Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
11 de gener 2014
L'elefant
Etiquetes de comentaris:
alegria,
animals,
banyes,
Carner [Josep 1884-1970],
elefants,
força,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
mans,
muntanyes,
poesia breu,
salut,
terra,
trompes
08 de gener 2014
Mar d'hivern
Petjades de potes a sobre la sorra humida, compacta i verge de gent, m'indiquen presència d'aus fugisseres, gavines porugues perdent-se en el vent. Petxines i nacres festonegen les ones, orla de deixalles, rúbrica de la mar. Vagarejant pel seu flanc, de fredor esquitxada, m'embruixa el seu cant PERSISTENT, CONSTANT. Dolors Juan i Ill Vilanova i la Geltrú Tres anys de poesia marinera, 1999 |
Etiquetes de comentaris:
Finnberg [Jan-Erik],
gavines,
hivern,
Institut Setmana del Mar,
Juan i Ill [Dolors],
mar,
petjades,
petxines,
poesia hivernal,
Vilanova i la Geltrú
06 de gener 2014
Nit de Reis
Ja sé que tornareu com cada anyada,
vinguts d'estranys, misteriosos mons,
oh Mags!, desvetlladors d'il·lusions
en els cors innocents de la mainada.
Incòlumes al temps, tindreu, encara
l'edat mateixa de quan jo era infant,
un color diferent a cada cara
i el do inaudit d'estar pertot. Entant,
jo no soc ja l'infant aquell d'un dia;
el que porteu, avui no em serviria
i el que voldria no m'ho podeu dar.
Mes, no passeu de llarg: al meu darrera,
hi ha un estol d'animetes que us espera.
A mi ja em basta que pugueu tornar.
Joan Arús. Les veus de la nit : poemes. 1971
vinguts d'estranys, misteriosos mons,
oh Mags!, desvetlladors d'il·lusions
en els cors innocents de la mainada.
Incòlumes al temps, tindreu, encara
l'edat mateixa de quan jo era infant,
un color diferent a cada cara
i el do inaudit d'estar pertot. Entant,
jo no soc ja l'infant aquell d'un dia;
el que porteu, avui no em serviria
i el que voldria no m'ho podeu dar.
Mes, no passeu de llarg: al meu darrera,
hi ha un estol d'animetes que us espera.
A mi ja em basta que pugueu tornar.
Joan Arús. Les veus de la nit : poemes. 1971
Etiquetes de comentaris:
actituds,
anyades,
Arús i Colomer [Joan 1891-1982],
bastar,
colors,
dons,
infantesa,
mainada,
persones,
regals,
reis mags,
vida
Per a vosaltres
Tinc dins del meu cor molts flasconets on desaré, un a un, els meus afectes. El dels pares, amics, germans, amors. El de foques, gats, mussols... Tot el que es mou. La música de lletres i paraules. De cançons. D'imatges. Una postal de sol, el mar, el xiu-xiu del riu... La Natura sencera. L'Univers. La Vida. I quan em senti sola, els obriré. Molt a poc a poc tancant els ulls tot olorant-los. Escoltant el món. Escoltant el silenci. Maria José Orobitg, dins, Poesia i educació : d'Internet a l'aula. 2009 Coordinació de Glòria Bordons |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
afecte,
educació,
escoltar,
flascons,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
murals,
música,
natura,
olorar,
Orobitg i Della [María José],
persones,
poesia visual,
silencis,
Torà,
univers,
vida
Allò que el poeta ha de saber
I si ell no hagués conegut les nits de les quals parlà Rilke,
1927
Translation: Anthony Paul.
Selection and introduction: Jabik Veenbaas.
I no era al costat de la dona quan va parir,
Li seria d'alguna utilitat que hagués conegut miracles de jove?
Primer el miracle de construir.
La porta de l'estable és oberta; l'home col·loca totxo sobre totxo.
Ell construeix un mur. El mur sosté les bigues.
Al seu costat resta la caixa d'eines amb el seus poderosos estris.
Aquesta deu ser la forma en què les coses que semblen eternes van créixer!
Aleshores el noi també es construeix;
Cava forats i galeries al terra,
Construeix canals amb rescloses a la sorra, torres i castells de pedra.
Aleshores el miracle de l'abundància de la natura.
El jardí és encatifat amb la gran i vermella fruita de dolça olor.
El vent és desmuntat pels forts arbres.
Oh, la joia de la collita, amuntegant les espaioses golfes amb la riquesa del món!
Aleshores les altes tartanes peonant a través de la porta del graner.
I la pàl·lida fruita de la terra, desenterrada del ric sòl!
Hauria de tenir alguna utilitat per ell que va criar-se en la mesurable
Comunitat del poble?
Ell que ha conegut l'estable, el graner, l'horta i el prat?
Ell que ha estat al cobert de les segadores i amb els homes en el camp de fenc?
Ell que ha conegut l'essència de la fusta on la piconadora va al dic,
De l'embarcació que va navegar més enllà de les xarxes, del bronzejat del pescador a l'exterior?
Ell que ha conegut les cases amb pisos de pedra
I les golfes baixes ennegrides pel fum?
I Oh! Si les nits no són allí, hi ha els dies
Amb l'amor de la llum del cel
I tot el càlid resplendor de la terra!
I si la dona no és allí qui porti vida
Hi ha la mare que sempre la donarà,
Ànima que abraça generacions.
1927
(Traduït de l'anglès per a aquest blog)
Obe Postma. What the poet must know : an anthology. 2004
Translation: Anthony Paul.
Selection and introduction: Jabik Veenbaas.
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
ànimes,
collita,
construir,
créixer,
dones,
estimar,
Frísia,
fruita,
fusta,
generacions,
mares,
miracles,
natura,
Postma [Obe],
Rilke [Rainer Maria 1875-1926],
saber,
terra,
vent,
vides
Avancem amb el català
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
català,
Empordà,
Gespa Teatre (Grup de teatre),
Llibreria La Tralla,
poesia sublim,
recitar,
Vic
05 de gener 2014
Poema
És cert
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
obtindreu
un ocell que mourà
les ales.
A Pepa
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
obtindreu
un ocell que mourà
les ales.
A Pepa
Pr.: Pere Gimferrer
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ales,
Brossa [Joan 1919-1998],
certeses,
diners,
fulls,
moure,
ocells,
papers,
persones,
plecs,
rectangles,
xocolata
04 de gener 2014
L'ossa menor
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
corria per la carretera del cel
i les rodes rodaven, rodaven
i el carreter remugava molt.
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
arran d'arremetre amb arrogància
contra una barraca d'arròs,
el carreter renegava molt.
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
rodolava per un carreró
amb una arrova de rosada,
el carreter rondinava molt.
Josep Ballester. Els ulls al cel i l'ànima a la mar. 2003
Un carro carregat de rocs
corria per la carretera del cel
i les rodes rodaven, rodaven
i el carreter remugava molt.
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
arran d'arremetre amb arrogància
contra una barraca d'arròs,
el carreter renegava molt.
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
rodolava per un carreró
amb una arrova de rosada,
el carreter rondinava molt.
Josep Ballester. Els ulls al cel i l'ànima a la mar. 2003
Il·lustracions: Enric Solbes
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arrogància,
arròs,
Ballester [Josep 1961-],
carrerons,
carreteres,
carros,
córrer,
flors,
mar,
Ossa Menor,
persones,
remugar,
renegar,
rocs,
rondinar,
rosada,
Solbes [Enric]
Sento la mar
Etiquetes de comentaris:
Alguer,
Aragay [Daniel],
blau,
Caria [Rafael 1941-2008],
català,
mar,
poesia marítima,
sentiments
Ja és temps
Ja és temps de sentir el mot sense resposta,
temps d'esperar el motiu que no és possible,
d'endevinar fullam nou als pollancres,
bé que la tardor n'ha escurat les branques.
Quin anhel se'ns marfon potser debades,
quin desig s'endevina sense viure'l?
Vespre del temps en l'hora més humana
quan el viure sospesa les collites
i ensems recompta els mòbils imperfectes.
Un rastre humil perdura pels camins
que l'home, que tot home, en fa recapte.
Després de tot -al límit de les coses-,
cal ser fidels al do de l'esperança.
Al bosc més fosc s'hi troben clarianes,
cap riu no torna mai a la deu nada.
Pere Vives Sarri. El temps i la joia, 1999
|
Etiquetes de comentaris:
boscos,
camins,
clariana,
esperança,
Gerus [Tatiana],
joia de viure,
poesia de l'esperança,
pollancres,
rius,
temps,
vida,
Vives Sarri [Pere 1924-]
Sobre poetes i poesia
Què es pot traduir? Una història, un argument teatral,
les impressions d'un personatge viu en acció, una imatge,
una proposició. El que no es pot traduir és l'encanteri,
la música de les paraules, i la part del significat que
es troba a la música. Però tampoc aquí no hem arribat
al fons de la qüestió; només hem intentat indicar què fa
que un poeta sigui traduïble i no hem concretat per què
es pot dir, com no es pot dir de cap altre poeta, que
Dant, Shakespeare i Goethe no només pertanyen
als seus compatriotes sinó a tots els europeus.
(Fragment)
T. S. Eliot. Sobre poetes i poesia. 1999
les impressions d'un personatge viu en acció, una imatge,
una proposició. El que no es pot traduir és l'encanteri,
la música de les paraules, i la part del significat que
es troba a la música. Però tampoc aquí no hem arribat
al fons de la qüestió; només hem intentat indicar què fa
que un poeta sigui traduïble i no hem concretat per què
es pot dir, com no es pot dir de cap altre poeta, que
Dant, Shakespeare i Goethe no només pertanyen
als seus compatriotes sinó a tots els europeus.
(Fragment)
T. S. Eliot. Sobre poetes i poesia. 1999
Traducció de Betty Alsina Keith
Etiquetes de comentaris:
Eliot [T. S. (Thomas Stearns) 1888-1965],
europeus,
música,
persones,
poetes,
traduccions,
traduir
03 de gener 2014
A Josep Benet
Poblant de pensaments ribes i hortes
passàveu la paraula tot capalt,
llavors que feia de bon tòrcer el salt
de nit a dia sobre blavors mortes.
Vós sempre heu filat prim; centes de portes
us recorden al fort del temporal,
quan els llamps que ofuscaven el fanal
volien dreçar l'ombra a coses tortes.
La lluita ha prosperat, i el remolí
ens ha enfortit; avui la fosca sobra,
i els arbres configuren un destí.
No allarga els dies altre pensament
que la guerra i la terra, i l'ànim s'obre
via al futur. Heu de ser president!
Febrer de 1980 [publicat a Nous Horitzons, 86]
Joan Brossa. Anafil. 1987
passàveu la paraula tot capalt,
llavors que feia de bon tòrcer el salt
de nit a dia sobre blavors mortes.
Vós sempre heu filat prim; centes de portes
us recorden al fort del temporal,
quan els llamps que ofuscaven el fanal
volien dreçar l'ombra a coses tortes.
La lluita ha prosperat, i el remolí
ens ha enfortit; avui la fosca sobra,
i els arbres configuren un destí.
No allarga els dies altre pensament
que la guerra i la terra, i l'ànim s'obre
via al futur. Heu de ser president!
Febrer de 1980 [publicat a Nous Horitzons, 86]
Joan Brossa. Anafil. 1987
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànims,
arbres,
Benet [Josep 1920-2008],
blavors,
Brossa [Joan 1919-1998],
configurar,
enfortir,
filar prim,
futur,
guerres,
llamps,
llibertat,
lluites,
pensaments,
pensar,
persones,
terra
02 de gener 2014
Hivern
Els meus coneixements gastronòmics són escassos; però després de la pluja m'agrada passejar pel camp; conec la naturalesa i sé que si els arbres meditaven ho farien per les arrels. Joan Brossa. La clau a la boca, 1997 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alimentació,
arbres,
arrels,
Arrels Fundació,
Brossa [Joan 1919-1998],
Lemus [Juan],
natura,
passejades,
pensar,
persones,
pluja,
solidaritat,
voluntariat
31 de desembre 2013
Esperança
Quan la rosada de la nit
mullà totes les coses
dins mon jardí, no prou florit,
i el març marceja i dins el pit
la inquietud ha deixat roses,
inabastat, amunt, ardit,
s'alça un brot de cinc roses.
Maria Antònia Salvà, dins,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
mullà totes les coses
dins mon jardí, no prou florit,
i el març marceja i dins el pit
la inquietud ha deixat roses,
inabastat, amunt, ardit,
s'alça un brot de cinc roses.
Maria Antònia Salvà, dins,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
Edició: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
brots,
jardins,
març,
mullar,
nits,
poesia breu,
rosada,
roses,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958]
Règim
Ni carn ni vins ni aigua,
ni jovenesa ja, ni feneria...
Ni dol ni enyorament a dins ma via,
i el cor xalest, vessant de plenitud.
Maria Antònia Salvà, dins,
ni jovenesa ja, ni feneria...
Ni dol ni enyorament a dins ma via,
i el cor xalest, vessant de plenitud.
Maria Antònia Salvà, dins,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
Edició: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cors,
enyoraments,
feneria,
persones,
plenitud,
poesia breu,
règims,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958],
vessar,
vides
Hora tranquil·la (4 i últim)
Per què no fora eterna l'hora
que ens porta el bé
tan a la vora?
Si l'ombra sola d'un neguit
pot fer malbé tanta ventura
tinguem-ne cura,
agombolem-la bé;
que el seu record sigui una força
que cada dia ens mogui el braç
i ens aclareixi tota via
i ens acompassi el pas.
Clementina Arderiu,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
que ens porta el bé
tan a la vora?
Si l'ombra sola d'un neguit
pot fer malbé tanta ventura
tinguem-ne cura,
agombolem-la bé;
que el seu record sigui una força
que cada dia ens mogui el braç
i ens aclareixi tota via
i ens acompassi el pas.
Clementina Arderiu,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
Edició: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
acompassar,
actituds,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
camins,
felicitat,
força,
pau,
persones,
tenir cura
Hora tranquil·la (3)
Dalt, la finestra
es bada encara.
Aixeco el cap i veig la mare.
I sento uns ulls
que em miren fit,
i aquell somriure
viatger
-ocell de pau i de missatge
que de la cara del marit
passa a la meva
i torna i ve-
s'ha desvetllat.
Clementina Arderiu,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
es bada encara.
Aixeco el cap i veig la mare.
I sento uns ulls
que em miren fit,
i aquell somriure
viatger
-ocell de pau i de missatge
que de la cara del marit
passa a la meva
i torna i ve-
s'ha desvetllat.
Clementina Arderiu,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
Edició: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
Arderiu [Clementina 1889-1976],
fills,
mares,
missatges,
Nuremberg,
pau,
persones,
somriure,
tranquil·litat,
ulls
Hora tranquil·la (2)
És la capella aquí tocant.
I pel jardí va caminant
aquest petit, que és meu
i em sobta.
Jugant amb les filles del Pastor
-trenes lluents i cama nua.
És tan menut i tan valent,
que si el tombava el cop de vent
d'unes faldilles
sap estirar, tot ell braó,
la cinta roja d'una cua
i amb el ditet
tocar una dent
de tota boca somrient
que sigui prop.
Clementina Arderiu,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
I pel jardí va caminant
aquest petit, que és meu
i em sobta.
Jugant amb les filles del Pastor
-trenes lluents i cama nua.
És tan menut i tan valent,
que si el tombava el cop de vent
d'unes faldilles
sap estirar, tot ell braó,
la cinta roja d'una cua
i amb el ditet
tocar una dent
de tota boca somrient
que sigui prop.
Clementina Arderiu,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
Edició: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
Arderiu [Clementina 1889-1976],
fills,
jardins,
jugar,
mares,
Nuremberg,
persones,
somriures
Hora tranquil·la (1)
(Jardí de presbiteri a Nuremberg)
Un núvol blanc
pel cel camina
i l'últim raig
del sol ponent
pinta la poma
i fa lluent
tota la branca.
Un violí sona molt fi
damunt el fons
sever de l'orgue.
Etiquetes de comentaris:
Arderiu [Clementina 1889-1976],
branques,
Danubi,
finesa,
Nuremberg,
núvols,
orgue,
persones,
poesia elegant,
tranquil·litat,
violí
Record de Sóller (5 i últim)
Mai més l'he retrobada; i veig com aquell dia,
fa quaranta anys, la nina que no em coneix tampoc,
i el món d'una edat nova, inconscient m'obria,
incendiant la porta sense percebre el foc.
Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa,
vós qui caceu libèl·lules en la presó del rim,
vós que preniu les ales amb tanta sutilesa
que no se perd un àtom del matisat polsim.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics. 2013
fa quaranta anys, la nina que no em coneix tampoc,
i el món d'una edat nova, inconscient m'obria,
incendiant la porta sense percebre el foc.
Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa,
vós qui caceu libèl·lules en la presó del rim,
vós que preniu les ales amb tanta sutilesa
que no se perd un àtom del matisat polsim.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics. 2013
Etiquetes de comentaris:
Alcover [Joan 1854-1926],
amistat,
Carner [Josep 1884-1970],
conèixer,
focs,
infantesa,
libèl·lules,
percebre,
retrobar,
Sóller,
visions
Record de Sóller (4)
Mon cor, davant la casta nuesa, va suspendre son ritme; una calrada bullenta vaig sentir; l'esglai que sentiria la bergantella tendra que es creia tota sola, si s'adonés de mi! I el nin va tornar home... ¿Quin esperit dins una espina de figuera de moro va saltar a l'abscondit ivori de l'Eva, tan dejuna de dar-me el fruit de l'arbre simbòlic a flairar? Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics, 2013 |
Record de Sóller (3)
Llavores un misteri per mi se va descloure, torbant la fonda calma del cor adolescent: entrà una joveneta amb el cabell a lloure, que un raig de sol feria com nimbe resplendent. Amagatall cercava per treure's una pua del cos; a totes bandes girà l'ull inquiet; s'alçà la falda roja, mostrà la cama nua que més amunt tenia una blancor de llet. Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics, 2013 |
Record de Sóller (2)
L'hort m'oferí refugi, dosser la verda branca
del taronger; en l'herba me vaig tombar; l'eixam
d'insectes, com espurnes, brunzia per la tanca,
i em feia pessigolles al front l'espès herbam.
Eren les verdes tiges profunda columnada;
filtrava, ran de terra, l'esguard per allà endins;
dansaven les corol·les de fulla acarminada,
com baiaderes entre pilars esmaragdins.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics, 2013
|
Etiquetes de comentaris:
adolescents,
Alcover [Joan 1854-1926],
camins,
hort,
infantesa,
Port de Sóller,
Sóller,
Stephenson [Paul]
Record de Sóller (1)
An en Josep Carner
Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa...
Ja coneixeu la vila d'ombrívols carrerons,
la rica vall de Sóller, entre serrals estesa,
on totes les vivendes tenen un hort al fons.
Era senyor de casa el somni de la sesta;
la posadera em feia senyal de que emmudís,
posant-se el dit als llavis; una verdor xalesta
pel portaló guaitava com auri paradís.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics. 2013
Etiquetes de comentaris:
adolescents,
Alcover [Joan 1854-1926],
amistat,
Carner [Josep 1884-1970],
emmudir,
endreces,
guaitar,
horts,
infantesa,
llavis,
migdiada,
poesia d'instants,
silencis,
Sóller,
verdor,
visions
30 de desembre 2013
Dins magnòlies
Dins magnòlies ens vam perdre, sota mil constel·lacions rèiem. Gràcies a això mai ningú ens prendrà el que vam ser. Maria Coma |
Etiquetes de comentaris:
Catalunya Ràdio,
Coma [Maria],
constel·lacions,
Fuentes [Manel],
magnòlies,
nit,
pianos,
poesia breu
A Barcelona
Quan a la falda et miro de Montjuïc seguda,
m'apar veure't als braços d'Alcides gegantí
que per guardar sa filla del seu costat nascuda
en serra transformant-se s'hagués quedat aquí.
Fragment
Jacint Verdaguer, dins,
Antologia general de la poesia catalana. 2012
m'apar veure't als braços d'Alcides gegantí
que per guardar sa filla del seu costat nascuda
en serra transformant-se s'hagués quedat aquí.
Fragment
Jacint Verdaguer, dins,
Antologia general de la poesia catalana. 2012
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
braços,
ciutats,
mirar,
Montjuïc,
serres,
transformar,
Verdaguer [Jacint 1845-1902],
veure
El mico destronat
Els éssers humans ens hem fabricat una imatge de nosaltres mateixos i del conjunt de la natura molt equivocada. Ens pensem que som una espècie del cim de l'evolució, i que aquest és un procés més o menys lineal que consisteix en l'aparició d'organismes cada vegada més complexos, entenent per "complexitat" "intel·ligència". I que aquesta intel·ligència que suposadament ens caracteritza és un punt i a part. (Fragment) Toni Gisbert. El mico destronat, 2008 |
Etiquetes de comentaris:
complexitat,
Delmar [Marcos],
entendre,
evolució,
Gisbert [Toni 1967-],
imatges,
intel·ligència,
micos,
món,
natura,
persones
29 de desembre 2013
25 anys Premi Internacional Catalunya
Etiquetes de comentaris:
actituds,
biblioteques,
democràcia,
exposicions,
institucions,
Laroui [Abdallah],
Lessing [Doris May 1919-2013],
llegir,
Palau Robert (Barcelona),
persones
Estil assertiu
Etiquetes de comentaris:
alumnat,
aprendre,
aprenentatge,
assertivitat,
benestar,
confiança,
Darder [Pere 1933-],
educació,
educadors,
empatia,
ensenyar,
Grau Ros [Teresa 1959-],
persones
27 de desembre 2013
Elegia del Conflent
Torna l'enyorament d'aquella terra de pomeres i prats, oliveres al flanc de blanes comes i d'altes claredats en la blancor del cim. La cançó dolça del curs lent de la Tet i l'argentina veu de la campana venint de Codalet... Oh terra de Conflent, com vares prendre'm! D'un meu amor bressol, fet del perfum tenaç dels teus camps pulcres i del benigne sol que savi va pintant les teves gràcies amb un pinzell tan fi. Fet de cançó de riu i d'hores calmes per un ample camí... Torna l'enyorament... Amb passa lenta m'endinso pel record tan dolç i tan punyent com una rosa que em reposés al cor. I veig a dintre meu altra vegada aquell rostre estimat, i et veig a tu, país, com un bell somni perdut en ser abastat. Rosa Leveroni. Presència i record, 1952 |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)