Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

01 de febrer 2011

Sang-i-neu

Jardins de Miquel Martí i Pol (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Era una vegada un príncep que s'estava un dia en una
finestra del seu palau mirant com queia una gran
nevada. Heu's aquí que, jugant amb un ganivetet
que tenia a les mans, es féu un tall i caigué una
gota de sang damunt la neu; ell que la veu i diu:
-No em vull casar sinó amb qui es digui "Sang-i-neu"-.
I se'n volgué anar a buscar-la.

La seva mare li pregà que ho deixés córrer,
perquè no la trobaria. Més ell, ferm i més ferm,
va voler anar-se'n. Així és que féu aparellar el
seu cavall i va marxar. I es posà a córrer món,
sempre enllà, més enllà, sense mai trobar la
noia que buscava.



(Fragment)


Francesc Maspons i Labrós. Contes populars catalans, 1952