I les clava, isolades de la vida,
Orfes de la claror que les voltà
Vull recordar, infantesa,
La tremolor irisada dels teus dies.
Pels teus jardins, pels teus intactes boscos
I les fràgils ciutats de l'esperança,
Ben lliure hi vagaregi la memòria,
Entre la claror tendra
I daurada d'un temps d'ales i flors.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic,... 1990
