Bona nit a la cortina
que amb els teus plors no rondina.
Bona nit al teu peluix
perquè el pobre mai no fuig.
Bona nit a la llumeta
que ni enlluerna ni peta.
Bona nit al teu bolquer
perquè aguanti el que li ve.
Bona nit al meu amor
a qui estimo amb tot el cor.
Poemes i cançons de bressol. 2007
Text: Núria Albertí
Dibuixos: Marta Balaguer
Música: Jordi Balmes
Ofrena, tota preciosa, pou i vertigen que m'enlaira i
m'allibera, brasa en el cor del món, brasa fins al braser,
el desenllaç és a prop, però coneixem l'espera, el llarg
desordre de les arrels?
És aquí, entre les aigües excedides que trobaré suport,
que pouaré la bellesa tumultuosa de les coses?
Hélène Dorion. Retrats de mars. 2000
Traducció de Carles Duarte i Montserrat
El Matí, que només ve una vegada,
rumia si venir dos cops
Un Sol Matí amb dues Albades
fa de la vida un sobtat Valor.
Emily Dickinson. Aquesta és la meva carta al món : poemes escollits. 2017
Edició i traducció de Marcel Riera
ara (més a prop nosaltres mateixos que nosaltres)
hi ha un ocell que canta dalt d'un arbre,
que mai no canta dues vegades el mateix
i encara aquell cantar és sempre els seus
ulls poden sentir però les orelles potser veuen
que allà mai no visqué ningú més alegre que ell;
si la terra i el cel es migpartissin
ell els uniria (tan autèntic és el seu cant)
el que canta per nosaltres per tu per mi
per cada fulla més nova del que pot ser:
i per ell mateix (el seu amor) la seva estimada
canta fins que per tot arreu és aquí
──────────────────
now (more near ourselves than we)
is a bird singing in a tree,
who never sings the same thing twice
and still, that singing's always his
eyes can feel but ears may see
there never lived a gayer he;
if earth and sky should break in two
he'd make them one (his song's so true)
who sings for us for you for me
for each leaf newer than can be:
and for his own (his love) his dear
he sings till everywhere is here
E. E. Cummings. (a)poemes: antologia poètica. 2007
Traducció d'Alfred Sargatal
A Josep López Fabregat,
el meu pare
Mai no agafaves la darrera mandarina de la plàtera,
sempre esperaves
que tots haguéssim triat ja, per triar tu.
Triaves del sobrer, i ho feies com si res;
de tan content sovint ni ens adonàvem
de la teva petita renúncia diària
que era gran, en un nen que havia passat fam
i ara cedia de grat a la dona i les filles
ーla fruitera assortida de pomes i de plàtansー
la cítrica alegria del caprici.
No és més generós qui més dona (somreies)
sinó qui més es pren.
I el goig de donar amor sense minvar d'amor,
s'aprèn, potser, ensorrant les mans dins la fruitera
o fent esclatar en suc els grills de mandarina
sota els teus ulls feliços de callar.
Laura López Granell. Forat. 2014
Sense poemes,
els sofriments serien
tan tenebrosos
com, de nit, la tempesta
en un mar sense platges.
XLII, p. 249
De Tankes escrites entre els anys 1965 i 1988
Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021
Pròleg de Carles Duarte
Un dels poders màgics de l'art
és la seva capacitat de fondre l'isolament
tot transformant les nostres emocions de futilitat i desesperació.
————
One of the magical powers of art
is its capacity to melt isolation
by transmuting our emotions of futility and despair.
Carolyn Mary Kleefeld. Soul seeds : revelations & drawings = Llavors de l'ànima : revelacions i dibuixos. 2020
Pròlegs de Laura Archera Huxley i Teresa Costa-Gramunt
Traducció d'August Bover
Brava ortiga, virtut tens que salva,
així com la malva
que és tota bondat;
quin bo fan en concòrdia amiga
la malva i l'ortiga
costat per costat!
De Lloança de les flors camperoles
Maria Antònia Salvà
Poesia catalana per als nens i les nenes : antologia. 2001
Il·lustracions de Montse Ginesta
no seran pedres
sinó lloses
pels passos
i entre les lloses
unes plantes medicinals
elles també de les vostres muntanyes
país de fronteres
on anar perquè la terra
no sigui de plom
no gemegui més sota els passos
la neu tan lleugera?
una casa de país
per als que no tenen país
—————————————
Mémorial à Silbertal
ce ne seront pas des pierres
mais des dalles
pour les pas
et entre les dalles
des simples
eux aussi de vos montagnes
pays des frontières
où aller pour que la terre
ne soit pas de plomb
ne gémisse plus sous les pas
la niege si légère?
une maison de pays
pour ceux qui n'ont pas de pays
Mireille Gansel. La llàntia de l'espera : antologia poètica. 2021
Edició i traducció: Antoni Clapés
Prefaci: Dolors Udina
Digueu-me qui fa
el límit o el pas
qui pot mesurar
on és la ratlla?
per poder saber
quin és el moment
en què es passa
o no arriba
el seu intel·lecte.
Qui posa el menyspreu
d'aquesta mesura?
per poder saber
fins on és la censura
que fa menysprear
al qui pugui passar
de curt o de llarg
de tan fina ratlla?
No són els colors
del blanc fins al fosc
que passant pels grocs
els blaus i els rosats
fins els més vermells
els liles o els verds
de variats colors
amb tons i matisos?
Per què els humans
posem tants paranys
per classificar
cada ésser humà?
potser en mesurar
deixem de copsar
l'escletxa que hi ha
per percebre l'ànima.
M. Roser Llopart i Trias, dins,
Autisme : trenquem el silenci amb la poesia. 2014
A cura de Miquel Àngel Lladó Ribas, Eduard Miró i Saladrigas,
Víctor Panicello, Gabriel M. Pérez Fuster i Marta Pérez i Sierra
Avancen al galop blancs
vermells
negres
grocs tots els cavalls.
Antònia Vicens. Tots els cavalls. 2017
Premio Nacional de Poesía 2018
Prenc ara un compromís amb la tendresa:
Sabeu? la farina i l'aigua en comunió
converteixen en pa la matèria.
Assaonaré el que prenc pels ulls
per les oïdes el tacte o la intuïció.
Semblant a com les abelles preparen la mel
elabore calma dolçor llum
i en faig la meua energia, el meu motor
també el meu residu.
Tot el que he de deixar
que siga bell.
Prenc ara
un compromís amb la tendresa.
Alba Camarasa. Llet de glacera. 2021
46è Premi Vila de Martorell 2021 - Premi Categoria Oberta de Poesia
Confosos els seus cabells amb els cabells
del vent, tenen el cos feliç de ser tan seu i
tan dens en plena llibertat.
Llancen els braços a la platja i la blancor
dels seus canells penetra les escumes.
Passen aus d'ales agudes i la corba del seus
ulls prolonga l'interminable rastre al cel blanc.
Amb la boca enganxada a l'horitzó aspiren llargament
la virginitat d'un món que ha nascut.
La punta dels seus dits toca el cim de
delícia i vertigen on l'aire acaba i comença
I a les seves espatlles s'enganxa una alga, feliç de
ser tan verda.
Sophia de Mello Breyner Andresen, dins,
Reduccions: revista de poesia. Novembre de 2003. Núm. 78. P. 63
Traducció d'Albert Mestres.
T'he après només del color de la teva pell al sol.
Damunt nostre, tones de llum. I t'acarono
com aquella nau que ara travessa lenta
la badia.
I sé que aquest record
resistirà l'hivern. Com un llac congelat.
Hi caminaré fort, hi clavaré els ganivets
de patinar. No s'esberlarà.
Mira l'estiu sota el gel.
Manuel Forcano, dins,
Reduccions: revista de poesia. Gener de 2002. Núm 75. P. 39
De l'amor a la vellesa,
creada amb síl·labes aquoses,
de la remor subtil
que discorre sota els raigs
de les ones i entra en l'extensió
del silenci i l'esglai.
S'enlaira el cos flotant de la mar de Bretanya,
com arbre lluminós
dempeus en aquest blau sobrenatural
on l'èxtasi esclata.
Esther Aure. Tralla per als penitents. 2002
Pròleg de Màrius Sampere i Passarell
Vagarós en un bosc de paraules,
es troba a la butxaca
ーcom qui diu per sorpresaー
un lleu instint de rebel·lia
que, ignorat tant de temps,
li costa reconèixer,
i se sent impel·lit a improvisar
l'esborrany d'un somriure.
Desconcertat caçat en fals,
com l'alumne escomès a la impensada
per la pregunta de l'examinador,
agafa alè, s'escura la gola
i amolla un pensament agosarat:
El fred ja va de baixa.
Miquel-Lluís Muntané. Qualitats de la fusta. 2016
Pròleg d'Eduard Sanahuja
