Una boca i un bes que mai s'acaba

Una boca i un bes que mai s'acaba.
Un record que esdevé al·lucinant.
La rosa, de tan blanca es torna roja.
El rossinyol no sap sinó cantar.



Rosa Leveroni, dins,

Joan Badia, Jordi Balcells. Poesia : 2n cicle d'ESO, 1997

Per més vida

Dius la bellesa i ja tot s'il·lumina.

Ara deixa que el temps flueixi lentament
entre el paisatge i tu
i que el silenci posi accents
de lleu malenconia en cada cosa.
Flonja, la quietud que a poc a poc t'envolta
fa de coixí d'aquell misteri
que s'empara de tot i a tot incita.

No pensis mai que és tard, i no facis preguntes.
Amara't d'horitzons.
                             Cansat i tot,
en cada gest et sentiràs renéixer.



Miquel Martí i Pol. Les clares paraules. 1992

En plenitud

Potser és massa aviat per parlar d'alegria,
però mira com ja tot proclama
en veu molt alta el triomf de la bellesa.
No vulguis mai defugir la gran crida
ni tinguis por de caminar pel bosc
a plena nit,
perquè només a tu correspon de fixar
en pedra de paraules el que has vist
i llegar-ho a tothom perquè sigui estimat.

Miquel Martí i Pol. Les clares paraules. 1992

Es troba en el llibre:

Joan Badia, Jordi Balcells. Poesia : 2n cicle d'ESO. 1997

1714

Oh valentia funeral del setge,
bandera que esparraca el foraster!
En terra jau, nafrat, el banderer;
la mort arriba que el seu mal li metja.

Cau la ciutat. El fratricidi petja
un vell destí mentre que el nou ja ve.
La boira fuig pel foradat carrer
com una glassa dolorosa i lletja.

Sinistre sona, travessant les places,
el martelleig d'unes feixugues passes.
El vent se'n du la cendra de les lleis.-

Homes callats, coberts de sang i sutge,
alcen l'esguard impenitent, que jutja:
poble vençut que sobreviu als reis.



Josep Carner
(Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970)

Antologia general de la poesia catalana. 2012

Encants

M'exalta el nou i m'enamora el vell.

Gestió de dades d'investigació

Si les dades que necessiteu encara existeixen;
Si heu trobat la informació que necessiteu;
Si enteneu les dades que heu trobat;
Si confieu en les dades que vosaltres enteneu;
Si podeu utilitzar les dades de la vostra confiança;
Algú va fer un bon treball de gestió de dades.

(Traduït per a aquest blog)

Rex Sanders - USGS-Santa Cruz 
http://www.usgs.gov/datamanagement/

Que ens meni la natura

Quina babel ens va escatint el viure?
Pregunta la raó de tantes coses
que canvien als ulls de cada dia.
És astut aquest ésser que interroga
el què i el com que ens agrada
o el malcontent de vides col·lectives.
Es baraten quefers, s'obliden senyes
per fer vàlid un món que se'ns capgira.
Caldria sempre lloar
el tombant més feliç que el viure ordena
-home i natura addictes sens demèrit-
per fer entre tots fecund un guany de vida.

Que ens meni la natura, sàvia amiga,
ella endevina on neix l'aigua més pura!

 Pere Vives Sarri. El temps i la joia. 1999

Intemporal

Agenollats davant el mar,
sobre l'areny fangós,
vam descobrir la llarga solitud
i el gest cansat de cada onada.

Havíem vist com conspiraven
-fidels amics-, la llum del cel
i l'esbufec profund de les gropades
i havíem escoltat la veu del tro
esbadiant l'ordit de la tempesta.

I trobàrem petxines sense rostre
amb la perla del somni encara viu.
L'onatge vigorós ens duia escates
de peixos oblidats, d'oceans lliures
on el desig s'incuba en fons marins.

Despullat, el teu cos era un jardí
de neu salada. I vam tastar l'amor,
emmetzinats de sol, ingràvids,
deixant que el vent hostil
ens eixugués la pell a esgarrapades.

Després, assadollats, ens adonàrem
que els peixos se'ns morien a les mans:
trencadissa de somnis en mar brava.

                        II

La garbinada esdevenia un himne
brunzint des d'un sud àrid. Les gavines
munyien els mugrons de les onades
i fugien trencant el contrallum.

Embolcallada amb sal, la llum
s'estovava buidant-se de clarors.

L'horabaixa comença a esborrar els blaus.
T'asseus a observar el trànsit de les ones
i altres esclats que et porta el vent.

Camí del sol,
cap miratge ni engany.
Atenys la nit damunt l'areny, i penses...



Tercer premi 1998
Joan Mercader i Sunyer
Olot


Tres anys de poesia marinera. 1999

Direcció: Vicenç Roca i Garrigó

Il·lustracions: Joaquim Budesca

Institut Setmana del Mar. Vilanova i la Geltrú

Mira l'arbre secular

Mira l'arbre secular
com se venja si li robes
qualque branca pel fogar:
reverdeix i en treu de noves
perquè les tornis a tallar.



Joan Alcover. Cap al tard ; poemes bíblics. 2013

Motius sobre la cançó

A Maria Teresa Boix, liederista

I

L'ocell, al branc, dorm i reposa;
dorm, al paper, la cançó escrita.
Però a volar ta veu la invita
com el matí a l'alosa.

 II

Més que no el músic i el poeta,
la teva veu fa la cançó:
ella els adjunta i els completa
en una sola emoció.

 III

Ànimes líriques, que habiten
lluny d'aquest món i aquest instant,
tornen, quan cantes, i palpiten
en cada nota del teu cant.


Joan Arús. Les deus unides. 1963

El pare a la biblioteca

Un ample front, després uns esbullats
Cabells que banya el sol de la finestra.
El pare té una nítida corona
Llanada, davant seu obre un gran llibre.

Un vestit estampat com de bruixot,
Amb veu esmorteïda fa encanteris.
El qui aprendrà els sortilegis de Déu
Sabrà les meravelles que hi ha al llibre.

Czesław Miłosz. Travessant fronteres. 2006

Traducció del polonès i introducció de Xavier Farré.

ES DOLL

Oh gerra de terrissa envernissada,
olorosa de vi, d'olives, d'oli;
deixa que pel teu broc lluent s'envoli
la dolcesa del món ben decantada.

Fores etrusca i grega. Quines regles
del sentit popular et donaven vida?
Eres rústica i noble, definida;
venies de molt lluny, del fons dels segles.

La plenitud de la corbada forma
-oh vas rodó i vetust que el vi perfuma-
és del Mediterrani imatge i norma.

En el comerç del món, quan corb i guatlla
travessaren el mar florit d'escuma,
ja et duien les sirenes a l'espatlla!




Teresa Badia i Vidal
Manresa
Finalista 1997


Tres anys de poesia marinera. 1999

Places de mans

L'eternitat conté places de mans.
Així la tinc quan veig ardents les teves.
M'ho deia el vent: -Vindran segles de mans.
Duran arreu la mar que somniares!

I ja ho tinc tot: la sal, la costa, el port;
l'aigua d'on visc i em moc a la deriva.
Amor, tu fas del món la catedral
de la bondat, secrets de llums que viuen.

I soc passeig obert a la ciutat
que has inventat, perquè els amants es trobin.
Quan, fàcilment, s'aixequen els desigs
i, sense esforç, els cors es reconeixen.

Vicenç Llorca. Places de mans. 1989

Pròleg: Antoni Marí

L'elefant

Salut i alegria
jo so l'elefant
el forçut més gran
que la terra cria.

Per plans i muntanyes
duc al meu davant
la trompa, dansant
entre dues banyes.



Josep Carner

Es troba en el llibre:

Joan Badia, Jordi Balcells. Poesia : 2n cicle d'ESO. 1997

Mar d'hivern

Petjades de potes a sobre la sorra
humida, compacta i verge de gent,
m'indiquen presència d'aus fugisseres,
gavines porugues perdent-se en el vent.

Petxines i nacres festonegen les ones,
orla de deixalles, rúbrica de la mar.

Vagarejant pel seu flanc, de fredor esquitxada,
m'embruixa el seu cant PERSISTENT, CONSTANT.

Dolors Juan i Ill
Vilanova i la Geltrú

Tres anys de poesia marinera. 1999

Nit de Reis

Ja sé que tornareu com cada anyada,
vinguts d'estranys, misteriosos mons,
oh Mags!, desvetlladors d'il·lusions
en els cors innocents de la mainada.

Incòlumes al temps, tindreu, encara
l'edat mateixa de quan jo era infant,
un color diferent a cada cara
i el do inaudit d'estar pertot. Entant,

jo no soc ja l'infant aquell d'un dia;
el que porteu, avui no em serviria
i el que voldria no m'ho podeu dar.

Mes, no passeu de llarg: al meu darrera,
hi ha un estol d'animetes que us espera.
A mi ja em basta que pugueu tornar.



Joan Arús. Les veus de la nit : poemes. 1971

Per a vosaltres

Tinc dins del meu cor molts flasconets
on desaré, un a un, els meus afectes.

El dels pares, amics, germans,
amors.

El de foques, gats, mussols...
Tot el que es mou.

La música
de lletres i paraules.
De cançons.
D'imatges.

Una postal de sol, el mar, el xiu-xiu del riu...
La Natura sencera.
L'Univers.
La Vida.

I quan em senti sola,
els obriré.
Molt a poc a poc
tancant els ulls
tot olorant-los.

Escoltant el món.

Escoltant el silenci.



Maria José Orobitg, dins,

Poesia i educació : d'Internet a l'aula. 2009

Coordinació de Glòria Bordons.

Allò que el poeta ha de saber

I si ell no hagués conegut les nits de les quals parlà Rilke,

I no era al costat de la dona quan va parir,

Li seria d'alguna utilitat que hagués conegut miracles de jove?

Primer el miracle de construir.

La porta de l'estable és oberta; l'home col·loca totxo sobre totxo.

Ell construeix un mur. El mur sosté les bigues.

Al seu costat resta la caixa d'eines amb el seus poderosos estris.

Aquesta deu ser la forma en què les coses que semblen eternes van créixer!

Aleshores el noi també es construeix;

Cava forats i galeries al terra,

Construeix canals amb rescloses a la sorra, torres i castells de pedra.

Aleshores el miracle de l'abundància de la natura.

El jardí és encatifat amb la gran i vermella fruita de dolça olor.

El vent és desmuntat pels forts arbres.

Oh, la joia de la collita, amuntegant les espaioses golfes amb la riquesa del món!

Aleshores les altes tartanes peonant a través de la porta del graner.

I la pàl·lida fruita de la terra, desenterrada del ric sòl!

Hauria de tenir alguna utilitat per ell que va criar-se en la mesurable

Comunitat del poble?

Ell que ha conegut l'estable, el graner, l'horta i el prat?

Ell que ha estat al cobert de les segadores i amb els homes en el camp de fenc?

Ell que ha conegut l'essència de la fusta on la piconadora va al dic,

De l'embarcació que va navegar més enllà de les xarxes, del bronzejat del pescador a l'exterior?

Ell que ha conegut les cases amb pisos de pedra

I les golfes baixes ennegrides pel fum?

I Oh! Si les nits no són allí, hi ha els dies

Amb l'amor de la llum del cel

I tot el càlid resplendor de la terra!

I si la dona no és allí qui porti vida

Hi ha la mare que sempre la donarà,

Ànima que abraça generacions.

1927

(Traduït de l'anglès per a aquest blog)

Obe Postma. What the poet must know : an anthology. 2004

Translation: Anthony Paul.
Selection and introduction: Jabik Veenbaas.

Avancem amb el català

Poema

És cert
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
                     obtindreu
un ocell que mourà
les ales.

                     A Pepa

Joan Brossa. El saltamartí. 1999

Pr.: Pere Gimferrer

L'ossa menor

Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
corria per la carretera del cel
i les rodes rodaven, rodaven
i el carreter remugava molt.

Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
arran d'arremetre amb arrogància
contra una barraca d'arròs,
el carreter renegava molt.

Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
rodolava per un carreró
amb una arrova de rosada,
el carreter rondinava molt.



Josep Ballester. Els ulls al cel i l'ànima a la mar. 2003

Il·lustracions: Enric Solbes

Sento la mar

Sento
la mar endins,
la mar blava,
la mar tendra,
la mar que ha dut la història
i el català llenguatge
a ma petita terra.

Sento
la mar endins,
la mar de mes riberes de cristall,
la mar que aixeca en vol
milers de gavines,
la mar d'on tot ve i on tot retorna,
la mar de ma infantesa i
de ma vida.

Sento
la mar endins
i el desig de
salpar altra vegada.

Rafael  Caria

Ja és temps

Ja és temps de sentir el mot sense resposta,

temps d'esperar el motiu que no és possible,

d'endevinar fullam nou als pollancres,

bé que la tardor n'ha escurat les branques.

Quin anhel se'ns marfon potser debades,

quin desig s'endevina sense viure'l?

Vespre del temps en l'hora més humana

quan el viure sospesa les collites

i ensems recompta els mòbils imperfectes.

Un rastre humil perdura pels camins

que l'home, que tot home, en fa recapte.

Després de tot -al límit de les coses-,

cal ser fidels al do de l'esperança.

Al bosc més fosc s'hi troben clarianes,

cap riu no torna mai a la deu nada.

Pere Vives Sarri. El temps i la joia, 1999

Sobre poetes i poesia

Què es pot traduir? Una història, un argument teatral,
les impressions d'un personatge viu en acció, una imatge,
una proposició. El que no es pot traduir és l'encanteri,
la música de les paraules, i la part del significat que
es troba a la  música. Però tampoc aquí no hem arribat
al fons de la qüestió; només hem intentat indicar què fa
que un poeta sigui traduïble i no hem concretat per què
es pot dir, com no es pot dir de cap altre poeta, que
Dant, Shakespeare i Goethe no només pertanyen
als seus compatriotes sinó a tots els europeus.


(Fragment)

T. S. Eliot. Sobre poetes i poesia. 1999

Traducció de Betty Alsina Keith

A Josep Benet

Poblant de pensaments ribes i hortes
passàveu la paraula tot capalt,
llavors que feia de bon tòrcer el salt
de nit a dia sobre blavors mortes.

Vós sempre heu filat prim; centes de portes
us recorden al fort del temporal,
quan els llamps que ofuscaven el fanal
volien dreçar l'ombra a coses tortes.

La lluita ha prosperat, i el remolí
ens ha enfortit; avui la fosca sobra,
i els arbres configuren un destí.

No allarga els dies altre pensament
que la guerra i la terra, i l'ànim s'obre
via al futur. Heu de ser president!

Febrer de 1980 [publicat a Nous Horitzons, 86]



Joan Brossa. Anafil. 1987

Hivern

Els meus coneixements gastronòmics són escassos;
però després de la pluja m'agrada passejar pel camp;
conec la naturalesa i sé que si els arbres meditaven
ho farien per les arrels.



Joan Brossa. La clau a la boca. 1997

Esperança

Quan la rosada de la nit
mullà totes les coses
dins mon jardí, no prou florit,
i el març marceja i dins el pit
la inquietud ha deixat roses,
inabastat, amunt, ardit,
s'alça un brot de cinc roses.




Maria Antònia Salvà

Es troba en el llibre:

21 escriptores per al segle XXI. 2004

Edició: D. Sam Abrams

Règim

Ni carn ni vins ni aigua,
ni jovenesa ja, ni feneria...
Ni dol ni enyorament a dins ma via,
i el cor xalest, vessant de plenitud.




Maria Antònia Salvà, dins,

 21 escriptores per al segle XXI. 2004

Edició: D. Sam Abrams

Hora tranquil·la (4 i últim)

Per què no fora eterna l'hora
que ens porta el bé
tan a la vora?
Si l'ombra sola d'un neguit
pot fer malbé tanta ventura
tinguem-ne cura,
agombolem-la bé;
que el seu record sigui una força
que cada dia ens mogui el braç
i ens aclareixi tota via
i ens acompassi el pas.



Clementina Arderiu,

21 escriptores per al segle XXI. 2004

Edició: D. Sam Abrams

Hora tranquil·la (3)

Dalt, la finestra
es bada encara.
Aixeco el cap i veig la mare.
I sento uns ulls
que em miren fit,
i aquell somriure
viatger
-ocell de pau i de missatge
que de la cara del marit
passa a la meva
i torna i ve-
s'ha desvetllat.



Clementina Arderiu,

21 escriptores per al segle XXI. 2004

Edició: D. Sam Abrams