Vint anys després

   per a A.P.C.

Dues dones seuen a taula vora una finestra. La llum esclata
diferent en cadascuna.
La conversa guspireja
i els vianants del carrer l'observen
com un centelleig al vidre.
Dues dones a la flor de la vida.
Els seus fills són prou grans per tenir fills.
La solitud ha format part de la seva història durant vint anys,
la vora fosca de la llengua astuta,
el revers obscur de la imaginació.
A fora neva i trona.
Mentre parlen, resplendeix un llamp lila.
És estrany, això de ser tantes dones
que mengen i beuen a la mateixa taula,
les que banyaven els fills al mateix cossi,
les que no s'explicaven els secrets,
les que caminaven pels passadissos de les seves vides
en habitacions separades
i desemboquen ara a la història com dones del seu temps,
que viuen a la flor de la vida
com en una ciutat on res no està prohibit
i res no és permanent.

1971

Adrienne Rich. Submergir-se en el naufragi. 2022

Traducció i presentació de Pol Guasch

Pròleg d'Ada Bruguera

Edició bilingüe anglès - català

Els parcs de Bloomsbury

Mira, poques vegades et fan ser
un lilà a la vora d'altres matolls,
mentre aquest món gormand de tant misteri
que es va fent vell de l'aigua de la pluja
i d'una caritat que no té sostre.

Mira, alguna bicicleta trenca
el pas d'alguns coloms en diagonal,
i en diagonal el fum d'un avió
creua i fa el cel més gran del que ja és.

Mira-t'ho bé: només ets un lilà
apostrofat en un racó d'un parc,
com la lleganya bategant de Bloomsbury.

Meritxell Nus. Alzines, mascares, estalzí. 2022

Pròleg de Maria Barbal.

La gallina

La gallina estarrufada,
bec i ungles,
al costat dels seus pollets
és geganta i és valenta
i enraona, calla i canta a la vegada.

Enric Casasses. El nus la flor. 2018

Natació

Quan creguis que l'aigua
t'arriba fins al coll,
quan els problemes i les preocupacions,
volen ofegar-te,
posa't el vestit de bany,
les ulleres i la gorra, comença a nedar,
escull un dels estils:
braça, esquena, crol, papallona,
que s'adapti a les teves forces.

Cal aconseguir el millor rècord:
sobreviure.

Assumpció Forcada. Poemes olímpics. 2016

Inclou partitures músicals

Llegir

La meva bibliotecària
té veu de rierol quiet.
Rierol de riba humida
i ombra d'un bell secret.

La meva bibliotecària
té els ulls de blau rialler.
Blau que estima les lletres
i que perfila el paper.

La meva bibliotecària
té els dits de tacte de full.
Tacte que acarona els llibres
i que els estima i acull.

Lola Casas. Poemes de cada dia. 2004

Il·lustracions: Tàssies

Ulls de peix

El que somia un peix ho veu tothom:
dorm amb els ulls oberts, sense llençols.

Leire Bilbao. Bèsties, poemes i altres bitxos. 2021

Poemes adaptats per Jaume Subirana

Il·lustracions de Maite Mutuberria

El cucut

Cucut, ocell joiós,
bé canta mentre vola;
mentides no diu mai
i ens porta bones noves.

Es beu els ous d'ocell
per fer-se la veu dolça;
quan diu, cantant, «Cu-cut!»
l'estiu ja és a la vora.

Marià Manent. Espígol blau : poemes anglesos per a infants. 1998

Il·lustracions de Teresa Martí.

insipiente / incipiente

a minha insegurança

                                  está

              entre

sentir-me insipiente
                                 e sentir-me incipiente

reside nesse intervalo
inaudível entre duas letras
e vive desse silêncio que grita
sobre                                        a minha ingenuidade
                                                 a minha inocência
                                                 e a minha ignorância.

raquellima. Ingenuidade Inocência Ignorância. 2019

Poemas e voz: raquellima
Música (trompete electrónica e balafon): Yaw Tembe

Introducció: Cidinha da Silva
Text: Poética do corpo presente per raquellima

Vídeo

De matinada

De matinada, baixen a mar
el sedàs mecànic que filtra
la sorra. No diguem cap paraula
sobrera. Ni riell, ni fressa de rodes,
que ja graviten amb l'ampla
deixalla del temps. Aquest estiu
sota les coses, tot coàgul de llots
i petxines, deixa l'oblit planant
sobre la platja.

De: L'argila, la sorra, IV

Joan Duran i Ferrer. Extrema llum. 2014

Pròleg de Cèlia Sànchez-Mústich

Epíleg de Mireia Calafell

XLIX Premis "Recvll" de Blanes
Premi Benet Ribas de Poesia 2013

Vint-i-set sastres

Vint-i-set sastres se'n van
contra un cargol, en corrua:
el més valent no té cor
ni de tocar-li la cua.

Quan el cargol els ha vist,
ja treu les banyes ben llargues.
Sastres: fugiu tots corrent,
que amb un poc més us atrapa!

Marià Manent. Espígol blau : poemes anglesos per a infants. 1998

Il·lustracions de Teresa Martí.

Jubilat

Ja no em preocupa ni mantenir el pas
ni si m'he anat quedant enrere.
Deixeu que continïn les sondes espacials.
Jo he de recórrer una altra distància.

Aquí puc veure el cel nocturn,
sentir com un bri d'herba en frega un altre,
els dos com membres
d'una mateixa orquestra menyspreada.

Per assistir no queda ja
cap més reunió
que les nocturnes amb les lluminàries
caient des de mil·lennis en silenci.

No soc culpable ja de perdre el temps,
ara ocupo el meu lloc
vora un lliri, creient igual que Blake
que, quan Déu ve, ho fa a vegades

a través dels narius.
El meu fracàs, potser, va ser
que em mancava l'olfacte per a la santedat
que sospirava des dels escindits humans.

Compto les hores estalviades al penediment,
desplegant edificis del pensament per donar pas
al que és nou, enganyant-me a mi mateix
amb la seguretat que, quan arriba,

és igual que el bon temps
que preveu la pregària, que mai
no s'espera el llampec del seu cos
nu damunt d'una creu.

———————————————————

Retired

Not to worry myself any more
if I am out of step, fallen behind.
Let the space probes continue;
I have a different distance to travel.

Here I can watch the night sky,
listen to how one grass blade
grates on another as member
of a disdained orchestra.

There are no meetings to attend
now other than those nocturnal
gatherings, whose luminaries
fell silent millenia ago.

No longer guilty of wasting
my time, I take my place
by a lily-flower, believing
with Blake that when God comes

he comes sometimes by way
of the nostril. My failure, perhaps,
was to have had no sense of smell
for the holiness suspiring from forked humans.

I count over the hours put by
for repentance, pulling thought's buildings
down to make way for the new,
fooling myself with the assurance

that when he occurs it is as the weather
of prayer's forecast, never with all
the unexpectedness of his body's
lightning, nacked upon a cross.

R.S. Thomas. No hi ha treva per a les fúries : poemes seleccionats. 2013

Versions i introducció d'Anna Crowe i Joan Margarit.

És el silenci

És el silenci
qui gesta
l'activa dicció
de l'inert.

Les mares

qui alleten les goles
que esquincen el dol.

Sabent,
—d'ençà el món és món—,
que els infants
sempre imploren

respostes tangibles.

Laura Torres Bauzà. Els temps últims. 2021

III Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra 2020

Pròleg de Sergi Álvarez Riosalido

Epíleg de Laia Llobera

La terra que volien

Quan l'última que escric és la paraula
més dolça que sabia a frec de cossos,
s'allarga la ciutat com una dansa
d'aurores per finestres, escriptoris,
i alcoves a ponent guardant silenci.

Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre. 1998

Premi de poesia Marià Manent 1997

Marina

En variacions sens fi sobre un tema
les ones venen tot puntejant les roques.
Una i una altra s'hi alcen en llargs murmuris
fins a trencar-se en collars d'escuma
o en sortidors es llancen, sense parar mai;
tan suau dins meu sento la mar que canta.

Des de dalt de l'estudi miro avall entre 
el gran roure de branques ara nues
que unifiquen i accentuen aquest paisatge
amb fortes ratlles negres, blau contra blau clar,
i davant meu ombregen la neu tardana.
L'aire de primavera m'esbandeix els ulls.

Així desperta i oberta a aquest paisatge
m'aferro fort al poc que puc tenir,
un llarg continuar tan semblant al joc
de les onades incessants, tema perenne
de l'amor, de l'amor sense doblecs
que murmura sota el silenci, com el mar.

————————————————

Seascape

In endless variations on a theme
The waves come in and lace the rocky shore.
On after one long ripples rise and spread
Until they break in necklaces of foam
Or fountain up in spume, an endless storeー

The gentle sea is singing in my head.

High in my study I look down and through
The great oak and its branches naked now.
They accent the whole scene and unify
With strong black lines blue against paler blue,
And in the foreground shadow the late snow.
Spring in the air has come to rinse my eye.

Newly aware and open to the scene
I hold fast to the little I can hold,
A long continuum so like the play
Of the incessant waves, unbroken theme
Of love, love without a fold
Murmuring under silence like the sea.

May Sarton

Cares a la finestra : 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX : (antologia en versió bilingüe). 2010

Edició, traducció i pròleg de Montserrat Abelló.

La justícia

El seu perfil hel·lènic
té un punt de gravetat
                        quan està trista.
Les ones del seu pit
                        bateguen trasbalsades
si es consuma el delicte,
i quan mor la innocència,
li tremolen les mans
com si ella en fos culpable.
Mediterrània,
cerca en la llum els símbols
del poder i la força
que els déus li han atorgat.
Camina lentament,
arrossegant la túnica
entre columnes que, decapitades,
senyalen les ruïnes
d'aquell món que l'atreia
i ha deixat d'existir
perquè gosà oblidar-la.
- Només la mar resta victoriosa
llepant frisos caiguts i arcaics sepulcres.

Fuig de la ciutat morta
per entrar en les que viuen presoneres
del soroll i l'asfalt.
Travessa places, llargues avingudes,
escala gratacels,
                         espia soterranis
cercant l'home incorrupte
que vulgui secundar-la.

Són tan ineptes els seus subordinats,
tan imbuïts que la raó és una
i no un mirall a trossos
llançat al buit per la fatalitat!
Enviarà ambaixades
a les cinc parts del món
perquè proclamin
que la Justícia viu
i tard o d'hora
dicta exacta sentència.

                    Febrer 1971

De: Desitjades i benvingudes

Montserrat Vayreda. Poemes de Montserrat Vayreda (antologia 1945-2004). 2005

Edició i estudi Anna M. Velaz i Sicart

Pròleg de Mariàngela Vilallonga
Epíleg de Narcís-Jordi Aragó

Com boll

Com boll que vola arreu quan és el temps de batre
els ventadors van bressant els ventalls i el vent fa el que li toca
i allà hi ha una dea que destria el gra i la volva
mentre una pols fina i blanca ho cobreix tot

—————————————————————

Like chaff flying everywhere at threshing time
The winnowers waft their fans and the wind does its work
And a goddess is there picking the grain from its husk
While a fine white dust covers everything

Alice Oswald. Memorial : una excavació de la Ilíada. 2011

Traducció de Jaume Coll Mariné

Setzè Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»

Mallorca

a l'alba   ocupar el seient del pilot
agafar el volant amb les dues mans
i venir cap a tu   i de seguida adonar-me
que no faig altra cosa que anar directa a mi

amb aquesta certesa accelerar
i senzillament fer camí   que ja es veu la mar

Mireia Calafell. Si una emergència. 2024

Epíleg de Pol Guasch

Premi Carles Riba 2023

Recordo

Recordo quan em volia arrencar els ulls i la pell i els cabells.
Quan em volia esborrar el rostre. Quan els matins eren cops
de puny a l'estómac i el temps es multiplicava. Perdre el cap
hauria estat el millor regal d'aniversari.

Però de vegades se m'apareix l'avi traient fum per les orelles, o la
tieta agafant els plecs dels meus braços diminuts i dient que feia
olor de mantega, i sento que recordar no és sempre un abisme.

De: Magnesi

Clara Peya. Liti-o. 2020

Il·lustracions: Wara de Ormaechea

Textos en català i castellà

A bol què vols

Terra xopa mirall del cel
que a voltes banya de llum
l'aigua i encén el fang latent
entre les mans captiu al zel
vel·leïtós dels dits que prests
l'alcen l'amassen i l'amansen
desclòs al buit que el prenya per
mudar-ne el nom i la raó
de ser argila amorfa al gir
del torn fins a ser bol al foc
i a l'ús que el farà atuell.
La forma domestica i la
llengua diu i si l'alquímia
fa d'una gleva un bol al buit
del qual rau la magnitud
física que omple el dia a
dia i bol a bol atresora
tan sols tot el seu pes en l'ús
l'abús malmetrà el misteri
que fa d'un bol un tot balder
i resta servitud al fòtil
orat ans ben dotat d'aquesta
vacuïtat en virtut del
no-res infinit potencial
d'imaginar-ho tot al toll
de fang que abraça el cel.

Inèdit

Ester Xargay, dins,

A un revolt de la sendera cinc poetes: Zoraida Burgos, Margarita Ballester,
Anna Montero, Dolors Miquel i Ester Xargay. 2021. P. 188

Edició: Caterina Riba i Jaume Coll Mariné.

Mecànica

Quan tu cantes i és de nit
tots els grills festegen
i congressos de reumàtics i violents
vigilants mesuren el blat
amb escaires.
Soc el capitost, l'amo de les teves cordes
de guitarra i gitana per tots els dies que ho necessitis.
Aquí al costat és el teu llit,
i no tenen per què saber-ho;
les teules de la nau et tapen...
Quan tu cantes i és de nit
totes les tempestes passen
per les teves carns estripades i maldestres...
Soc la teva amant, el teu doctor de capçalera,
mecànica de vedets
extasiada de trons
encenc la maquinària.
Quan tu cantes i és de nit
dins la central nuclear hi ha Terra Santa.

De Teologia poètica d'un sol ús. 2016

També es troba a:

Barcelona Poesia

39è Festival Internacional de Poesia de Barcelona
Palau de la Música Catalana, 22 de maig del 2024

Música i direcció escènica: Aurora Bauzà i Pere Jou
Conceptualització de l'espai lumínic: Jou Serra
Disseny de llums: Jou Serra i Joan Cot

Passat i futur

Passat i futur, refugis
d'un present insatisfet.

De: Mots per fer via

Clara Fiol Dols. Miloques i rabasses. 2018

Pròleg de Sebastià Portell

Entre música insaciable

Entre música insaciable,
colrada de verdet,
amb el mapa entravessat
a l'òrbita rasa,
vas.

Gemma Arimany. Glatir. 2023

Pròleg de Rosa Font Massot

Albat

  A Vicent Andrés Estellés, en la mort de la seua primera filla.

La sang et va trencar la somnolència
de quan dormies somnis sense mida.
Claror d'un sol que és mort en altra vida
a la teua foscúria era presència

i ets ara gel de llum, reminiscència,
reminiscència freda i engrenyida
d'un caliu, d'una veu que ja no crida,
d'un cor petit tancat fins a l'absència.

Ací resta l'amor, l'alè, l'estona
a penes, d'una vida sense centre
i la pluja a la tarda i a la dona.

Tu ets ja als llimbs, on no hi ha sang que entre
a desvetlar-te, i l'alba t'acarona
al claustre d'una mare sense ventre.

De: Vells poemes inèdits

Maria Beneyto. Després de soterrada la tendresa. 1993

Tocava mare

Tocava mare
i ja no hi era
el món darrere, amb dents, amb ungles brutes,
amb colps o mans que duien la ferida.
Els germans d'infantesa
i els altres que han perdut com tu la forma
de ser humans ací,
tots barrejats, tots en eixam, donaven
a la fugida el mot
que en tu ens salvava,
i en tocar-te, tocàvem pau, residus
de la cova natal,
pa ensucrat,
neu calenta
i pròleg
de la vida que anàvem aclarint.

De: Tocar mare, 2

Maria Beneyto. Després de soterrada la tendresa. 1993

La terra, el nucli, el mar

La terra, el nucli, el mar,
l'esfinx de Keops voltada de sorra,
molla, mamella, medul·la,
dona, femella, mare,
frèvola i espantada,
temuda i estimada,
estrella, lluna, bruixa,
la sal, la carn, la nit, la mort.

Musa, mandràgora, deessa,
Beatriu, Madame de Pompadour,
Safo en llur illa, Ninone de Lenclos,
Vittoria Colonna, Teresa d'Àvila,
Olympe de Gouges cap al patíbul
i enamorant tothom la Lou;
Virginia Woolf morint a l'aigua,
Isadora dansant, portant bufanda.

En presons, en prostíbuls, dintre de casa,
a la plaça, sota o sobre el volcà,
desades, immanents,
petits sers desmaiats
arxivats en pots de formol,
guardats de la intempèrie.
Nines de porcellana
per jugar i trencar.

Com hereves que som de la terra
ens cal anar a la recerca
del temps perdut, oblidat en la boira,
per assumir-nos en la histèria,
la por, la sensibilitat,
la intuïció que forada parets,
tot allò que sempre se'ns concedí
graciosament, en abundor,
potenciar-ne la força
i, recobrant memòria
de nosaltres mateixes,
a favor del vent, o en contra,
hissar totes les banderes
per assolir la llum, l'espai obert,
la immensitat salvatge;
oblidant la tenebra.

Josefa Contijoch, «Quadern de vacances (Una lectura de El segon sexe)», Lectora. Revista de dones i textualitat, 13, Barcelona, 2007

També es troba a:

«I aprenc a dir que no»

Empoderament

Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023

Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet

Pròleg de Meri Torras Francés

Clapers de son

Plou defora dels clapers
on s'oculta la paüra
i sents com l'aigua es detura
pels ampits i cau, res més.
Dura la son dels carrers
si no hi negregen falcies
que escapcin l'aire. Somies
bassiots d'asfalt als peus
i fas la mitja i t'ajeus
mentre mires ploure els dies.

Miquel Àngel Adrover. Les cares de la cugula. 2023

VIII Premi Miquel Bauçà de 2023

Epíleg de Damià Rotger
Il·lustració de Tònia Meravell

Lleugera arribada del matí

Lleugera arribada del matí:
fressa de fusta sobre l'aigua:
              lleuger degoteig del temps.

De: 2. Jocs d'aigua
Jeux d'eau, Maurice Ravel

Pol Vouillamoz. Proses del Caient. 2023

Premi de Poesia Ventura Ametller 2023

Coses senzilles

Que no es corrompi del tot la mar,

i la natura. I no s'esfondrin cases

de ningú.

Que a les converses, hi bategui
l'amistat. I es mantingui viva.

I més, molt més:
la quietud,
l'amor,
l'herba de dunes,
muntanyes, prats,
jardins,
camps abandonats
marges, basses, rius.

El fresseig de l'aigua,
la pau i la poesia.

Coses senzilles de cada dia.

 

Teresa Grau Ros

El lloc on tenim raó

Al lloc on tenim raó
no creixeran mai
flors en primavera.

El lloc on tenim raó
és compacte i dur
com un pati.

Però els dubtes i els amors
fan que s'esmicoli el món
i siguin possibles un cau
o un solc d'arada.
I un xiuxiueig se sentirà al lloc
on hi hagué una casa
ara enrunada.

Iehuda Amikhai. Poemes de cos i d'ànima. 2018

Traducció de Manuel Forcano

Text en català i hebreu

Sonava millor Madame

M'han començat a dir Senyora
vostè perdoni a l'oficina de correus.
I jo no sé com, ulls d'òliba,
se m'ha escapat, Anam fent, en el moment
més tòrrid del drama.

Senyora... i al cap fideus blancs rient, fent acudits de nit
com flors de lligaboscs,
ulleres sense sol, pol·len i l'invisible
rastre als ulls
dels llagrimals eixuts.

I en canvi, enganxada als llums del far
menys mortuòria i definitiva, soc
abadessa a la circumstància
i a l'encanteri de les bones passades.

Senyora... com si se'm pogués comprar amb collars
de perles impertinents, carn vermella
totes les parts, fer ganxet, rostre prisat,
guants i pols enemistats
o fer panades.

Senyora...
m'han salvat el cognom per ara
i no me miren
com si fos buida o
esgarriada.

Aina Riera Serra. Dins el safareig. 2015

També es troba a:

Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023

Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet

Pròleg de Meri Torras Francés