 |
| Què li darem al Noiet de la Mare? Què li darem que li pugui agradar? L'ovella diu: -Esquileu-me la llana, que un matalàs ben tovet se'n farà. Diu el vell pi: -Recolliu-me les branques i enceneu foc per donar-li escalfor. -Muuuuunyiu-me bé -diu la vaca calmosa- i de la llet deu-li un bon petricó. -Jo faré mel -diu l'abella feinera- que el llavi tendre li pugui endolcir. -Jo -diu el vent- arracono les boires perquè l'Estel il·lumini el camí. -Si tingués veu -diu la flor-, jo voldria fer-li cantades bressant-lo en el llit. El seu desig ple d'amor fa el prodigi. Sense cantar-li, l'Infant s'ha adormit. Joana Raspall, dins, 50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira, 2008 |
| El cap de govern d'Andorra, Òscar Ribas, pronuncia el discurs d'ingrés del Principat a les Nacions Unides, davant la seu d'aquest organisme mundial a Nova York. Andorra es converteix així en el 184è Estat de les Nacions Unides reconegut i subjecte al dret internacional. Òscar Ribas fa el seu discurs en català, i es considera el primer cop que es parla català en aquesta seu. En el seu parlament diu: Tenim ben clar que per fer coses i per comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també que per ser cal aprofundir en les nostres arrels. I les nostres arrels són les de la cultura catalana. El català és el nostre idioma oficial. És en la llengua de Ramon Llull, Ausiàs March, i Salvador Espriu, la quina es parla des de Fraga -a l'Aragó- fins a Maó -a l'illa balear de Menorca- i des de Salses -al Rosselló francès- fins a Guardamar -a les terres meridionals del País Valencià. És en aquesta llengua, la catalana, que he vingut davant aquesta Assemblea a parlar de pau, llibertat i fraternitat. Carles Capdevila. Nova York a la catalana, 1996 |
 |
| Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa. Tal com qui cull dintre el bosc vermells gerds de bardissa les antigues paraules collies que obliden els savis i rentaves, amant-lo amb clara mirada d'infant, net de sorres impures, l'or noble i molt vell de la llengua. Sol resseguies les altes arrugues del nostre país -cap a quina cacera més noble que isards vagarosos! Tan amorós com la mare desvetlla el seu fill adormit -ric de somnis i vida- despertes la llengua. Nosaltres cridarem amb veu nova les velles paraules. Mai més no deixarem als amables fossers dur-la a un somni forçat! Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
 |
Passen les tres estajons,
hivern,
primavera
i estiu.
Tu esperes lo tou moment,
només tres mesos de vida.
En l'ària
perfums de fulles seques
cauen malenconioses
en el jardí
en aquestes jornades
de vent.
Giuseppe Nieddu, dins,
|
 |
Les llibreries catalanes sempre han estat molt més que un comerç de proximitat.
En efecte, es pot ben dir que la xarxa que conformen arreu del país suposa un
important actiu a l’hora de promocionar la lectura entre la ciutadania perquè
han actuat com a veritables agents culturals a l’hora de difondre i apropar els
llibres i els seus autors als lectors. Aquesta tasca s’ha fet de manera natural i
altruista, si bé poc sistematitzada, per la qual cosa avui no disposem de dades
prou completes i exhaustives de la seva activitat regular. Tot i així, n’exposem
les característiques principals i n’assagem una valoració de conjunt.
(resum)
de Biblioteques, Llibres i Lectura. (2012). v. 2. p. 152
|
 |
|
Plou, els poetes surten a plegar els cargols de les metàfores. Manel Alonso i Català. Les hores rehabilitades, 2002 |
 |
| Al Txistu Acariciaves la pluja negant de cristalls el riu del teu cos. Acariciaves la pluja, agosarat ludòpata de l'aigua i del fang. Acariciaves la pluja i ara ella t'amassa amb terra i sements. Acariciaves la pluja... ... et somnie vegetal rebrotant en l'horta per reiniciar el camí de la vida. Manel Alonso i Català. Les hores rehabilitades, 2002 |
