![]() |
Primer escolta, núvol, la ruta que més escau a la
teva travessia: els cims on reposaràs quan et trobis
cansat, els rius on et refaràs amb aigua pura quan
et sentis exhaust. Després ja satisfaràs les teves orelles
escoltant les delícies del meu missatge.
Kalidasa. El núvol missatger, 2013
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
12 de maig 2016
8
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Kalidasa,
missatges,
muntanyes,
núvols,
Poesia sànscrita,
rius,
Ruiz [Aleix (Ruiz Falqués)],
travessies,
Vielha,
Xavi
Guanyar i perdre
Mai no he deixat de guanyar ni he parat
de perdre. La mort va intervenir, i ara
em veig alliberat de totes dues coses.
Viviu feliços vosaltres que ho llegiu.
Mònica Miró Vinaixa. Perennia : poesia epigràfica llatina. 2015
de perdre. La mort va intervenir, i ara
em veig alliberat de totes dues coses.
Viviu feliços vosaltres que ho llegiu.
Mònica Miró Vinaixa. Perennia : poesia epigràfica llatina. 2015
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alliberar,
felicitat,
guanyar,
llegir,
Miró Vinaixa [Mònica 1969-],
mort,
perdre,
persones,
poesia breu,
poesia epigràfica llatina,
viure
Dissabte
Pujaré la tristesa dalt les golfes. M.M. Marçal
Ara haurem d'endreçar
l'espantall que ha quedat
després de la ventada.
Enfilarem petxines i records,
de la tristesa fonda
en treurem perles de plata
i farem, amb la ratlla del mar,
un collaret de barques.
Amb el cove dels nusos i del plor
farem bugada a la riera clara
i estendrem les paraules al balcó
que el silenci del buit retorni l'aire.
I amb licor d'emocions
i regalims de l'ànima
regarem puntualment el misteri
dels dies que han de créixer
l'endemà d'aquest demà de pedra.
Cinta Massip, dins,
Homenatge a Maria-Mercè Marçal. 1998
Ara haurem d'endreçar
l'espantall que ha quedat
després de la ventada.
Enfilarem petxines i records,
de la tristesa fonda
en treurem perles de plata
i farem, amb la ratlla del mar,
un collaret de barques.
Amb el cove dels nusos i del plor
farem bugada a la riera clara
i estendrem les paraules al balcó
que el silenci del buit retorni l'aire.
I amb licor d'emocions
i regalims de l'ànima
regarem puntualment el misteri
dels dies que han de créixer
l'endemà d'aquest demà de pedra.
Cinta Massip, dins,
Homenatge a Maria-Mercè Marçal. 1998
Il·lustracions: Colita
Etiquetes de comentaris:
actituds,
barques,
Colita [1940-],
créixer,
dissabte,
emocions,
endreçar,
golfes,
mar,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
Massip [Cinta 1961-],
poesia de les emocions,
poesia sublim,
regar,
rieres
L'educació
Mare, gràcies per la vida
19è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2003
Àvia, gràcies sobretot per l'educació
Sense educació, l'ésser res no valdrà
L'ésser no neix pas diví no neix pas humà
S'hi torna, se'n fa
Perquè tria la transformació
Se'n fa sobretot gràcies a l'educació
Què és doncs aquest misteri? un enorme treball
El misteri mateix del diví és el treball
El guitarrista no neix pas tocant
El ferrer no ha nascut pas ferrant
El metge no neix pas bo i curant
L'ésser allò que aprèn es va tornant
Allò que de cor practica constant
No, pare, l'assassí no neix assassinant
Ni el militar altres humans afusellant
El polític no ha nascut entabanant
Ni el comerciant tot murriejant
El savi tampoc no neix pas Sant
L'ésser es transforma per la pensa i la parla
Pels actes i els èxits al sarró
Pel temps però sobretot, per l'educació
Què és doncs aquest misteri? Un enorme treball
El misteri mateix del diví és el treball
Werewere Liking, dins,
19è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2003
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agraïments,
educació,
Festival Internacional de Poesia de Barcelona,
persones,
transformar,
treball,
Werewere Liking [1950-]
Llibre d'exilis
He perdut mitja vida aprenent certes coses
que cap servei no em fan. Ara sé. Per això
calle o bé dic a penes. Vaig. Vaig on dec anar,
on vaig exactament. He aprés moltes coses.
He aprés sobretot que vaig. Al dematí
em llavaré la cara i tancaré la porta
i tornaré al camí. Aleshores vosaltres
sereu als vostres llits amb les vostres mullers.
Jo ja sé. Jo no em puc deturar. Jo seré
al camí. No tinc casa. No tinc llit. No tinc pàtria.
(O. C. vol, 2, p. 14)
Plantar cara a la vida : poemes musicats de Vicent Andrés Estellés. 2013
que cap servei no em fan. Ara sé. Per això
calle o bé dic a penes. Vaig. Vaig on dec anar,
on vaig exactament. He aprés moltes coses.
He aprés sobretot que vaig. Al dematí
em llavaré la cara i tancaré la porta
i tornaré al camí. Aleshores vosaltres
sereu als vostres llits amb les vostres mullers.
Jo ja sé. Jo no em puc deturar. Jo seré
al camí. No tinc casa. No tinc llit. No tinc pàtria.
(O. C. vol, 2, p. 14)
Plantar cara a la vida : poemes musicats de Vicent Andrés Estellés. 2013
Etiquetes de comentaris:
anar,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
aprendre,
ara,
camins,
exili,
matí,
plantar cara,
poesia d'exilis,
vida
08 de maig 2016
A l'aire lliure
XXXI
A l'aire lliure
un sol rialler.
Profund groc endins,
en allò que és petit,
la llum purpúria,
els jardins del joc,
la pell de la innocència.
XXXVII
La terra,
el goig, la pluja,
l'olor porosa, l'aire xop:
la reminiscència que creix.
Jordi Carulla-Ruiz. L'escorça i la mel, 2007
Pr.: Jordi Pàmias
A l'aire lliure
un sol rialler.
Profund groc endins,
en allò que és petit,
la llum purpúria,
els jardins del joc,
la pell de la innocència.
XXXVII
La terra,
el goig, la pluja,
l'olor porosa, l'aire xop:
la reminiscència que creix.
Jordi Carulla-Ruiz. L'escorça i la mel, 2007
Pr.: Jordi Pàmias
Etiquetes de comentaris:
Carulla-Ruiz [Jordi 1972-],
créixer,
goig,
groc,
innocència,
jardins,
olors,
pells,
pluja,
poesia breu,
reminiscència,
sol,
terra
Traç
Amb un bell i antic brial
del color de la metzina
em cenyeixo la cintura
i baixo viva i encintada
fins a la font de la seda
on el brial m'és l'intens raig
de la font del dolç beuratge
i la dolçor m'és el vestit de tela fina
m'és el tel de fulla prima
m'és el gust de la metzina
i el vol també de l'oreneta
i si ho vol també del bandoler
que us en donc brisall d'aquest vestit
perquè us en feu de mar i cel
el traç de ma cintura
damunt la brisa dessota el bes
davall pell bruna fonent a res
que encén de tot pels rals camins
del sol ponent
d'ella naixent.
(Inèdit)
Blanca Llum Vidal,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels països catalans. 2008
del color de la metzina
em cenyeixo la cintura
i baixo viva i encintada
fins a la font de la seda
on el brial m'és l'intens raig
de la font del dolç beuratge
i la dolçor m'és el vestit de tela fina
m'és el tel de fulla prima
m'és el gust de la metzina
i el vol també de l'oreneta
i si ho vol també del bandoler
que us en donc brisall d'aquest vestit
perquè us en feu de mar i cel
el traç de ma cintura
damunt la brisa dessota el bes
davall pell bruna fonent a res
que encén de tot pels rals camins
del sol ponent
d'ella naixent.
(Inèdit)
Blanca Llum Vidal,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels països catalans. 2008
07 de maig 2016
Les cames gruixudes dels senyors
Les cames gruixudes dels senyors,
els adorns i els rínxols de les dames...
El millor que en un museu he vist
són els arbres rere la finestra,
una enorme reverència a l'arquitecte
pels núvols damunt de les teulades.
El millor que he sentit és, un matí de maig,
l'assaig d'una orquestra de vent d'uns nens de primer
des de la finestra oberta d'una escola de música.
Vera Pavlova, dins,
Reduccions: revista de poesia [s.l.] : Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2014 2385-4634 2014: Núm. 104, p. 52-67
els adorns i els rínxols de les dames...
El millor que en un museu he vist
són els arbres rere la finestra,
una enorme reverència a l'arquitecte
pels núvols damunt de les teulades.
El millor que he sentit és, un matí de maig,
l'assaig d'una orquestra de vent d'uns nens de primer
des de la finestra oberta d'una escola de música.
Vera Pavlova, dins,
Reduccions: revista de poesia [s.l.] : Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2014 2385-4634 2014: Núm. 104, p. 52-67
Traducció: Anna Latyssheva i Júlia Ferrer.
Etiquetes de comentaris:
arbres,
infants,
maig,
matins,
música,
Pavlova [Vera],
poesia breu
05 de maig 2016
Les clares paraules
Hi ha més pol·len en l'aire que en les flors,
aquesta tarda, i qualsevol certesa
depèn del gest que fem en acceptar-la.
Tan dolçament com dir-te algun secret
a cau d'orella i sentir que la pell
se t'encén de desig altra vegada.
Quan cessi el vent, la nit, amb passes lentes,
ens restituirà l'espai dels somnis
que sembla que hem perdut però que resta
gronxolant-se en els límits de la cambra.
Llavors serà l'instant de dir les clares
paraules tan sabudes, les mateixes
paraules amb què sempre hem repartit
a parts iguals, potser sense saber-ho,
foscos designis i brillants sorpreses.
Miquel Martí i Pol. Les clares paraules, 1992
aquesta tarda, i qualsevol certesa
depèn del gest que fem en acceptar-la.
Tan dolçament com dir-te algun secret
a cau d'orella i sentir que la pell
se t'encén de desig altra vegada.
Quan cessi el vent, la nit, amb passes lentes,
ens restituirà l'espai dels somnis
que sembla que hem perdut però que resta
gronxolant-se en els límits de la cambra.
Llavors serà l'instant de dir les clares
paraules tan sabudes, les mateixes
paraules amb què sempre hem repartit
a parts iguals, potser sense saber-ho,
foscos designis i brillants sorpreses.
Miquel Martí i Pol. Les clares paraules, 1992
Etiquetes de comentaris:
claredat,
designis,
flors,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
paraules,
somnis,
sorpreses,
tarda
Tot moment és
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
actituds,
alegria,
ara,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
moments,
persones,
poesia visual,
recança,
recances,
sol,
vistes
01 de maig 2016
saps què s'amaga
saps què s'amaga
què xucla la blanca
i la muntanya esvelta
Anna Dodas i Noguer. El volcà. 1991
sota el pacífic verd
vellutat d'arbres?
el roig
què xucla la blanca
flor, per créixer tan fràgil
si no és el foc?
i la muntanya esvelta
tota sola i segura
té a la panxa el tro
IV
Anna Dodas i Noguer. El volcà. 1991
Pròleg de Jordi Sarsanedas.
Etiquetes de comentaris:
amagar-se,
arbres,
blanc,
Dodas i Noguer [Anna],
flors,
foc,
muntanyes,
panxes,
poesia breu,
roig,
saber,
trons,
verd,
volcans
30 d’abril 2016
Terrats
![]() |
Mirandes entre núvols de cel i de bugada:
els dilluns primicers una mà delicada
us decora de veles, o casolans vaixells!
De nit banderes blanques i argent de claraboia,
i a l'alba sempre es veuen els braços d'una noia
com per aplegar estrelles o amanyagar els ocells.
Poemes de suburbi 1927
Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica..., 1987
|
Etiquetes de comentaris:
alba,
aniversari,
Benguerel [Xavier 1905-1990],
braços,
cobertes,
dilluns,
estrelles,
ocells,
persones,
poesia visual,
suburbis,
vaixells,
veles,
Viladecans [Joan-Pere 1948-]
Després
Després de ploure,
lluentor de bedolls,
fulles de sol.
III
III
Eudald Puig. Terres i espais. 2003
dins,
A l'ombra dels lotus. 2003
Etiquetes de comentaris:
bedolls,
fulles,
lluentor,
ploure,
poesia bonica,
poesia breu,
Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d'Olot XXXII,
Puig [Eudald 1948-2013],
sol
28 d’abril 2016
Versos d'infant
Tira pedres al riu
per veure el cel com salta;
si el blau li fuig dels dits,
li queda a la mirada.
L'infant escolta el cel
com canta dintre l'aigua;
quan passa un núvol blanc
un peix l'esfilagarsa.
A l'altra banda, el bosc,
té cent camins de plata:
ara hi delira el verd
perquè ja mor la tarda.
El riu es va acotxant
i l'aigua és un miracle.
L'infant li feia adeu;
el riu l'acompanyava
amb tot el cel al fons:
«Torna demà» -cantava.
La lluna dalt d'un pi
li feia l'ombra blanca.
Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica : 1925-1985, 1987
Dibuix de la coberta: Joan-Pere Viladecans
per veure el cel com salta;
si el blau li fuig dels dits,
li queda a la mirada.
L'infant escolta el cel
com canta dintre l'aigua;
quan passa un núvol blanc
un peix l'esfilagarsa.
A l'altra banda, el bosc,
té cent camins de plata:
ara hi delira el verd
perquè ja mor la tarda.
El riu es va acotxant
i l'aigua és un miracle.
L'infant li feia adeu;
el riu l'acompanyava
amb tot el cel al fons:
«Torna demà» -cantava.
La lluna dalt d'un pi
li feia l'ombra blanca.
Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica : 1925-1985, 1987
Dibuix de la coberta: Joan-Pere Viladecans
Etiquetes de comentaris:
adeu,
aigua,
Benguerel [Xavier 1905-1990],
blau,
boscos,
camins,
infants,
lluna,
mirades,
pedres,
pins,
Pinyol i Balasch [Ramon 1950-],
rius,
verd,
Viladecans [Joan-Pere 1948-]
PONT-NEUF
Per a Anna
Era nou el món mentre plovia
mansament sobre el riu,
mentre hi queia
amb la pluja la llum d'abans de tu
i s'hi ofegava.
Marc Granell. Tard o d'hora. 2006
Era nou el món mentre plovia
mansament sobre el riu,
mentre hi queia
amb la pluja la llum d'abans de tu
i s'hi ofegava.
Marc Granell. Tard o d'hora. 2006
Etiquetes de comentaris:
Granell [Marc 1953-],
llum,
món,
ploure,
pluja,
poesia amorosa,
poesia bonica,
poesia breu,
rius
Pluja d'abril
L'asfalt es pinta amb aigua una ciutat
al fons del seu abisme gris, calca confusos
els arbres i les cases amb ulls d'al·lucinat
i a la nit s'embriaga d'anuncis i autobusos.
Acompanya els vehicles per uns rails cristal·lins
i a les noies els dona un camí que diu: -Mira't;
els posa el cel als peus perquè s'hi llancin dins,
pro l'àngel del reflex les escomet: -Malfia't.
Cel desdoblat. -D'on vinc? -pregunta l'aigua blanca
i olorosa del cel; mig no gosa saltar
i recolza la por als braços d'una branca
que és una acàcia a voltes i altres un roserar.
Aigües de primavera, asfalt dels meus carrers;
dies de pluja flèbil o rabiosa o fina;
i tu, ciutat, vaixell amb veles d'ametllers
i gallardets de somnis amb ales de gavina!
Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica : 1925-1985. 1987
Dibuix de la coberta: Joan-Pere Viladecans.
al fons del seu abisme gris, calca confusos
els arbres i les cases amb ulls d'al·lucinat
i a la nit s'embriaga d'anuncis i autobusos.
Acompanya els vehicles per uns rails cristal·lins
i a les noies els dona un camí que diu: -Mira't;
els posa el cel als peus perquè s'hi llancin dins,
pro l'àngel del reflex les escomet: -Malfia't.
Cel desdoblat. -D'on vinc? -pregunta l'aigua blanca
i olorosa del cel; mig no gosa saltar
i recolza la por als braços d'una branca
que és una acàcia a voltes i altres un roserar.
Aigües de primavera, asfalt dels meus carrers;
dies de pluja flèbil o rabiosa o fina;
i tu, ciutat, vaixell amb veles d'ametllers
i gallardets de somnis amb ales de gavina!
Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica : 1925-1985. 1987
Dibuix de la coberta: Joan-Pere Viladecans.
Edició: Ramon Pinyol i Balasch.
Etiquetes de comentaris:
abril,
acàcies,
acompanyar,
aigua,
arbres,
Benguerel [Xavier 1905-1990],
branques,
ciutats,
dibuixos,
gavines,
malfiar-se,
noies,
olors,
pluja,
primavera,
roserars,
vehicles,
Viladecans [Joan-Pere 1948-]
Cançó de caminant
A punta d'alba me'n vaig,
l'estrella del dia em mena:
clara i blanca, pel damunt
de la mar i de la terra.
El peu trepitja amb delit
i el cor dins el pit batega.
Adeu, riera gentil,
l'estrella del dia em mena.
S'acosta el sol per llevant
i tots els estels apaga,
però en el cel del matí
una llum hi crema encara.
Els meus passos se n'hi van,
se me n'hi va la mirada.
Adeu, romaní del bosc,
no m'ajupiré a aplegar-te.
Damunt el roure i el pi
els ocells canten i volen.
La muntanya l'han vestit
els brucs i la farigola,
i les vinyes fan claror,
i el llargandaix s'hi retorça.
Lla baix, perduda i roent,
l'estrella del dia plora.
A punta d'alba me'n vaig,
el bastó per companyia.
Enrera deixo el xiprer,
enrera deixo la vinya.
Ni escolto el cant dels ocells,
ni la riera que llisca.
El meu cor vol abastar
l'estrella del dia.
Tomàs Garcés. Vint cançons i altres poemes. 1949
l'estrella del dia em mena:
clara i blanca, pel damunt
de la mar i de la terra.
El peu trepitja amb delit
i el cor dins el pit batega.
Adeu, riera gentil,
l'estrella del dia em mena.
S'acosta el sol per llevant
i tots els estels apaga,
però en el cel del matí
una llum hi crema encara.
Els meus passos se n'hi van,
se me n'hi va la mirada.
Adeu, romaní del bosc,
no m'ajupiré a aplegar-te.
Damunt el roure i el pi
els ocells canten i volen.
La muntanya l'han vestit
els brucs i la farigola,
i les vinyes fan claror,
i el llargandaix s'hi retorça.
Lla baix, perduda i roent,
l'estrella del dia plora.
A punta d'alba me'n vaig,
el bastó per companyia.
Enrera deixo el xiprer,
enrera deixo la vinya.
Ni escolto el cant dels ocells,
ni la riera que llisca.
El meu cor vol abastar
l'estrella del dia.
Tomàs Garcés. Vint cançons i altres poemes. 1949
26 d’abril 2016
Conversa literària
Quan escric en castellà tinc més humor però també més mala llet que quan escric en català. Suposo que perquè la llengua de la meva intimitat és el català. [...] Hi ha una frase de Cioran, molt bonica, que diu que canviar de llengua és com escriure una carta d'amor amb un diccionari. Jo he hagut d'escriure en castellà tenint molt clar, sempre, que era una llengua d'ofici, i això potser m'ha fet desenvolupar més la ironia, la mala llet, o l'actitud més aviat moralitzant de la persona cívica que escriu. En canvi, en català, m'he sentit molt més lliure i al mateix temps menys important; és curiosa la diferència, oi? [...] Quan jo escric una novel·la o narració ho faig perquè em dóna la gana, és un petit espai de llibertat totalment intransferible i individual; mentre que el periodisme està molt més relacionat amb la marxa general de la teva civilització, de la teva societat.
(Fragment)
Montserrat Roig, dins,
Marta Nadal. Converses literàries. Montserrat Roig: un cant de maduresa. Serra d'Or, 360, desembre 1989, pàg. 13-17
(Fragment)
Montserrat Roig, dins,
Marta Nadal. Converses literàries. Montserrat Roig: un cant de maduresa. Serra d'Or, 360, desembre 1989, pàg. 13-17
Etiquetes de comentaris:
castellà,
català,
civilització,
escriure,
iQuiosc.cat,
maduresa,
Nadal [Marta],
pensar,
periodisme,
Roig [Montserrat 1946-1991],
societat
Sobre aquesta pedra
Sobre aquesta pedra
mirareu florir
el temps que ha passat
i el que ha de venir.
XIV
Vicent Andrés Estellés. Balanç de mar. 1999
mirareu florir
el temps que ha passat
i el que ha de venir.
XIV
Vicent Andrés Estellés. Balanç de mar. 1999
Etiquetes de comentaris:
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
florir,
futur,
passat,
pedres,
poesia breu,
temps
Operació matemàtica
Etiquetes de comentaris:
Abillamaa [Raghida],
actituds,
aprendre,
català,
Generalitat de Catalunya,
matemàtiques,
Millán [Pilar],
món,
savi,
voluntariat
23 d’abril 2016
Flors al Jardí Botànic Històric
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
blanc,
blau,
colors,
flors,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Jardí Botànic Històric (Barcelona),
poesia visual,
taronja,
verd
22 d’abril 2016
Gimnàstica poètica
Jo sé el delit corprès per la drecera
quan vàrem créixer oberts de bat a bat.
I el doll daurat de pluja matinera
d'un degotim feliç a un cap mullat.
Aquestes coses són, i són de veres
i saben donar forma al nostre fat.
Aquell qui oblidi tanta primavera
ha malgastat el seu escot de blat.
No és blanc ni negre el núvol quan vespreja
ni la rosada tota ha de fugir.
També la vinya clara, quan fosqueja,
entre la tendra terra paladeja
la dansa humil que va deixar el seu vi
i el sol, a pur setembre, quan terreja.
Josep Maria Capilla. Versos, temps i persones. 1994
quan vàrem créixer oberts de bat a bat.
I el doll daurat de pluja matinera
d'un degotim feliç a un cap mullat.
Aquestes coses són, i són de veres
i saben donar forma al nostre fat.
Aquell qui oblidi tanta primavera
ha malgastat el seu escot de blat.
No és blanc ni negre el núvol quan vespreja
ni la rosada tota ha de fugir.
També la vinya clara, quan fosqueja,
entre la tendra terra paladeja
la dansa humil que va deixar el seu vi
i el sol, a pur setembre, quan terreja.
Josep Maria Capilla. Versos, temps i persones. 1994
Amb aquestes pigues plogudes
Amb aquestes
pigues plogudes
ha estat mil vegades escrita
la paraula us estime.
Primavera d'estiu 1980
Fina Cardona. Pessigolles de palmera. 1981
Pròleg de Maria del Mar Bonet
Pròleg de Maria del Mar Bonet
Etiquetes de comentaris:
Cardona [Fina 1957-2022],
escriure,
estimar,
gotes,
pigues,
pluja,
poesia breu
Sextina a un clown extraordinari
Dimitri* us cedeix el riure
i en el mar de la lluita tot és joia,
i la pista o l'escena amb els seus gestos
s'omple de llum, no puc destriar límits:
la mímica navega amb tota força
i encén estels damunt la seva cara.
Porta la lluna a la cara,
i dins la plena llum, com de per riure,
tot salta amunt; no puc cobrir la força
amb què s'emporta cor endins la joia:
trena de plomes us eixampla els límits
i aprima l'herba amarga amb gags i gestos.
*El famós pallasso suís.
Fragment.
Joan Brossa. Viatge per la sextina : 1976-1986. 1987
i en el mar de la lluita tot és joia,
i la pista o l'escena amb els seus gestos
s'omple de llum, no puc destriar límits:
la mímica navega amb tota força
i encén estels damunt la seva cara.
Porta la lluna a la cara,
i dins la plena llum, com de per riure,
tot salta amunt; no puc cobrir la força
amb què s'emporta cor endins la joia:
trena de plomes us eixampla els límits
i aprima l'herba amarga amb gags i gestos.
*El famós pallasso suís.
Fragment.
Joan Brossa. Viatge per la sextina : 1976-1986. 1987
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Brossa [Joan 1919-1998],
estels,
extraordinari,
gags,
gestos,
joia de viure,
límits,
llum,
lluna,
mímica,
Müller [Dimitri Jacob],
pallasso,
persones,
riure,
sextines
En un museu arqueològic
EL VISITANT
Sembla que sou de nissaga divina.
¿Què vau manar i on vau ésser enaltit?
L'ÍDOL
Jo soc un déu que, voltat de ruïna,
a poc a poc perdé seny i sentit.
Cert que altre temps uns destins governava;
¿cel o muntanyes?, ¿la mar o una font?
Però, sabeu, tot record se m'esbrava:
crido molt feble: ningú no respon.
Josep Carner. Llegendari. 1999
Sembla que sou de nissaga divina.
¿Què vau manar i on vau ésser enaltit?
L'ÍDOL
Jo soc un déu que, voltat de ruïna,
a poc a poc perdé seny i sentit.
Cert que altre temps uns destins governava;
¿cel o muntanyes?, ¿la mar o una font?
Però, sabeu, tot record se m'esbrava:
crido molt feble: ningú no respon.
Josep Carner. Llegendari. 1999
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Carner [Josep 1884-1970],
cel,
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
fonts,
manar,
mar,
muntanyes,
museus,
poesia breu
19 d’abril 2016
Abril
l'alè de les glicines.
Marià Manent
Allau, cascada, devessall
de llum
i de perfum, nau fluvial
d'efluvis irreals,
espectre
del blanc al lila.
Si l'asfòdel creix ran dels rius
infernals, ¿vos retrobarem, glicines,
arraïmades als balcons del cel,
penjant damunt plàcides platges?
p. 105
Jaume Galmés. Vigència de Marià Manent. dins,
Reduccions. núm 104 (juny 2014)
Etiquetes de comentaris:
abril,
alè,
allaus,
balcons,
cascades,
cel,
créixer,
devessalls,
Galmés [Jaume],
glicines,
lilàs,
llum,
Manent [Marià 1898-1988],
perfum,
placidesa,
platges,
rius
16 d’abril 2016
Primaveral
Estim estrany i curt el xiscle agut de la puput. Conté l'essència primaveral del mascle a punt de sementera. Tot es reté intermitent al cant eixut agut i curt de la puput. Tot es reprèn senzill i pur al ritme curt eixut i agut de la puput. Núria Quíllez Casulleres, dins, Les cinc branques, 1975 |
Etiquetes de comentaris:
branques,
Llaó Sánchez [Enric],
Muntanyans,
poesia primaveral,
primavera,
puputs,
Quíllez Casulleres [Núria],
ritme,
Torredembarra
10 d’abril 2016
TARDA DE DIUMENGE
No sap què fer la tarda del diumenge,
s'angunia de tot. Un vailet camallarg,
vestit de mariner al braç patern es penja
i se'n va a tirar molles a les oques del Parc.
Hi ha estels, coloms i veles
i pel passeig xisclets endiumenjats
d'unes noies que van amb carretel·les
a esperar el bergantí dels envelats.
Piano de maneta! Gent de cartó per fora i amb cor morat
d'espines!
Diumenges a la tarda. Delira el carroussel
i una tanca ha gosat vestir-se de glicines
perquè hi ha randes d'oronells pel cel.
Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica : 1925-1985, 1987
Dibuix de la coberta: Joan-Pere Viladecans
s'angunia de tot. Un vailet camallarg,
vestit de mariner al braç patern es penja
i se'n va a tirar molles a les oques del Parc.
Hi ha estels, coloms i veles
i pel passeig xisclets endiumenjats
d'unes noies que van amb carretel·les
a esperar el bergantí dels envelats.
Piano de maneta! Gent de cartó per fora i amb cor morat
d'espines!
Diumenges a la tarda. Delira el carroussel
i una tanca ha gosat vestir-se de glicines
perquè hi ha randes d'oronells pel cel.
Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica : 1925-1985, 1987
Dibuix de la coberta: Joan-Pere Viladecans
Etiquetes de comentaris:
Benguerel [Xavier 1905-1990],
carretel·les,
coloms,
envelats,
espines,
estels,
glicines,
noies,
oronells,
Pinyol i Balasch [Ramon 1950-],
tardes,
veles,
Viladecans [Joan-Pere 1948-]
Oh, pedres vives
Etiquetes de comentaris:
blau,
Bonafont [Maria],
Bonafont i Giménez [Carme],
corindons,
dormir,
mirades,
pedres,
pegmatites,
poesia breu,
roques,
Zimbres
08 d’abril 2016
Pàtria meva
T'estimo terra meva, cor endins,
Pròleg: Màrius Sampere
viva de llum i lliure d'agonies,
messes al vent, boscatges verds de pins,
treball mogut i goig de tots els dies.
Terra d'avantpassats, escut i fur,
sembra de fe i amor, senya nostrada.
El cim t'escau, del mar ets porta i mur.
Quanta bellesa de conreu i prada!
Bressol i fita, llàgrima i sardana,
recer viscut, escó de foc i roc,
amb tu creixo o davallo en l'enderroc
i perquè vius, soc viu, gleva germana,
ruta plaent, mar blau, mas i camí.
Aquí vaig néixer, aquí vull morir!
Pere Vives i Sarri. Veu de la memòria, 1998
Subscriure's a:
Missatges (Atom)