presagi

avui les gavines volen altes

terra endins.

potser sobre la mar es congrien

el vent i la flama.

avui les gavines busquen

camins d'aigua

terra endins.

Anna Montero. Com si tornés d'enlloc. 1999

Vius

Vius

en l'empenta i el sentit pràctic

de la Montse.

Vius

en la papallona dibuixada pel Marc.

Vius

en el no-parar dedicat i delicat

de l'Adele.

Vius

en les moltes hores

que en Josep Àngel construeix màgicament

per editar el Celobert.

Vius

en la lluita per la vida

de tot el grup de suport.

Vius

en tot allò que havíem compartit,

en tot allò que, d'una manera o altra,

compartim i compartirem.

Fragment

Joan Trujols i Albet. Imma. 1999

El Danubi blau

...Els ulls blaus, ¿ho veuen tot blau? 

¿I els ulls verds, tot verd? ¿I els negres,

tot negre? Però els nostres ulls canvien

de color a cada instant i arribem a

fer-nos la il·lusió que les coses són

canviants. Només els ulls blaus tenen

aquesta propietat de permanència.

Res no altera la visió blava de les 

coses. I la barca del pensament, igual

que la dels rems, navega sobre el blau.

(Fragment)

Teoria dels colors

Josep Palau i Fabre. Poesia, teatre i contes, 2005

Fum descriptiu

La fulla és color de teulat,

la xemeneia fuma,

és el seu treball.

Però el seu fum no és el fum

de cada instant,

ni blau, ni gris, ni alegre ni trist.

És un fum descriptiu;

tots els meus sentits es desperten.

Fum,

tinc ganes de pujar com tu,

sense saber per què puges.

Jep Gouzy. Poesia oberta : 1950-1990. 1990

I el vent deixava

I el vent deixava dintre la rosella

granets de blat com espurnes de sol

—només per dir com és la boca d'Ella:

com la neu rosa als pics

                                  quan surt el sol

Joan Salvat-Papasseit. Poesies completes. 1994

Esbós biogràfic: Tomàs Garcés

Il·lustracions: Perico Pastor

Introducció: Joan Fuster

Quin blau adust

Quin blau adust, i quin repòs tan greu,

ara que el sol va i torna

i els núvols clapen fosques les muntanyes!

No hi valen filagarses de les boirines lleus.

Cada arbre sap què vol, i no l'enganyes,

i vol el sol -tan alt!- estès per tot arreu,

i ésser en el bosc un més i enmig de tots, per torna

verd en el verd tocat de blau fins les entranyes.

                                 Puig d'Olena, 14 gener 1969

Josep Junyent i Rafart. Obra lírica. 1995

El llamp màgic

Poca gent sap que els llibres de les biblioteques

tenen dues vides. Mentre els tenim oberts, lletres

i dibuixos s'estan quiets perquè els puguem llegir.

Els agrada lluir macos i clenxinats. Però quan les

portes de la biblioteca es tanquen, les paraules

xerren, riuen i canten, i els dibuixos juguen i fan

gimnàstica.

(Fragment)

Anna Manso. El llamp màgic. 2014

Sonet XV

Avui estic contenta i no sabria

el perquè d'aquest goig que em fa cantar;

potser el mateix que em dona l'alegria

m'ha de dur la tristesa de demà.

És absurd ser feliç quan es congria

incert aquell destí que volem clar

i també d'enfonsar-se en l'apatia

quan hi ha tant per a veure i estimar.

Tal vegada només cal dir bon dia

al nou matí que ens ve a llepar la mà

i acceptar tot allò que ens donaria

i oblidar tot allò que ens vol negar;

que és el fet de sentir-se viu i lliure

el caliu que ens ensenya de somriure.

Carme Guasch. Poesia completa. 2005

Sentir

Sentir el verd perfum d'un hivern calm,

les flors del gel emblanquinant els cims,

la transparent certesa del mar prop.

Sentir...

l'eco llunyà de les lloses antigues,

el fred silenci perfecte del marbre,

el que fou i no és, la joia absent.

Sentir...

el lleu batec de l'ombra que gotinya,

el tot en el no-res, un vol d'ocell,

la vida que roman i que no es vida.

Sentir...

Sentir la mort que ha mort i és ara temps,

el viu psalm solitari del sentir.

                                                    Antologia

                                                    Gregal Llibres, 1987

Josep Piera

Beniopa, 1947

Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (1975-2000. 2003

Edició: Lluïsa Julià i Teresa Pascual

quan som a quatre ulls

quan som a quatre ulls

jo et veig els ulls

i consulte l'hora en cadascun dels dos rellotges minúsculs de sorra ingràvida

que hi ha girant sobre si mateixos just al mig de cadascun dels teus globus

oculars

i tu em veus els ulls

i em fas l'ull viu

i em veus i em beus l'enteniment

Muriel Villanueva i Perarnau. Poemes sense punts de goma. 2011

Elogi d'un poeta

Tu has fet mullades d'alba i de blancura,

      tanta olivera resplendir,

tan amorosa és ta paraula i pura,

      en la remor del corn marí,

      que si algun dia entres a casa,

      hi partirem l'aigua i la sal,

un oriol estès damunt la brasa,

      l'oliva guana i la verdal,

el delicat tresor que el branc esmerça,

l'aroma de la fruita més diversa,

per alabar el color de ta conversa.

Josep Sebastià Pons. Poesia completa. 1988

Edició: Christian Camps
Pròleg: Àlex Susanna

La conversa amb l'amic és franca

La conversa amb l'amic és franca,

no va orientada a cap finalitat a priori;

és l'intercanvi de paraules i de pensaments

pel mateix gust de fer-ho, sense cercar

res a canvi. En conversar amb ell,

no cerquem cap altre fi que la mateixa

conversa, que l'escolta dels seus

pensaments i de les seves vivències.

És un fi en si mateix.

Fragment

Francesc Torralba. L'amistat. 2008

Fa molt fred

¿On és? Fa molt fred.

Diríeu que glaça.

Una dona passa

per un caminet.

Una recolzada

l'engoleix, enllà.

Potser la ratxada

del cerç la tombà.

La neu ja no es fon,

la penya es fa musca,

i l'última busca

no corre pel món.

En el rec contort

és tota aturada

l'aigua envidriada

com un ull de mort.

Els camps són transits.

Diu l'arbre en la via:

-Mireu ma agonia-,

I eixampla sos dits.

Josep Carner. Poesia. 1992

Nadal

Oasi d'alegria

en temps de mal oratge,

el meu Nadal d'infant.

Cada any sento que em burxa

amb amor i tendresa

sota aquest cel convuls.

Quimera d'un sol dia,

clam confós en silenci,

somni sense final.

                             (1981)

Francesc Vallverdú. Temps sense treva. 2009

A la rosa

No dir-te, millor que tot.

Guardar silenci, emmudir.

Respectar la teva evidència.

Josep Palau i Fabre. Poesia, teatre i contes. 2005

Desembre pairal

De cada casa al cim s'aixeca una encantada

columna; el sol somriu i no gosa esclatar;

al cel s'empereseix dolcíssima ramada

i vent i fred s'ajeuen del món en el llindar.

Ni es mou, mentre s'encenen els fruits de l'arboçar,

el pi, tothora jove, que empara la collada;

als morres de la mula i el bou lluu la rosada

i el bell encens que en brolla no se'n voldria anar.

Un àngel posa avui, visible sota el vel,

una mica de tast d'infantesa i de cel

al que dormi en el cor, en la plata, en la gerra.

Els núvols passen baixos, amb entremig de blau;

de sota els arbres puja, brandant, boira suau:

es mesclen els alens del cel i de la terra.

Josep Carner. Poesia. 1992

Maria Àngels Anglada

L'autora sempre volia assolir una síntesi major.

Una síntesi  major entre la cara fosca i lluminosa

de la vida humana; entre el passat i el present;

entre entorns naturals, rurals i urbans; entre

paisatges distants; entre elements lírics, 

dramàtics i èpics; entre la vida i l'art...

Fragment del pròleg.

Pròleg i notes a cura de D. Sam Abrams, dins,

Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009

Música i cant

   
       On hi ha músics, no hi falten músiques

  

              Música i flors porten amors

  

               El flabiol, no el toca qui vol

       

           A tothom plau son cant i son infant

M'agrada la família que m'ha tocat

Educar en positiu és una actitud 

que acompanya la manera de fer

i de relacionar-se, la manera de

transmetre pautes de conducta.

És una actitud que acompanya

i orienta la manera d'afrontar

la vida i, en concret, de tractar

els fills i les filles.

Fragment.

Carme Thió de Pol. M'agrada la família que m'ha tocat. 2012

Fonemes

La primera paraula d'infant

és ressò de bells mots de la mare;

com esbós de cançó

sense notes encara.

Melodia que amb goig sentirem

dins el cor, repicant l'esperança

que transforma en arpegi, els escrits,

per poder acompanyar tots els cants

i el punteig de la dansa.

L'espiral de sons nous

van creant pensaments

per sortir del misteri silent

cap al món dels sorolls...

Seran l'eco a les veus de la gent!

Jordina Nadal. Victòria in vitro. 1997

Pròleg de Pilar Cabot

IX Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter 1995.

Com olivera entre ametllers

Que els ulls perllonguin

l'espai en marxa que ets

-maresme, abisme, mar...

I que, després del teu viatge,

sols desitgis el gust de l'oli

damunt l'hivern de l'ametller,

camp que doni a l'estació

la seva edat.

Perquè tot el que vius

ho veus al cel.

Vicenç Llorca. Cel subtil. 1999

Sempre hi haurà

Sempre hi haurà una pàgina amb ales als peus

sempre hi ha un àlbum

que en girar el full

                               torna al país de la infantesa.

Traduït al català per a aquest blog.

Helena Junyent. Cuéntame entre las cerezas. 2010

Rius de coloraines

És any de rius, rius de coloraines,

els rius que s'eixamplen i surten de mare,

els rius que caminen i en caminar, canten,

els rius que amb la fúria del vent,

que té mans gelades, busquen el misteri

d'una cova freda, on hi ha tres figures

i dos animals que amb l'alè l'escalfen.

Les figures són de granit i plata,

la mula i el bou són de fang pastades:

-heus ací els dos rius, rius de coloraines,

que pinten el cel i a dues veus canten.

                                        22-XII-1998

Àngels Cardona. Les veus del riu. 2001

Quaranta-cinc graus sota cobert

A Guaraba, que es troba en una zona tropical,

hi ha una petita colònia catalana, com a tot arreu.

No serviria de res precisar la situació geogràfica,

perquè un cop localitzada sobre el mapa (amb

penes i treballs), Guaraba té amb prou feines

puntet propi.

(Fragment)

Pere Calders. 8 contes de Nadal, 2007

Tot fent postals de Nadal

Retalls de cartolines,

          llapis de tots els colors

                     i també retoladors.

                     Paper de seda

                     i tisores...

Mare meva, quant d'enginy!

         Cada un dels meus amics

         tindrà una bonica postal

                       per les festes de Nadal!

Fragment.

Lola Casas. Poemes per a un bon Nadal. 2009

Il·lustracions: Mercè Galí

Fulles de poll

Del bell cim del poll tan alt,

les fulles cauen lleugeres;

per morir ballen un vals

dins la llum de les praderes.

Cada fulla enfredorida

s'ha tornat un cor daurat

fet amb la mateixa mida

dins un tall de sol robat;

robat al pas de l'estiu

i servat amb la rouada...

Fruita en la fred madurada,

son color es torna més viu,

cada trenc de matinada,

fins que les mans de l'oreig

la cullin dins la brancada

amb murmuri de festeig.

Fulles de poll de tardor,

de l'any el darrer somriure,

l'últim raig de tebior

de l'estiu que ve de viure.

Francesc Català. Poesia completa. 1989

Pròleg de Jordi Pere Cerdà

M'aboque a tu

M'aboque a tu, vall dels somnis i els deliris,

indret de tots els temps, per tal que m'aconhortes.

Vull que em dones el que tu saps i pots

per a no llançar-me cingle avall,

àngel caigut amb les ales cremades.

Passege l'hivern entre les boires

i el que veig i sent és d'un gris fred.

Les seques serres ara em representen:

roques que igual fereixen com abracen.

Roques que abracen.

Roques que fereixen.

Roques.

Josep Piera. En el nom de la mar. 1999

Ciutadella de Menorca

Aquí la llum és una carretel·la
guarnida d'amorells.

Fragment, p. 119

Josep M. Llompart. Obra poètica. 1983

Jardí Botànic Històric

Petits tresors de la jardineria barcelonina.

Els meandres de la traducció

Les representacions simbòliques són poderoses
i els humans les busquem sempre, des del principi.
Pràcticament totes les llengües tenen una rima
que es canta als nens agafant cada dit de la mà.
En català diu "Aquest és el pare, aquesta és la
mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja
totes... i aquest fa Niu, niu, no n'hi ha pel
caganiu?"

Fragment

Isabel Núñez

Es troba en el llibre:

De traduir (poesia). 2014