naixó quan l'anyada sospira i reviu,
rogents quan es colga l'octubre en la cendra,
parentes del pàmpol en hores d'estiu!
[4]
Josep Carner. Nabí, Arbres. 2013
Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa. Tal com qui cull dintre el bosc vermells gerds de bardissa les antigues paraules collies que obliden els savis i rentaves, amant-lo amb clara mirada d'infant, net de sorres impures, l'or noble i molt vell de la llengua. Sol resseguies les altes arrugues del nostre país -cap a quina cacera més noble que isards vagarosos! Tan amorós com la mare desvetlla el seu fill adormit -ric de somnis i vida- despertes la llengua. Nosaltres cridarem amb veu nova les velles paraules. Mai més no deixarem als amables fossers dur-la a un somni forçat! Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Plou, els poetes surten a plegar els cargols de les metàfores. Manel Alonso i Català. Les hores rehabilitades, 2002 |
Alcover toca de peus a terra: afirma que la feina de tres-cents anys no es desfà amb una grapada, i que la renaixença de la llengua és una empresa tan grossa i transcendental que no es pot reduir a una tasca acadèmica, al treball dels filòlegs. Però si d'una banda veu gent que abandonat la llengua pròpia, també veu una munió, potser dispersa, de gent de totes les condicions i edats que ha començat la reconstitució de la nostra llengua, i es mostra convençut que la durà a cap. (fragment del pròleg) Miquel Àngel Maria, dins, Versos per la llengua, 2013 |
Els estudis de l'Escola no surten gens malparats en ser contrastats amb els de les escoles nord-americanes de la mateixa època. Si bé la Graduate Library School de la Universitat de Chicago havia començat el seu programa de doctorat en biblioteconomia el 1928, això era una excepció. La dècada dels anys trenta moltes de les escoles dels Estats Units feien programes a nivell de bachelor. S'hi accedia amb un títol previ de bachelor (graduat universitari) o amb uns anys d'experiència en el treball de biblioteques. (Fragment) ESTIVILL RIUS, Assumpció. L'Escola de Bibliotecàries : 1915-1939, 1992 |
Potser li mancava una humil saviesa. No volia esperar-se. Les fruites sucoses, les belles magranes s'allunyaven, tímides, tremoloses d'unes mans massa àvides, com urpes o becs. Mai no va alçar-les ben a poc a poc, amb gest d'acaronar la pell tibant. Així ens fuig la bellesa, de vegades, i ens deixa exhausts, i clivellats els llavis, fins que aprenem passes lleus i una tendra tenacitat als dits i a les paraules. Fugissera llavors, còmplice a contracor, molt clara entre les ombres brilla i llisca la font. Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
"Actitud 2.0" suposa compartir els recursos propis a la vegada que ens beneficiem dels recursos dels altres. Com a conseqüència d'això, els serveis del web social estan en una evolució constant, amb modificacions permanents. Sovint, evocant aquest estat evolutiu constant, els trobem definits en un estat de "beta perpetu". (Fragment) Biblioteca 2.0: l'arquitectura de la participació a les biblioteques, 2009 |
Món: terbolí d'imatges, rodó calidoscopi, entre el dia i la nit, el sol i l'ombra; l'atzar foll i la cega solitud punyent, com negres busques de rellotge, ànima endins. Volem salvar-nos, i l'acció és tan feble! Caminem esmaperduts, amb un somriure lleu, i l'amor atenua àrids cantells de por, còdols amargs, que s'enduu l'aigua... Món: trama i ordit, secreta veritat i aparença confusa; llarg silenci de Déu, en un espai poblat d'enigmes. Ens salvarà, potser, la lúcida paraula, que estableix analogies entre tot? Podem retrobar l'harmonia en la bellesa dels mots, quan són, les coses, tan fugisseres? L'illa del somni i del record, la poesia, serà l'últim recer, en un món absurd? Jordi Pàmias. El camí de ponent, 1990 |