recanvi de llum

s'esborra el sol rere els núvols,
en queda prenyat el cel,
s'encén el far.
i el far comença a estirar la lluna,
gairebé al ple. recanvi: res i aire.
companyia que es fa
un extrem a l'altre.



Eduard Escoffet. Menys i tot. 2017

68 | Amat i amic

                                            Creure és voler creure.
                                                                        JOSEP PLA

Si creure és voler creure que existeix més enllà
una vida més alta sense ahir ni demà,
¿per què m'és tan difícil decidir-me a acceptar
que des de l'altra vora tu m'allargues la mà?

Espero, espero encara, desesperadament,
que tu ―quina part teva: el gest, els ulls, la ment?―
des d'algun lloc que ignoro ―el cel, la nit, el vent?―
continues amant-me, continues vivent.

Vull creure ―però costa!― que el teu cos, immortal,
s'ha integrat en el cosmos, en el món vegetal,
en la pluja de vidre, en el tramuntanal.

Oh, poder descobrir-te en la gran quietud
de l'arbreda adormida, de l'herbei de vellut,
i en el riure tendríssim de l'infant que ens has dut!




Carme Guasch. Poesia completa. 2005

Ambició

No només la paret, també l'ombra,

el dibuix de la fulla en passar.

Fregadís de l'instant sobre el nombre:

en el guix, en la idea, ser clar.

Jaume Subirana. En altres coses. 2002

Sant Joan

                   NIT


La bella balla sola pels camins
per a les estrelles i la salvatgina.
Amb les mans penjades al cel,
deixa que el vent la visiti.

El seu riure es barreja amb el cant d'ocells de nit al·lucinats.



Aurélia Lassaque. Perquè cantin les salamandres. 2017
Tr.: Albert Mestres

Peça a peça

Hi ha una llum de vigília
en un carrer estret de Girona

per si goses tornar
i endreçar

-potser peça a peça-

els mots d'un conte nostre ja acabat.



Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts, 2017
Pr.:  Anna Aguilar-Amat

Una lluna plena de sol

L'he vista. Uns ulls que no envelleixen mai.
I si en busquen uns altres
per abocar-se a una ànima,
viure un insondable vertigen,
ens manca la paraula.
Sense alè, però,
tot ho dirà la mirada.

II


Víctor Obiols. Dret al miracle. 2016

Ara que escric això

Ara que escric això, Montsant, la nit
amb un collaret d'estels que al cel brillen
i una corfa de meló fent de lluna,
m'abraça i m'acull endins la foscor.

Voldria dir-te tantes, tantes coses...
però ara estires els dits de les mans,
ara remugues i et tapes la cara,
i jo no trobo paraules per dir
tanta fràgil tendresa com m'assola,
com d'insignificant em sembla tot.

No faria altra cosa que mirar-te
i resseguir, en la teva fesomia,
tot el futur que tenim per obrir.

Els teus primers passos damunt la terra,
els mots que han d'esberlar tot el silenci.

I també la por de no ser-hi a temps,
de prevenir-te de moltes tempestes;
de ser massa lluny quan em necessitis,
de caure en el fàcil parany de creure
que només tu pots aprendre de mi.

Signem un pacte aquesta nit, Montsant.

Descabdellem damunt aquest poema
un fil que nuï sense obligacions
ni contractes, ni exigències, ni premis
aquest atzar que ens ha fet, l'un per l'altre,
partícips d'un camí per dibuixar.

Comprometem-nos a no sucumbir
a la feblesa d'abandonar els somnis,
a plegar-nos davant la hipocresia.

Admetem sense limitacions prèvies
que som estranys l'un per l'altre, i així,
des d'aquesta estranyesa tan visible,
signem damunt aquests versos maldestres
un espai únic de llibertat plena,
on aprenent a mirar-nos als ulls,
reconeguem en mil d'altres esguards
l'amor que mou el món i que l'atura
i fem-ne una festa per sempre més.




(S'han creat espais entre els versos per a aquest blog)



David Figueres. Derelictes, 2013

Miratge

...

Cal conservar

un paradís

boscà.

La vida de la humanitat

penja de l'arbrat.

(Fragment)

Maria-Lourdes Soler. La Dríade, 1994

Pla de la Calma

                             Montseny.
                             Amb ulls botànics.

   

Pla de la Calma:
ginebrons i savines,
brucs i falgueres...
Mirador de silencis
que a l'horitzó t'aboca!




Tercera part: Amb la natura als ulls



Josefina Peraire i Alcubierre. Sucre amarg : poesia. 2005

Pr.: Carles Duarte

Aigua nova

  Aigua nova ets tu dins meu
i és per això que aixeco el got.
     Aigua fresca que s'escola
    sota el pont petit de fusta,
    aigua rodona i crits humits
sota els peus descalços agraïts.
    Més avall el vell safareig
   ens regala el broll continu
   i una fresca pedra on seure
      i un instant per alentir.
Aigua nova ets tu que em vessa
          i regalima pit avall,
 aigua nova a la cantimplora,
mans humides, mans amants.



Aleix de Ferrater. Absolutament d'ànim, 2016

Rotllana de tot el món

Tirallonga per a tots els infants,

per als abissinis i els italians,

per als russos i els anglesos,

americans i francesos,

per als que són negres com el carbó,

per als que són rojos com un maó,

per als xinesos que són grocs,

que són molts i aquí som pocs,

per als que viuen al pol glaçat

i no tenen aire condicionat,

per als de les selves tropicals

enmig de micos que van fent salts,

per als que viuen a les barques,

a ciutat o a comarques,

per als infants de tot arreu

una rotllana més gran que la seu,

mans agafades de mans

dels paral·lels fins als meridians.

Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra. 2014

Il·lustracions: Bruno Munari
Traducció: Pau Vidal

La poesia

La poesia seria el meu centre
si jo fos una circumferència.



Antonina Canyelles. Les banyes del croissant. 2018

I amb ell vam heretar l'esperança

Si avui un home o una dona amb sensibilitat
senten el tendre desig per l'estimat, el dolor de
l'absència o descobreixen el valor de l'amistat
perdurable, els detalls del paisatge, la importància
del lloc i l'heroïcitat del gest i busquen una frase
adequada per explicar-ho... encara que no coneguin
l'obra de Martí i Pol, si la consulten, si la llegeixen
per primera vegada, hi trobaran els mots adequats
per definir el seu sentir.


Fragment



Montserrat Tura, dins,

Reduccions : revista de poesia. Juny (2015), núm. 105-106, p. 215

ÈCDISI

                 I.

només grisos centrifugats.
llums i ombres sota
les potes de l'aranya del temps.
brilla en el rou la teranyina, a través
cel gris de nou.
la pluja dels dies.

               II.

sembla que algú baixi,
          l'escala es deprèn, comença a surar.
el llac es fa neu.  salta.
tantes petges per omplir.  somnis.
sense paraules avança.
enlloc és immens. vés-hi.
pau. sense òrgans que s'aturin.
blanc fos entre arpegis.



Fragment.


Núria Armengol, dins,

Reduccions : revista de poesia. núm. 105-106, juny 2015. p. 27

Comtat de Cúmbria

Comtat de Cúmbria.
Dins el parc dels poetes,
silents, els boscos.



Àngels Marzo. Buscant Quios, 2014
Pr.: Jordi Pàmias

Una paraula es mor quan és dita

Una paraula es mor quan és dita,

algú diria.

Jo dic que tot just comença a viure

aquell dia.

Emily Dickinson. Aquesta és la meva carta al món : poemes escollits. 2017

Edició i traducció de Marcel Riera

Transmigració

És de nit i m'hi veig
i els cotxes duen llums que ja no necessito.
Als arbres, un mostrari de cent verds,
un munt de formes mudes
que miro d'abraçar amb les mans:
ploc amb els dits a cada fulla,
serpejo a les capçades,
nodreixo les arrels.
Les veus hi són, és cert, i me'n recordo
d'un temps que vaig tenir-hi
alguna cosa a veure.
Ara voldria escriure i sóc tan sols
un lleu soroll als arbres.



Jaume Subirana. En altres coses, 2002

Filla

Filla, em digué la mare,
si et juren amor etern,
llança't de cap a la trinxera.




Antonina Canyelles. Les banyes del croissant. 2018

juny

la carena salpa,
el faquir s'entela
i la boca se segella.
refrigeres cruïlles.
l'escletxa inundadora
fa un òxid d'almívar.
no tocava escriure
en juny l'odiada
nosa sentimental.
ja no creuo d'esma,
no em poden atropellar.



Ester Andorrà. Afamats, 2013
Il.: Núria Miret
Epíleg: Mireia Videl-Conte

Matemàtiques (segona part)

Arrencaria a cridar

"Els vostres càlculs són primaris amb ganes"
Perquè un que arriba també gasta
Perquè un que arriba també presta
Perquè un que arriba també posa
Negocis en marxa que els donen feina
I tots els balanços i tendències
Que algú prepara amb xifres, no amb persones
I tota aquesta xerrameca inflamada
Ignora el comerç que van portar els polonesos
Ignora a quanta gent donen feina
No només de lampista, també altres
Ignora a quanta gent encarreguen coses
Contables, constructors i tants altres
I ja sé que va bé tenir algú a qui
Carregar el mort que no hi hagi feina
Però la immigració no és tan fàcil
Malgrat les sumes a dins del vostre cap
Com un per un
Com ell en comptes de tu
Com que si torna "a casa" tu tindràs feina
Perquè de vegades 1 que arriba en fa 2
I de vegades 1 en pot sumar 3 més
I de vegades 2 vegades 2 és més, molt més
Que 4
I en general els immigrants aporten més que no resten.

(2a part i última)


De Poetry versus Orchestra, 2016


Hollie McNish, dins,



XXXIV Festival internacional de poesia de Barcelona. 2018

Traducció de Jaume Subirana

Matemàtiques (primera part)

Ell diu
"Aquests maleïts pakistanesos i les seves maleïdes botigues de
                24 hores,
han obert un paki a cada cantonada, s'han quedat la feina dels
                anglesos"
Ell diu
"Aquests maleïts xinesos i els seus maleïts basars de tot"
Li dic que són del Vietnam, però a ell tant li fa
Li pregunto què hi havia allà abans de "la maleïda botiga del paio
                japonès"
Em mira fixament i somia una escena de feines pels anglesos
De feina tot el dia per a tothom abans "que arribessin els maleïts
                vaixells"
On tothom anava a treballar cada dia tot el dia per un sou sencer
"Allà hi havia un negoci anglès, abans", em diu, "abans dels 
                irlandesos.
Ara els anglesos s'han quedat sense feina i la culpa és del coi
                de turcs"
Li pregunto com ho sap i em diu "Perquè és així"
Li pregunto com sap que és així i em diu "Ho diuen a les notícies,
cada cop que arriba un somalí ens prenen una feina.
Són matemàtiques, un per un, dels nostres per ells, ves sumant".
Mossega el pastís, xarrupa la beguda, torna a dir-me que ell sap
                com va
"Van arribar els maleïts caribenys i ara la gent d'aquí ja no té
                feina"
Li pregunto què hi havia abans de la "maleïda botiga persa de
                cortines"
Li ensenyo plànols d'arquitectes
Finques clausurades, parcel·les buides
No hi havia cap maleïda botiga abans que vinguessin i
                l'obrissin els pakistanesos
Mira, estic farta de matemàtiques de merda
A mi m'agraden les sumes
Vaig fer tres anys d'Econòmiques
M'encanta el càlcul
I quan em trobo aquestes frases als diaris
Que cada un que arriba
Ens pren la "nostra" feina
Arrencaria a cridar



(1a part)

De Poetry versus Orchestra, 2016

Hollie McNish, dins,

Tr.: Jaume Subirana

XXXIV Festival internacional de poesia de Barcelona.2018

deixa de refugiar-te

deixa de refugiar-te
en els licors de la melancolia
exposa't a l'aire tallant del matí


tira per la borda tot el llast
dels teus designis i concepcions previs
deixa't portar per aquesta alenada poderosa


tot el que flueix
ve el dia que es vessa
regalima es desborda



Ramon Farrés. El present constant, 2009

Revalida paraules i poesia

S'aprèn, l'amor, a través dels sentits.
Remou, sacseja, entendreix.

Encomana somriures dolços
i pensaments generosos.

Reconeix qualsevol bellesa, 
realitat, suavitat espiritual, 
lògica, sensibilitat, ètica,
del temps que vivim 
i del que ha d'arribar.


Revalida paraules i poesia.



Teresa Grau Ros

Clar de lluna

Et tinc, crec, tot.
I l'aclariment: tot, el que m'has enviat.
I més clar, de lluna: el que m'has enviat, aquesta nit.
I encara més: el que no s'ha perdut, potser.
I més endins, el dubte: o potser sí que s'ha perdut, per aquí dins.

I la rebel·lió: no vull trobar-me.
I el prec: em trobaràs tu?
I la lluna, que no prega: viu.
Et tinc, endins, clar, crec, en la lluna.



Blanca Llum Vidal Carrasco, dins,


Quàntiques! : 10 poetes joves en diferencial femení. 2008
Ed.: QUARKpoesia



Dedicatòria del llibre:

                                A Montserrat Abelló,
      presidenta d'honor de QUARKpoesia
i alma mater de les dones lliures d'esperit.


                                         I em duen de nou
                                 l'urgent desig de viure.

A la Primavera una mica de Follia

A la Primavera una mica de Follia
fins i tot a un Rei li convindria,
però el Clown que l'empari Déu
quan pondera aquest espectacle tremend,
tot aquest Verd Experiment
com si fos el seu!


一一一一一一一一一一一一一


A little Madness in the Spring
Is wholesome even for the King,
But God be with the Clown -
Who ponders this tremendous scene -
This whole Experiment of Green -
As if it were his own!



Emily Dickinson. Aquesta és la meva carta al món : poemes escollits. 2017

Edició i traducció de Marcel Riera

TRIBUT

Salve, terra dels déus i les arts nobles
que amb tanta amor i estima m'acollíreu
a la pàtria vostra! Honor cent voltes
a les seves ruïnes venerables
que es varen esfondrar en olor de gràcia,
massa feixugues de llaors i alteses.
Ja de retorn al meu escó entranyable
us regracio de bell nou, altíssims,
d'haver-me concedit poder abeurar-me
en aquestes fonts úniques i amigues
que d'adollar-nos no han cessat, incòlumes.



Josep Maria Serra. Dels déus, dels herois i dels mites, 1997

Temperatura humana

Deixo, immòbil,
la mà sobre el teu braç.
No és carícia
ni reclam
ni un gest atzarós.
Vull percebre'n la tebior,
encertir-me de la vida
que et solca les artèries.

Com aturar la mà sobre el corrent del riu.



Cèlia Sànchez-Mústich. Temperatura humana. 1994

Pròleg de Maria-Mercè Marçal.

Gràcies!

¿De què deu ser teixit aquest silenci
que m'esmalta les nits,
i em fecunda les hores
amb la més entranyable placidesa?
És un silenci càlid, vehement,
un silenci d'amant,
d'adulteri tendríssim,
de parella que es besa per primera vegada.
És un silenci
que se m'arrapa al cor
per dir-me amb veu molt baixa els seus secrets
que mai no puc entendre.
Però, d'on ve? Quins fils el trenen?
Jo només sé que em cal per sobreviure.
Mes, també crec que ell viu sols per a mi.
¿Potser és que som una mateixa cosa,
un glop de vida
vestit amb els colors de cada instant?
No ho sé, no vull ennuegar-me amb més preguntes.
Em mullo els llavis amb els seus petons,
i li dic, gràcies!




Esther Martínez-Pastor. Fa deu mil anys. 2003

Pròleg: Miquel-Lluís Muntané

Clara mirada

Clara mirada:
sentir el que és invisible,
veure el silenci.




Àngels Marzo. Buscant Quios, 2014
Pr.: Jordi Pàmias

Et vindria a dur

Voldria ta ciència
JOSEP CARNER

Et vindria a dur
un poema escrit en la mirada,
així, al tornar-ne,
passar a tinta
la trobada més amiga.
I si entre els llavis s'evidencia la melangia
que vingui la tempesta,
i que la boira no amaini:
vull que siguin molts,
els silencis que tremolis,
mentre em llampegues,
amb guerres dolcíssimes.

III


                           Estació de Sants, 9 de setembre de 2006



Del recull Camí privat.




Ivette Nadal Aldrufeu, dins,

Quàntiques! : 10 poetes joves en diferencial femení. 2008

Edició: QUARKpoesia.




Dedicatòria del llibre:

                                A Montserrat Abelló,
      presidenta d'honor de QUARKpoesia
i alma mater de les dones lliures d'esperit.


                                         I em duen de nou
                                 l'urgent desig de viure.