oculta neu, prim aire
de tramuntana.
Hivern del mar: sol fràgil
damunt platges desertes.
XX
XX
Salvador Espriu. Poesia. 2013
A cura d'Olívia Gassol.
I si ens hi abandonàvem? El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No hi haurà, per a l'ànima, cap llera? Ni còdols que n'amaguin l'ombra oberta? S'emparen els teixons dels túnels de l'instint: sigues arrel dels salzes, quan els colpegi l'aire. Susanna Rafart. La llum constant. 2013 |
Alcover toca de peus a terra: afirma que la feina de tres-cents anys no es desfà amb una grapada, i que la renaixença de la llengua és una empresa tan grossa i transcendental que no es pot reduir a una tasca acadèmica, al treball dels filòlegs. Però si d'una banda veu gent que abandonat la llengua pròpia, també veu una munió, potser dispersa, de gent de totes les condicions i edats que ha començat la reconstitució de la nostra llengua, i es mostra convençut que la durà a cap. (fragment del pròleg) Miquel Àngel Maria, dins, Versos per la llengua, 2013 |
Els estudis de l'Escola no surten gens malparats en ser contrastats amb els de les escoles nord-americanes de la mateixa època. Si bé la Graduate Library School de la Universitat de Chicago havia començat el seu programa de doctorat en biblioteconomia el 1928, això era una excepció. La dècada dels anys trenta moltes de les escoles dels Estats Units feien programes a nivell de bachelor. S'hi accedia amb un títol previ de bachelor (graduat universitari) o amb uns anys d'experiència en el treball de biblioteques. (Fragment) ESTIVILL RIUS, Assumpció. L'Escola de Bibliotecàries : 1915-1939, 1992 |
Potser li mancava una humil saviesa. No volia esperar-se. Les fruites sucoses, les belles magranes s'allunyaven, tímides, tremoloses d'unes mans massa àvides, com urpes o becs. Mai no va alçar-les ben a poc a poc, amb gest d'acaronar la pell tibant. Així ens fuig la bellesa, de vegades, i ens deixa exhausts, i clivellats els llavis, fins que aprenem passes lleus i una tendra tenacitat als dits i a les paraules. Fugissera llavors, còmplice a contracor, molt clara entre les ombres brilla i llisca la font. Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
"Actitud 2.0" suposa compartir els recursos propis a la vegada que ens beneficiem dels recursos dels altres. Com a conseqüència d'això, els serveis del web social estan en una evolució constant, amb modificacions permanents. Sovint, evocant aquest estat evolutiu constant, els trobem definits en un estat de "beta perpetu". (Fragment) Biblioteca 2.0: l'arquitectura de la participació a les biblioteques, 2009 |
T'he vist jugant al bosc entre fulles i marbres sense a penes fer remor, sense a penes deixar rastre. T'he seguit amb cura per evitar espantar-te. I he gaudit en silenci del teu cant, i en secret, de la teva dansa. No he temut res, dels teus ulls fràgils no podia esperar venjança: per haver vist com et cobries de flors, per haver vist com et vesties d'àngel. Núria López Garcia. Estacions de trànsit, 1992 |
Món: terbolí d'imatges, rodó calidoscopi, entre el dia i la nit, el sol i l'ombra; l'atzar foll i la cega solitud punyent, com negres busques de rellotge, ànima endins. Volem salvar-nos, i l'acció és tan feble! Caminem esmaperduts, amb un somriure lleu, i l'amor atenua àrids cantells de por, còdols amargs, que s'enduu l'aigua... Món: trama i ordit, secreta veritat i aparença confusa; llarg silenci de Déu, en un espai poblat d'enigmes. Ens salvarà, potser, la lúcida paraula, que estableix analogies entre tot? Podem retrobar l'harmonia en la bellesa dels mots, quan són, les coses, tan fugisseres? L'illa del somni i del record, la poesia, serà l'últim recer, en un món absurd? Jordi Pàmias. El camí de ponent, 1990 |
Consells de la Filomena El nom de les mandarines, missatgeres de la tardor, deriva del color dels vestits utilitzats pels mandarins, alts governants de l'antiga Xina, país on aquesta dolça i aromàtica fruita s'ha conreat durant mil·lennis. La mandarina, de polpa tendra, sucosa i sabor agredolç, ens aporta betacarotè, fibra i vitamina C. És una fruita magnífica tant per menjar crua com per incloure en melmelades, sorbets, gelats, confitures, flams, pastissos, fondues de fruita... Heu tastat mai el suc de la mandarina? Doncs, tasteu-lo! És boníssim! (fragment) Josefina Llargués. La Filomena llaminera, 2012 |
Forget-me-not (s.m.): Herba anual de flors principalment blavoses i de fulles simples; de les boraginàcies, entera, malgrat els fruits escabres; de sort indehiscent, en són quatre les núcules; Ser definit i sense gruix i sense haver de menester sentit. Jordi Joan, dins, Reduccions, 2008, núm., 91, p. 38 |
... A la Universitat, la meva agradabilíssima feina d'explicar història i literatura catalanes, em permet observar professors i alumnes i veure la varietat, la unitat i la independència que s'hi respira. A cadascú se li concedeix un marge de confiança i no se'l destorba; se l'estimula. (Fragment) Joan Triadú, dins, Agustí Pons. Joan Triadú, l'impuls obstinat, 1993 |