 |
| Com un gran ram de roses blanques el teu record que m'acompanya, de tanta llum et soc deutor que em sobra espai i em sobra tarda, tot se m'emplena amb el teu nom que repeteixo, Laura. Ombra de mar la veu que et crida i vent de somnis la mirada, penso el silenci empresonat en els acords d'una guitarra i tot s'emplena del teu nom que repeteixo, Laura. Tanta esperança compartida fa més possible l'esperança, rossola el temps pel tornaveu harmoniós de les paraules tal com rossola pel teu nom que repeteixo, Laura. Tots els camins per acollir-te, tots els ressons per enyorar-te i el teu somriure fet cançó molt més enllà de la recança per gronxolar-me amb el teu nom que repeteixo, Laura. Et sé molt lluny però em convides amb els ulls clars a recordar-te i ara amb un gest desmesurat faig del teu gest el meu miratge per perdre'm sempre en el teu nom que repeteixo, Laura. Lluís Llach. Estimat Miquel. 2013 |
 |
| Alcover toca de peus a terra: afirma que la feina de tres-cents anys no es desfà amb una grapada, i que la renaixença de la llengua és una empresa tan grossa i transcendental que no es pot reduir a una tasca acadèmica, al treball dels filòlegs. Però si d'una banda veu gent que abandonat la llengua pròpia, també veu una munió, potser dispersa, de gent de totes les condicions i edats que ha començat la reconstitució de la nostra llengua, i es mostra convençut que la durà a cap. (fragment del pròleg) Miquel Àngel Maria, dins, Versos per la llengua, 2013 |
 |
| Els estudis de l'Escola no surten gens malparats en ser contrastats amb els de les escoles nord-americanes de la mateixa època. Si bé la Graduate Library School de la Universitat de Chicago havia començat el seu programa de doctorat en biblioteconomia el 1928, això era una excepció. La dècada dels anys trenta moltes de les escoles dels Estats Units feien programes a nivell de bachelor. S'hi accedia amb un títol previ de bachelor (graduat universitari) o amb uns anys d'experiència en el treball de biblioteques. (Fragment) ESTIVILL RIUS, Assumpció. L'Escola de Bibliotecàries : 1915-1939, 1992 |
| Potser li mancava una humil saviesa. No volia esperar-se. Les fruites sucoses, les belles magranes s'allunyaven, tímides, tremoloses d'unes mans massa àvides, com urpes o becs. Mai no va alçar-les ben a poc a poc, amb gest d'acaronar la pell tibant. Així ens fuig la bellesa, de vegades, i ens deixa exhausts, i clivellats els llavis, fins que aprenem passes lleus i una tendra tenacitat als dits i a les paraules. Fugissera llavors, còmplice a contracor, molt clara entre les ombres brilla i llisca la font. Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
 |
| "Actitud 2.0" suposa compartir els recursos propis a la vegada que ens beneficiem dels recursos dels altres. Com a conseqüència d'això, els serveis del web social estan en una evolució constant, amb modificacions permanents. Sovint, evocant aquest estat evolutiu constant, els trobem definits en un estat de "beta perpetu". (Fragment) Biblioteca 2.0: l'arquitectura de la participació a les biblioteques, 2009 |
 |
| Món: terbolí d'imatges, rodó calidoscopi, entre el dia i la nit, el sol i l'ombra; l'atzar foll i la cega solitud punyent, com negres busques de rellotge, ànima endins. Volem salvar-nos, i l'acció és tan feble! Caminem esmaperduts, amb un somriure lleu, i l'amor atenua àrids cantells de por, còdols amargs, que s'enduu l'aigua... Món: trama i ordit, secreta veritat i aparença confusa; llarg silenci de Déu, en un espai poblat d'enigmes. Ens salvarà, potser, la lúcida paraula, que estableix analogies entre tot? Podem retrobar l'harmonia en la bellesa dels mots, quan són, les coses, tan fugisseres? L'illa del somni i del record, la poesia, serà l'últim recer, en un món absurd? Jordi Pàmias. El camí de ponent, 1990 |
 |
| Consells de la Filomena El nom de les mandarines, missatgeres de la tardor, deriva del color dels vestits utilitzats pels mandarins, alts governants de l'antiga Xina, país on aquesta dolça i aromàtica fruita s'ha conreat durant mil·lennis. La mandarina, de polpa tendra, sucosa i sabor agredolç, ens aporta betacarotè, fibra i vitamina C. És una fruita magnífica tant per menjar crua com per incloure en melmelades, sorbets, gelats, confitures, flams, pastissos, fondues de fruita... Heu tastat mai el suc de la mandarina? Doncs, tasteu-lo! És boníssim! (fragment) Josefina Llargués. La Filomena llaminera, 2012 |
 |
| Forget-me-not (s.m.): Herba anual de flors principalment blavoses i de fulles simples; de les boraginàcies, entera, malgrat els fruits escabres; de sort indehiscent, en són quatre les núcules; Ser definit i sense gruix i sense haver de menester sentit. Jordi Joan, dins, Reduccions, 2008, núm., 91, p. 38 |
 |
| ... A la Universitat, la meva agradabilíssima feina d'explicar història i literatura catalanes, em permet observar professors i alumnes i veure la varietat, la unitat i la independència que s'hi respira. A cadascú se li concedeix un marge de confiança i no se'l destorba; se l'estimula. (Fragment) Joan Triadú, dins, Agustí Pons. Joan Triadú, l'impuls obstinat, 1993 |
 |
| Si fos planta, de ben segur que seria una buguenvíl·lia i, si fos de la mar, una xarxa. De meduses no en vull ni veure. Marta Bertran Perelló. Metamorfosi de colors. 2010 XII Premi de Poesia Vila de Lloseta (2010). |
| Lentes alzines, maternals figueres, pollancres cristal·lins, dring de font viva, esclarissades ombres de l'oliva, armat esvalot mut de romegueres, el pomerar pintat, fresques pereres, arrodonida eufòrbia, pleta freda, amb flors l'albó com d'engruixada seda, roques llises, capblaus, esparregueres, pedra amb un liquen, groc com la moneda del temps que calla entre les caderneres, blaus, espigats espígols, llentrisqueres mates enceses, escanya-rossins, fua aturada dels cabridencs pins que s'enfilen amb xiulo a les voreres d'arran de mar, esmusses carritxeres, escambuixades penyes, vent gregal, mar: esperit escènic, fonda sal, roques brescades, conques salineres... Ran de rel com llengua romanial pateix flor el romaní de les caeres. Blai Bonet. El jove, 1987 |
