 |
| Seria un error suposar que això és impersonal. És cert que el cel està buidat de tot menys del més pàl•lid blau, i és cert que un saüc fresc, aquí, es repeteix en aigües mai abruptes. Però mira de prop com està fet: el pintor es revela en la seva acurada cal•ligrafia, signa amb lletres que per elles mateixes són d’altres imatges, miniatures, i totes ben dretes, en posició de ferms. Aquí podem observar una fredor deliberada. Monet hauria entès quant acuradament l’ull del pintor estudià com l’aigua sempre es mou, mai no està quieta, perquè tant si el sol enlluerna o, com aquí, s’oculta, el duu constantment en un joc seriós. Aquest pintor oriental engegà els seus pinzells a casar els elements i a mantenir-los lligats, aigua i llum diàfana, en harmonia, però aplegats per un toc humà. Elizabeth Jennings. Poesia anglesa i nord-americana contemporània, 1994 ; tr.: Pilar Teixidó |
 |
Cançó, no ets pas encara. No et bastin els sons i les cadències, si del vent el moviment de l'ala no has tingut. Aquí em tornaràs un altre dia: nocturn enfosquit del record, coral resplendent d'alegria. José Saramago. Els poemes possibles, 2005 ; tr.: Josep Domènech |
 |
| A l'Elena Bech
A les petites realitats
de carenes lluminoses
que no acaben de ser
de teles estampades
d’esclats delicats
a les belles solanes
Ulls brillants. Dones
d’una solidària terra
vibrants i admirades
palmeres ixents
que el temps a embellit
gradualment, agraït
Teresa Grau Ros |
