Muriel Casals i Màrius Serra signant llibres |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
18 de febrer 2016
Diada de Sant Jordi 2014
Etiquetes de comentaris:
Casals i Couturier [Muriel],
català,
escola,
llibres,
roses,
Sant Jordi,
Serra [Màrius 1963-],
Somescola.cat
14 de febrer 2016
Apunt
Presència d'ona i veu, i llum irada.
I tu al bell mig, talment algú que es troba
dins un combat dels altres i sols mira
i esquiva cops i no en comprèn la lluita.
Miquel Arimany. L'ombra del vent. 1987
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Arimany [Miquel 1920-1996],
combats,
comprendre,
cops,
esquivar,
lluites,
llum,
mirar,
ones,
persones,
poesia breu,
presències,
veus
Pensaments
Pensaments
fugaços
una imatge
diversos
res no s'esdevé tot arriba
ecos sonors cap sentit
una música unes veus es perden s'inflen
un caos s'organitza
uns murmuris
surten
de l'oblit
Lluna de plom del 3 de gener, dins el ventre un eixam
d'abelles, a la vora del camí, rodola en rodó, ja no veu,
ja no sent al voltant, jo no en sabia res, no sabia encara
que no podies no estar morta, no et veia no moure't més,
era un dia banal, un final de vacances un inici d'estació,
a la tarda havia anat de compres, després el banc i algunes
tasques menudes per embellir la casa mentre que escriuria
tot aquell hivern, recordo un projecte, una vaga idea de llibre,
alguns relats lligats per un mateix lloc de la infantesa, una
novel·la en el fantasma del llegible, per fi llis, per fi continu,
a l'ombra de mi mateixa t'ho dedicava com hauria estat la
padrina del teu primer fill, recordes en parlaves en masculí
car un déu hauries infantat. I després la teva mort ha tancat
aquesta bíblia dels nous temps i la novel·la perfecta un cop
més no tindrà lloc.
Madeleine Gagnon
[De: L'enfante immémoriale, Écrits des Forges/ La Table Rase, 1986]
Etiquetes de comentaris:
antologies,
camins,
escriure,
Gagnon [Madeleine 1938-],
hivern,
imatges,
infantesa,
llibres,
lluna de plom,
música,
pensaments,
persones,
poesia canadenca,
sentiments
Petit poema
Recordo la meva habitació d'infant. A la mussolina
de les cortines dels vidres, passamaneries blanques
hi feien gargots, jo m'esforçava per trobar-hi l'alfabet
i, quan tenia les lletres, les transformava en dibuixos
que imaginava. H, un home assegut; B, l'arc d'un pont
sobre un riu. A l'habitació hi havia uns quants baguls
i flors obertes finament esculpides a la fusta. Però
el que preferia, jo, eren dues boles de pilastres que
s'entreveien rere les cortines i que prenia pels caps
d'uns titelles amb els quals era prohibit jugar.
Max Jacob. El gobelet dels daus. 2010
Traducció: Enric Casasses
Pròleg: J.V. Foix
de les cortines dels vidres, passamaneries blanques
hi feien gargots, jo m'esforçava per trobar-hi l'alfabet
i, quan tenia les lletres, les transformava en dibuixos
que imaginava. H, un home assegut; B, l'arc d'un pont
sobre un riu. A l'habitació hi havia uns quants baguls
i flors obertes finament esculpides a la fusta. Però
el que preferia, jo, eren dues boles de pilastres que
s'entreveien rere les cortines i que prenia pels caps
d'uns titelles amb els quals era prohibit jugar.
Max Jacob. El gobelet dels daus. 2010
Traducció: Enric Casasses
Pròleg: J.V. Foix
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alfabets,
baguls,
dibuixos,
gargots,
habitacions,
imaginació,
infantesa,
infants,
Jacob [Max 1876-1944],
jugar,
lletres,
persones,
poesia de la memòria,
records,
titelles
Onades d'hivern
Ha extret amb bisturí la paraula
del cor de l'invit que li venia darrere,
anés on anés per protegir-lo.
Li ha agafat la destral,
i ha obert una escletxa
en la soca d'una alzina.
Ha disposat la paraula dintre
en l'ànima de l'arbre.
Ha clos amb fent la ferida
i s'ha assegut als seus peus.
Que plogui encara espera.
Els llibres tenen carn d'arbre
i, com ells, un poder atàvic:
créixer arrelant en el cor
de tothom que els estima.
Andreu Escales, dins,
Estelada
Estelada ets viva
voles com un ocell lliure.
Des de la mar a la muntanya
ets ginesta que acompanya
la via. I al novembre
al desfullar la flor
digues: sí, sí
per la independència.
Adéu Espanya
Catalunya sobirana
saluda al món
amb la República Catalana.
Serem lliures
serem a Nacions Unides.
Sempre agermanats,
farem rotllana.
Un somni fratern
per la pau.
Podem arribar
a la superació,
amb un castell
d'equilibri i força.
Capdavantera la bandera
estelada oneja i vetlla
la flamma.
Mª Carme Pérez Vidal, dins,
Llibre de la XVII trobada de poesia catalana : Puigcerdà, 2015
voles com un ocell lliure.
Des de la mar a la muntanya
ets ginesta que acompanya
la via. I al novembre
al desfullar la flor
digues: sí, sí
per la independència.
Adéu Espanya
Catalunya sobirana
saluda al món
amb la República Catalana.
Serem lliures
serem a Nacions Unides.
Sempre agermanats,
farem rotllana.
Un somni fratern
per la pau.
Podem arribar
a la superació,
amb un castell
d'equilibri i força.
Capdavantera la bandera
estelada oneja i vetlla
la flamma.
Mª Carme Pérez Vidal, dins,
Llibre de la XVII trobada de poesia catalana : Puigcerdà, 2015
Etiquetes de comentaris:
Catalunya,
equilibri,
estelada,
força,
fraternitat,
ginesta,
independència,
llibertat,
mar,
muntanyes,
Nacions Unides,
pau,
Pérez Vidal [Mª Carme],
Puigcerdà,
República Catalana,
rotllanes
Quan et miro
Quan et miro
xiprer, o pedra, o flor,
i et sento
ric de mirades, de penes,
de tristeses, de joies
confinades sota el silenci verd
o la fredor, o els braços
dels teus pètals que es marceixen,
et tinc per un amic
que sap molt de la vida.
Narcís Comadira, dins,
5 poetes de Girona. 1966
Tendreses de l'encant
Ella anava entre llibres, entre llanes
d'hivern; vestia sedes a l'estiu.
A voltes pels carrers veïns
topaven les mirades i ens miràvem.
Descobrírem la boca, les llisures,
els batecs de la vida, les remors
dels alès. La vesprada fa ressons
de les paraules per l'amor vençudes.
Ens aplega la llum, el so, la calma
amb totes les vessants del temps. Es troba
el tacte en el discurs de la memòria
que reconeix la vida i allí traça
teories a compte de l'estima.
L'estima simple pel carrer camina.
Joan Climent. Contraclaror. 1994
Pròleg: Marc Granell
Pròleg: Marc Granell
Endreça
Gent del meu ferro i bandera,
catalana gent d'avui
que em volteu per escoltar-me,
siguin obscurs els meus mots
o siguin com l'aigua clara:
primer de tot us diré
que qui com jo pregon canta
mai no ha de témer que el temps
li clivelli les paraules.
Agustí Bartra. Alguna cosa ha passat : una tria de poesia transparent. 1995
catalana gent d'avui
que em volteu per escoltar-me,
siguin obscurs els meus mots
o siguin com l'aigua clara:
primer de tot us diré
que qui com jo pregon canta
mai no ha de témer que el temps
li clivelli les paraules.
Agustí Bartra. Alguna cosa ha passat : una tria de poesia transparent. 1995
Edició: Anna Murià.
Pròleg: Miquel Desclot.
Pròleg: Miquel Desclot.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
Bartra [Agustí 1908-1982],
cantar,
claredat,
clivellar,
escoltar,
paraules,
persones,
poesia breu,
pregonesa,
temps
07 de febrer 2016
Logogonia
L'home va entrar cent cops al mateix riu
on mai no havia entrat ningú dues vegades.
Era home i era dona. Era aigua, terra, foc
i aire. Abans però va caldre tenir un mot
i lligar-lo per sempre al corrent d'aigua.
Núria Albó. L'encenedor verd. 1980
Etiquetes de comentaris:
aigua,
aigües,
aire,
Albó [Núria 1930-],
corrents,
dones,
foc,
homes,
mots,
persones,
poesia global,
rius,
terra
06 de febrer 2016
Ara s'atura
Ara s'atura,
sojorna una paraula
dins les mans, fràgil
insecte, i les mans s'obren
amb fregadissa d'ales.
Teresa d'Arenys. Tanka, 1991
Inclou versions de tankas japonesos per Joan Alegret
sojorna una paraula
dins les mans, fràgil
insecte, i les mans s'obren
amb fregadissa d'ales.
Teresa d'Arenys. Tanka, 1991
Inclou versions de tankas japonesos per Joan Alegret
Etiquetes de comentaris:
Alegret Llorens [Joan],
ales,
fregadissa,
mans,
paraules,
poesia breu,
sojornar,
tankes,
Teresa [d'Arenys 1952-2024]
En homenatge al bisbe Pere Casaldàliga
Pere, germà de lluita i d'esperança,
el fill de cal Lleter de Balsareny,
poeta al vent, profeta de cor fort,
veu flamejant que clama en el desert
i encén en plena nit de nits l'aurora,
hereu de tots els pobres de la terra,
màrtir vivent de l'única croada
que el cel ha beneït i beneeix,
tu, l'home lliure en un país d'esclaus:
ara que hem compartit el mateix pa
i ens hem embriagat del mateix calze,
des del castell que ens vetlla i et recorda
-tot ell de pedra ferma i vol ardit-,
hissem una bandera de banderes.
Fondes, molt fondes són avui les aigües
del Llobregat que es fon amb l'Araguaia,
i van creixent fins a sortir de mare
i convertir-se en mar, no el mar que un dia
solcaren caravel·les colombines,
sinó el mar roig de sang que travessem
a peu eixut i amb càntics de victòria
cap a la terra nova i el cel nou.
La llibertat dels homes i dels pobles
és tan sagrada com el cos de Crist.
Hem declarat la guerra de la pau
i lluitarem fins a la mort amb totes
les armes invencibles de l'Amor.
Ell és la Pau, i és el primer a combatre.
Ell és la Pau que ja corona els cims.
Va caure un mur com tots els murs cauran,
i no hi haurà fronteres que ens deturin.
Si els homes i les parles són diversos,
han convingut molts noms en un sol nom.
Ja no hi ha nord ni sud, que tot és centre,
el centre de l'Amor, el cor de cors
que és el batec del mateix cor de Déu.
Fem un sol món dels quatre mons, un sol,
casa pairal oberta als quatre vents
on tots els fills esdevinguts germans
seuen com reis a la mateixa taula.
Ja els tancs blindats i els míssils són ferralla
venuda a muntegueres al drapaire,
i ni tan sols se'n guarden als museus.
L'anyell juga amb el llop i la pantera
s'ajoca amb el cabrit, mentre el vedell
pastura amb el lleó, tots ells menats
per un infant que espaordeix les serps.
Mireu els camps de blat, i com peüllen,
llaurats amb relles d'or i no amb espases.
Totes les llances es tornaven falçs
i, a l'hora de la sega, com fulguren!
Ai del qui s'atreveixi a violar
aquesta tendra primavera en flor!
Més li valdria mai no haver nascut.
Pere, germà, atleta dels atletes
que corres a l'estadi i ens avances
cap a la fita adelerant del Regne,
passa'ns la torxa de la teva fe.
Climent Forner. A sou d'amor. 2002
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Araguaia (Riu),
atletes,
atrevir-se,
blat,
Casaldàliga [Pere 1928-2020],
córrer,
estimar,
Forner [Climent 1927-],
llibertat,
Llobregat (Riu),
mar,
pa,
pasturar,
pau,
persones,
poesia d'homenatge,
rius
Divendres
Somriures benaurats
Senyals d'autenticitat,
Agraïment visual,
Teresa Grau Ros
a l'alba. I, al mig del dia,
un interregne de sol.
Senyals d'autenticitat,
imaginació i alegria vital,
i, sí, ben mirat, delicadesa.
Agraïment visual,
pupil·les,
una presentació elegant.
Teresa Grau Ros
Etiquetes de comentaris:
agraïments,
albes,
alegria,
autenticitat,
divendres,
elegància,
Grau Ros [Teresa 1959-],
imaginació,
mirar,
poesia agraïda,
presentacions,
pupil·les,
senyals,
sol,
somriures,
visualitzar
Ho deia Xènius
Ho deia Xènius. "Teresa és un nom que té mans; capaç de la carícia, de l'abraçada i de la labor. Teresa és un nom a la vegada modest i molt fi. Teresa és un nom feiner." I a fe que, tenint al davant la Sra. Rovira, les paraules del Glosador esdevenen profecies. Filla del polític i historiador Antoni Rovira i Virgili, ha conegut més d'una maltempsada, però amb autèntic tremp noucentista sap convertir la dissort en saviesa i generositat vers els altres. Ella ha estat una discreta Ariadna que ha dedicat la seva vida, com si res, a fer sortir els llibres del laberint amb una força delicada i tenaç: la gràcia de l'atenció, el gest amorós de qui se sap marmessora d'un tresor. Triar, endreçar, recomanar són accions contra l'oblit i la ignorància, de sòlid i pacient triomf contra la barbàrie. Deixant l'amable aixopluc de l'arcada de la galeria de casa de la Teresa, ressona encara més endins el vers carnerià: El temps, encara temps, de quietud s'emplena. Martín, Laia. El subtil teixit de la polidesa. Entrevista a Teresa Rovira. Escola catalana, 409 (2004), 32-40 |
Etiquetes de comentaris:
biblioteques,
Entressen kirjasto,
Espoo,
Finlàndia,
Martín [Laia],
noms,
polidesa,
Rovira [Teresa 1918-2014],
temps
05 de febrer 2016
Encara viu en tu
Encara viu en tu: ¿la veus, aquella nena
que va deixar la casa i l'era i el jardí?
La seva mar reposa en els teus ulls
i encara llesca l'ona amb dits maldestres.
Els seus somnis pervenen fins a tu
i els il·lumina una rialla fresca.
Va dir ja fa uns quants anys mirant el vell xiprer:
La teva veu a l'alba tan feble i desesmada
m'arriba coratjosa quan s'obren els portals.
M'emporto el teu perfum, la teva llum de tarda
perquè al meu cos revisquin quan ja t'hagi oblidat.
M. Rosa Font i Massot. Aigua llunyana. 2001
que va deixar la casa i l'era i el jardí?
La seva mar reposa en els teus ulls
i encara llesca l'ona amb dits maldestres.
Els seus somnis pervenen fins a tu
i els il·lumina una rialla fresca.
Va dir ja fa uns quants anys mirant el vell xiprer:
La teva veu a l'alba tan feble i desesmada
m'arriba coratjosa quan s'obren els portals.
M'emporto el teu perfum, la teva llum de tarda
perquè al meu cos revisquin quan ja t'hagi oblidat.
M. Rosa Font i Massot. Aigua llunyana. 2001
Etiquetes de comentaris:
alba,
coratge,
dits,
Font i Massot [M. Rosa (Maria Rosa) 1957-],
frescor,
infantesa,
mar,
perfum,
poesia lluminosa,
poesia perfumada,
rialles,
somnis,
ulls,
veus,
xiprers
30 de gener 2016
La docència
La docència, com la medicina, no és
una ciència exacta, sinó que més aviat
s'assembla a un ofici o un art, com hem dit.
En tot cas, més que d'un saber es tracta
d'un bon grapat de competències.
(Fragment)
Etiquetes de comentaris:
aprendre,
art,
benestar,
competències,
Darder [Pere 1933-],
docència,
empatia,
ensenyar,
medicina,
oficis,
saber
29 de gener 2016
Alço el vol
Alço el vol
(De: Dans la matèrie rêvant comme d'une émeute, 1982)
Claude Beausoleil, dins,
Poetes quebequesos. 2001
Edició: Louise Blouin i Bernard Pozier
Versions: Anna Montero
perquè les lletres es formin
són les idees
que travessen l'espai
i el text es gira
desplegat i estrident
és el carrer encantat
dels miralls i de les suites
és l'esguard dels jocs
sota la passió de les hores
és també el silenci
a vegades perseguit en tots
és sovint l'esmicolament
també sovint el deliri
però és sempre aquesta veu
sempre aquests accents
sempre aquests signes
aquests petits objectes del desig
(De: Dans la matèrie rêvant comme d'une émeute, 1982)
Claude Beausoleil, dins,
Poetes quebequesos. 2001
Edició: Louise Blouin i Bernard Pozier
Versions: Anna Montero
25 de gener 2016
Bellesa
Per què no sabem veure la bellesa
quan la tenim davant,
just al mirar-nos al mirall
i observar aquella línia del coll,
del clatell,
sota la pell fresca i sense plecs,
d'una delicadesa subtil,
gràcil,
quasi innocent.
Per què volem ignorar el que tenim
quan ho podem gaudir sense la por abismal
de la incertesa.
Elvira Roca-Sastre i Muncunill. La finestra oberta, 2008
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bellesa,
gaudir,
Roca-Sastre [Elvira 1937-]
24 de gener 2016
T'estime
Al Ramon
T'estime
pel plec de seda que vincla foscant el teu somriure
en adormir-se el sol
T'estime també
pel silenci que dibuixen els teus llavis
quan a sanglots t'escomet la veu
T'estime a més
pel vagareig incert que destil·la la brisa dels teus dits
en la nit dels meus dols
T'estime finalment
per l'aroma de menta de la teva adolescència
en el meu record
T'estime
ja saps
per no res
o potser
per tot
Pepa Úbeda. La meua frontera. 2010
T'estime
pel plec de seda que vincla foscant el teu somriure
en adormir-se el sol
T'estime també
pel silenci que dibuixen els teus llavis
quan a sanglots t'escomet la veu
T'estime a més
pel vagareig incert que destil·la la brisa dels teus dits
en la nit dels meus dols
T'estime finalment
per l'aroma de menta de la teva adolescència
en el meu record
T'estime
ja saps
per no res
o potser
per tot
Pepa Úbeda. La meua frontera. 2010
Premi Miquel de Palol 2010
Etiquetes de comentaris:
adolescents,
aromes,
dits,
estimar,
llavis,
poesia amorosa,
poesia aromàtica,
poesia bonica,
poesia del cor,
poesia sublim,
silenci,
somriures,
Úbeda [Pepa 1953-]
23 de gener 2016
Estira compassos de llum
Estira compassos de llum
i esbossa amb el dit l'ocell del migdia
mentre el temps descansa.
La complicitat, amiga,
és un bé cada cop més preuat, compartim-la.
Perquè així que comença el dia,
acaba el dia que comença.
Poesies: Aleix Cort
Fotografies: Cori Pedrola
Etiquetes de comentaris:
amistat,
complicitat,
Cort [Aleix 1961-],
descans,
llum,
migdia,
Pedrola [Cori],
temps
Els anys
A Anna Murià
Hi ha aquest coratge tan teu
amb què fas front als estralls
del temps. T'aguanten l'humor
i el seny. Contemples els anys
emmirallant-te en exemples
de moltes vides tan plenes
com la teva, i per això
també ets el nostre mirall.
Veus l'inici i el final
del teu cicle amb un serè
equilibri. És natural
per a tu allò que temem
els qui voldríem tenir-te
per un sempre que durés
tant com duri el nostre sempre.
Feliu Formosa. Feliu Formosa. Poesia. Seleccions. 2000
Etiquetes de comentaris:
anys,
cicles,
coratge,
equilibri,
estralls del temps,
Formosa [Feliu 1934-],
humor,
miralls,
Murià [Anna 1904-2002],
poesia d'homenatge,
seny,
serenitat,
témer,
vides
NO CANCEL·LIS LES MANS
De vegades tems el propi respir.
Com la mar,
amb desig de campanes
deixes entreveure la gorja
misteriosa del teu viure,
Vols, a l'hivern, tardes de tardor
i, a migdia, heure el somriure
dels pàmpols de setembre.
Oscil·lant entre espills inquiets
vius escassa de terra.
Vols, amb ànsia, que la veu
retorni als matins terrossos.
No dubtis. Alçat davant la tela.
Pinta, si cal, monocrom,
però no emmudeixis.
Quina altra raó de viure
et pot donar l'art?
Joan Fortuny. Les hores roges, 2000
Com la mar,
amb desig de campanes
deixes entreveure la gorja
misteriosa del teu viure,
Vols, a l'hivern, tardes de tardor
i, a migdia, heure el somriure
dels pàmpols de setembre.
Oscil·lant entre espills inquiets
vius escassa de terra.
Vols, amb ànsia, que la veu
retorni als matins terrossos.
No dubtis. Alçat davant la tela.
Pinta, si cal, monocrom,
però no emmudeixis.
Quina altra raó de viure
et pot donar l'art?
Joan Fortuny. Les hores roges, 2000
16
Somnio de fer-te un cant
per a la teva infinita
capacitat d'escoltar;
recórrer totes les rutes
entre paisatges que foren,
són i seran testimonis
de la teva inextingible
capacitat de diàleg;
veure't venir pel carrer
on cada vespre ens trobàvem
(en apropar-te, s'anava
fent perceptible el somriure)
i tornar a sentir la teva
eterna set de lliurar-te.
Somnio de fer-te un cant
per a la teva infinita
capacitat de ser tu.
Feliu Formosa. Cançoner, 1999
per a la teva infinita
capacitat d'escoltar;
recórrer totes les rutes
entre paisatges que foren,
són i seran testimonis
de la teva inextingible
capacitat de diàleg;
veure't venir pel carrer
on cada vespre ens trobàvem
(en apropar-te, s'anava
fent perceptible el somriure)
i tornar a sentir la teva
eterna set de lliurar-te.
Somnio de fer-te un cant
per a la teva infinita
capacitat de ser tu.
Feliu Formosa. Cançoner, 1999
Etiquetes de comentaris:
Beth,
cançons,
canvis,
diàleg,
escoltar,
Formosa [Feliu 1934-],
paisatges,
rutes,
somriure
Gavians a l'Alguer
Etiquetes de comentaris:
Adell [Joan-Elies 1968-],
Alguer,
gavians,
memòria,
poesia de la memòria,
Sarasua Aranberri [Asier],
sentiments,
Sogos [Enzo]
22 de gener 2016
Ara
Ara que la poesia catalana no té cap tendència
particularment dominant, es pot acarar
-sense la fe mística de Maragall ni la
voluntat estilitzadora de Carner, sinó
amb la voluntat de diàleg alhora amb
el substrat dels clàssics medievals,
vehiculats per Foix, i la postulada
herència de la poesia anònima-
amb aquell nervi fondo on el llenguatge
ens duu a les envistes de l'aiguaneix
dels mots afaiçonats en versos.
(Fragment del pròleg)
Pere Gimferrer, dins,
Albert Ubach. Missa pro Carnavale Mortis. II. Kyrie, 2001
particularment dominant, es pot acarar
-sense la fe mística de Maragall ni la
voluntat estilitzadora de Carner, sinó
amb la voluntat de diàleg alhora amb
el substrat dels clàssics medievals,
vehiculats per Foix, i la postulada
herència de la poesia anònima-
amb aquell nervi fondo on el llenguatge
ens duu a les envistes de l'aiguaneix
dels mots afaiçonats en versos.
(Fragment del pròleg)
Pere Gimferrer, dins,
Albert Ubach. Missa pro Carnavale Mortis. II. Kyrie, 2001
Etiquetes de comentaris:
aiguaneix,
Carner [Josep 1884-1970],
clàssics,
diàleg,
energia,
Foix [J. V. 1893-1987],
Gimferrer [Pere 1945-],
Maragall [Joan 1860-1911],
poesia catalana,
Ubach [Albert]
Estils de vida
Un carrer de la ciutat
una cantonada
un niu
sempre són
massa poblats
però jo accepto
la situació
m'agrada la tenda farcida
de l'adroguer jueu
escoltar amb rialla silenciosa
la dolça
i privada llengua hebrea
exigir
la meva llet
el meu iogurt
FRESC!
Tinc tanta sort!
Puc volar
vora les aigües dels rius
en una cabina ben closa
amb la posta de sol davant meu
que abraça el curs ràpid
del riu. A l'altra banda
els boscos grocs i ondulants
forts vigorosos.
M'agrada pensar
que mai no deixarem
aquestes dues menes de vida:
l'olor
de la populosa ciutat bulliciosa
i una vida voltada
d'oms, roures, aurons
que aixopluguen gaigs blaus i esquirols
flaire de terra, aigües que corren
la daurada ràfega de fulles.
M'agrada pensar que
els meus nets
ho entendran
-respirant a fons-
s'aferraran a aquestes
dues maneres de ser humans.
Dorothy Livesay, dins,
Cares a la finestra : 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. 2010
una cantonada
un niu
sempre són
massa poblats
però jo accepto
la situació
m'agrada la tenda farcida
de l'adroguer jueu
escoltar amb rialla silenciosa
la dolça
i privada llengua hebrea
exigir
la meva llet
el meu iogurt
FRESC!
Tinc tanta sort!
Puc volar
vora les aigües dels rius
en una cabina ben closa
amb la posta de sol davant meu
que abraça el curs ràpid
del riu. A l'altra banda
els boscos grocs i ondulants
forts vigorosos.
M'agrada pensar
que mai no deixarem
aquestes dues menes de vida:
l'olor
de la populosa ciutat bulliciosa
i una vida voltada
d'oms, roures, aurons
que aixopluguen gaigs blaus i esquirols
flaire de terra, aigües que corren
la daurada ràfega de fulles.
M'agrada pensar que
els meus nets
ho entendran
-respirant a fons-
s'aferraran a aquestes
dues maneres de ser humans.
Dorothy Livesay, dins,
Cares a la finestra : 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. 2010
Etiquetes de comentaris:
acceptar,
actituds,
aigües,
arbres,
carrers,
ciutats,
estils de vida,
frescor,
humans,
Livesay [Dorothy],
natura,
nets,
persones,
poesia acollidora,
poesia vital,
poetes,
rius,
sort,
vida,
volar
Llibertat
La llibertat és un valor tan fonamental, que la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides durant la històrica sessió del 10 de desembre de 1948, a París, la repeteix trenta vegades, sigui com a nom (llibertat), com a adjectiu (lliure), com a adverbi (lliurement) o com a verb (alliberar). (Fragment) Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència, 2003 il.: Inés Luz González |
Etiquetes de comentaris:
alliberar,
Declaració Universal dels Drets Humans,
declaracions,
llibertat,
lliure,
lliurement,
Luz González [Inés],
Nacions Unides,
Pujol i Pons [Esteve],
Via Catalana
una declaració sincera
Declarem
que estem amb el nostre poble
i que el nostre lloc és aquí
/com a molt a Suïssa si,
Déu ens en guard,
tot hagués de tornar
a anar de gairell/
Václav Havel. Anticodis. 2003
que estem amb el nostre poble
i que el nostre lloc és aquí
/com a molt a Suïssa si,
Déu ens en guard,
tot hagués de tornar
a anar de gairell/
Václav Havel. Anticodis. 2003
Traducció: Monika Zgustová
Etiquetes de comentaris:
actituds,
anar de gairell,
declaracions,
Havel [Václav],
pobles,
poesia breu,
sinceritat,
Suïssa
A trenc d'ona
A trenc d'ona et veig,
a trenc d'ona he viscut,
t'he plorat i t'he estimat.
A trenc d'ona penso,
gaudeixo de records,
revisc moments en què ho he tingut tot,
també a tu.
A trenc d'ona escolto el mar,
m'escolto a mi.
Què vull fer avui?
Què faré demà?
A trenc d'ona veig els teus ulls,
tan blaus com aquest mar,
tantes vegades com els he buscat
i tantes vegades que no els he trobat.
A trenc d'ona sóc feliç,
pensant que tu també ho ets.
En despertar, però, encara t'enyoro,
et tinc molt a prop, i no ets meu,
igual que el mar.
A trenc d'ona...
Isabel Margarit. A trenc d'ona, 1999
a trenc d'ona he viscut,
t'he plorat i t'he estimat.
A trenc d'ona penso,
gaudeixo de records,
revisc moments en què ho he tingut tot,
també a tu.
A trenc d'ona escolto el mar,
m'escolto a mi.
Què vull fer avui?
Què faré demà?
A trenc d'ona veig els teus ulls,
tan blaus com aquest mar,
tantes vegades com els he buscat
i tantes vegades que no els he trobat.
A trenc d'ona sóc feliç,
pensant que tu també ho ets.
En despertar, però, encara t'enyoro,
et tinc molt a prop, i no ets meu,
igual que el mar.
A trenc d'ona...
Isabel Margarit. A trenc d'ona, 1999
Etiquetes de comentaris:
blau,
escoltar,
felicitat,
mar,
Margarit [Isabel (Margarit Torrent)],
ones,
ulls
Anton Webern
Són bombolles de so
que esclaten en el buit.
Són mans que s'obren pas
entre gèlides fletxes.
Són intenses espurnes
d'una tendresa inèdita.
Són precs que condueixen
a una puresa estranya.
Són notes que procuren
ser alguna cosa més.
Són crides a un futur
de possible harmonia.
(De Perpectiva de cambra amb habitants)
Feliu Formosa. Feliu Formosa, 2000
que esclaten en el buit.
Són mans que s'obren pas
entre gèlides fletxes.
Són intenses espurnes
d'una tendresa inèdita.
Són precs que condueixen
a una puresa estranya.
Són notes que procuren
ser alguna cosa més.
Són crides a un futur
de possible harmonia.
(De Perpectiva de cambra amb habitants)
Feliu Formosa. Feliu Formosa, 2000
Etiquetes de comentaris:
Formosa [Feliu 1934-],
futur,
harmonia,
mans,
notes,
puresa,
sons,
tendresa,
Webern [Anton 1883-1945]
17 de gener 2016
ulls
ulls
en calç viva
a la deriva
no saben veure
el foc que els espedaça
són com l'aeroplà quan ensopega
la muntanya sagrada
coses d'aquesta mena
no s'aprenen
als llibres
Rubén Luzón. Cames ajudeu-me, 2005
en calç viva
a la deriva
no saben veure
el foc que els espedaça
són com l'aeroplà quan ensopega
la muntanya sagrada
coses d'aquesta mena
no s'aprenen
als llibres
Rubén Luzón. Cames ajudeu-me, 2005
Etiquetes de comentaris:
aprendre,
Luzón [Rubén 1982-],
ulls
Maresmes
... i a la freda alenada de la nit
alegre vermelleja el jorn que fina.
JOAN MARAGALL
Als maresmes s'aplega molta gent.
Festivament frueixen escoltant
la fressa de la mar entre els esculls,
riuen, berenen i fan dolços crits.
A peu descalç pescaren crancs vermells,
ara no tenen més que el sol delit
de retenir la tarda que ja els fuig
i tots la van mirant embadalits.
Els homes callen, ploren els infants,
i les dones ho veuen, ulls badats
que reflecteixen l'aigua en moviment,
ja tota clapoteig de capaltard.
A poc a poc recullen els cistells
del berenar frugal, flaques de cor,
i les gavines xisclen estridents.
Qui vol res més que ser un home entre molts?
p. 389
Joan Vinyoli. Obra poètica completa, 2001
alegre vermelleja el jorn que fina.
JOAN MARAGALL
Als maresmes s'aplega molta gent.
Festivament frueixen escoltant
la fressa de la mar entre els esculls,
riuen, berenen i fan dolços crits.
A peu descalç pescaren crancs vermells,
ara no tenen més que el sol delit
de retenir la tarda que ja els fuig
i tots la van mirant embadalits.
Els homes callen, ploren els infants,
i les dones ho veuen, ulls badats
que reflecteixen l'aigua en moviment,
ja tota clapoteig de capaltard.
A poc a poc recullen els cistells
del berenar frugal, flaques de cor,
i les gavines xisclen estridents.
Qui vol res més que ser un home entre molts?
p. 389
Joan Vinyoli. Obra poètica completa, 2001
Etiquetes de comentaris:
berenars,
capvespre,
cistells,
fruir,
gavines,
Macià [Xavier 1961-],
Maragall [Joan 1860-1911],
maresmes,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
Teixidor [Joan 1913-1992],
Vinyoli [Joan 1914-1984]
10 de gener 2016
Global Forum for Responsible Management Education
...La viabilitat a llarg termini i l'èxit del
negoci dependrà de la seva capacitat de
gestió del medi ambient i dels riscos
socials i de govern de les empreses;
i, als nivells més alts de transparència
i de rendició de comptes.
(Fragment traduït per a aquest blog)
ManuelEscuderoWelcomeRemarks.pdf
negoci dependrà de la seva capacitat de
gestió del medi ambient i dels riscos
socials i de govern de les empreses;
i, als nivells més alts de transparència
i de rendició de comptes.
(Fragment traduït per a aquest blog)
ManuelEscuderoWelcomeRemarks.pdf
Etiquetes de comentaris:
empresa,
Escudero [Manuel],
ètica empresarial,
Global Forum for Responsible Management Education (1r : 2008 : Nova York),
governança,
medi ambient,
rendició de comptes,
riscos,
societat,
transparència
09 de gener 2016
Entrevista epistolar amb Lluís Busquets
Barcelona, 10 de març de 1982
...He cregut sempre en Catalunya com la meva nació,
incrustada en la península ibèrica, però amb uns destins
històrics diferents dels d'Espanya. Però no sé res de
com es poden vertebrar uns Països Catalans i penso
que el poder de Madrid és inflexible i ens deixa més
o menys -més aviat menys- jugar a nacionalisme a
través d'un Estatut que pot arribar a no ser res. Però
el destí dels pobles ningú no el sap, i penso que hem
de treballar sense complexos d'inferioritat. Jo escric
com si el català no fos una llengua d'àmbit restringit,
com si escrivís en anglès, per exemple, com si en un
futur no massa llunyà fos la nostra literatura, arreu
del món, el que fou en les hores de Llull o d'Ausiàs
March.
Fragment, p. 503
Joan Vinyoli. Obra poètica completa. 2001
...He cregut sempre en Catalunya com la meva nació,
incrustada en la península ibèrica, però amb uns destins
històrics diferents dels d'Espanya. Però no sé res de
com es poden vertebrar uns Països Catalans i penso
que el poder de Madrid és inflexible i ens deixa més
o menys -més aviat menys- jugar a nacionalisme a
través d'un Estatut que pot arribar a no ser res. Però
el destí dels pobles ningú no el sap, i penso que hem
de treballar sense complexos d'inferioritat. Jo escric
com si el català no fos una llengua d'àmbit restringit,
com si escrivís en anglès, per exemple, com si en un
futur no massa llunyà fos la nostra literatura, arreu
del món, el que fou en les hores de Llull o d'Ausiàs
March.
Fragment, p. 503
Joan Vinyoli. Obra poètica completa. 2001
Pròleg de Joan Teixidor i de Miquel Martí i Pol.
Edició i notes explicatives i complementàries de Xavier Macià.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
anglès,
Busquets i Grabulosa [Lluís 1947-],
català,
Catalunya,
destins,
escriure,
literatura,
llenguatges,
món,
nacions,
Països Catalans,
pensar,
persones,
pobles,
treballar,
Vinyoli [Joan 1914-1984]
07 de gener 2016
RETORN AL MONT SONG
A les prades llunyanes, cristal·lí, el riu s'allarga.
El cotxe de cavalls s'allunya en la gran pau.
Mentre s'esmuny, diríeu que té pensaments l'aigua.
Per anar a jóc s'apleguen els ocells, cap al tard.
Hi ha el vell embarcador i enfront una ciutat abandonada.
El Sol ponent s'aboca en serres de tardor.
De lluny, dessota els cims del mont Song ara arribo.
I tanco bé la porta al meu retorn.
Wang Wei. Vell país natal, 1986
El cotxe de cavalls s'allunya en la gran pau.
Mentre s'esmuny, diríeu que té pensaments l'aigua.
Per anar a jóc s'apleguen els ocells, cap al tard.
Hi ha el vell embarcador i enfront una ciutat abandonada.
El Sol ponent s'aboca en serres de tardor.
De lluny, dessota els cims del mont Song ara arribo.
I tanco bé la porta al meu retorn.
Wang Wei. Vell país natal, 1986
Etiquetes de comentaris:
Folch [M. Dolors],
Manent [Marià 1898-1988],
Mont Song,
ocells,
pau,
retorn,
rius,
serres,
Wang [Wei]
06 de gener 2016
pedra xarranca
pedra xarranca: una pedra caiguda del cor de la primavera
hinkesten: der falder en sten fra forårets hjerte
Signe Gjessing. Ud i det u-løse : digte, 2014
Nota: poema traduït amb un traductor automàtic
|
Etiquetes de comentaris:
cor,
Gjessing [Signe],
Grau Ros [Teresa 1959-],
pedres,
poesia breu,
poesia visual,
primavera,
xarranca
Cartes de l'orient
Etiquetes de comentaris:
barques,
Blaumut (Grup musical),
branques,
cançons,
cartes,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
hivern,
maig,
mar,
nord,
núvols,
onades,
orient,
paraigües,
sud,
temps,
trobadors
03 de gener 2016
BOSCOS DE L'ALTA SEGARRA
Sovint t'has preguntat
què hi feies
d'infant
al bosc sagrat de Segarra
sota els grans pins t'acollies
lluny de la por
resguardat
enmig de jocs i gatzara
ara ho comprens:
en tendra fronda
serè
et resplendia la cara
t'era greu símbol
semblança
l'obaga
de nou mesos de pau clara
de fet
no havies sortit
ni fugit
encara
del ventre dolç de la mare
Jordi Gabarró. Herois i heroïnes, 1999
Pr.: Félix de Azúa
què hi feies
d'infant
al bosc sagrat de Segarra
sota els grans pins t'acollies
lluny de la por
resguardat
enmig de jocs i gatzara
ara ho comprens:
en tendra fronda
serè
et resplendia la cara
t'era greu símbol
semblança
l'obaga
de nou mesos de pau clara
de fet
no havies sortit
ni fugit
encara
del ventre dolç de la mare
Jordi Gabarró. Herois i heroïnes, 1999
Pr.: Félix de Azúa
Etiquetes de comentaris:
Azúa [Félix de 1944-],
boscos,
Gabarró [Jordi],
pau,
pins,
Segarra,
tendresa,
ventre
02 de gener 2016
L'amistat [V]
Els vertaders amics no es fan retrets,
ni mesuren el que s'han donat mútuament.
L'esperit de càlcul, la comptabilitat
farisaica és incompatible amb l'amistat.
(Fragment)
Francesc Torralba. L'amistat, 2008
|
01 de gener 2016
Trobes la tendresa llisa
XXX
Trobes la tendresa llisa,
has vist l'ull nu,
el ressorgir del temps.
En la mirada del nen,
retornes.
Jordi Carulla-Ruiz. L'escorça i la mel, 2008
Pr.: Jordi Pàmias
Trobes la tendresa llisa,
has vist l'ull nu,
el ressorgir del temps.
En la mirada del nen,
retornes.
Jordi Carulla-Ruiz. L'escorça i la mel, 2008
Pr.: Jordi Pàmias
Etiquetes de comentaris:
Carulla-Ruiz [Jordi 1972-],
escorça,
mel,
mirades,
nens,
poesia breu,
retorn,
temps,
tendresa,
ulls
Subscriure's a:
Missatges (Atom)