el clam.
Bibliopoètiques
Cercar en aquest blog
12 de desembre 2021
Escriure
11 de desembre 2021
La tonada
vestida de seda.
Anava pels aires
cercant una veu
per fer-se paraula
i dir coses belles.
Pareu bé l'oïda
per si l'apreneu!
Joana Raspall, dins,
Poesies amb suc : antologia de poesia per a infants. 2007
Edició: Miquel Desclot
Il·lustracions: Mercè Galí
Magnètic
per ser vençuts per la joia del grèvol
que neix al camall
dels éssers extingits.
i no trobo cap obertura
on amagar-lo.
on t'explico sense metàfores el que em passa.
Poema dels 16 anys
et falta tot,
ningú t'entén,
tot és gris.
De vegades, noi,
pensar et fa mal,
els estudis,
el present i el futur.
De vegades es mira el cel,
va plovent,
i fa fred
dintre teu.
I de vegades, al matí,
bufa el xaloc
sobre la teva pell
i s'emporta les boires.
Aleshores, amb el cel blau,
tot és clar,
tot és bell,
una vida t'espera.
Isabel Margarit. A trenc d'ona. 1999
08 de desembre 2021
Primer segona
que no xiula, ni maula,
ni pot seure a taula.
aprendrà a xiular.
que no diu ni piu
i és molt caganiu.
aprendrà a xerrar.
que encara no sap dir
aquest dit és meu.
aprendrà a comptar.
que no papa sopes
ni menja calent.
aprendrà a bufar.
que no sap caminar
ni posar el peu pla.
correrà amb peus i mans.
però quan creixerà...
Xiularà com ho fa el vent,
xerrarà com deu cotorres,
comptarà de mil en mil,
menjarà com un bacó,
i correrà com una llebre.
Il·lustracions: Maria Girón
Totes aquestes teules
Totes aquestes teules
són marques antigues
que ens parlen en veu alta
i s'agenollen damunt del cel.
Potser s'esquedarien si no hi caminéssim amb compte.
Em van explicar que venien d'altres temps
i d'un mar del nord,
i que s'hi van fer solcs
perquè hi visquessin els dracs.
Joana Maria Mallol. On és Saorsa. 2021
06 de desembre 2021
La gallina
de la gallina,
tens dins del plat
un ou ferrat.
si ets agraït,
a qui et regala
li has de brindar:
que piqui grana,
potser algun cuc,
que vegi el sol
i que acluqui l'ull.
t'has atipat,
tracta amb respecte
qui t'ha ajudat.
Papiroflèxia: Susana Bacardí i Mayor
05 de desembre 2021
Tirant amb botes
Són quatre vegades
les que hauria de calçar.
què n'ha de fer d'escriure poesia?
Visca la vida!
a la felicitat, al riure gros,
a l'amor foll que no coneix repòs,
al pit obert durant la travessia,
al joc dels nens i al dels que ho vam ser un dia,
a l'amistat, al fugir de la via,
al no tenir-ne prou sols amb un tros,
a l'escudella fumejant a taula,
al gust rotund del pa i l'oli i l'anxova,
Castellers
Cada home duu un carreu
per la torre més alta.
Cada alçada de braços
és la catedral fugissera
que aixeca tot desig
d'anar tan alts
com les pregàries de la carn.
I la suor rellisca
rostre avall de les pedres
de sang, i els carreus,
si bé neixen efímers,
asseguren la volada
més enllà de les torres,
dels campanars,
de les agulles gòtiques,
perquè són acollits
als balcons de l'etern.
Olga Xirinachs i Díaz. Clau de blau (Tarraconis vrit amor). 1978
Dibuixos: Olga Xirinachs
Pròleg: Josep A. Baixeras
Inici
04 de desembre 2021
Infant
de desembre constel·la
el seu fred i tenebres
baixes.
et guarda de la por
que mou l'única fulla
de l'arbre.
l'ombra del teu bressol.
La nit benigna plora
la neu que no fa caure.
que el teu front necessita.
Rodolen pel silenci
boletes de mimosa...
el menut colibrí
del teu somrís...
Ara!
M'he desfet de flonjors
i és acerada i nua
i pura com la daga sense estrenar,
la idea que performo.
Fins tinc por de tocar-la;
no fos que un gest poc hàbil
la convertís en arma feridora.
La sento en mi, borbollejant en créixer,
com una deu que vol deslliurar l'aigua,
i sé del cert que per a contenir-la
ja no tindré prou cos,
ni, ai!, per dar-la als altres, prou paraula!
1979
De: Vivències [Obra poètica inèdita]
Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021
Pròleg de Carles Duarte
Pleniluni
I fou la meua pau
sentir que ser mortals és la presència
atzarosa de dues galtes tèbies
en pleniluni d'un instant
submergit als palmells.
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
30 de novembre 2021
Després de la tempesta de neu
Calma de després de la tempesta,
quan arriba a tot el volt la pau.
Sento veus, en un moment d'espera,
veus de la canalla, riu enllà.
M'erro, m'equivoco tal vegada,
dec ser cec, o m'ha marxat el cap.
Com de guix, com una dona blanca,
tot d'un cop, l'hivern, a terra, cau.
Des de dalt, el cel veu les parpelles
closes, mortes, amb admiració.
Tot és neu: el pati i cada estella
i, en els brancs dels arbres, cada brot.
Glaç al riu, i el pas, la plataforma,
bosc i vies, rasa i terraplè,
tot fixat en formes portentoses
sense arestes, sense res malmès.
I de nit, al trenc d'una alba nova,
surts del llit d'un salt i, mig despert,
proves d'encabir-hi, en una estrofa,
al damunt d'un full, el món sencer.
Com van ser esculpits troncs, soques i arbres,
i al voral del riu tots els matolls,
vols escriure el mar de les teulades,
la ciutat nevada i tot el món.
1957
Borís Pasternak. Quan escampi. 2020
Traducció d'Esteve Miralles i Ricard San Vicente.
Pròleg d'Ivan Garcia Sala.
Carrer de Sant Francesc
que tenien els pares fa molts anys
en el carrer, ーavui de Santa Claraー,
era l'encís de tots els seus afanys.
i l'amistat era el seu gran tresor;
potser més que aleshores me l'estimo
i la guardo amb tendresa dins el cor.
carrer de Sant Francesc, suau i humil
com el Sant del seu nom, amb una clara
llum com la dels matins del mes d'abril.
les caigudes que solen fer els infants
quan surten al carrer, i amb poca traça
s'arrosseguen per ell de peus i mans.
que de grans trobaria de bell nou,
rosses i cimbrejants com les espigues
que no poden saber quin vent les mou.
per altres encontrades i carrers,
però sempre el record de la infantesa
ens retornava el goig dels jorns primers.
ni amb força no estrenyem les nostres mans,
quan penso en el carrer de Sant Francesc
evoco tot l'encís dels primers cants.
d'aquell temps innocent i primicer;
i torno a ser de nou l'infant que reia
amb totes les amigues del carrer.
Il·lustracions de Mercè Huerta
Paraula
un món perdut. Conjura
ombres, ecos somorts,
i els eleva a presència
immediata. Tornen
els cossos que estimàvem
ーamb una lluïssor
d'aigua enllunadaー, els dies,
trenats, en el record,
com gallardets als pals
d'una nau fugissera...
Poesia: misteri
d'uns mots, que afaiçonem,
amb delit, en la calma
nocturna, noms que tenen
l'encant pur de la forma
el ritme de la música...
Ambigua descoberta
de l'amorós designi
d'uns cossos, que abracem,
nus com l'aire, en la festa
dels somnis, raïm negre,
òrfic delit, paraula!
Il.: Carme Solé Vendrell
28 de novembre 2021
En arribar al llac
En arribar al llac
gairebé oblidàvem cada passa.
Ens va aixoplugar el son
i despertar la tempesta.
Joana Maria Mallol. On és Saorsa. 2021
VI Premi Miquel Bauçà 2021
Sonet
Boira del dubte, flama en l'extingit
fogar de cendres i records malmesos,
fosca de fosques, fosca d'una nit
feta d'ombres de llàgrimes i besos.
Que es defineixi aquell confí adormit,
roca d'incertituds, en els estesos
grisos dels horitzons, etern neguit
davant la casa dels balcons encesos.
Obrint-se, raig de mots, les boques mudes
-les flors més amagades són descloses-,
finint turments i deslligant cadenes,
delicadeses de cristall rompudes,
sorpresa de la serp entre les roses,
esmaragda en el fang, aigua entre arenes.
Quotidianitat
Cada dia dibuixo una estrella
de cinc puntes, feta d'un sol traç,
com si fos un conjur o una màgia
que em domina i obliga la mà.
Només sé que no puc evitar-ho;
i és com si fos un símbol de pau
que manté dintre meu una calma
de mar plana i claror de cel blau.
2004
De Vivències
Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021
Pr.: Carles Duarte
27 de novembre 2021
Laberints de sal
líquids de tanta llum que es vessa, nua,
damunt del fang en què la vida arrela.
La llacuna és l'almosta primigènia
on, lenta, es va gestant la immensitat
d'aquest mar dolç de riu, dels laberints
de sal d'un delta orfe d'alfabet.
Pròleg de Vinyet Panyella.
21 de novembre 2021
gessamí blau
20 de novembre 2021
La marieta
llambreig de robí
troballa atzarosa
al mig d'un jardí.
la joia brillant;
l'herba l'encobria,
vermella i llampant.
la vull atrapar;
jugant me la poso
al palmell de la mà.
poder-la admirar,
a dins d'un flascó
la voldria tancar.
em fa pessigolles
i, quan no m'ho espero,
arrenca a volar.
El gripau Estanislau i altres poemes. 2017
Il·lustracions: Clara Codina i Bacardí
Text: Montserrat Boldú i Mayor
Papiroflèxia: Susana Bacardí i Mayor
16 de novembre 2021
Verger
Et sembraria de besos
perquè et florira en la pell
tota l'estima dels segles.
Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre. 1997
Premi de Poesia Marià Manent 1997 de Premià de Dalt
14 de novembre 2021
Plantar sobre la terra
Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.
Montserrat Abelló, dins,
Paraula encesa : antologia de poesia catalana dels últims cent anys. 2012
Edició de Pere Ballart i Jordi Julià.
Els nostres pins
lligam, damunt la nostra ruta,
d'un aspre món i un cel serè!
O cos vermell, o barba hirsuta!
dura és ta rel, com nostra fe.
dolç monument de l'horitzó;
salut, marina visió,
o pi menut de nostra arena;
entre una font i un vell pedrís;
pi de malastre, que t'excites
tort, esglaiat sobre un abís;
en un pendís, nat travesser;
pi que en el sot t'estiregasses,
per heure el sol, com un xiprer;
que sents al cant dels reguerols:
pi dins la selva atapeïda,
alta cucanya d'esquirols;
de pentinar ton front altiu:
pi sospirant, cenyit de l'heura;
i tu, el sortós, que puguis heure
al peu la font, a dalt un niu!
com savi antic dones consells,
i sumptuós com un califa,
et fas tot l'any una catifa
de tos mateixos pels vermells.
lligam, damunt la nostra ruta,
d'un aspre món i un cel serè!
O cos vermell, o barba hirsuta!
dura és tal rel, com nostra fe.
El fred
Per a Josep Maria Sala Valldaura
Molí del pont
─engranatges quiets,
aigües d'oblit─.
A la peanya hi creixen
brancatges poderosos.
Nota de l'editor:
Per voluntat expressa dels autors d'aquest llibre,
els poemes es presenten per ordre alfabètic i
sense esmentar-ne l'autoria.
La salut
una vida molt sana,
i una salut ben adequada.
Un nen no es mereix
cap crueltat
ha de viure amb felicitat.
La salut és molt important
per a viure fins a ser gran.
Recorda, la salut i la vida
és el més important
per al dia a dia.
De Dret a la supervivència
Poema col·lectiu, dins,
Un vaixell ple de poemes = Un barco lleno de poemas = Un barco cheo de poemas = olerkiz beteriko itsasontzia. 2008
Ed.: Gisa Mohr, Esther Puig
L'estiuet de Sant Martí
Escapat d'una guerra sens fi,
un novembre plujós i glaçat,
tremolant caminava en Martí
amb la capa, només, de soldat.
I, quan veu un pobret mort de fred,
mitja capa li dona i li diu:
«Repartim-nos l'abric, germanet;
que ajudar-se fa escalf com d'estiu.
»I ja sé què faré, ¡ara ho veig!:
llanço al cel el meu tros: la meitat,
¡i així els núvols se'n van a passeig,
surt el sol i l'estiu ha tornat!».
I les gotes banyades pel sol
fan un arc: un somrís capgirat,
¡violat, indi, blau, verd i groc,
i taronja i vermell per la pau!
Ricard Bonmatí. L'any tirurany més poètic. 2019
Il.: Montse Tobella
Creixença
Aquest mirall d'absències no diu
tota la veritat. Per qualsevol
escletxa del temps nou la llum esclata
i al foc dels anys hi ha el gran foc que suscita
moviments i desigs i els estimula.
Tenim la indeclinable meravella
del silenci i el llamp del pensament
pel calar foc als esbarzers.
Quan rodi
la sínia i l'aigua que s'enfila
proclami la claror, potser els secrets
ens seran assequibles.
Mentrestant
vetllem el curs del vent i fem preguntes,
que cada mot sigui una vela hissada
i cada gest una gran porta oberta.
Miquel Martí i Pol. L'àmbit de tots els àmbits. 2021
Pròleg de Salvador Espriu