veure el món tal com és
i estimar-lo.
Romain Rolland, dins,
Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència. 2003
Il·lustracions d'Inés Luz González
Il·lustracions d'Inés Luz González
Estem parlant de preparació emocional personal, però també d'una cultura professional de grup, de claustre, de centre. I més a la llarga cal parlar de la renovació de les nostres cultures professionals. (Fragment) Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia, 2013 |
Si les dades que necessiteu encara existeixen; Si heu trobat la informació que necessiteu; Si enteneu les dades que heu trobat; Si confieu en les dades que vosaltres enteneu; Si podeu utilitzar les dades de la vostra confiança; Algú va fer un bon treball de gestió de dades. (Traduït per a aquest blog) Rex Sanders - USGS-Santa Cruz http://www.usgs.gov/datamanagement/ |
Quina babel ens va escatint el viure? Pregunta la raó de tantes coses que canvien als ulls de cada dia. És astut aquest ésser que interroga el què i el com que ens agrada o el malcontent de vides col·lectives. Es baraten quefers, s'obliden senyes per fer vàlid un món que se'ns capgira. Caldria sempre lloar el tombant més feliç que el viure ordena -home i natura addictes sens demèrit- per fer entre tots fecund un guany de vida. Que ens meni la natura, sàvia amiga, ella endevina on neix l'aigua més pura!
Pere Vives Sarri. El temps i la joia, 1999
|
A Maria Teresa Boix, liederista I L'ocell, al branc, dorm i reposa; dorm, al paper, la cançó escrita. Però a volar ta veu la invita com el matí a l'alosa. II Més que no el músic i el poeta, la teva veu fa la cançó: ella els adjunta i els completa en una sola emoció. III Ànimes líriques, que habiten lluny d'aquest món i aquest instant, tornen, quan cantes, i palpiten en cada nota del teu cant. Joan Arús. Les deus unides, 1963 |
Un ample front, després uns esbullats Cabells que banya el sol de la finestra. El pare té una nítida corona Llanada, davant seu obre un gran llibre. Un vestit estampat com de bruixot, Amb veu esmorteïda fa encanteris. El qui aprendrà els sortilegis de Déu Sabrà les meravelles que hi ha al llibre. Czesław Miłosz. Travessant fronteres, 2006 |
Petjades de potes a sobre la sorra humida, compacta i verge de gent, m'indiquen presència d'aus fugisseres, gavines porugues perdent-se en el vent. Petxines i nacres festonegen les ones, orla de deixalles, rúbrica de la mar. Vagarejant pel seu flanc, de fredor esquitxada, m'embruixa el seu cant PERSISTENT, CONSTANT. Dolors Juan i Ill Vilanova i la Geltrú Tres anys de poesia marinera, 1999 |
Tinc dins del meu cor molts flasconets on desaré, un a un, els meus afectes. El dels pares, amics, germans, amors. El de foques, gats, mussols... Tot el que es mou. La música de lletres i paraules. De cançons. D'imatges. Una postal de sol, el mar, el xiu-xiu del riu... La Natura sencera. L'Univers. La Vida. I quan em senti sola, els obriré. Molt a poc a poc tancant els ulls tot olorant-los. Escoltant el món. Escoltant el silenci. Maria José Orobitg, dins, Poesia i educació : d'Internet a l'aula. 2009 Coordinació de Glòria Bordons |