Tot dolçament, com si petgés les aigües...
J. V. Foix
Vas caminar, dolçament, sobre les aigües del meu paisatge,
engany, al tard.
Miratge diürn, paràbola dels déus?
Vora els meandres adormissats del riu
s'estenia daurada mar, remorosa de silencis.
Tatuatge de joncs i d'irreals transparències,
vas ser nucli, origen del poema.
De: Reflexos
J. V. Foix
Vas caminar, dolçament, sobre les aigües del meu paisatge,
engany, al tard.
Miratge diürn, paràbola dels déus?
Vora els meandres adormissats del riu
s'estenia daurada mar, remorosa de silencis.
Tatuatge de joncs i d'irreals transparències,
vas ser nucli, origen del poema.
De: Reflexos
Zoraida Burgos. Convivència d'aigües : obra poètica. 2017. P. 137
Edició d'Andreu Subirats i Toni Cardona.
Edició d'Andreu Subirats i Toni Cardona.
Pròleg d'Andreu Subirats.
Notes, p. 33-43
Epíleg d'Albert Roig.
Conté il·lustracions de diversos autors.