Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

05 de gener 2015

El llamp màgic

Poca gent sap que els llibres de les biblioteques
tenen dues vides. Mentre els tenim oberts, lletres
i dibuixos s'estan quiets perquè els puguem llegir.
Els agrada lluir macos i clenxinats. Però quan les
portes de la biblioteca es tanquen, les paraules
xerren, riuen i canten, i els dibuixos juguen i fan
gimnàstica.


(Fragment)

Anna Manso. El llamp màgic. 2014

Sonet XV

Avui estic contenta i no sabria
el perquè d'aquest goig que em fa cantar;
potser el mateix que em dona l'alegria
m'ha de dur la tristesa de demà.

És absurd ser feliç quan es congria
incert aquell destí que volem clar
i també d'enfonsar-se en l'apatia
quan hi ha tant per a veure i estimar.

Tal vegada només cal dir bon dia
al nou matí que ens ve a llepar la mà
i acceptar tot allò que ens donaria

i oblidar tot allò que ens vol negar;
que és el fet de sentir-se viu i lliure
el caliu que ens ensenya de somriure.



Carme Guasch. Poesia completa. 2005

03 de gener 2015

Sentir

Sentir el verd perfum d'un hivern calm,
les flors del gel emblanquinant els cims,
la transparent certesa del mar prop.
Sentir...
l'eco llunyà de les lloses antigues,
el fred silenci perfecte del marbre,
el que fou i no és, la joia absent.
Sentir...
el lleu batec de l'ombra que gotinya,
el tot en el no-res, un vol d'ocell,
la vida que roman i que no es vida.
Sentir...

Sentir la mort que ha mort i és ara temps,
el viu psalm solitari del sentir.

                                                    Antologia
                                                    Gregal Llibres, 1987



Josep Piera
Beniopa, 1947



Edició: Lluïsa Julià i Teresa Pascual



02 de gener 2015

quan som a quatre ulls

Eyes de Louise Bourgeois (1997) The Selvaag Collection (Oslo) per Teresa Grau Ros
quan som a quatre ulls
jo et veig els ulls
i consulte l'hora en cadascun dels dos rellotges minúsculs de sorra ingràvida
que hi ha girant sobre si mateixos just al mig de cadascun dels teus globus
oculars
i tu em veus els ulls
i em fas l'ull viu
i em veus i em beus l'enteniment


Muriel Villanueva i Perarnau. Poemes sense punts de goma. 2011

Elogi d'un poeta

Tu has fet mullades d'alba i de blancura,
      tanta olivera resplendir,
tan amorosa és ta paraula i pura,
      en la remor del corn marí,
      que si algun dia entres a casa,
      hi partirem l'aigua i la sal,
un oriol estès damunt la brasa,
      l'oliva guana i la verdal,
el delicat tresor que el branc esmerça,
l'aroma de la fruita més diversa,
per alabar el color de ta conversa.



Josep Sebastià Pons. Poesia completa. 1988

Edició: Christian Camps
Pròleg: Àlex Susanna

La conversa

La conversa amb l'amic és franca,
no va orientada a cap finalitat a priori;
és l'intercanvi de paraules i de pensaments
pel mateix gust de fer-ho, sense cercar
res a canvi. En conversar amb ell,
no cerquem cap altre fi que la mateixa
conversa, que l'escolta dels seus
pensaments i de les seves vivències.
És un fi en si mateix.



Fragment


Francesc Torralba. L'amistat. 2008

31 de desembre 2014

Fa molt fred

¿On és? Fa molt fred.
Diríeu que glaça.
Una dona passa
per un caminet.

Una recolzada
l'engoleix, enllà.
Potser la ratxada
del cerç la tombà.

La neu ja no es fon,
la penya es fa musca,
i l'última busca
no corre pel món.

En el rec contort
és tota aturada
l'aigua envidriada
com un ull de mort.

Els camps són transits.
Diu l'arbre en la via:
-Mireu ma agonia-,
I eixampla sos dits.


Josep Carner. Poesia. 1992

Nadal

Oasi d'alegria
en temps de mal oratge,
el meu Nadal d'infant.

Cada any sento que em burxa
amb amor i tendresa
sota aquest cel convuls.

Quimera d'un sol dia,
clam confós en silenci,
somni sense final.

                             (1981)



Francesc Vallverdú. Temps sense treva. 2009

30 de desembre 2014

29 de desembre 2014

Desembre pairal

De cada casa al cim s'aixeca una encantada
columna; el sol somriu i no gosa esclatar;
al cel s'empereseix dolcíssima ramada
i vent i fred s'ajeuen del món en el llindar.

Ni es mou, mentre s'encenen els fruits de l'arboçar,
el pi, tothora jove, que empara la collada;
als morres de la mula i el bou lluu la rosada
i el bell encens que en brolla no se'n voldria anar.

Un àngel posa avui, visible sota el vel,
una mica de tast d'infantesa i de cel
al que dormi en el cor, en la plata, en la gerra.

Els núvols passen baixos, amb entremig de blau;
de sota els arbres puja, brandant, boira suau:
es mesclen els alens del cel i de la terra.



Josep Carner. Poesia. 1992

Maria Àngels Anglada

L'autora sempre volia assolir una síntesi major.
Una síntesi  major entre la cara fosca i lluminosa
de la vida humana; entre el passat i el present;
entre entorns naturals, rurals i urbans; entre
paisatges distants; entre elements lírics, 
dramàtics i èpics; entre la vida i l'art...



Fragment del pròleg.



Pròleg i notes a cura de D. Sam Abrams, dins,

Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009

26 de desembre 2014

A molts llocs d'aquest món

A molts llocs d'aquest món hi ha grans espais de blat madur
amb cels on les cançons tenen un joiós vol segur.

A molts llocs d'aquest món el dia cau com una poma
- que l'arbre de la nit ha madurat - de llum i aroma.

A molts llocs d'aquest món hi ha torres negres d'anys i pluja
amb campanes immòbils que escolten tota veu que puja.

A molts llocs d'aquest món l'amor triomfa amb ses corones,
i els mars alcen, tranquils, la joia blanca de ses ones.

A molts llocs d'aquest món les hores van trenant sa dansa
de tombes i bressols amb peu lleuger que mai no es cansa.

A molts llocs d'aquest món, blat, cançons, fulles i campanes,
amor, bressols i tombes ... Oh cor feixuc, què més demanes?


Agustí Bartra, dins,


Música i cant

   
       On hi ha músics, no hi falten músiques

  
              Música i flors porten amors

  
               El flabiol, no el toca qui vol

       
           A tothom plau son cant i son infant

M'agrada la família que m'ha tocat

Claudius Ptolemy. Cosmographia. Ulm, 1486 per Teresa Grau Ros
Educar en positiu és una actitud 
que acompanya la manera de fer
i de relacionar-se, la manera de
transmetre pautes de conducta.
És una actitud que acompanya
i orienta la manera d'afrontar
la vida i, en concret, de tractar
els fills i les filles.

(Fragment)

Carme Thió de Pol. M'agrada la família que m'ha tocat, 2012


24 de desembre 2014

Fonemes

La primera paraula d'infant
és ressò de bells mots de la mare;
com esbós de cançó
sense notes encara.
Melodia que amb goig sentirem
dins el cor, repicant l'esperança
que transforma en arpegi, els escrits,
per poder acompanyar tots els cants
i el punteig de la dansa.
L'espiral de sons nous
van creant pensaments
per sortir del misteri silent
cap al món dels sorolls...

Seran l'eco a les veus de la gent!



Jordina Nadal. Victòria in vitro. 1997

Pròleg de Pilar Cabot

IX Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter 1995.

Com olivera entre ametllers

Que els ulls perllonguin
l'espai en marxa que ets
-maresme, abisme, mar...
I que, després del teu viatge,
sols desitgis el gust de l'oli
damunt l'hivern de l'ametller,
camp que doni a l'estació
la seva edat.
Perquè tot el que vius
ho veus al cel.



Vicenç Llorca. Cel subtil. 1999

Sempre hi haurà

Sempre hi haurà una pàgina amb ales als peus
sempre hi ha un àlbum
que en girar el full
                               torna al país de la infantesa.



Traduït al català per a aquest blog.



Helena Junyent. Cuéntame entre las cerezas. 2010

Rius de coloraines

Pessebre de Torredembarra per Teresa Grau Ros
És any de rius, rius de coloraines,
els rius que s'eixamplen i surten de mare,
els rius que caminen i en caminar, canten,
els rius que amb la fúria del vent,
que té mans gelades, busquen el misteri
d'una cova freda, on hi ha tres figures
i dos animals que amb l'alè l'escalfen.
Les figures són de granit i plata,
la mula i el bou són de fang pastades:
-heus ací els dos rius, rius de coloraines,
que pinten el cel i a dues veus canten.


                                        22-XII-1998


Àngels Cardona. Les veus del riu. 2001

23 de desembre 2014

Quaranta-cinc graus sota cobert

A Guaraba, que es troba en una zona tropical,
hi ha una petita colònia catalana, com a tot arreu.
No serviria de res precisar la situació geogràfica,
perquè un cop localitzada sobre el mapa (amb
penes i treballs), Guaraba té amb prou feines
puntet propi.



(Fragment)

Pere Calders. 8 contes de Nadal, 2007


18 de desembre 2014

Tot fent postals de Nadal

Retalls de cartolines,
          llapis de tots els colors
                     i també retoladors.
                     Paper de seda
                     i tisores...
Mare meva, quant d'enginy!
         Cada un dels meus amics
         tindrà una bonica postal
                       per les festes de Nadal!



Fragment.



Lola Casas. Poemes per a un bon Nadal. 2009

Il·lustracions: Mercè Galí

16 de desembre 2014

Fulles de poll

Del bell cim del poll tan alt,
les fulles cauen lleugeres;
per morir ballen un vals
dins la llum de les praderes.
Cada fulla enfredorida
s'ha tornat un cor daurat
fet amb la mateixa mida
dins un tall de sol robat;
robat al pas de l'estiu
i servat amb la rouada...
Fruita en la fred madurada,
son color es torna més viu,
cada trenc de matinada,
fins que les mans de l'oreig
la cullin dins la brancada
amb murmuri de festeig.
Fulles de poll de tardor,
de l'any el darrer somriure,
l'últim raig de tebior
de l'estiu que ve de viure.



Francesc Català. Poesia completa. 1989

Pròleg de Jordi Pere Cerdà

14 de desembre 2014

M'aboque a tu

M'aboque a tu, vall dels somnis i els deliris,
indret de tots els temps, per tal que m'aconhortes.
Vull que em dones el que tu saps i pots
per a no llançar-me cingle avall,
àngel caigut amb les ales cremades.

Passege l'hivern entre les boires
i el que veig i sent és d'un gris fred.
Les seques serres ara em representen:
roques que igual fereixen com abracen.

Roques que abracen.
Roques que fereixen.
Roques.




Josep Piera. En el nom de la mar. 1999

07 de desembre 2014

Jardí Botànic Històric




Petits tresors de la jardineria barcelonina.

Els meandres de la traducció

Detall de la porta de la fe, façana del naixement de la Basílica de la Sagrada Família (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Les representacions simbòliques són poderoses
i els humans les busquem sempre, des del principi.
Pràcticament totes les llengües tenen una rima
que es canta als nens agafant cada dit de la mà.
En català diu "Aquest és el pare, aquesta és la
mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja
totes... i aquest fa Niu, niu, no n'hi ha pel
caganiu?"

(Fragment)

Isabel Núñez, dins,

De traduir (poesia), 2014

05 de desembre 2014

L'aigua m'arriba als turmells

L'aigua m'arriba als turmells. Mire els fills:
fan i desfan, grapats d'aigua, innocents.
Mirava el poble, les cases, els horts;
després, pujàvem -carrers que tenien
graons de pedra corcada, i estables.
Véiem la font a la porta de casa;
aquell nisprer, opulent, fertilíssim.
Al vell roser li ha nascut una rosa:
la rosa és gran, sensual, graciosa...
La besaria.



Vicent Andrés i Estellés. Les pedres de l'àmfora. 1974

01 de desembre 2014

Sol a les mans

              Les mans, segures guies, 
               són flors descloses
               que m'assenyalen camins.
            Les mans no han aprés a
                              disfressar-se. 
                             Montserrat Abelló



S'ha fet de dia.
El sol retalla
amb tisores de llum
cases i carrers.
Dorms.

(Fragment)



Roser Domènech Oliva. Teixeixo cortines d'aire. 2010

30 de novembre 2014

Sursum corda

Fulles de tardor per Teresa Grau Ros
Una, dues i trues!
Amunt els esperits!
Força!
Ànim, ànim i molt d'ànim!
Premeu l'aire,
no tireu el lleu encara,
que a partir de certa edat
tots som responsables
de la cara que fem.


(Fragment)


Antoni Defez. L'arc de la mirada, 2007

Del color

La mar grisa, per tan trista,
pot alegrar el pescador;
a la festa de la vista
hi fa més l'ull que el color.



Fragment


Francesc Català. Poesia completa. 1989

Pròleg de Jordi Pere Cerdà

Música en la marinada

                            I

Portes aigua de mar a les galtes
i el sol s'evapora al cristall dels teus ulls.
Cauen milers de perles del teu front,
un serrell de sinalefes que es desmaia
com les ones.

Clavo una àncora de versos al teu nom.



Benet M. Marcos. Albada de silencis. 1997

Pròleg d'Olga Xirinacs.