Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquest matins
passen sense l'angúnia de cap ànima a dins...
Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,
a l'esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.
Somnis de l'aigua! Entorn de la seva peresa,
l'aire els dona una forma gairebé per sorpresa,
un límit en l'atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,
la seva ombra camina sobre l'aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,
penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus...
1938
————————————————————
Clouds
White over blue, the clouds through the sky these days
passing without the unease of an inner soul...
March mornings, when life seems to start again
and we return, untainted in the silence,
to the hope of the first day in the world!
The clouds make the sky deeper and more blue.
Water dreams! Around their indolence,
air crafts them into shapes almost by surprise,
an edge to azure. As effortless as the sound
of a flute from shepherd lips in the sunshine,
their shadows walk upon the captive waters
of rivers, lakes, and seas. And I, from the shore,
think as I see them pass, by what godly whim
do they make and unmake marvels so brief...
1938
Text bilingüe català i anglès.
Chosen and translated by D. Sam Abrams
Fotografies: Màrius Torres Collection / Universitat de Lleida
