Retalls de pell en un llac de seda
peus mans pòmuls: un préssec
Tiges prenyades de llet nova
arrelades a la terra mirem enlaire
Vetllem un foc infinit
―som les úniques que hi pensem.
Júlia Francino. Els excedents. 2020
Premi de Poesia Ventura Ametller 2020
Pròleg de Míriam Cano
 |
| En cada cosa diu sa paraula d'or la poesia, en la seva puresa en sa fina nuesa. M. Àngels Anglada, dins, Antologia poètica universitària. 1949 |
Com llit de riu
una esperança
que no és mar
ni és cel
és De profundis
cos opac olor
de disjuntiva
pell amfíbia.
Núria Busquet Molist. Arca mínima. 2016
Com puc trobar-me, dins la nit, havent perdut
l'estel on refractar la llum.
Com puc ignorar-me, dins la nit, havent rebut
la llum on transferir l'estel.
Cèlia Sànchez-Mústich. La gota negra. 2018
Post scriptum: Joan Navarro.
Em trobo en una habitació
sense porta!
El cor partit, en una nit fosca,
flotant en un món «incert»
però!
amb una esperança viva.
Laia Asso Ministral. Ventres de paper, 2019
Soc un miracle de la natura
ningú m'atura
Soc una bèstia
soc la modèstia
Vinc amb els gossos
toco les plantes
soc com d'abantes
Just arribada
ja estic prenyada
Jo soc la forma
no passis ànsia
de la substància
No em cal cap mot
sé dir-ho tot
Enric Casasses, dins,
Palafolls paraules prenyades. 2008
Edició a cura de Pitu Hernàndez i Selvaggi
El mar lleva les taques i ferides del món.
Eurípides,
Ifigènia a Tàuride
A més de vint metres
sobre el nivell del mar.
Busco els meus pronoms
en el reflex de l'aigua.
Aquí no hi ha miralls.
Potser la vida és més fàcil
des dels penya-segats.
Sònia Moya. Plutó. 2014
XXX Premi de Poesia Mn. Narcís Saguer de Vallgorguina
Néixer és trencar
alguna cosa, un cel
sobre un mar de dunes.
Bocins d'himen blau-marí
fan un pont en la nit rara.
Chantal Poch. L'ala fosca, 2020
Pr.: Marc Rovira
II Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2019
Tèbia boleta
suau, de cotó,
quilòmetres roda
per no arribar enlloc.
La panxa, rodona,
s'afarta de poma;
el cos, petitó,
s'entafora en un racó.
El trec de la gàbia
i s'ajeu al sofà.
No entenc la veïna
que al punt que l'albira
ja es posa a xisclar:
— Auxili, una rata!
Potser en fa un gra massa,
que no n'hi ha per tant:
s'espanta, el meu hàmster,
dels escarafalls!
────────────
My hamster
My warm and soft ball,
travells round a wheel
but never reaches a goal.
Your belly's so round!
You stuff your small cheeks
with a slice of apple.
You squeeze your small body
into the corner of the sofa.
I can't understand
why my neighbour screams
as soon as she sees you
sleeping quietly.
"Help me!, help me, please!
A rat's attacking me!"
She's exaggerating
and my poor hamster's
dying for some cheese!
El gripau Estanislau i altres poemes. 2017
Il.: Clara Codina i Bacardí
Text: Montserrat Boldú i Mayor
Papiroflèxia: Susana Bacardí i Mayor
Des d'aquest fil segat,
remuntaràs la llum,
el xiscle dels ocells,
la resta de les ones.
Montserrat Rodés. Escrits en blanc. 1995
XVII Premi Miquel de Palol 1994
De quants dies em parles sense veure ningú?
De quants dies des que totes les filles han marxat del poble
i entrecaves sol
l'abandó d'una muntanya
punxeguda
amb neus perpètues
i pissarres com exèrcits
de ganivets
ja seca d'aigua
i glops de llet?
Laia Carbonell. Nibrós. 2019
Premi Ciutat de Manacor de poesia Miquel Àngel Riera 2019
En lluita entre tu i la poesia,
no em pots pas arrabassar
aquesta dimensió de llum,
ni enderrocar el dol de la fe
perduda, aquesta fe tan gran
i transparent com el roure
que s'assembla a un bell arbre infinit,
i la llum esclata des de les venes
fins al magnètic secret de la poesia.
En lluita entre tu i la meva agonia,
ara fuig l'amor: és un cant complet
nascut de la vida que sadolla
de pregona pietat el meu pobre cos.
Alda Merini. Balades no pagades = Ballate non pagate. 2019
Traducció de Nora Albert
Epíleg de Lucia Pietrelli
No val d'escriure aquí rosa i viola,
i maduixeta i cirerola.
Tanta flor no clareja en el teu cant.
Les Muses mai t'ajudaran,
si no deixen vagar a la ventura
un plec subtil de vestidura.
De quina vall, de quin rocam desert,
davallen sempre de concert?
De quina invulnerable intel·ligència
són totes elles la presència?
«Nosaltres, diuen elles, sem l'estiu
de les mil canyes vora el riu.
Si passem, benvolgudes, tot sospira.
Cada mortal en l'aire ens mira.
Nosaltres omplim d'ombra i de claror
la mar callada en sa blavor,
i nostra veu antiga i mig distreta
rellisca en l'obra del poeta».
***
Si elles fan onejar mon pensament
com una canya sota el vent,
de quin color serà la melodia,
més avinguda amb el meu dia?
Aquesta deixa els braços de l'amor,
i és adormida en el record.
La que s'adiu amb l'hora de ma vida
en el record és adormida.
Josep Sebastià Pons, dins,
Una vela en el mar blau : antologia de poesia catalana moderna de tema grec, 2018
Ed.: D. Sam Abrams i Eusebi Ayensa
Josep Junyent i Rafart. Herbari i lepidopterologia, 2004
A Francesc i Ellen
Com figures fantàstiques
sorgides del no-res
i un mar igual de fondo
que els negres cims torturats
reflectits a l'aigua
-con invertit de llum
cap al reialme abissal-,
naveguem certs, eterns,
el cor acompanyat
per la respiració tranquil·la
de la sal i el vent,
i el vol fugaç de l'àngel
des de la pedra viva, refulgent,
com reclamat per la veu
obscura del seu salt.
(Record de Cadaqués)
Josep Maria Fulquet. Natura d'infinit. 2016
Tot sobra en aquest vers
si no et retorna a casa.
Tan cert, ja ho veus: encara
escriure és esperar-te.
p. 18
Salut, oh xops del barranc,
xops de llum, xops de tendror!
Esteu clavats dins del fang
d'aigües vives de verdor.
Les fulles són panderetes
tocades pels dits del vent;
les fulles són banderetes
que tremolen suaument.
Entre les gòtiques branques,
enjogassats i enardits,
pul·lulen, les trompes franques,
els filharmònics mosquits.
Entre l'herbeta mesquina
se passeja el caragol;
beca una rossa gallina
l'eruga que cau al sòl.
En la bassa més propera
la granota fon metall
i es contempla la papera
en l'aigua de son mirall.
Xops amunt, entre les fulles,
el raig de sol juga i riu;
d'ocells salten les patrulles
branca a branca, niu a niu.
Tota aquesta massa verda
inocula dins ma sang
una esgarrifança gerda.
Xops, xops de llum al barranc,
graciosos, solitaris!
Tan amunt haveu crescut,
que us veig extraordinaris
i us dic amb joia: Salut!
Carles Salvador, dins,
Els arbres a la poesia catalana, 2007
Editors: Maria Victòria Solina Feliu i Jordi Bigues
No comptaràs més
els dies que passen
(aquest llarg batec),
que lleves i enllaces.
Montserrat Rodés. Escrits en blanc, 1995
XVII Premi Miquel de Palol 1994
L'irreal es fa inhòspit.
Nu de paisatge, discorre
el teu son per blancs de lluna.
Montserrat Rodés. Escrits en blanc, 1995
XVII Premi Miquel de Palol 1994
La llibreta s'omple de branques
que surten dels marges. En un dels papers
s'hi entreveu
un petit arbust.
Si la naturalesa m'explica
no penso embrutar les pàgines
amb tinta.
Però és aquesta la veritat i no una altra?
M'he retrobat amb un camí
que vaig deixar a mitges. He decidit
emprendre'l.
Potser fins ben lluny.
Potser fins que no recordi
d'on venia ni si hi veia.
Anna Gual. L'ésser solar. 2013
Epíleg: Lluís Calvo
Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2013
"Una ocupació tinc, des d'ara, per tu.
Insistir, brutalment, des d'ara, en l'alegria.
De tu em ve, de tu em ve, o em ve del fons del temps.
I tampoc no és així. No es pot formular.
Car no és una alegria. És -jo ho sé!- l'alegria.
L'alegria en minúscula, viva, quotidiana,
cosa de cada dia i d'anar i tornar:
al capdavall de viure, d'haver nascut, de ser,
d'aquests peus, d'aquests ulls, de les mans, de les dents,
de tot açò que tinc i, tenint-ho, ho tinc tot
o ho puc, en un moment, tenir-ho tot, o pensar-m'ho."
Vicent Andrés Estellés
Obra completa - Vol. 6 - Les Homilies d'Organyà, 1981, p. 252
Cresta tota ben plantada,
plomatge d'ala ratllada
i cant que reconeix tothom
han fet que la puput sigui
un ocell molt popular
i també de gran renom.
La recita: Lola Casas
Lola Casas. Poemes i cançons : bestiari, 2001
Il.: Sergio Mora
