Sembla que no i se m'ha enfortit l'amor

My love is strengthen'd, though more weak in seeming

Sembla que no i se m'ha enfortit l'amor;
no estimo menys encar que menys ho apar:
que amor vantat arreu per l'aimador
és com cosa amb què es vol mercadejar.

L'amor nostre era nou, tot just floria
i ja el cantava amb versos exultants,
com Filomela que sos lais destria,
fins que el fosc de tardor emmudeix sos canys.

L'estiu d'ara és tan bell com quan brollava
la veu que ungia de llangors la nit;
mes, amb l'aspre xiular que arreu s'esbrava,
lo més dolç s'embasteix i perd delit.

Per'xò resto com ella silenciós,
i així mon cant no se't farà enutjós.



Sonets (Líriques de Shakespeare)

CII

Magí Morera i Galícia. Obra poètica completa. 2001

Edició: Olívia Gassol i Bellet

DE PANICAL

Blaue Blume
Die leise tönt in vergilbten Geisten
                            GEORG TRAKL

Aquella flor tan blava que ens desperta els sentits
-ignorats a les còrnies congestes-
tremola als murs de la mort i als pantans.
L'aigualida distància descabdella les runes del temps
i ara els arbres cansats es despullen de tu
com si fos un secret el sexe de les coses
amb l'oblit de les ales al recer de les runes.

No era certa la nit al brocal de les hores
ni al fons del pou el silenci del cos astorat!

També el marjal acollia els meus ossos
tanmateix solitaris
teixits lentament per bardisses gastades
a l'atzar de la nit.

S'obrien les finestres de ponent
i totes les parpelles esdevenien llunes.
Les muntanyes llunyanes guardaven el secret
d'aquella flor tan blava que ens desperta els sentits.

Valerià Pujol. Destinatari d'albes, 1980

Madame Jolas

Quan sabia alguna cosa de molta qualitat
no podia resistir el desig de compartir-ho
posant-ho en lletra impresa.

(Fragment traduït per a aquest blog)

Frances Steloff. En compañía de genios, 1996

Joventut perdurable

   A Maria-Antònia Salvà

No tota cosa torna vella,
ni tot ho muda el temps cruel:
canta la mar sempre més bella
i és jove sempre el blau del cel.

Ni la muntanya se clivella
ni l'eixutor mata l'arrel.
Cobra el pinar verdor novella
dins la claror i dins el gel.

No tem els anys la roca abrupta,
i, de la mort, resta incorrupte
dins el seu vas, el cos d'un sant.

Com una estrella sempre encesa,
no minva mai la jovenesa
ni la claror del vostre cant.



Miquel Forteza Pinya. Poemes i traduccions, 1997

Ed.: Pere Rosselló Bover   

Un escriu (i 3)

Un escriu per, entre, sota i dins.




Fragment.



Jesús M. Tibau, dins,

V Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, 2014

Un escriu (2)

Un escriu i riu,
i plora,
i es relaxa.

(Fragment)


Jesús M. Tibau,
V Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, 2014

Un escriu (1)

Un escriu quan parla,

quan calla,

quan escolta.

(Fragment)

Jesús M. Tibau,

V Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, 2014

II. Estiu

S'enjoiarà l'estiu
de cascalls i ginesta;
piuleja cada niu;
cada casa és en festa.

(Fragment)

Carles Grandó. Jocs de miralls, 1963

Estiu

Alt brilla el sol amb esplendor que crema;

de tant en tant l'alosa es deixa caure

damunt l'espiga d'or que el vent pentina.

Ones de blat damunt la terra fèrtil,

entre pau i calor, la vida puja,

i canten els ocells en la bardissa.

Rosella, sang calenta de la terra,

flameja ençà i enllà com una brasa;

se sent el xiscle agut d'una oreneta,

i es perd al lluny el so d'una campana.

Joan Ainaud (16 anys)

Llibre de les flors, 2a ed., 1982

Mirall

El nostre cor es comença a badar

a dintre la rojor de les magranes.

(Fragment)

La poesia de Jaume Agelet i Garriga, 2004

Literatura ergòdica

         El teòric nòrdic [Espen Aarseth] insisteix

         a distingir la literatura ergòdica de la trivial,

         entenent aquella com l'experiència literària

         en què el lector ha de fer un treball actiu,

         ha de fer un camí de lectura que no siga

         ni passiu ni obvi.

        (Fragment)

Arts de poeta : poesia i relacions interartístiques, 2007

Antonieta

Veig trist i alegre el món

en la corba suau

i llisa de ta galta.

(Fragment)

Enric Falguera Garcia. La poesia de Jaume Agelet i Garriga, 2004

Per a tu

                 musique, fleurs, beauté

Aquesta persona tendra i decidida

que de tot fa motiu d'aprenentatge,

la trobaràs quan et contemplis,

matinera, davant el mirall.

Teresa Grau Ros

Lluna polida

Lluna polida: marbre.
Llaminadura d'algues.
Incendi forestal.
Singladures de lli
el teu cos al matí.

Valerià Pujol. Destinatari d'albes, 1980

Per als meus visitants

              55

En una pausa de la pluja

he recollit

una mica de julivert silvestre

perquè l'assaboreixis

durant la teva visita.

Daigu Ryokan. Gota de rosada en ..., 2001

Flauta del tòtil

Flauta del tòtil:

La teva melodia

el somni vetlla

de la frescor amiga

en les hortes redoses.

RL 8 - 1952, p. 149

Rosa Leveroni, dins,

La tanka catalana. 2011

Vora la mar

Al cim d'un promontori que domina
           les ones de la mar,
quan l'astre rei cap a ponent declina
           me'n pujo a meditar.

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
           contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
          m'aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles
          me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en ellles
         mos somnis que són morts.

Aixequí tants castells en eixes ribes
          que m'ha aterrat lo vent,    
amb ses torres i cúpules altives
          de vori, d'or i argent:

poemes, ai! que foren una estona
          joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
          per retornar al fons:

vaixells que amb veles i aparell s'ensorren
          en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
          del sol al primer raig:

idees que m'acurcen l'existència
          duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú amb l'essència
          l'emmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen
          les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
          digueu-me, què voldran?

Amb les del mar o amb les del temps un dia
           tinc de rodar al fons,
per què, per què, enganyosa poesia,
           m'ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l'arena?
          Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
          los escriuré amb estels?



Jacint Verdaguer (10.01.1883), dins,

Nova antologia de poesia catalana, 2013

XXXI Com sé que el món és així

        (Tao, LIV)

- Com sé que el món és així?

- Conreant l'harmonia interior,

   essent el que un és.

   Arrelant,

   essent poble.

  Ramon Bassa i Martín. Poemes del Tao, 2004

El bambú magnífic

Una vegada, una dama de la família Ariwara va infantar
un príncep imperial. S'escrigueren poemes per celebrar
aquest naixement, i entre ells hi havia aquest, escrit pel
besoncle del nadó, un home ja força gran:

A casa nostra
brota un bambú magnífic
vora l'entrada:
que estiu i hivern, tothora,
ens sigui bon refugi.

El nen era el príncep Sadakazu. Es va dir que era fill
del sotscapità. La mare era la filla del sotsconseller 
Yukihira, germà gran del sotscapità.

p.125

Ariwara Narihira

Contes d'Ise. 2005

Mala herba (2)

La llum del carrer entrava per la finestra i il·luminava
feblement l'habitació. Vaig recórrer amb els ulls les parets
familiars i els angles i línies que formaven, els munts de
llibres i les làmines que es trobaven entre ells. Al defora,
la nit avançava. Lluny, molt lluny, hi havia moltíssimes
persones que m'eren importants. Existeixo, doncs; sóc
viu i he de continuar vivint. Vaig començar a sentir-me
més ple, experimentava el desig d'actuar -però al cap
d'una estona em vaig tornar a adormir.

(Fragment)

Séan Golden i Marisa Presas
La Floresta, tardor del 1993

Lu Xun. Mala herba, 1994

Relectura

Qui rellegeix Drummond és sempre un altre.
Mateixos ulls que guanyen, cada cop
lents millors, o és l'esguard que mira per nou angle.
Poesia de tants anys, no es dissipa -canvia de posició
ateny inesperat matís a la punta del vers lliure:
drummondiccionari en perpètua elaboració, es reescriu
fins i tot quan de cor ressona, llibre obert
que inaugura, il·luminant de forma diferent
el sentit de la pàgina de la vida en trànsit
les entrades que van del matí porós a la nit emparedada.
Drummond divergeix, dispara, divaga, divers
línia a línia, movent el seu traçat, d'acord
amb la transformació que s'imprimeix en nosaltres, inesperada.

Armando Freitas Filho. Rara mar: (2002-2006). 2007

L'art dels versos

Tota la ciència és aquí,

en la manera com aquesta dona

de les rodalies de Cantão,

o dels camps d'Alpedrinha,

rega quatre o cinc solcs

de cols: mà precisa

amb l'aigua,

intimitat amb la terra,

obstinació del cor.

Així es fa el poema.

Eugénio de Andrade. Ran del dir. 1994

Traducció: Xulio Ricardo Trigo i Júlia Cortès Ortega.

Matí feliç

 Per la Dolors Folch, a la manera de Lu Yu

M'aixeco tard, esmorzo

fruita i torrades i cafè,

mantega i melmelada.

Vaig al mercat, compro tomates,

mongetes tendres i un cap-roig.

Torno a casa i ho endreço.

Ara soc vora mar, al xiringuito.

Mentre em bec una canya

de cervesa glaçada, contemplo

com van d'aquí d'allà,

sobre l'aigua de líquid lapislàtzuli,

les veles ocioses.

                         I escric.

Narcís Comadira. Lent. 2012

A vós, Dona Verge Santa Maria

             (versió moderna de Climent Forner)

A vós, Dona Verge Santa Maria

es dóna tot qui es vol enamorar

de vós tan fort que ja res no voldria,

si vós no hi sou, desitjar ni estimar;

          car tot voler milloraria

          sobre tot altre que no sia

el vostre amor, vós mare de l'amor;

qui no us estima cau en desamor.

(Fragment)

Ramon Llull, dins,

Nova antologia de poesia catalana, 2103

Em preguntes del silenci

Em preguntes del silenci

jo dic

        amor meu tu què saps

        de l'eco del silenci

        com em pots demanar paraules

                                          i temps

        si només el silenci permet

        a l'amor més net

        alçar la veu

        en la remor dels cossos

Ana Paula Tavares, dins,

Mercat d'històries, 2003

III Personals

Viure? Si al Cosmos
la vida no fos útil,
quina estafada!

Joana Raspall. Batec de paraules, 2013

En una nit tranquila

La lluna dexa caure una claror mólt viva
al davant del meu llit,
y jo dubto un instant si no es blanca gelada
lo que veig brillâ axí.

De sobte axeco el cap y contemplo la lluna...
Torno a abaxar el cap y penso en mon país

Li-Tai-Pé, dins,



Apeles Mestres. Poesia xinesa, 1925

Poesia xinesa

Respecte a la concisió en sí, es una qualitat
altament estimada dels poetes xinesos, lo qual
fa no tan solament que cada vers sigui just,
precís, desprovehit de la faramalla ab que solen
embutir els seus versos els poetes europeus, sinó
que fa ademés que les composicions xineses
siguin en general de curtes dimensions; gracies
a lo qual aquexes composicions, lluny de fatigar
al lector, l'impressionen vivament y se li graven
ab gran facilitat en la memoria.



(Fragment del preàmbul)


Apeles Mestres. Poesia xinesa, 1925

Arribades

Quan arriben les alegries,
Cal donar-ls la mà,
       les dues mans,
i una gran encaixada.

Omplir l'aire
de la substància,
del joc feliç del moment.
De la circumstància,
d'un moment irrepetible,
i de sentir-se feliç.




Fragment



Mª Josepa Ribera Vallès. En cru (1990-1996). 1999

La poesia de Gaspar Jaén

La poesia de Gaspar Jaén s'alça amb versos fets de palmeres

amb una necessitat d'expressar amb contenció i radicalitat,

amb calidesa i contundència, amb la paraula viva i la cisellada,

unes vivències íntimes, en un temps i un país, amb una

necessitat expressiva que troba el seu semblant en la poesia

d'Estellés. Perquè generacions futures, potser més lliures,

sàpien d'unes veus, d'uns entre tants ciutadans de dúctil

territori, que cantaren l'instant i el temps. Com ens ensenyà

Hölderlin: "Was bleiber aber, stifen die Dichter. Allò que

queda, però, ho funden els poetes." 

[Fragment]

Alexandre Bataller Català, dins 

Reduccions, núm. 95