 |
| Els antics llibreters no es dedicaven com avui a la venda de llibres. Feien llibretes de paper blanc destinades a copiar llibres manuscrits, o sia tal com es feien els llibres abans de la descoberta de la impremta. Com a record que venien llibretes encara són anomenats llibreters, i no llibrers, com lògicament hauria d'ésser. Eren establerts al carrer de la Llibreteria, on abans hi havia els herbolaris i apotecaris. (Fragment) Joan Amades. Arts i oficis, 2004 |
 |
Tots sou rostres cansats: empal·lidíreu al lleu ventet polsós de molts infolis. Oh Fausts de celobert, quantes quimeres encara us trairan? Què hi ha en els llibres que us pugui compensar d'aquestes hores robades a un anhel, a un plor, a un somni? Infeliços ignars! Tantes paraules en fileres semblants per dir les coses afrosament semblants!... Deixeu que dormin els llibres fatigats. Que els ulls aprenguin a llegir cap endins, que els mots us siguin per la gràcia atorgats, que ells us ensenyin a confegir de nou la vostra vida. Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010 |
 |
Sigueu propicis,
ametllers de Siurana,
a qui recordi
les vostres vestes pures
com heralds d'esperança.
(tannka)
Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010
|
Visquem feliços, doncs, mentre és possible,
la passió que compartim: prou llarg
no ho és mai cap amor, per temps que tingui.
(Fragment)
Properci, dins,
Jordi Cornudella. Les bones companyies : poetes i poemes, 2010
|
Oh joia omnipotent! Dur-te callada dintre dels ulls, només per a mi sola, gràvid secret, quan fortament voldria a tots els vents cridar que jo l'estimo. Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010 |
 |
| Glorieta del jardí, d'esquena a la mar oberta, d'un camí de cirerers coronament i ofrena. En els meus records d'infant és l'ombra teva tan fresca, oh dolç recer amorós en aquelles tardes tèbies!... Glorieta del jardí, que ets tan reclosa i tan bella, enyoro els teus cirerers en aquesta primavera. Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010 Ed.: Abraham Mohino i Balet Epíleg: Vinyet Panyella |
 |
A tu, qui siguis, t'invito a trobar les coses amb la transcendental bellesa, com jo les trobo, i tindràs el poema. setembre de 1961 Joan Brossa. Poemes escollits, 1995 |
 |
Era un insòlit monument,
en una vasta biblioteca, no gaire lluny del riu Vltava -amb la màgia fresca d'un mirall que multiplica fins a l'infinit. Amb una mica de basarda, sentim la nostra metafísica
lleugeresa, davant el remolí
de l'art i de la vida. A cau d'orella
Milan Kundera ens parla, en la penombra.
Jaroslav Seifert, a la nit,
serà el nostre company, ran del foc hivernal,
amb Tota la bellesa del món.
I, quasi d'esma,
ens aboquem al pou de llibres,
i ens acull el silenci fervorós
d'una amagada saviesa,
antiga i fraternal, en el centre d'Europa.
Jordi Pàmias. Al cor del món, 2013
|
 |
| Si mereixíem de sentir l'ora com abrillanta sons despullades del camp, del prat, ja fórem dignes de desvetllar-nos, de dir paraules de llibertat. Si recordàvem que la nit freda hostil i cega retornarà, tothora guaites a llocs altíssims vigilaríem l'antiga cleda del nou ramat. És aleshores, mentre l'estrella camina lenta cap al seu joc, que noms difícils venen, i llavis secs, calladíssims, rompen amb càntics de llibertat. Salvador Espriu. Per a la bona gent. 1984 |
 |
És en aquests
rars moments en què
romanc absent quan
realment soc.
Tota aquella qui
es desprèn de la
lletra entrada
amb sang.
Tota aquella qui
és prou valenta
per escoltar la
veu que acallen.
Tota aquella qui
no té por de si
mateixa.
Totes aquelles que
esperem que germini
la llavor, som
solidàries.
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
|
