Se m'asserena
l'ànima quan et veig,
estel de l'alba.
De: Haikus
Carme Tulon. La claror de les ombres : tankes, haikus i epitafis. 2010. P. 73
Pròleg per Carme Tulon.
Se m'asserena
l'ànima quan et veig,
estel de l'alba.
De: Haikus
Carme Tulon. La claror de les ombres : tankes, haikus i epitafis. 2010. P. 73
Pròleg per Carme Tulon.
Més tard, et caldrà salvar,
d'allò oblidat, l'inici
de vida; lapse impol·lut,
on s'hi amaga, vibràtil,
una inquietud infinita.
Montserrat Rodés
Del llibre Tot és altre (2020)
També es troba en el llibre:
Cortines d'alba primera : cinc poetes: Antònia Vicens, Marta Pessarrodona, Rosina Ballester, Montserrat Rodés i Teresa Pascual. 2024. P. 165
No ens girem cap als llampecs dels suburbis
per tots aquells carrers on el migdia
fa molt més gran encara la misèria,
més sords, més desatesos els silencis,
la veritat no és bella ni ha de ser-ho.
Humana, balbuceja entre paraules,
lletreja pèrdues, gasta el sentit,
s'enrola als mots gastats i els repeteix
humanament insatisfeta, insomne,
ens parla de fe, trenca la promesa,
presagia bondat i ens torna a la veu.
Teresa Pascual
Del llibre València Nord (2014)
També es troba en el llibre:
Cortines d'alba primera : cinc poetes: Antònia Vicens, Marta Pessarrodona, Rosina Ballester, Montserrat Rodés i Teresa Pascual. 2024. P. 194
Porta'm al centre del teu silenci
perquè el meu cor s'ompli de cançons.
Rabindranath Tagore
He aclucat els meus ulls
dins la claror que duu
la llum de les estrelles...
Sense brogit,
sense murmuris,
sense cap mot.
He descansat la ment
dins la foscor del temps
vestint-lo de colors...
Sense brogit,
sense murmuris,
sense cap mot.
He trobat les respostes
del "com" i del "per què"
en la veu que ressona...
Sense brogit
sense murmuris,
sense cap mot.
És el crit del silenci
que m'eixorda l'esperit,
saviesa que brolla...
Sense brogit,
sense murmuris,
sense cap mot.
I fa de cada instant... un TOT!
Maria Bonafont. Per les cruïlles del temps. 2025
Pòrtic de Lluís Busquets i Grabulosa.
Tinc un algoritme
amb tantes incògnites
com voluntats vostres:
es tracta de masegar
unes quantes categories rígides,
combinar-les fent servir
la memòria remota
i deixar de ser un projecte.
En la llum d'uns ulls ho he vist:
l'acumulació és festa d'estrats.
Alexandre Planas. Sense àtoms. 2025
Pròleg de Jaume C. Pons Alorda.
T'ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d'espígol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t'adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.
De: Festes
Bon dia, Poesia! 2013
Text de Joana Raspall.
Il·lustracions de Montse Ginesta.
El meu cor, un projecte de Gaudí,
serpeja i puja per reptar el barroc,
les superfícies neixen de còniques
sota pedrosos boscos de bambú.
Paraboloide de basalt i lava,
el meu cor és un obrador en desordre-
carburades sequoies hiperbòliques
pel cel assagen ritmes mil·lenaris-
Virtualment infinit, un temps lent,
Incompleta o Pietà Rondanini,
camí de tots els possibles, que talla,
fent espires creixents un invisible làser.
De: On la paraula
Maria Luisa Spaziani
Traducció de Jordi Domènech.
Es troba en el llibre:
Barcelona : 60 poemes des de la ciutat. 2004. P. 69
A cura de Víctor Sunyol.
La Girona dels poetes : un segle d'interpretacions líriques de la ciutat : antologia. 2005. P. 78
Antologia a cura de Narcís-Jordi Aragó.
Il·lustracions de Mercè Huerta.
Entre la vinya
i el mar estreta franja.
Repòs de barques
que el mar s'endurà endins
quan s'amagui la lluna.
...............
Hi ha una cruïlla
al fons de cada vespre,
una incertesa,
una llum que no es veu
covant les esperances.
De: Tankes
Carme Tulon. La claror de les ombres : tankes, haikus i epitafis. 2010. P. 38
Pròleg per Carme Tulon.
Després de Tàpies
Quan penses que el veïnat ja s'ha adormit
i ja no et pot abrigallar cap ésser
— salvant la substància de la fusta,
que conté la saba dels inicis —,
s'acosta un perfum: cremen tots els troncs
a la llar de foc de recomençar-se.
Elm Puig Mir. Planeta latent. 2022
Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2021
Fem un cant a l'esperança
ja que el Nadal ha tornat!
Si bé l'odi no descansa
ens espanta la maldat.
No podem tancar les portes
quan truca la il·lusió.
Deixem que s'hi facin fortes
bases d'un món millor.
Si la fe mou la muntanya
més poden la voluntat
i l'amor de qui s'afanya
pel germà que té al costat.
Cal decantar la balança
cap un món més just i clar.
Fem activa l'esperança!
Nadal sempre tornarà!
1991
De: Obra poètica inèdita. Poemes de Nadal. P. 365
Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021
Pròleg de Carles Duarte.
Quin color té l'alegria?
Jo diria,
el de taronja madura,
el de ginesta florida,
el de rosella del blat...
amb olor fresca d'espígol,
d'aufàbrega i clavells dobles...
i gust, com de ceba tendra,
de raïm, de brot de menta
i rom amb sucre cremat.
De: Sentiments
Bon dia, Poesia! 2013
Text de Joana Raspall.
Il·lustracions de Montse Ginesta.
Pròleg de Carles Duarte.
Nosaltres, les pedres,
quan algú ens alça,
enlaira temps remots...
Quan algú ens alça,
enlaira el jardí de l'Edèn...
Quan algú ens alça,
enlaira el coneixement d'Adam i Eva
i la temptació de la serp menjadora de pols.
Quan algú ens alça,
alça bilions de records amb la seva mà
que no es dissolen dins la sang
com la tarda.
Perquè som pedres commemoratives
que donen cabuda a tot allò que és mortal.
Som una motxilla plena de vida viscuda.
Qui ens alça, alça els sepulcres endurits de la terra.
A vosaltres, testes de Jacob,
us mantenim ocultes les arrels dels somnis,
deixem que les escales orejades dels àngels
brotin com circells d'un bancal de corretjoles.
Quan algú ens toca,
toca un mur de lamentacions.
Com el diamant, talla el vostre lament la nostra duresa
fins que es desfà i es torna un cor tendre...
mentre vosaltres us petrifiqueu.
Quan algú ens toca,
toca l'encreuament de camins de la mitjanit
on vida i mort ressonen.
Quan algú ens llança...,
llança el jardí de l'Edèn...
el vi de les estrelles...
els ulls dels amants i tota traïció...
Quan algú ens llança amb ràbia,
llança eons de cors trencats
i de sedoses papallones.
Guardeu-vos, guardeu-vos
de llançar amb ira una pedra...
La nostra és una amalgama traspassada d'alè.
Es va anar endurint en secret,
però es pot despertar amb una besada.
De: Cors després de mitjanit.
Nelly Sachs. Als estatges de la mort = In den Wohnungen des Todes. 2021
Traducció de Feliu Formosa.
Epíleg de Heike van Lawick.
Text en alemany i català.
Clara Ballart. La llum igual. 2025
Epíleg de Maria Josep Escrivà.
LX Premis Recvll de Blanes, Premi Benet Ribas de Poesia 2024.
Fa un dia rúfol, avui.
La petita es neguiteja,
es belluga, es remou,
massa hores engabiada.
«Juga un xic», li diu el pare.
Se'n va cap a la cuineta
sense ni mica de ganes
de fer sopes per a la nina,
i encara menys de banyar-la.
Tombada sobre l'estora
amb la pluja per companya,
entre un escampall de llibres,
tria aquell que més li agrada.
Treu de sobte el caparró
per preguntar-li a la mare
si llegir també és un joc.
Què li diríeu, canalla?
Surts a jugar?. 2018
Text de Núria Freixa Domènech.
Il·lustracions de Sofía Lana Martín.
Pròleg d'Isabel Ortega Rion.
T'estàs fent mentre et vas fent la casa
com si les dues fóssiu igual de valuoses,
el teu resguard i tu,
a dins d'altres resguards:
la mare que avui ha vist martinets blancs
i s'endormisca al sofà de dins de casa.
¿Com els va, als martinets blancs?
I un dia clar de somnis i de foc
ens tornarà aquí on vares començar
gratant un foradet per arrelar
en aquesta cavitat de la roca mare
entre corrents d'aigua.
A les arrels aviat les cobriran
capes de molsa vermella.
I un dia clar de somnis i de foc
ens tornarà aquí on continues construint:
hi ha part de tu que es va fent casa,
un sac prim com una pell estranya,
l'estatge primitiu on dorms, arronsada:
no cal cau gaire gros per créixer
entre aigües que un dia es trencaran.
La mare va sentint regar per dins
aquest fruit saborós que muda madurant:
llavor de rosella, pèsol, nabiu, gerdó
llima, préssec, papaia, carbassa que creix cap enfora
síndria que pesa.
Abans t'has dividit i dividit i dividit
com ho faràs després al món quan seràs
una
i alhora
tantes altres dones.
Gemma Casamajó i Solé. Domèstica maragda. 2022
Toponímia domèstica i Endreces de Gemma Casamajó i Solé.
Posa les paraules
en la fornal de la vida,
escalfa-les amb la calor
del carbó de la passió,
posa-les en l'enclusa
del teu temps,
aplana-les amb el mall
i doblega-les fins que donin
forma a les idees,
a l'orfebreria d'un poema,
d'aquell magma que va deixar
un cràter profund
en els teus records.
En la fragua de la vida
Pon las palabras
en la fragua de la vida,
caliéntalas con la calor
del carbón de la pasión,
ponlas en el yunque
de tu tiempo,
allánalas con el mazo
y dóblalas hasta que den
forma a las ideas,
a la orfebrería de un poema,
de aquel magma que dejó
un cràter profundo
en tus recuerdos.
Assumpció Forcada. Tecnologia = Tecnología. 2013
Pintura de la portada: Gudmundur Karl Asbjörsson.
mira't el cos
xiuxiueja
no hi ha cap casa com tu
ーgràcies
De: florir
Rupi Kaur. El sol i les seves flors. 2018
Il·lustracions de Rupi Kaur.
Traducció de Bel Olid.
Trenta-sis em fa pensar en combat.
Avui que no em sé dir, vinc a la plaça.
Trontollo i soc sense sintaxi.
Veig arbres amb fulles Marçal,
cases amb finestres Fuster,
aigua Raspall que brolla de la font.
I així, començo a respirar.
Rosa Maria Arrazola. Rai. 2014
Pròleg de Maria Antònia Massanet.
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera, 2014.
A Virginia Woolf
Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
viurà el desig
i la recança
de la primera paraula.
I el somriure
que s'ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però,
l'ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.
Montserrat Abelló. Vida diària ; Paraules no dites. 1981
Pròleg de Marta Pessarrodona.
Quan tu deies «amor»
un ocell s'encenia a cada branca.
Prenia foc l'hora exacta,
la que calla,
la que el pecat el viu
però no l'aguaita
perquè cap ocell no prenia el vol
quan tu deies «amor»
o «el nostre amor»,
per un bec,
per cap ala,
«aquest amor».
Arran d'aire
l'hauríem pogut albirar
com un tronc,
un niu
o un fet de marbre,
perquè quan tu em deies «amor»
l'incendi s'escampava,
sagnava una glera
de memòria
i jo com l'ocell,
muda i encesa,
m'esfumava.
De: #retorn
Josep M. Llompart. Mai no et deturis : homenatges de Llompart. 2018
Epíleg: #Breu notícia sobre els poemes, de Cèlia Riba.
Nota: a #retorn, hi trobareu deu poesies de deu poetes que,
amb la seva veu poètica, han retut homenatge a Llompart.
Que m'ompli de llengües el teu mot,
que un cant teu canta més que dir que més.
Quin cos teu més teu-meu que és el cos meu.
Un forat per on redir-m'hi és el teu nom.
Tots et volem, totes endins. Agafa'm!
Correm junts darrere teu, correm amics, correm gruant-te!
Obre l'estrella, oh tu, obre l'estella i du-m'hi dins!
Farem nit, covarem l'ou, serem feliços!
El teu amor em posa dos pins a la cuixa i se'n va.
Per això s'enamoren. Per això Salomons i Sulamites.
Soc blanca, gitana, soc mora, jueva, amerindia, soc negra!
Soc ombra i desert, costella rompuda, soc pols que s'agleva.
Soc roda, rodera, rodona, la ruca que rauca, la roca que rasca
i del tot al revés de fer fora les pors: soc qui les peix i les cria
-qui, com paparra volguda, es regala, content, una trampa.
I
Fragment.
Blanca Llum Vidal. Aquest amor que no és u = Este amor que no es uno. 2018
Traducción de Berta García Faet.
Text en català i castellà.
Quan per la tardor,
se'n va l'oreneta
no li dic: Adeu!
Li dic: A reveure!
Ferran Agulló
De: 34 poesies per aprendre i recitar. 2n cicle educació infantil (I3)
Es troba en el llibre:
La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023
Autores: Cristina Correro i Núria Vilà.
Pròleg: Teresa Colomer.
Muntanya avall
grocs i vermells encenen
roures i alzines
i els xops s'acomiaden
de les darreres fulles.
Mercè Macip i Gich. Petits poemes. 2011
[amb aquarel·les de l'autora]
Imatge de la coberta: dibuix de Llorenç Brell basat en una fotografia de Pau Gavaldà.