragda que avui ha fet rodolar
d'un cop de cua.
Històries d'animals, tretze. 2010
Poemes: Enric Casasses
Il.: Stella Hagemann
La sargantana porta corona.
I el llangardaix mou amb la cua una maragda.
En aigües tenebroses viu el gripau.
I quan un raig de sol travessa sostres de fulles
la joia brilla.
En fondes coves de la muntanya dels minerals
viu amagada la sargantana.
I a l'hora del sol quan s'aventura a treure el cap
porta corona.
A les ruïnes del vell castell ple de llegendes
el llangardaix és l'amo.
Ni se n'adona,
de la maragda que avui ha fet rodolar
d'un cop de cua.
Històries d'animals, tretze. 2010
Poemes: Enric Casasses
Il.: Stella Hagemann
07 d’agost 2018
La platja i el mar
Quan el mar besa la platja,
no és de dia: és de nit.
El mar té vergonya encara
i no vol que l'estimada
sigui vista, al ser besada,
pels mariners eixerits.
Que bonica et fa la lluna!
Que dolça estàs quan somrius!
Fas olor de sol i ostres
i guardes perfum de pins.
La platja alça la mirada
i no gosa dir que sí.
El rubor li encén les galtes
i un sospir d'enamorada
mou les barques mar endins.
p. 55
Marta Pelfort
(7è d'EGB)
L'aigua. 1989
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà
no és de dia: és de nit.
El mar té vergonya encara
i no vol que l'estimada
sigui vista, al ser besada,
pels mariners eixerits.
Que bonica et fa la lluna!
Que dolça estàs quan somrius!
Fas olor de sol i ostres
i guardes perfum de pins.
La platja alça la mirada
i no gosa dir que sí.
El rubor li encén les galtes
i un sospir d'enamorada
mou les barques mar endins.
p. 55
Marta Pelfort
(7è d'EGB)
L'aigua. 1989
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà
Jardiner
El verd és el meu color...
el d'aigua de pluja, el so.
El tacte? El vent a la pell
i d'aquest sol, l'escalfor.
No seré savi de llibres
ni llibretes ni llibrots...
però m'estimo cada planta,
cada arbust i cada brot!
Conec els secrets dels arbres...
i el perquè de cada flor.
Tomàs Lluc. Llibre dels oficis : 44 retrats 44 (per anar pensant ...). 2013
Il·lustracions: Cristina Losantos
01 d’agost 2018
Temps encalmat
després del salt i el brusc
contacte de l'onada
mirar el camí que es fon
entre clamors confuses
tornar al jardí on l'aire
pentina temps i fulles
Albert Ràfols-Casamada. Angle de llum. 1984
Poema
Tu... Aquella persona!
Et veig...
amb la mirada perduda
buscant algú
no sé qui
tens por, t'ho veig als ulls
tremoles...
no sé què fer
si apartar-me
o ajudar-te
penso...
si no ho faig jo qui ho farà?
I em responc
...ningú...
em quedo en blanc
i el món es torna diferent
tu em mires
i amb un somriure il·luminat
te'n vas...!
De Dret al desenvolupament
Carla Alcañiz, dins,
Un vaixell ple de poemes = Un barco lleno de poemas = Un barco cheo de poemas = olerkiz beteriko itsasontzia. 2008Et veig...
amb la mirada perduda
buscant algú
no sé qui
tens por, t'ho veig als ulls
tremoles...
no sé què fer
si apartar-me
o ajudar-te
penso...
si no ho faig jo qui ho farà?
I em responc
...ningú...
em quedo en blanc
i el món es torna diferent
tu em mires
i amb un somriure il·luminat
te'n vas...!
De Dret al desenvolupament
Carla Alcañiz, dins,
Ed.: Gisa Mohr, Esther Puig
31 de juliol 2018
Llaurar
Llaurar la terra
arracona la por
baixa per les arrels dels arbres
i toca el cor del món!
p. 56
Potetes de sucre, 2017
Poemes: Rosmarí Torrents Guerrini
Il.: Marta Barbal Rubio
arracona la por
baixa per les arrels dels arbres
i toca el cor del món!
p. 56
Potetes de sucre, 2017
Poemes: Rosmarí Torrents Guerrini
Il.: Marta Barbal Rubio
Banc del parc
Des d'un lloc ombrívol,
de privilegiat present,
guaites la vida que passa
a cada petit moment.
p. 39
Lola Casas. Retalls poètics. 2001
Il·lustracions: Gustavo Roldán.
30 de juliol 2018
Barques al port de Londres
Com un bosc de ribera,
teranyines d'arbres indecisos
en una dansa lenta
allunyen la ciutat
del pas plàcid de l'aigua
― mons escindits
entre el mosaic de cases i carrers
i el riu estèsen la seva nuesa ―
cap a un destí de mar,
mentre en el seu repòs
les barques enyoren l'oceà,
navegar amb els dofins
solcant les onades,
àvides de nous cels i de nous ports,
somniant en el vent
inflant les veles,
en el perfil d'una illa imaginada,
des del silenci que anhela l'hora de salpar
i unes nits generoses d'estrelles.
Carles Duarte i Montserrat, Unpublished (2013), dins,
London's rivers : a collection of landscape drawings by Gaspar Jaén i Urban. 2015
27 de juliol 2018
Lliri
Una blanca paperina
de pol·len i saba fina.
Lola Casas. Retalls poètics. 2001
Il·lustracions: Gustavo Roldán
D'aquesta costa
D'aquesta costa brava i retallada
per les crestes marines de l'escuma
i les pinedes verdes que es decanten
ran de penya-segat amb una escorta
de peixos i gavines, en preservo la llum,
en preservo la fràgil consistència
de blaus i verds, els vells fonolls marins,
els tamarius i el bàlsam de les roques.
D'aquesta costa brava i retallada,
preserva'n, tu, la llum que jo no puc,
preserva'n, tu, els marges de turquesa,
preserva'n el que queda perquè mai
ningú l'esborri amb la devastació.
Núria Esponellà. Quadern d'Empúries. 2000
per les crestes marines de l'escuma
i les pinedes verdes que es decanten
ran de penya-segat amb una escorta
de peixos i gavines, en preservo la llum,
en preservo la fràgil consistència
de blaus i verds, els vells fonolls marins,
els tamarius i el bàlsam de les roques.
D'aquesta costa brava i retallada,
preserva'n, tu, la llum que jo no puc,
preserva'n, tu, els marges de turquesa,
preserva'n el que queda perquè mai
ningú l'esborri amb la devastació.
Núria Esponellà. Quadern d'Empúries. 2000
Introducció: Narcís-Jordi Aragó
26 de juliol 2018
De quin país parlarem, ara?
Tenim aquell camí, tan llarg per córrer
i algun destí ignorat a les margedes.
És l'hora de les hores, en recolzes
de l'ombradís, en verda companyia.
No cal caminar amb presses, cansaments,
fatics i rauxes, sinó en calma,
xerrant amicalment d'allò que passa,
de beure en la font vella l'experiència
de tota antiga i nova recordança.
Adeu, germans del clos i les muralles,
de l'empolsat asfalt i lluites òrfenes!
No tornaré a dormir sota teulada...
Que em plau la serenor, joia d'estrelles,
la llibertat encesa de les ànimes.
i algun destí ignorat a les margedes.
És l'hora de les hores, en recolzes
de l'ombradís, en verda companyia.
No cal caminar amb presses, cansaments,
fatics i rauxes, sinó en calma,
xerrant amicalment d'allò que passa,
de beure en la font vella l'experiència
de tota antiga i nova recordança.
Adeu, germans del clos i les muralles,
de l'empolsat asfalt i lluites òrfenes!
No tornaré a dormir sota teulada...
Que em plau la serenor, joia d'estrelles,
la llibertat encesa de les ànimes.
I
Fragment.
p. 35
Ventura Ametller, dins el llibre:
Raja la lluna
I
Raja la lluna
un doll de llum
entacada d'estrelles.
El vent perfuma l'ombra
d'aromes d'aigua.
La nit batega
muda,
nua,
exhausta.
El cristall de l'aurora
esberla l'horitzó.
Al cel ferit
comença Khepri a escriure
el nom del Sol,
la tesa pell del dia.
Fragment
De KHEPRI, Primera part, p. 29
Carles Duarte. Khepri. 1998
Raja la lluna
un doll de llum
entacada d'estrelles.
El vent perfuma l'ombra
d'aromes d'aigua.
La nit batega
muda,
nua,
exhausta.
El cristall de l'aurora
esberla l'horitzó.
Al cel ferit
comença Khepri a escriure
el nom del Sol,
la tesa pell del dia.
Fragment
De KHEPRI, Primera part, p. 29
Carles Duarte. Khepri. 1998
Pròleg de Joan Triadú
Traducció
Un dia em van explicar
que traduir un poema d'una llengua a una altra
és com estar amb algú:
que, si el vers és bonic, se li és fidel sempre.
Àngels Gregori. New York, Nabokov & bicicletes. 2010que traduir un poema d'una llengua a una altra
és com estar amb algú:
que, si el vers és bonic, se li és fidel sempre.
BIO GRAFIA
Aquestes lianes m'omplen la pell.
Què ser sinó un tros d'herba fina.
Què pretendre sinó ser el verd que dignifica.
Si volgués ser un terròs
esberlaria parets.
Jo soc la que s'enganxa.
La que s'arrapa.
La que creix al marjal.
Anna Gual. Molsa. 2016
Què ser sinó un tros d'herba fina.
Què pretendre sinó ser el verd que dignifica.
Si volgués ser un terròs
esberlaria parets.
Jo soc la que s'enganxa.
La que s'arrapa.
La que creix al marjal.
Anna Gual. Molsa. 2016
Epíleg de Gemma Gorga
Il·lustracions: Ana Cabello
23 de juliol 2018
Informàtic
 |
Em moc dins els programes com peix dins les onades:
no sé pas fer-hi res... són plens de folls i fades!
M'ofego en massa tasques? Doncs lluito a cop de dades
i em planifico bases... que en dic organitzades.
Si l'organització... deriva en desgavell
ㅡja sé que és culpa meva, soc tècnic molt novellㅡ,
surto, entro o desconnecto: no m'hi escalfo el cervell.
No vull filosofies: jo vull arribar a vell!
Poemes: Tomàs Lluc
Il·lustracions: Cristina Losantos
|
L'eruga
 |
Si em donares un pinzell,
saps què pintaria jo?
Una eruga verda i negra
amb alguns salpicons grocs.
Si demà anàrem al camp,
saps què faria jo?
Escodrinyar plantes i arbres
fins trobar l'eruga verda i negra
amb alguns salpicons grocs.
Sac de poemes. 2007
Poemes: Isabel Mingo
Il·lustracions: Ana Ruiz
|
22 de juliol 2018
Estiu
Roca de vora mar,
les ones et fan fadrina
voltada de pins i atzavares
d'escuma i boira marina.
Canyes de plomall tibat
et perfilen a damunt,
els núvols et fan ganyotes
des de l'infinit profund.
Formigues i sargantanes
patrullen per les senderes
resseguint de pessigolles
les conegudes cingleres.
Vents de mil i una cares
et visiten al moment,
garbí, migjorn, marinada,
llevant, terral o ponent
Lola Casas. Retalls poètics, 2001
Il.: Gustavo Roldán
les ones et fan fadrina
voltada de pins i atzavares
d'escuma i boira marina.
Canyes de plomall tibat
et perfilen a damunt,
els núvols et fan ganyotes
des de l'infinit profund.
Formigues i sargantanes
patrullen per les senderes
resseguint de pessigolles
les conegudes cingleres.
Vents de mil i una cares
et visiten al moment,
garbí, migjorn, marinada,
llevant, terral o ponent
Lola Casas. Retalls poètics, 2001
Il.: Gustavo Roldán
21 de juliol 2018
Òptics i astrofísics
Res no és veritat ni és mentida...
res massa gros ni petit...
Tot depèn del gruix dels vidres...
de les lents amb què ho has vist!
Tomàs Lluc. Llibre dels oficis, 2013
Il.: Cristina Losantos
res massa gros ni petit...
Tot depèn del gruix dels vidres...
de les lents amb què ho has vist!
Tomàs Lluc. Llibre dels oficis, 2013
Il.: Cristina Losantos
19 de juliol 2018
Rêverie
 |
| El sol ponent que ja no es veia encenia els castells de núvols negres que hi havia sobre el mar... Fragment. Joan Maragall. Poesies. 1987 Il·lustracions: Mabel Poveda. |
Gallines en concert
 |
Gallines en concert:
Tot un èxit.
Gallines al corral:
Somni infernal.
Gallines en dansa
baixen la panxa.
Gallina, puturrí.
Era al concert i no t'he vist!
Potetes de sucre. 2017
Poemes: Rosmarí Torrens Guerrini
Il·lustracions: Marta Barbal Rubio
|
Corranda metafísica
 |
El cel és blau i blanc i gris,
me'l miro i soc feliç.
Jo no puc saber qui el feu,
si van ser els colors o Déu.
Tren de paraules. 1997
Text: Josep Maria Sala-Valldaura
Il·lustracions: Carles Porta
|
15 de juliol 2018
Sota l'ombra de mil fulles
 |
Sota l'ombra de mil fulles,
si no plou gaire no et mulles.
Carles Fages de Climent. Epigrames. 2002
Presentació, edició i notes de Joan Ferrerós.
|
TOT
Una veu en l'aire va i diu: L'univers
em sembla una olla grandiosa on
la pressió nuclear no para de crear
estats de vida.
Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988
Dibuix: Antoni Miró
em sembla una olla grandiosa on
la pressió nuclear no para de crear
estats de vida.
Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988
Dibuix: Antoni Miró
13 de juliol 2018
Poeta, sovintejo els teus recers
Poeta, sovintejo els teus recers
per si quelcom de tu se m'encomana,
i els mots, abans que el llibre jo tanqués,
ja em dansen a l'entorn una sardana.
I resto esbalaïda dreta al mig
amb el cap cot i la mirada lenta...
Música dolça i ondulant trepig
que passa i torna mentre el cor esmenta!
Clementina Arderiu, 1938
Selecció: Maurici Serrahima
per si quelcom de tu se m'encomana,
i els mots, abans que el llibre jo tanqués,
ja em dansen a l'entorn una sardana.
I resto esbalaïda dreta al mig
amb el cap cot i la mirada lenta...
Música dolça i ondulant trepig
que passa i torna mentre el cor esmenta!
Clementina Arderiu, 1938
Selecció: Maurici Serrahima
08 de juliol 2018
Plantades
Plantades a la terra per ser de terra,
plantades per ser l'ombra
de qui no senti l'aire.
Plantades per viure verticals
i tocar el cel.
Plantades
per qui no ens calgui,
que ens deixin, senyors, plantades,
i ens facin l'amor els astres.
Plantades, fartes, plantades.
Plantades, fortes, plantades.
Soles, dempeus en un món
amb les arrels impregnades
d'un magma que crema mots
i d'una pluja que ens salva.
Plantades,
ens llaura el temps,
la lluita fecunda el ventre
i aclarim els horitzons
amb fulles que no caduquen.
Plantades serem el bosc
d'un planeta que no ens planta
que s'oblida de les flors.
Plantades direm adéu
a totes les seves pors;
amb les nostres farem mars
i ens remullarem els peus,
per viure verticals
i tocar el cel.
Rosa M. Arrazola. Buit de març. 2017
Pròleg de Núria de Gispert
Epíleg de Montserrat Aloy
Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2016
plantades per ser l'ombra
de qui no senti l'aire.
Plantades per viure verticals
i tocar el cel.
Plantades
per qui no ens calgui,
que ens deixin, senyors, plantades,
i ens facin l'amor els astres.
Plantades, fartes, plantades.
Plantades, fortes, plantades.
Soles, dempeus en un món
amb les arrels impregnades
d'un magma que crema mots
i d'una pluja que ens salva.
Plantades,
ens llaura el temps,
la lluita fecunda el ventre
i aclarim els horitzons
amb fulles que no caduquen.
Plantades serem el bosc
d'un planeta que no ens planta
que s'oblida de les flors.
Plantades direm adéu
a totes les seves pors;
amb les nostres farem mars
i ens remullarem els peus,
per viure verticals
i tocar el cel.
Rosa M. Arrazola. Buit de març. 2017
Pròleg de Núria de Gispert
Epíleg de Montserrat Aloy
Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2016
Viola d'argent
INVENCIÓ DE LA SARDANA.
La trilogia boticel·liana,
la mà en la mà, si el vent fa cornamusa,
amb un perfil sacerdotal de musa,
com un miracle, inventa la sardana...
Cant XXV
p. 155
Carles Fages de Climent. Somni de Cap de Creus. 2003
Edició: Jordi Pla
Subscriure's a:
Missatges (Atom)