siguis, t'invito
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.
setembre de 1961
Edició: Glòria Bordons
| Si mereixíem de sentir l'ora com abrillanta sons despullades del camp, del prat, ja fórem dignes de desvetllar-nos, de dir paraules de llibertat. Si recordàvem que la nit freda hostil i cega retornarà, tothora guaites a llocs altíssims vigilaríem l'antiga cleda del nou ramat. És aleshores, mentre l'estrella camina lenta cap al seu joc, que noms difícils venen, i llavis secs, calladíssims, rompen amb càntics de llibertat. Salvador Espriu. Per a la bona gent. 1984 |
Davant aquests temps durs,
estrictes,
i de mirades de silenci
als carrers de l'Ombra,
vaig teixint un aplec de poemes
que vull fecunds,
i que em revolten contra la insídia,
l'engany i l'abús
d'aquest ara que ens envolta
i que vull conclús.
I posant-me dempeus,
ser-hi tot prest per allotjar-me
a l'acadèmia dels somnis,
farcir-me d'antic coratge
i amanyagar-me de gestes:
il·luminar-me!
Rafael Estrada, dins,
|
Recordes quan et deia:
no pensis en la literatura com si fos una muntanya
alta i inabastable? Doncs bé, aquest és el capítol
adient per posar a prova aquest consell. Perquè
aquí parlarem de poesia. I no ho farem ben bé
perquè la poesia sigui una cosa que ennobleixi
l'esperit. No. Sinó perquè la poesia serveix per
comprendre el món. No per gaudir-la. O més
ben dit: no tan sols per gaudir-la.
(Fragment)
Roberto Cotroneo. Si un matí d'estiu un nen, 1995
|