El viatge

El nostre tren es migra dins el túnel

i vol tornar a tenir la seva via;

les roques se li obren a les rodes

i esdevé plom l'espera de tants boscos.

Els ciutadans consulten una guia

i esquiven mosques, drets, hores i hores.

Els boscos tasten les mateixes hores

i jo faig gruta màgica del túnel.

Rellotges s'entrebanquen a la guia

i al voltant de la taula veig la via

que passa entre els ramells de tants de boscos.

Roden massisses munions de rodes.

Passem a peu per entremig de rodes

i s'obren els camins un seguit d'hores.

Sota teulat creixen i creixen boscos,

i el tren resta com era al fosc d'un túnel

amb bosc a banda i banda de la via

i murs que no figuren a cap guia.

Mil cròniques s'encenen a la guia

i comprenem la pressa de les rodes.

Movem l'agulla i canviem de via;

la cendra trista en ajustar les hores

amaga aigua mortal pel foc del túnel

i inclina a mitja veu l'ombriu dels boscos.

Volem que xiuli el tren pels nostres boscos

i tots mirem l'horari en bona guia.

Es fa de dia enllà d'un altre túnel.

Amb oli i sal donem vida a les rodes.

Com aigua sota un pont passen les hores,

i brillen les travesses de la via.

Té el mapa la llargada d'una via

que fa els seus entra-i-surts al cor dels boscos.

El tren deixa les lletres. Hi haurà hores

de llum i fosca al caire de la guia.

Plenes de dansa van rodant les rodes

i tots posem el pa fora del túnel.

El túnel ja ha passat. Rimem la via

amb rodes blaves de rodar pels boscos!

La guia porta inscrites moltes hores.

Joan Brossa. Viatge per la sextina : 1976-1986. 1987

Invisibles

Invisibles, les promeses dels elegits,

a la recerca d'una existència,

ens fan presoners d'esperança.

I totes les veus que s'apaguen,

paraula rere paraula emmudint-se.

No vull res d'això per als homes.

Pere-Joan Martorell. Curs de matèria reservada. 1997

Brisalls de primavera

Et diré

Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amorosos amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne.



Olga Xirinacs. La pluja sobre els palaus. 1990

Era potent

Era potent parar i aparcar
les bicicletes prop de la platja
i lligar-les amb la teranyina
de les nostres cadenes de ferro
i banyar-nos més desemparats
que un poeta sense mentides.




Amadeu Vidal i Bonafont. Cor de metall, 1995

BRIAR NECK, 1912

Erms, solcuits i brunyits per la intempèrie,
els espadats rocosos amb grans gorges
descarnades i guerxos replanells
i formacions vegetals suspeses
i codolars al peu del precipici
davallen fins al mar.
                                  Ah el mar! Una àguila
incompatible amb merles i verdums,
una disbauxa de fisonomies
i remors diluint-se en l'arc del cel,
una massa d'anyil centellejant
sota la tamisada llum del sol,
un final de trajecte.
                                Dalt del cingle
un aire franc embriaga els sentits.

Ernest Farrés. Edward Hopper : cinquanta poemes sobre la seva obra pictòrica. 2006

Te'n vas anar

Te'n vas anar als quinze anys
i amb el teu nom, Teresa.
Jo, ara, aquí, simplement t'anomeno:
fita on la mort m'arrabassà per sempre
coses molt pures i la clau de l'alba.




Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica 1925-1985, 1987

Altures de Machu Picchu

                                         de Canto General, II-IX



Corda del cel, abella de l'altura.
Nivell sagnant, estrella construïda.
Bombolla mineral, lluna quarsita.
Testera d'amarant, serpent andina.
Cúpula del silenci, pàtria pura.
Arbre de catedrals, núvia del pèlag.
Ramell de sal, cirerer d'ales negres.
Tro glacial, nevada dentadura.
Lluna unglejada, pedra que amenaça.
Cabellera del fred, obra de l'aire.
Volcà de mans, ombrívol saltant d'aigua.
Direcció del temps, ona de plata.



(Fragment del final)


Pablo Neruda, dins,

Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica 1925-1985. 1987

Pintura

El color. Un ofici. Una història. Una passió.

Narcís Comadira. Obres amb arbres i altres vegetals. 2014

Caldrà

Caldrà cercar la poesia fora dels poemes...

Bernat Nadal. El vestit vermell. 2008

Geometria

L'ànima del món. La reducció formal més admirable

a què han arribat els humans. Instrument bàsic de tota

representació. Símbol de la intel·ligència humana. 

Imatge de la raó. Principi i fi de tota construcció.

Narcís Comadira. Obres amb arbres i altres vegetals. 2014

Cançó per a ser cantada fent l'ullet

Després de tanta pluja,

avui fa sol.

Plou i fa sol.

És dia 6 d'abril,

i dimarts i les quatre.

Estic dintre d'un arbre

i veig créixer les fulles.

Això és un indici

i voldria avisar-vos.



maig, 76, Vallvidrera

Mari Chordà. -- I moltes altres coses. 2006

dolços capvespres de primavera

dolços capvespres de primavera

que no semblen preludiar cap nit

sinó un dia ensonyat de delícies

Ramon Farrés. El present constant. 2009

Poma madona

Poma madona,

matina, matau,

Sevilla, Castilla,

Granada, vit i tau.

De l'oncle Pau.

Maçana podrida,

entrada i sortida.

Jesús Serrano Pons. Teresina no sap cantar: un viatge pel Delta de l'Ebre, 2014

Poemes d'amor entre Ryokan i Teishin: 76 i 77

76 

La lluna, n'estic segura,

llueix amb força

per damunt de les muntanyes,

però llòbrecs núvols

en foscor el cim amortallen.

                                     -Teishin

77

T'has d'alçar més amunt

dels núvols llòbrecs

que cobreixen el cim de la muntanya.

De no ser així, com podries

veure mai la llum?

                                     -Ryokan

Daigu Ryokan. Gota de rosada en una fulla de lotus, 2001

En la llum d'aquest vagarós dia de primavera canta

En la llum d'aquest vagarós dia de primavera canta,
poeta meu, la cançó dels qui passen i no es deturen, 
dels qui riuen mentre corren i no esguarden mai 
endarrera, dels qui floreixen en una hora de delícia
sense sentit i es marceixen en un moment sense
recança.

No seguis silenciosament, desgranant el rosari de
les teves llàgrimes i dels teus somriures passats...
no et deturis a recollir els pètals caiguts en la nit
darrera, no cerquis les coses que t'eludeixen
volent-ne conèixer l'amagat sentit... deixa allà
on són els buits de la teva vida perquè brolli
la musica de llur pregonesa.

Rabindranath Tagore. Trànsit ; seguit de Present d'enamorat. 1962

Traducció de Maria de Quadras

Cançó de bressol per espavilar una nena

Ull a la corda,

corda, corda.

Esquiva la tralla,

fuet, fuet.

Mira a la dreta,

a l'esquerra,

al davant i al darrera.

Amaga't, salta,

corre, vola.

Aprèn karate,

mecànica, dansa.

No vaigues a competir,

triomfar, triomfar.

Porta, però, el cap alt,

amunt, avall.

No tingues por

de tenir por de pors.

Viu amb els cinc sentits,

i els set, i els vint.

Entrena't a obrir i tancar,

a entrar i sortir.

No dones per costum,

patim, patum.

No acceptes perquè toca,

toca, toca.

Demana per parir

dignitat, potestat.

Que el teu cos

sempre és teu, d'altres

només si vols,

Lo teu cap també és teu,

només teu, només teu.

Malgrat tal panorama,

no et quedes sempre

dintre de la closca,

crosta, crosta.

desembre, 75, Barcelona

Mari Chordà.  --I moltes altres coses. 2006

ny

Nyap d'enredos

Nyonya

Quan s'enterboleix el cervell.

Nyora

Fruit desconegut i exquisit.

Mª Josepa Ribera Vallès. El meu alfabet roig. 2002

Ara la mar és ondulada

Ara la mar és ondulada
com el teu pit adolescent
¿La mar què fora sense el vent
que ritma escumes com si cada

sospir ardent fos una onada,
cada petxina una arracada
i cada escull un jurament?




Carles Fages de Climent. Tots els sonets. 2003

Edició de Jordi Pla.

m'agradaria preguntar

m'agradaria preguntar

i saber per què feu el mateix sempre

per què?

sabent-ho tot feu el que heu fet abans

i heu causat dolor.

deu ser perquè no enteneu?

o deu ser perquè només podeu conèixer la vida

així?

eh?

Sameer Rawal. Calaix de sàndal. 2006

VI. Lligams

Lligar bé és no necessitar una corda,
però... no poder ser desfet (Tao, XXVII) 

El Tao ens parla de lligar
i no lligar.
Certament, el millor seria
no necessitar una corda.
Però, pobre humà,
necessit lligams
i necessit lligar....
I poder ser desfet.

Ramon Bassa i Martín. Poemes del Tao, 2004

Les arrels són profecia

Les arrels són profecia.

Alleten la mort i la vida,

tanquen el cercle i escriuen llibres,

petites illes de la memòria,

humus per a la història.

Clara Mir Maristany. La paraula des-habitada. 2015

La vella botiguera

Els arquitectes de l'Ajuntament
han declarat protegida la casa
on va néixer fa vuitanta-cinc anys.
L'acabaven de fer quan els seus pares,
acabats de casar, van instal·lar-s'hi.

Ara restauraran esgrafiats
i escrostonats, repararan mosaics,
renovaran portes i persianes
i la façana quedarà com nova.

A dues cantonades hi ha la plaça
on té la botigueta de calçat.
Té pocs clients, que saben del seu tracte
tan afable i sol·lícit, i quan plega
torna tot ranquejant al vell casal.

Caldria fer una instància perquè a ella
també la declaressin protegida.

Feliu Formosa. Feliu Formosa, 1999

I amunt puja

I amunt puja i més amunt,

com aucell de branca en branca:

d'aqueixa cova damunt

una altra en veu de més blanca

Mes com la puja de grat,

troba curta tota escala;

per un cor enamorat

cada pas és un colp d'ala.

De sobte un raig de claror

sa pujada fa més dolça,

sent càntics entre verdor

i rierons entre molsa.

De la cova singular

la carrossa és a l'entrada,

que es desclou al dia clar,

com una porta que es bada.

Porta d'or de l'Orient

llavors de l'aurora bella

lo sol anava naixent,

com la flor que s'esbadella.

Del Canigó gegantí

Gentil en la cima es troba,

davant d'un quadro diví

que tots los sentits li roba.

(Fragment)

Jacint Verdaguer. Canigó, 1967

LLUNA MATARESA

El sol, estrac de la jornada de treball,
lent va i se colga als peus del mont.
La lluna, s'és posada en cent i un mal,
veient la llumera del tramont:
vestit de plata, llong, fi com seda,
que sigui estiu, hivern o primavera.
Així vestida, se senteix senyora,
té una estrella a costat, per li fer de servidora.
Si la nitada és freda, pren una nuvoleta,
se l'acucuja en el runco, com una flassadeta.
Ixi, està en giro tota la nitada,
com una dona lleugera, encervellada.
Quan no se veu, si plou, o és fent-se nova,
no és povidant, és colgada en qualqui alcova.
Fa candela als enamorats, ma és discreta,
i quan se basen, li foti la riseta.
Entre un bas i un carinyo lis hi dóna una ullada
però no és petègola, la boca té tancada.
Mira, uspieja el món a sota des peus,
no la trastoca arrés, afets bels o feus.
Se n'aixeca el sol, comença el maití,
se retira de pressa: és ora de dormir.
Forses se resenteix o s'és ofesa
però la veig així.....un poc mataresa.


Anna Maria Piras, dins,

Atzur, or, verd i vermell, 2009

Alegria

...fixar la mirada en els aspectes positius.

(Fragment)

Esteve Pujol i Pons.Valors per a la convivència, 2003

Womens Table Highsmith

Women's Table per Maya Lin.

Fotografia de Carol M. Highsmith.

La revolució

Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Després d'aquestes paraules,
molta gent s'esverarà.
D'altra potser no s'esvere,
d'altra no em coneixerà.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

I qui no estigui d'acord
no li done la raó,
perquè és tan necessària
com per la terra la saó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

Fixeu-vos que no la cante
a crit sec ni amb passió,
la pronuncie amb respecte,
amb tendresa i devoció.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

No us penseu que vol dir guerres,
ni destrosses, ni rancors.
Vol dir coses estimades:
llibertat, justícia i raó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

No és pas aquest crit de pobres
que amb ella volen ser rics.
Volem un món al dia i just,
almenys per als nostres fills.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!

Encara que jo i d'altres
la cridem amb impaciència,
ella vindrà el dia just,
quan maduri la consciència.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució.

Tots volem que vingue a bones,
sense sang, amb comprensió,
i si els burgesos no ho volen,
llavors serà per collons.
Oh, sí.
Si em permeteu com si no,
Visca la revolució!

Ovidi Montllor. Poemes i cançons. 1978

Un dels motius

Un dels motius pels quals Pompeu Fabra

mereix més la nostra admiració, i no

vacil·lo a dir, la nostra gratitud, és el

coratge amb què renuncià a l’èxit fàcil;

perquè també un filòleg és temptat a fer

demagògia, i més dins un ambient com

el que entorn d’ell creaven aquestes

ingenuïtats.

Fragment del prefaci a la 2a ed., p. XVII.

Carles Riba, Cadaqués, setembre de 1954, dins,

Pompeu Fabra. Diccionari general de la llengua catalana. 1978, 9a ed.

Comiat

Fa un any i un mes, lector estimat, que, puntual,
cada dijous, t'he escrit un vers de circumstància.
I com que tot, en aquest món, té el seu final,
avui et dic adéu, i no ho faig pas sense ànsia.

No he estat gens metafísic ni gens avantguardista
(són dos pecats que mai m'hauria perdonat!),
ni tampoc ha adoptat la posa de l'artista
que escriu sempre al dictat d'una divinitat.

He volgut simplement confegir un vers decent
i arrancar-te dels llavis el símil d'un somriure,
disposant les paraules un poc alegrement
per fer més suportable la rutina de viure.

En un futur proper, quan compris el diari,
abandonat del tot el meu constant rimar,
si mai tens un dijous tocat per un desvari,
estaré molt content, si em trobes a faltar.

Salvador Oliva. Complements circumstancials. 1998