Fidelitat

               Sigues fidel a les petites coses.
                       JOAN VINYOLI

Si fos fidel a les petites coses,
segur que ara mateix no fora aquí:
fent-te cas em deixaria de noses
i amb gran convicció diria que sí.

Però, digues, què és petit o no ho és?
Es tracta d'un veritable dilema:
ara mateix, jo, si triar pogués,
triaria sense dubtar el poema.

Perquè és reconcentrat i molt petit,
tan atapeït com una castanya;
torrat, embruta el capciró d'un dit
i fa bé i fa mal i mai no t'enganya.

És així que es fa gran a la vegada:
s'infla per escampar sentit i esclata;
no hi trobes aquell gust de menja fada
sinó que colpeja, revifa, mata.

Per'xò aquells que encara som fidels
als poemes que fan que el món grinyoli
et tenim al més alt dels nostres cels,
a tu, corsecat poeta Vinyoli.

Marcel Riera. Altres veus. 2017

Premi Pollença de Poesia 2016

Drecera

Sento el ritme,
la cadència d'un silenci
que em convida al pas de dansa cada dia.
Sona lluny, però el recordo.
Reconec, entre murades de brogits,
l'accés al lloc on fan ballades
les fal·leres més llampants,
les indolències,
el senderi, la rucada,
la follia...

Permeteu-me que m'allunyi
per poder endinsar-me on mor la llunyania.

Montse Gort. Anem camí de casa. 2021

Faré l'avís

Faré l'avís.
I la sorpresa
quedarà com el més
gran presagi de viure.
Llavors, encegaré els dies
a les cadires més fortes
i als papers més amargs
que tenia.
Assumiré els cinc deslliuradors
minuts d'una tancada.
I arribarà el lladruc
de les vergonyes
com aturaran per sempre
més les mentides.
Podré dir sense cap mena de fúria: Soc.

De: Plouen pigues. 1978

Fina Cardona

També es troba a Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País València (1975-2000) : mostra poètica. 2003

Edició i pròleg: Lluïsa Julià Capdevila i Teresa Pascual Soler

El temps pinta

           Potser la bondat sia la forma més exquisida
                                                  de la intel·ligència.

                                                     Willy ROBBINS

El quadre el pinta la calidesa de la intimitat
Els pilars de la tendror
La invenció d'una mirada
L'energia i l'esforç del sensible
L'aparició sobtada dels tremolors
Aquesta aridesa del buit
Quan s'evapora el trast del món

De: EL SENTITDOR. Llibre tercer

Biel Mesquida. Carpe Momentum. 2021

Sons inconnexos

Sons inconnexos,
provinents d'ombres d'éssers.
Com evadir-se'n?

De: Haikus de convalescència, XXXI

Feliu Formosa. El temps sofert. 2023

Il·lustració de la portada: Neus Martín Royo

Edició i epíleg a cura d'Esteve Miralles Torner

Enfilada

Enfilada a dalt de tot.
Al cim dels manyocs de diari
que has anat arroplegant
i que fan, ara,
la teva vida fins aquí.
Al cim de tot,
amb les mans negres,
el desequilibri del paper,
el cos ple de notícies i argumentaris.

Gemma Arimany. Glatir. 2023

Pròleg de Rosa Font Massot

Una mica d'humanitat

Tot acariciant el flanc d'una desesperança animal,
navego cap al mercat,
amb un coltell ben lligat a la cuixa.
Em podrien fer una foto, jo seria la fidelitat en persona,
la mare que toca els éssers amb les seves mans líquides.

Totes les meves imatges tenen la pell que es desenganxa.
El sol que crema és una bomba
lenta com una ratera:
perdem forces, perdem sang,
ens hi avesem.
Tot s'enlaira, tot cau com mosques seques
sobre la carn.
El meu coltell s'encén i jo m'assec
sota la tenda perquè em curin.
Hi ha te, i em toquen, a mi.

Ciutat bombardejada un segon abans de l'alba.

Élise Turcotte. El que ella veu. 2022

Traducció: Ricard Ripoll i Villanueva
Fotografies: Paula de Palau

Finlàndia

Caure,
sense piquet,
al llac congelat
mentre sona el vent metall
i la percussió de Finlàndia.
Anar palpant el sostre de gel
per trobar l'esquerda
però escollir el recorregut
contrari a la sortida.
Mort que em rifo entre
la congelació i l'ofegament.

Acompanyament: Jean Sibelius, Finlàndia.

Laia Carbonell. Finlàndia : poesia amb acompanyament. 2015

Premi Amadeu Oller 2015

Conté comentaris dels membres del jurat.

Sol de març

Blocs grisencs d'un temps primer
per on la cabra pastura;
tanyades de romeguer...
—Fou talaiot o claper
l'enderroc que encara dura?—

Entre les pedres antigues,
hi creixen amb ufanor
les vaumes i les ortigues,
sempre juntes, sempre amigues...
—Oh, l'estranya germanor!—

L'aire hi roman aturat;
el temps fila, fila d'esma...
i en la muda soledat,
que besa el sol de Quaresma,
floreix un lliri morat.

Maria-Antònia Salvà. Poesies. 1990

Dibuixos: Pavla Řezníčková

La salutació

                                        A la Júlia

             Vingué el gran crit, i ja la vall
                             assolellada reprenia
                             Clementina Arderiu

Surts sense plorar,
respirant tranquil·la i serena.
Aterres sobre el meu pit
i et miro de pressa:
Un trague diminut.
Un lòbul triangular.
Un punt vermell al nas.
Cinc dits, cinc més,
I cinc aquí i allà també.

I tu,
amb una curiositat
sostinguda nou mesos exactes,
treus tota la força
que et dona ara la vida
per girar el cap,
cercar els meus ulls
i veure qui t'ha portat dins.

Niu passat.
Nou bressol.

Manta dolça.

Maria Rodó-Zárate. 41 setmanes. 2022

Il·lustracions de Cristina Zafra

un dia vas oblidar

                   tous les matins du monde sont sans retour
                                  pascal quignard

un dia vas oblidar per què
posaves flors davant d'una fot
i els teus ulls esdevingueren
miralls del capvespre.
potser un dia oblidaràs de qui
la mirada que et somriu
i potser tot tindrà ja
un so d'eternitat.
per tu tracte de ser claror,
música d'altres tardes
i ara que el temps amb tu se'n va
els dies són matins sense retorn.
a poc a poc s'esborra
la teranyina densa de la sang
i pense que fàcil la vida
per a qui li ha estat donada
la llum amb la paraula.

De: paraules que no llegiràs, a ma mare

Anna Montero. El pes de la llum. 2007

Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2006

Lliçó de coses

Llarg aprenentatge,
el del cinisme.

Qualsevol fe
et pagarà amb fred,
i l'hivern és llarg,
dura massa.

Viuràs tot el que cal
per veure
coincidir contraris.

I si ets poeta
t'embolicaràs
en petites coses,

cridaràs per minses
injustícies i et bandejaran
tots els partits polítics.

La censura seran els amics,
tu mateix,
impàvid de contemplar,
per primera vegada,
que la terra gira,
i que res
res no ho detura.

De: Vida privada. 1972

Marta Pessarrodona. Tot m'admira : poesia completa (1965-2021). 2021

Edició a cura d'Àlex Susanna

Ànima

Allà on desconeixem
no hi porta cap camí
on l'herba creix i abriga
la terra de les vores
dels dos costats de l'ànima.

Allà des d'on buquem,
un jo creua el migdia
encés entre les rutes
on l'ànima separa
la vida amb el seu foc.

Teresa Pascual. El temps en ordre : poesia reunida 1988-2019. 2020

Prefaci: Rosa Maria Belda
Postfaci: Antònia Cabanilles

Interior

Quan arribes a casa amb la cara cansada
i t'asseus a sopar perforant les notícies
preocupat a saber com serà la setmana
(no saps la primavera de quin jardí sorgí,
et tanquen els balcons amb portes d'alumini,
avui la propietat es clou i no hi ha plantes),
llavors se't queda als llavis un matís emmandrit
com els rosers albats de les places de Siena
i voldries parlar però el tràfec i el lloc
t'han deixat en silenci. Aleshores la taula
és qui ens parla a tots dos: la verdura i el pa
i l'olor de sardines en un món sense flors.
Es fa trista la pau com un peix sense escates
i, en sopar, es multiplica, amb miracles prestats,
la vianda cremada de la dolça desídia.

Susanna Rafart. Olis sobre paper. 1996

També es troba a Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País València (1975-2000) : mostra poètica. 2003

Edició i pròleg: Lluïsa Julià Capdevila i Teresa Pascual Soler

quan un mortal

quan un mortal (fins i tot el més extravagant)
puga justificar els camins de l'home a Déu
pensaré que és estrany que els mortals normals no
puguen justificar els camins de Déu a l'home

E. E. Cummings. 44 poemes. 1986

També es troba a Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País València (1975-2000) : mostra poètica. 2003

Traducció d'Isabel Robles Gómez i Jaume Pérez Montaner

Edició i pròleg: Lluïsa Julià Capdevila i Teresa Pascual Soler

Sé que la mort

Sé que la mort afegirà
silencis als calaixos
on relliscava la joia
i tendresa a les cambres
on dormen els infants.
Aquesta distància on tremola
l'esdevenir s'esmunyirà
sota les mans voluptuoses
d'un instant esborrat.

De Laura.1992

Antoni Gómez i Giménez

També es troba a Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País València (1975-2000) : mostra poètica. 2003

Edició i pròleg: Lluïsa Julià Capdevila i Teresa Pascual Soler

El poeta

                     A Marià Villangómez

—Poetes, reconec els vostres mots
—em digué. I era cert. —Tous pensaments
arrecerats hi dormen—concloïa.

Era humil i sencer: a l'illa, tots
els arcs proves en donen, permanents.
Jo era un bàrbar que feia massa via.

Però a l'esguard m'hi recalaven faules,
així mateix, i vaig parlar d'aquella
terra, tan viva, de la mar, tan blava.

I només li vag dir, però amb paraules
seves: —Amic, que planin damunt d'ella
l'amor i el pensament.

                                   L'aire cantava.

De: Viatge a Eivissa

Premi Ciutat de Palma de Poesia 1962

Jaume Vidal Alcover. Poesia completa 1952-1991. 2023

Edició a cura de Joan Cavallé
Pròleg de Magí Sunyer
Epíleg d'Odile Arqué

Cançó de pluja

Si el sol puja escaletes
ens mullarem demà.
Tot just la pluja alerti
el gall del campanar
pel clar de les gateres
s'esquitllaran els gats
i sortirem nosaltres
per la porta més gran.
Gallarets de bugada
fugiran dels terrats.
Cargols i cargolines
ens acompanyaran.
Traurem les katiusques
i un paraigua espatllat
i capa amb caperutxa
malgirbada amb un sac
i les ganes de córrer
i un delit prou estrany.
A cada toll que hi hagi
espernegarem tant
que escatxigarem tots els
mussols del veïnat.

Espolsarem les plantes
dels horts i dels ravals
i els arbres de la plaça
i les flors del solà,
i pararem la galta
per rebre-hi el ruixat.
Entomarem la dutxa
de totes les canals
i ens inventarem barques
a tots els xorregalls.
Si estevenet venia
amb l'agulló torçat
sabrem un sortilegi
que ens el farà ballar.
Balla que ballaria
avui i l'endemà,
fins que amb barret d'arestes
el sol haurà tornat
i haurà desat la pluja
al prestatge de dalt.

Maria-Mercè Marçal. La màgia de les paraules. 2004

Il·lustracions: Mabel Piérola

El campanar de Lleida

A dalt de la muntanya que domina
com miranda els bells termes lleidatans,
s'enlaira un campanar fet per gegants
o per homes de raça gegantina.

Quan guaita cap avall, l'aigua veïna
del riu li dona espill i l'horta encants;
i guaitant cap amunt, toca amb les mans
i conversa amb la lluna i la boirina.

Pugem-m'hi, doncs... L'escala cargolada
que als ulls dona mareig i al cor neguit,
sembla que estigui des del cel penjada.

I amunt, amunt, ja ets dalt! Ara, esperit,
si et sents d'àliga el cor, pren revolada,
que ja ets a mig camí de l'infinit!

De: Els llocs del poeta...

Magí Morera i Galícia

100 poesies catalanes que cal conèixer. 2004

Pròleg i selecció de Joan Triadú

Retall

No vull minuts, ni mesos,
ni tan sols demano anys.
En tinc prou amb una eternitat
que em deixi empremta en el buit de la mà,
l'espai d'on me l'han retallada.

Els entredits, bengales al vent
perquè em pugueu trobar.

Cèlia Sànchez-Mústich. On no sabem. 2010

Premi de poesia Vicent Andrés Estellés,
de 2010, dins els XXXIX Premis Octubre.

El pes

Aquest és un missatge d'afecte
per totes les paraules que han mort
en no ser part d'aquest poema. Pesa.
Refila l'au, mentre busca un trajecte.

Esteve Plantada. Troncal. 2020

Epíleg de Jordi Marrugat

La poesia

La poesia,
pregària de mare.
I el cant,
el plor del meu infant.

**

La música és l'aliment de la meva fortalesa.

**

La tragèdia
és no poder arribar
al pes de la llibertat.

Ivette Nadal. L'àngel i la infermesa del pensament. 2020

Som naus

Som naus a coll del gregal,
gavelles de veus a lloms d'oliveres,
som cep, rem i murtra amb el regust
de la paraula escrita damunt la sorra.

SOLC : recull de poesia a càrrec de 7 Cors. 2011

Clara Mir
Elisa Riera
Esperança Castell
Leonci Canals
Margarida Medina
Marisa Olivera
Miquel Sánchez

Amb la col·laboració de Clàudia Jiménez (flauta travessera) i 

l'escola de música de l'Ateneu de Sant Just

Aproximacions

Silenci és el mot que més sobreviu en els teus
versos...
Evoques una manera de respirar sense fer fressa.
La veu s'escola pou avall amb un bleix de corriola
que sadolla el poal de la teva set.
Batecs al cor de la vall cobreixen el sotabosc
de l'ànima: el temps gira en la teva boca
i apropa el vaixell a la costa nua de la pròpia,
petita i inadvertida història.
Diuen que queien bombes quan vas néixer
a la llum d'un far que funcionava amb la bateria
d'un camió estacat al carrer. Et varen batejar:
fou així com et caigué el món xop a sobre
amb el silenci esbatanat de les sirenes

Clara Mir

SOLC : recull de poesia a càrrec de 7 Cors. 2011

Clara Mir
Elisa Riera
Esperança Castell
Leonci Canals
Margarida Medina
Marisa Olivera
Miquel Sánchez

Amb la col·laboració de Clàudia Jiménez (flauta travessera) i 

l'escola de música de l'Ateneu de Sant Just

El riu

El riu
fa i perfà
incansables imatges
       de fum blau-grisós,
       que s'enlaira

i confon
amb la llum del matí
         enllosada.

Teresa Roses. Escletxes. 1982

També és troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019

Parar esment

Ho guardo a la memòria,
haver estat aigua, terra, foc,
moixó, flor, mosca, borinot,
herba, esbarzer, pedra, ametller...

Obstinada en desaprendre
per poder seguir fent via,
—esborrades les empremtes
barrejats els caminals—
perdo l'olfacte, gust, oïda,
vista, tacte, dies, vida.
I al cau d'una lletania
feta d'aire i veus d'infant,
sento a voltes la fiblada
que m'etziba algun record.

Faig llavors pas de gegant
i recupero el silenci.

Montserrat Gort. Del pretèrit imperfecte al futur simple. 2017

També és troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019

Glosa, rosa

Als nostres ulls, les espines
són fetes d'un mirar endins
clavat a l'aire; balins
de plom encetant brusquines.
Rabejada amb carmesines
imatges d'un altre cor,
bada la cadència al so
galejat de rosa en néixer
amb color d'ella mateixa
i amb l'arrel d'una altra flor.

Miquel Àngel Adrover. Les cares de la cugula. 2023

VIII Premi Miquel Bauçà de 2023

Epíleg de Damià Rotger
Il·lustració de Tònia Meravell

Les petites coses

Es recullen amb les mans,
es guarden amb la mirada,
minúsculs grans de sorra.

Les atrapem amb la llum,
enlluenten la foscor
efímeres com les flors.

Algunes amb embolcall,
altres subjectes al vent,

atrapades a l'espill,
reflectides a l'espai.

——————————

LAS PEQUEÑAS COSAS

Se recogen con las manos
se guardan en la mirada
minúsculos granos de arena.

Se atrapan con la luz,
iluminan la oscuridad
efímeras como flores.

Algunas envueltas,
otras sujetas al viento,

atrapadas en el espejo,
reflejadas en el espacio.

——————————

LES PETITES CHOSES

On les cueille à la main,
on les garde au regard,
petits grains de sable.

Attrapées à la lumière,
elles fourbissent l'obscurité
telles des fleurs éphémères.

Quelques unes enveloppées,
d'autres au gré du vent.

attrapées dans le miroir,
réflétées dans l'espace.

——————————

THE LITTLE THINGS

We take them in our hands
and hold them in our gaze
like tiny grains of sand.

We catch them in the light
and they brighten the darkness,
ephemeral as flowers.

Some are wrapped like gifts,
others are blown in the wind,

trapped in the mirror,
reflected in space.

——————————

Mireia Farriol. Estimats anònims. 2023

Pròleg de Francesc Parcerisas

Traducció:

Mireia Farriol, castellano
Sílvia Farriol, français
Jacqueline Minett, english

Per acabar en plenitud

Els destins complexos
que no sabem ni volem saber
són aquí. Ens miren rient i ens fan pessigolles
tal com el vent fa fimbrar els plançons de l'arbre
que, ple de primavera, va del gris al verd, per acabar en plenitud.
Serà estiu, ja.

Meritxell Cucurella-Jorba. La volumetria del neguit. 2021

Postfaci de Jaume Pont

XXV Premi de Poesia Màrius Torres, 2020

Viatge

Llançar-se a allò que és desconegut,
salva, diuen...
salva, però, d'una mateixa?

Avisa el vent que es pot partir,
que espeteguin les sogues, neguitoses,
contra el pal i la coberta;
que serriquin els taulons amb l'embat de les onades
i es despleguin veles
i, tibants, s'emportin a pler
la barca al salt d'onada.
Embolica'm amb el teu blanc més blanc que l'escuma
perquè pugui gaudir de l'estesa de llum blanca.
Em sé embriaga de nous mots,
acuitada de paraules
que em permetin dir mons nous.

Onades revesses i torbonades
m'han deixat ara surant
indigent, damunt d'un fustot vell,
és tot el que resta de la barca.
Soc salvada? Salvada amb jo
mateixa.

I. Esclats de llum i de mar

Neus Forcano. Camins de sorra i sal. 2023