Vet aquí la petita tragèdia del moment:
amb un cafè, no dorms la nit
i sense, et dorms a mitja tarda.
Estona de silenci cap al tard;
totxanes, ciment gris i cel plomí,
la música callada d'un jardí
de metro per dos deu i una torreta.
Penjada i amb rovell, la bicicleta.
Sents l'ànima feixuga, el cor d'espart.
El dia corre poc, no hi passa l'aire.
Cap gana de deixar la bata a ratlles
clenxar cabells que grisos i aspres creixen.
Geranis, mans i galtes ja es marceixen.
No saps amb qui parlar, per això calles.
Et dolen els records, si hi penses gaire.
Sols resta trista son d'imatges ertes.
Si jo pogués parlar-te avui a cau d'orella
per dir-te que no deixis, que has de viure,
que encara hi ha per fer, que ets un ser lliure...
Que encara ets massa jove per ser vella,
i mai no seràs vella si despertes.
1r Premi Sènior
Montserrat Febrer Ramo, dins,
XIVè Certamen Poètic Andreu Trias, 2011
